A l’anterior article Dansa Urbana / Street Dance I us explicàvem que la música urbana que va anar apareixent al llarg del s.XX i XXI va venir acompanyada de dansa urbana.
A l’actualitat es practiquen molts estils que es poden incloure dins de l’anomenat Street dance, un estil de dansa urbana, fruit de la combinació del hip hop, el break dance, el b-boying, el popping (ball amb efectes robòtics) i molts altres.
Avui us deixem, en primer lloc, un recull de l’evolució de la dansa urbana entre 1950 i 2019 a càrrec de Ricardo Walker.
I a continuació uns exemples de Popping i Break Dance. Que ho disfruteu!
The Evolution of Dance – 1950 to 2019 – By Ricardo Walker’s Crew
Beat it | Dubstep | Popping John & Ricardo Walker
Men Whitout Hats – Safety Dance Remix – Robot Dance Vs. Break Dance
La música urbana acompanya una dansa urbana, que inclou diferents estils com el hip hop, el break dance, el b-boying, popping (amb efectes robòtics) i molts altres.
Street dance és un estil de dansa urbana, fruit de la combinació de molts d’aquests estils, que va aparèixer a Nova York seguint els ritmes dels DJ.
A continuació us deixem alguns exemples, de Street dance, Break dance i Hip Hop. I trobareu més exemples a Dansa Urbana / Street Dance II.
No us en perdeu cap!
TURF FEINZ RIP RichD Dancing in the Rain Oakland Street | YAK FILMS
Best Street Dance ever
Breakdance: TOP 10 Best Powermoves Sets of 2018
Hip Hop: JABBAWOCKEEZ | Performance @ HHI’s 2012 World Hip Hop Dance Championship Finals
El violoncel és un instrument de corda que va sorgir a la primera meitat del segle XVI com el baix de la família de les violes da braccio. El seu nom significa “violí gran” i té quatre cordes afinades en la, re, sol i do. El violoncel es toca amb un arquet i el músic que el toca s’anomena violoncel·lista.
Alguns dels violoncel·listes més famosos de tots els temps són:
Luigi Boccherini (1743-1805) va ser un violoncel·lista i compositor italià, que va viure a Espanya al servei del rei Carles III. Va escriure més de 100 quintets per a corda, entre els quals destaca el conegut: La musica notturna delle strade di Madrid. També va escriure 12 concertos per a violoncel.
Pau Casals (1876-1973) va ser un violoncel·lista, director i compositor català, reconegut com un dels més grans intèrprets de Bach. Va ser un pacifista i un defensor de la República Espanyola. Va fundar el Festival de Prada de Conflent i va rebre el Premi Nobel de la Pau.
Aurora Bertrana i Salazar (1892-1974) va ser una violoncel·lista i escriptora catalana, filla del compositor Enric Morera. Va viatjar per diversos països i va escriure obres de temàtica exòtica i feminista. Va ser la primera dona que va tocar el violoncel a l’Orquestra Pau Casals.
Paul Tortelier (1914-1990) va ser un violoncel·lista i pedagog francès, que va estudiar amb Pau Casals i va ser professor de Jacqueline du Pré. Va ser conegut per la seva tècnica virtuosa i per la seva expressivitat musical. Va escriure diverses obres per a violoncel, entre elles les Suites per a violoncel sol.
Mstislav Rostropóvich (1927-2007) va ser un violoncel·lista i director d’orquestra rus, considerat un dels millors del segle XX. Va ser un defensor dels drets humans i va col·laborar amb compositors com Shostakóvich, Britten i Prokófiev.
Natalia Gutman (1942-) és una violoncel·lista russa, neta del compositor Samuil Feinberg. Va estudiar amb Mstislav Rostropóvich i va guanyar el Concurs Internacional Chaikovski el 1967. Ha tocat amb directors com Claudio Abbado, Riccardo Muti o Kurt Masur.
Jacqueline du Pré (1945-1987) va ser una gran violoncel·lista britànica, famosa per la seva interpretació del Concert per a violoncel d’Elgar. Va patir esclerosi múltiple i va haver d’abandonar la seva carrera als 28 anys. La seva vida va inspirar la pel·lícula “Hilary i Jackie”.
Julián Lloyd Webber (1951-) és un violoncel·lista anglès, germà del compositor Andrew Lloyd Webber. Ha tocat amb orquestres com la Filharmònica de Londres, la de Berlín o la Simfònica de Xangai. Ha estrenat obres de compositors com Philip Glass, Joaquín Rodrigo o Malcolm Arnold.
Yo-Yo Ma (1955-) és un violoncel·lista xinès-estatunidenc, guanyador de 18 premis Grammy. Ha tocat amb diversos estils musicals, des del clàssic al jazz, passant pel tango, el bluegrass o la música del món. És el fundador del Silk Road Ensemble, un projecte intercultural.
Arturo Russell (1960-) és un violoncel·lista italià d’origen irlandès, que ha tocat amb orquestres com la Simfònica de Londres, la Filharmònica de Nova York o la Simfònica de Veneçuela. Ha estrenat obres de compositors com Luciano Berio, Franco Donatoni o Luis Bacalov.
Sol Gabetta (1981-) és una violoncel·lista argentina, que va començar a tocar el violoncel als quatre anys. Ha guanyat diversos premis internacionals i ha tocat amb orquestres com la Filharmònica de Berlín, la Simfònica de Boston o la de Londres. És la fundadora del Festival Solsberg a Suïssa.
Hi ha violoncel·listes de diferents estils musicals, com el clàssic, el jazz, el rock o el folk.
En aquest vídeo, veiem i escoltem al famós i gran violoncel·lista Yo-Yo Ma, que interpreta “The Swan”, