Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
| 2 | . . . x | x . . Qui hi | ha? . . .La | Sara i el Daniel.Ja han arribat, ja han arri | bat! . . . |
| Calma, nens. Deixeu-me obrir la | por – ta. (Benvin) Benvin | guts! . . .Pas | seu, és casa | vo-ostra-a.
Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot! . . . | 2 | Pare! Pare! | .Sabies que en Ra | vendra té un tigre pe | tit que sembla un gat | gros . .Pare, |
| . .sabies que a | l’Índia hi ha méés | déus que persone | ees? Ne-e-ens, és | taard . . |
.El conte, el conte! .La | Sara ha de dor | miir .El conte, el | conte . D’a-cord-el | conte…
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i el Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat! COR 1+2: Calma, nens. Deixeu-me obrir la porta.
CORS 3, 4: ¡Benvinguts! COR 1, 2: ¡Benvinguts! COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare! Sabies que en Ravendra té un tigre petit que sembla un gat gros!… Pare, sabies que a l’Índia hi ha més déus que persones…? COR 1: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte! COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte… COR 1+2: D’acord… El conte…
Fem un saltet en el nostre repertori de “Les portes del món”, per començar amb la més marxosa de totes les cançons d’aquesta Cantània: “El gran viatge de Keita”
Estem de viatge per Àfrica i ens expliquen un llarg i difícil viatge, ple d’aventures…
10. Cantània 2023. Les portes del món El gran viatge de Keita AMB COREO
Cantània 2023 Les portes del món. El gran viatge de Keita
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA “El gran viatge de Keita”:
| 4 | 4 |
(Cors 1 i 2) Elgran vi-atge de Keita, (Cors 3 i 4) el gran viatge de Keita, (Cors 1 i 2) elgran vi-atge de Keita, (Cors 3 i 4) el gran viatge de Keita. | . . . . | . . . .Bai-
Bai-xeu des del cel, Orishes, . . . i ajudeu aquesta vella,. . . perquè avu-ui pugui cantar | 1 | el gran viatge de Keita . . . [.pri]
Primer va creuar el desert, . . . i els camins de sorra i pedra . . . el llançaren a la riba . . . d’un oasi de misèria.
| 1 | (cors 3 i 4) Allà conegué Djamila, (cor 1 [mp] percussió amb dos dits: ll) que el retingué al costat d’ella, (c1: ll) i la quimera el portà (c1: ll) a oblidar-se de qui era. (c1: ll)
(Cor 1 i 2 + claps) (claps) Fins que en una nit molt clara (c.3 i 4)(claps)va discórrer amb nitidesa; (claps) bri-i-i-llava al cel la lluna (c.3 i 4)(claps)i ell fugia per la terra. | 2 |
S’amaga Keita en els boscos que creixen a la frontera (nova muraalla, de Troia és la barrera europe [a) [Bai-]
Baixeu des del cel, Orishes, . . . i ajudeu, aquesta vella, . . . perquè pugui cantar encara El gran viatge de Keita. el-gran-vi-at-ge de Keita. El gran viatge de Keita. | 2 | (Cor 1 [mp] percussió al pit ) (Cors 3 i 4) Una nit fosca el ciclop, que vigila les tenebres el perseguí amb el seu ull dansant com una llanterna | 1 | Lluità després amb dos monstres,... dempeusen una pastera: . . . Escil·la, era la mort, | 1 | i Caribdis, la misèria. | 1 | (Cor 1 i 2 + claps) (c.3 i 4)(claps)Disfressat com a captaire, (claps) va trobar la mare un vespre: (c.3 i 4)(claps)a les nits ella teixia (claps) i de dia era caixera.
(c.3 i 4)(claps)Ell ja ha fet alguns amics, (claps) i l’escola és casa seva, (c.3 i 4)(claps)pro somia algunes nits (claps) amb allò que deixà enrere. | 1 | (c.3 i 4)Allò que deixà enrere. Allò que deixà enrere. Allò que deixà enrere. | 1 | Torneu, al cel, Orishes, El gran viatge de Keita. pugeu, nens, a les lliteres, El gran viatge de Keita. que aquí s’acaba la història El gran viatge de Keita. del gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. El gran viatge de Keita. (Cor 1 i 2 + pit) | . . . . | . . . . | . . . . | . . . . |.
La cançó 2 (“Veure el món”), no la cantem, és instrumental, amb un diàleg breu entre la Sara i el seu pare, a partir de la lectura de “La volta al món en 80 dies”, de Jules Verne.
I de seguida, comença la cançó 3, “La crida de les coses”. Només tenim 9 versos cantats, i els quatre primers ens els diu primer la Sara!
En aquesta cançó només cantem el que està marcat en negreta, la Sara canta la resta.
(SARA) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
(COR) Havent-hi tantes galàxies, planetes, llunes i cels,
(SARA) jo no vull viure lligada com veig que esdevé als estels.
(SARA) Les muntanyes i les valls,
els ports, els rius i els camins,
són les portes del món,
i em diuen: “Surt d’aquí dins”.
(COR) Els ocells volen per l’aire, i els peixos neden al mar,
(SARA) i jo, que sóc una nena,
no tinc dret a viatjar?
(COR) Les galàxies al cel, i els remolins a la mar, fan una escala molt alta que he de pujar i de baixar.
(SARA) Les llebres tenen el camp,
els tòtils tenen el llot,
i jo, criatura humana,
no tinc dret a veure-ho tot?
Comencem amb la Cantània 2023. La primera cançó es titula “Un món estrany”, i ens parla de la diversitat que hi ha al món i que se’ns pot fer estranya, perquè estem acostumats al que passa a prop nostre.
A totes les Cantània sempre hi ha quatre cors. Nosaltres aquest any serem el cor 1. De vegades cantem els quatre alhora, altres dos i dos, i altres fem cànon a quatre veus (cada cor canta en un moment diferent).
Aquí teniu els àudios i la lletra de la primera cançó per poder practicar! Recordeu que som el cor 1. Fixeu-vos que hi ha un moment en què hem d’esperar que entrin els cors 3 i 4, i cantar després d’ells. I hi ha un altre moment en què comencem nosaltres sols, i els altres cors canten després.
Un món estrany
| 12 |
(CORS 1,2,3,4) No passa res si tu no entens el ser que viu en les coses; no faran pas menys olor, si no en tens el nom, les roses.
| 2 |
A Colòmbia hi ha un estany
amb les aigües de colors,
quan surt l’Arc de Sant Martí
se’m posen tristes les flors.
| 5 |
Hi ha zones a l’Amazones
llu-ents de fongs brillants;
quan es fa fosc, les taràntules
passegen sobre diamants.
(CORS 3 i 4) No hi fa res si (…)
(CORS 1 i 2) . . No hi fa res si tu no entens el ser que viu en el món, perquè el sol t’escalfa igual, si no en tens del tot el nom . .
| 2 |
(CORS 1,2,3,4) Estranyes les circumstàncies, curiosos els motius, però, ben mirat, si hi penses,
més insòlit és ser viu. (/)
| 3 |
És encara més estrany
quan penses en l’infinit
i – que estem sobre una roca
que gira en el buit.
| 1 |
(COR 1) No hi fa res si () tu no entens el perquè de tot plegat, és més fàcil restar viu si no en tens la veritat.
En aquesta cançó només cantem el que està marcat en negreta, la Sara canta la resta.
(SARA) Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
(COR) Havent-hi tantes galàxies, planetes, llunes i cels,
(SARA) jo no vull viure lligada com veig que esdevé als estels.
(SARA) Les muntanyes i les valls,
els ports, els rius i els camins,
són les portes del món,
i em diuen: “Surt d’aquí dins”.
(COR) Els ocells volen per l’aire, i els peixos neden al mar,
(SARA) i jo, que sóc una nena,
no tinc dret a viatjar?
(COR) Les galàxies al cel, i els remolins a la mar, fan una escala molt alta que he de pujar i de baixar.
(SARA) Les llebres tenen el camp,
els tòtils tenen el llot,
i jo, criatura humana,
no tinc dret a veure-ho tot?
Seguim fins que la Sara diu: (…) No, pare! Escolta bé. Jo t’ensenyaré a mirar.
(COR 2 i després COR 1) Onades: “Shhhh….” (mentre obrim i tanquem la boca).
Seguim fins que la Sara diu: “El mar és tan blau que les gavines tenen por que els vaixells els caiguin a sobre.”
Segueixen només el COR 3 i 4: Txu-cu txu-xu…
Atenció, esperem (CORS 1 i 2), fins que la Sara diu: “Pare! Sembla que no vegis res!” (Fem el so del vent “Ffffff”) “Escolta’m bé, que t’ensenyaré a veure-hi”.
Seguim fins que la Sara comença a parlar: “Les cases són tan altes que el vent ha de saltar sobre les ales dels avions per poder passar per sobre.” Tens raó, Sara! Les cases són exactament com tu dius. Ara et toca a tu, pare!
SARA: Pare, queda molt per arribar a… a…?
PARE: A l’Índia? No molt, filla. De seguida arribarem a casa del Ravendra.
SARA (badallant): Quines ganes que tinc d’arribar… T’ho pots creure, pare? L’Índia!
La Sara i el seu pare es troben al replà de l’escala, davant d’una porta tancada. El Daniel truca.
El Cor 1+2 representa els adults de la casa. El Cor 3+4, els nens.
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i el Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat!
COR 1+2: Calma, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 1, 2, 3, 4: ¡Benvinguts!
COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare! Sabies que en Ravendra té un tigre petit que sembla un gat gros!… Pare, sabies que a l’Índia hi ha més déus que persones…?
COR 1: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte!
COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte…
COR 1+2: D’acord… El conte…
Al començament, els déus
s’aixecaren i van dir:
“Entre una pedra i un astre,
una casa i un pingüí!”
Apareix llavors el mar,
el sol i la margarida,
i els déus ho omplen d’animals
per donar-hi un toc de vida.
I a cada espècie així donen
un natural específic:
el lleó el feren valent,
i el gos d’atura, pacífic.
És així que a tots donaren
un caràcter pertinent
(l’ós formiguer també inclòs,
tot i que els sortí poc coherent).
Van crear després l’humà,
i no van saber què fer,
perquè ja havien gastat
tota qualitat de ser.
Finalment van decidir,
amb divina intel·ligència,
concedir a l’ésser humà
tots els destins en potència.
Només ell podrà escollir
qui ser amb les seves accions,
mentre que els déus i les bèsties
ja al bressol són el que són.
Per això tots hem de ser:
llestos com el babuí,
intrèpids com el lleó
i amables com el pingüí.
(I també una mica bojos,
perquè, per ser ben sincer,
tots amaguem en el fons
una part d’ós formiguer.)
SARA: M’ha encantat! Quin viatge que estem fent!
DANIEL: Doncs espera a veure l’Àfrica…
SARA: No m’ho puc creure! Espera’ns, Àfrica, que ja arribem!
Se sent el so d’un tren. La Sara i el seu pare es troben de nou al replà de l’escala, davant d’una porta tancada. Truquen al timbre. En Daniel truca.
El Cor 1+2 representa els adults de la casa. El Cor 3+4, els nens.
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i en Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat!
COR 1+2: Si us plau, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 3+4: Benvinguts! Com esteu?
COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?… Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen?…
COR 1+2: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte!
COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte…
COR 1+2: D’acord… El conte…
El gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita,
el gran viatge de Keita.
Baixeu des del cel, Orishes,
i ajudeu aquesta vella,
perquè avui pugui cantar
el gran viatge de Keita.
Primer va creuar el desert,
i els camins de sorra i pedra
el llançaren a la riba
d’un oasi de misèria.
Allà conegué Djamila,
que el retingué al costat d’ella,
i la quimera el portà
a oblidar-se de qui era.
Fins que en una nit molt clara
va discórrer amb nitidesa;
brillava al cel la lluna
i ell fugia per la terra.
S’amaga Keita en els boscos
que creixen a la frontera
(nova muralla de Troia
és la barrera europea).
Baixeu des del cel, Orishes,
i ajudeu aquesta vella,
perquè pugui cantar encara
el gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
Pugui cantar el gran viatge de Keita.
Una nit fosca el ciclop,
que vigila les tenebres
el perseguí amb el seu ull
dansant com una llanterna.
Lluità després amb dos monstres,
dempeus en una pastera:
Escil·la era la mort,
i Caribdis, la misèria.
Disfressat com a captaire,
va trobar la mare un vespre:
a les nits ella teixia
i de dia era caixera.
Ell ja ha fet alguns amics,
i l’escola és casa seva,
pro somia algunes nits
amb allò que deixà enrere.
Allò que deixà enrere.
Torneu, al cel, Orishes,
pugeu, nens, a les lliteres,
que aquí s’acaba la història
del gran viatge de Keita.
El gran viatge de Keita.
Pugui cantar el viatge de Keita.
Se sent el soroll del tren. Després sona el timbre d’una porta i riures de nens. Es torna a sentir el soroll del tren. Sona un altre timbre i més riures. Són els altres pisos que la Sara i en Daniel visitaran durant el seu viatge.
SARA: I ara cap a la Xina!
DANIEL: Ja veuràs que amables són els Xuan!
(timbre)
SARA: I ara cap al Perú!
DANIEL: Quines ganes de veure el Machu Pichu!
(timbre)
SARA: Saps què he estat pensant, pare?
DANIEL: Què, filla?
SARA: Que quan dones la volta al món, arriba un moment en que t’has allunyat tant que ja estàs tornant.
DANIEL: Sí que és curiós.
SARA: I que quan més t’acostumes als llocs diferents, més s’assemblen entre tots ells.
DANIEL: Estàs feta tota una filòsofa.
SARA: I que en comptes de sortir al món, hem fet entrar el món dins casa nostra.
La Sara és al llit. En Daniel dorm al seu costat. Tot està en penombra.
El terra està ple de maletes. L’endemà han de tornar. La Sara no aconsegueix adormir-se.
Havent-hi tantes galàxies,
planetes, llunes i cels,
jo no vull viure lligada
com veig que esdevé als estels.
Ja he aconseguit tenir
allò que tant desitjava
però un cop he vist el món,
vull veure noves contrades.
Per això vull enlairar-me,
aprofitant que tinc son,
per prosseguir el meu viatge,
i aterrar en un altre món.
Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar,
somiem que ens en anem
a la lluna a passejar.
No puc aturar-me ara,
és moment de prosseguir,
els viatges no s’acaben,
perquè la meta és partir.
Diuen que la vida és somni,
diuen que és gratis somiar,
somiem que ens en anem
a la lluna a passejar.
13. Les ocasions perdudes. COR 2 Veu + coreografia + lletra – Cantània 2023 “Les portes del món”
Has de saber que a la lluna
no només hi ha pols i pedres,
sinó que aquí guardem tot
allò que es perdé a la terra.
Heus aquí paraigües,
motxilles i bicicletes.
Heus aquí una muntanya
de llapis i de monedes.
Has de saber que està molt bé
que es perdin algunes coses
(si no, arribat el moment,
el conjunt faria nosa).
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra:
les mascotes que teníem,
els amics de la infantesa,
i els nens que vam ser aleshores
i que ningú ja no hi pensa.
Vaguen també per la lluna
—tristes ànimes en pena—
les ocasions perdudes,
que ningú no va saber veure:
paraules que no vam dir,
per orgull o timidesa;
amics que no vam tenir
per un excés de prudència.
Agafa, doncs, el present,
just abans que hagi passat,
que no hi ha pitjor nostàlgia
que plorar el que mai ha estat.
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalies.
Està bé veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.
No cal tampoc que marxis
a Mercuri o al Pireu,
n’hi ha prou si saps comprendre
que el món és a tot arreu.
Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, ja que cada
pas, ja que cada pas, ja que cada pas,
ja que cada pas és viatge.
Està bé veure Chicago,
i passejar per Marràqueix,
però és molt millor arribar
a esdevenir un mateix.
N’has de tenir moltes ganes,
i molt bona companyia,
per poder fer la volta al món
en vuitanta rodalies.
Hi ha qui viu amb por al futur,
i qui d’ahir té recança,
ja veus que el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas, ja que cada
pas, ja que cada pas, ja que cada pas…
Si vols arribar ben lluny
no portis gaire equipatge,
ni pensis molt en l’objectiu
ja que cada pas és viatge.
Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
el millor destí és…
Si vols arribar ben lluny,
si vols arribar ben lluny,
el millor destí
és trobar-nos “aquí i ara”.
Aquesta setmana hem celebrat la Festa d’hivern, amb cicle mità i superior, després de dos cursos sense poder celebrar-la… I ha estat un èxit!
Us compartim el repertori que vam utilitzar per preparar aquest espectacle, dedicat als ODS 2030 (Objectius pel Desenvolupament Sostenible). Entre tots i totes hem de fer un món millor!
INTRO Despite Repeated Warnings – Paul McCartney
4t A – ODS 13 Acció pel clima
Clam 3: (Instrumental) OBLITS
ODS 15 Vida d’ecosistemes terrestres
RECORD
Fem que la vida reneixi amb il·lusió…
Fem que l’albada torni a créixer a l’horitzó…
La lluita recomença…
Hem d’acabar amb aquest dolor…!
(…)
Però el cant de les muntanyes
podrem tornar a escoltar…
… si, de les soques, en rebroten tendres flors…
… si noves branques aixopluguen vells colors…
6è A – ODS 5 Igualtat de gènere
UN MÓN MÉS REAL | Feat. Xiula, JazzWoman – LA CLIKA I AMIGUES
UN MÓN MÉS REAL
| 3 | . . .T’ho comunico | 4 | Com vols mirar-me? Com vols parlar-me? Vols ser més just i així cuidar el karma? .No som iguals però en la diferència, tots junts aprenem a tenir més paciència
I no hauré d’aguantar, que ningú em discrimini . Ni tu ets el mickey ni jo soc la minnie No hi ha més poder en la pera o en la poma No hi ha més poder en el fet de ser home
| 4 | Encara hi ha algú que creu que és correcte tractar-me com si jo fos un objecte? Per mi la pilota, i per tu aquesta nina, tu plores mentre jo cremo adrenalina,
Tot molt caducat, així no funciona, t’ho puc explicar en molt poqueta estona, ara ja ho entens? No t’ha quedat clar? Soc nena, soc dona, soc ésser humà!
| 2 |
..Pensa en un món més real on els nens i les nenes s’estimen igual. ..Pensa en un món més bonic, on jo sé com et sents i tu saps com estic (tornada x2)
| 2 | No em diguis que jo, soc menys activa, més forta, més fluixa, jo em sento ben viva, i a casa meva tothom fa les feines, .per tu l’escombra i per mi la caixa d’eines
. .vols que juguem a futbol? . .soc jo la capitana, . .i quan et marqui un gol, .. veuràs que la terra no és plana
| 4 | no és teu, no és seu, perquè no ho deixem clar, aquest cos és el meu, jo trio qui el pot tocar.
No és seu no és teu, ni de cap altra persona, només puc decidir jo, per tant, qui l’acarona. I és per això que avui t’explico, que en el tema del contacte millor ens ho prenem amb tacte i així no caldrà fer el mico.
Tanca el pico, que et replico, avui s’ha acabat fer el mascle, avui toca fer un nou pas, clar, .t’ho comunico, . . .t’ho comunico . . .t’ho comunico, . . .t’ho comunico…
..Pensa en un món més real on els nens i les nenes s’estimen igual. ..Pensa en un món més bonic, on jo sé com et sents i tu saps com estic (tornada x4)
6è B – ODS 10 Reducció de les desigualtats
Els Catarres – Jo soc com tu 2016
Els Catarres “Jo soc com tu” – Coreografia
JO SOC COM TU
M’agrada com la vida Va traçant els seus camins I que els nostres passos Ens hagin portat aquí
M’agrada els pas dels dies Que ja ens ha fet germans I que els nostres somnis En el fons siguin iguals
Entre el somriure i el plor Sota la pluja i el sol Compartim aquest batec I guardem sota la pell Els mateixos sentiments
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Som els fills valents de la primavera I tenim el mateix cor rebel
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Somiadors fidels contra l’impossible Caçadors del mateix dolç anhel |INSTR|
M’agrada que les tardes Amb tu se’m facin nits I com m’acompanyes Quan el món es torna gris
M’agrada quan els reptes Ens fan treure el millor I que l’alegria Sempre ens ompli de valor
Entre el somriure i el plor Sota la pluja i el sol Compartim aquest batec I guardem sota la pell Els mateixos sentiments
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Som els fills valents de la primavera I tenim el mateix cor rebel
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Somiadors fidels contra l’impossible Caçadors del mateix dolç anhel
El dubte. Ataca. Però l’esperança ens guarda. Les forces. Ens fallen. Però els esperits no es cansen
Si em cantes. Si em balles. Sento que el temps s’allarga Les ombres. S’apaguen. I pugen com les nits, de la llum del matí
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Som els fills valents de la primavera I tenim el mateix cor rebel
Perquè jo, jo soc com tu I tu, tu, tu, tu ets com jo Somiadors fidels contra l’impossible Caçadors del mateix dolç anhel
Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fora casa teva,
i diries “sí” en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
més bona, potser; potser, més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’una altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra,
la tristesa d’ell podria ser teva.
Fora de joc (La Marató de TV3)
FORA DE JOC
| 2 |
. Hi ha dies que has de lluitar.
. . Hi ha setmanes que t’ofeguen.
. Com costa tirar endavant.
Hi ha mesos que no saps si arribaràs.
. Si acceptes un cop de mà,
. . Les distàncies són més curtes.
. Només amb un pas petit
Ja veus que a poc a poc vas fent camí.
(camí. ) Quan et sentis perdut i sol . Deixa’m ajudar-te. . Al costat sempre hi ha un amic Que torna a il·lusionar-te. (Si ets) Si ets amb mi, ( )aquí. . No perdis l’esperança, (Si em) Si em | tensa prop, . Mai no et sentiràs fora de joc.
4t B – ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides
Projecte La veu de la terra – CANÇÓ 09 Victòria
ENDAVANT (A tribute to Ernie Halter)
Endavant…! Fem de la Terra
un nou món, per somiar…
Endavant…! És la bellesa
el color, d’un nou demà…
Les nostres mans saben com dibuixar-la… I els nostres ulls poden imaginar-la… Demanarem més brillantor a les estrelles perquè il·luminin la nit, acaronant l’esperit…
Endavant…! Contra la guerra,
els canons, hem de callar…
Endavant…! Per la riquesa,
il·lusió, hem de pintar…
Els nostres cors saben com dibuixar-la… I els nostres ulls poden imaginar-la… Demanarem més brillantor a les estrelles perquè il·luminin la nit acaronant l’esperit…
||: Diguem endavant…!
Cantem endavant…!
Per sempre, endavant…!
Som vida…!
Suc de taronja i mandarina
és la meva gasolina.
Una torradeta amb mel,
tanco els ulls i toco el cel.
Hi ha qui es menja una arengada,
hi ha qui es menja un ou ferrat,
hi ha qui es “hala” uns peus de porc,
hi ha a qui tot li sembla poc.
Però qui no esmorza bé no hi té res a fer.
Instr |4+4|
No cal córrer ni encantar-se,
no s’hi val a despistar-se.
Ara has d’engegar motors
i posar en marxa el teu cos.
Si vols anar a pescar piranyes
i escalar com l’home aranya
o a la jungla vols viatjar
no et descuidis d’esmorzar.
Si no esmorzes bé, no hi tens res a fer. Res per començar com un bon esmorzar.
Superesmorza i tindràs més força,
tindràs més piles, tindràs més corda.
Superesmorza si vols sarau
i t’organitzes un bon cacau.
Súper, superesmorza! (x4)
Qui no esmorza bé, no hi té res a fer. Res per començar com un bon esmorzar.
5è B – ODS 3 Salut i benestar
“Els esports” de Dàmaris Gelabert
ELS ESPORTS
Esports, esports, esports, esports!
Si t’estimes el teu cos No deixis de fer esport Amb companys o bé tot sol Creixeràs àgil i fort.
Si t’agrada la pilota
Ara bota, ara roda;
Si s’escapa vola, vola
O la llances i rodola.
Te les passes per l’esquena
De la dreta a l’esquerra,
Al company més desmarcat
Mira, mira, hem marcat!.
Si t’estimes el teu cos …
Si el que vols és nedar,
Un casquet i un banyador,
Llançat ja, sense por,
I guanyaràs els taurons.
Si t’agrada pedalar
Amb la bici i el teu casc,
Passa valls, camps i ciutats
Esquivant, els forats.
Si t’estimes el teu cos …
Tot s’hi val quan et mous
Tant hi fa quin esport,
Si sou molts o sou pocs,
Si fa fred o calor.
Formar part d’un equip
I ajudar els teus companys
A arribar fins al cim
Tots fent pinya i endavant!
Si t’estimes el teu cos No deixis de fer esport Amb companys o bé tot sol Creixeràs àgil i fort.
BALL CONJUNT. Cambiemos el rumbo del planeta… muévete por los ODS (2017)
Huntza – Aldapan Gora
03 Aldapan gora – Huntza
ALDAPAN GORA
Mendian gora, burua galtzen dut maiz
Herriko kaletan sarritan galdu izan naiz
Nork bereizi zituen kultura, lurra sua ta ura?
Gizakion arteko lotura, ere ez al da natura?
||: Aldapan gora, pausorik pauso Aldapan behera, auzorik auzo Gaztainondo ta pago Eskultura arraro Kaleak edo mendiak zerk galtzen gaitu gehiago? :|| x2
Berriro galduta gabiltza, hau da hau marka
Ezin da ulertu aurrean daukagun mapa
Euskaldun peto peto bai, baina
Ardi galduen pare
Nahiago det ibili halare, norabiderik gabe
||: Aldapan gora, pausorik pauso Aldapan behera, auzorik auzo Gaztainondo ta pago Eskultura arraro Kaleak edo mendiak zerk galtzen gaitu gehiago? :|| x2
Aldapan gora
Pausoz pauso
Gora
Aldapan gora
Aldapan gora, pausorik pauso Aldapan behera, auzorik auzo Gaztainondo ta pago Eskultura arraro Kaleak edo mendiak zerk galtzen gaitu gehiago?
Aldapan gora, pausorik pauso Aldapan behera, auzorik auzo Gaztainondo ta pago Eskultura arraro Kaleak edo mendiak
MUNTANYA AMUNT
(Traducció lletra ALDAPAN GORA)
A la muntanya, sovint perdo el cap
Sovint m’he perdut pels carrers del poble
Qui va separar la cultura, la terra, el foc i l’aigua?
La connexió entre els humans, no és també la natura?
||: Muntanya amunt, pas a pas Baixant, barri a barri Castanyer i faig Escultures estranyes Carrers o muntanyes, què ens fa perdre més? :|| x2
Tornem a estar perduts, aquesta és la marca
És impossible entendre el mapa que tenim davant
Basc fins al moll de l’os, sí, però
al costat de les ovelles perdudes
Prefereixo caminar de totes maneres, sense direcció
||: Muntanya amunt, pas a pas Baixant, barri a barri Castanyer i faig Escultures estranyes Carrers o muntanyes, què ens fa perdre més? :|| x2
Muntanya amunt… pas a pas
Amunt… turó amunt
Muntanya amunt, pas a pas Baixant, barri a barri Castanyer i faig Escultures estranyes Carrers o muntanyes, què ens fa perdre més?
Muntanya amunt, pas a pas Baixant vessant, barri a barri Castanyer i faig Escultures estranyes Carrers o muntanyes
SINOPSI (fragment):La Sara és una nena cega de set anys que viu amb el seu pare en un petit apartament situat a la primera planta d’un gran bloc de pisos, als afores d’una gran ciutat. El somni de la Sara és fer la volta al món, com el seu heroi, Phileas Fogg, el protagonista de La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, el llibre que el seu pare, el Daniel, li llegeix cada nit.
Un dia, la Sara li demana al seu pare que organitzi un gran viatge. Ell li diu que no és possible, però ella li respon que hi ha moltes formes de viatjar, i que segur que acabarà trobant alguna manera. Les vacances d’estiu s’apropen, i el Daniel se sent molt trist per no poder emportar-se la seva filla de viatge. Però una nit, parlant amb l’àvia de la Sara, se’ls acudeix un pla perquè la nena pugui fer la volta al món sense sortir de l’edifici.
Per anar obrint boca, us compartim les cançons, sinopsi completa i una entrevista amb els autors de l’obra.
També trobareu un dossier del projecte Cantània i els seus 34 anys d’història.
Aquesta setmana a música hem estat treballant la PULSACIÓ.
Hem vist que la pulsació es la unitat de ritme bàsica per seguir qualsevol cançó. És semblant al batec del cor o al so que fan els rellotges d’agulles (tic…tac…tic…tac…).
Hem vist també que, sense saber-ho, ja sabíem seguir la pulsació… moltes vegades el nostre peu segueix la pulsació de la música que estem escoltant.
Per poder cantar, ballar i fer coreografies en grup és imprescindible escoltar bé la música per seguir tots la pulsació i anar tots a una!
A continuació us deixo la música que hem utilitzat per practicar la pulsació:
Bruno Mars – The Lazy Song (Official Music Video)
El mejor concierto de Bruno Mars que te dejará sorprendido
BrunoMars – Best Songs Collection 2022 – Greatest Hits Songs of All Time – Music Mix Playlist 2022
I la música del curs passat, en el que vam escoltar al rei del pop, Michael Jackson!
Hem arribat a la darrera cançó de la Cantània! Inspirada en aquest quadre. Què creieu que és? (Aquest cop és fàcil, si sabem el títol de la cançó…) Quants colors hi veiem? D’on ve la llum?
És un quadre de Joaquim Mir, titulat “Cova del rovell”.
Joaquim Mir té moltes pintures interessants, us compartim un parell, que guarden certa similitud amb l’anterior.
“La cova verda” de Joaquim Mir
“Es baluard” de Joaquim Mir
Escolta la cançó
Una cova de pedra blavosa (amb moviments)
Lletra de la cançó “És una cova de pedra blavosa”
COR:
És una cova de pedra blavosa, que s’emmiralla en un llit d’aigua clara. A la paret, si t’hi fixes, mig fosa, hi ha dibuixaadaa la por d’una caaraa. Digue’m si trobes, mirant la paret de pedra llisa que l’aigua polia, un cap de gat, més submís que gallet, sense bigootiis i uns ulls d’atoniiaa.
CLARA: Què passa si no trobem la sortida?
BLANCA: Que quan ta mare pugi a les golfes a buscar-nos, no ens trobarà. I si tanca la capsa o mou el quadre, quedarem atrapades aquí dins.
CLARA: Per aquí, àvia, per aquí… Vols dir que…
BLANCA: Exacte. Si la capsa es tanca no sabrem d’on ve la música, i no sabrem cap on anar…
I el color aquest, rovellós de ferida, ¿què et suggereix, en un blau de glacera? El flameig verd en la roca és la vida, que sempre empeeeny, i que mai no es fa enrere. Recer de l’art, una cova semblant a l’escenari acollent d’un teatre. Deixeu-hi al mig aquest sol estadant: el cor humààà, i que no pa-ri de batre.
CLARA: I ens quedarem tancades aquí…
BLANCA: Afanya’t, Clara, afanya’t.
CLARA: I a tu t’ha passat algun cop, això?
BLANCA: Doncs una vegada.
CLARA: I què vas fer?
BLANCA: Val més que no ho sàpigues… Afanya’t, Clara, afanya’t.
CLARA: I ara cap on? A la dreta? A l’esquerra?
BLANCA: Tu, corre, Clara, corre…
Ara tu i jo el que hem de fer, pro, és sortir, Clara, del nostre univers de pintura. Cal que enfilem de seguida el camí, seguint el fil d’una música puuraa. I, així, tornem a la vida que és nostra, que pot semblar que es presenta, sovint, en blanc i negre, tan nua, amb el rostre d’ossos pelats i de pell sense tint. D’ossos pelats i de pell sense tint.
FINAL (L’escenari queda fosc. Només veiem la Clara i la Blanca.)
CLARA: Àvia, on som?
VEU EN OFF
(Ha de sonar igual que quan l’han imitat la Clara i la Blanca a la primera escena.)
Clara, mare… On sou?
(Fosc.)
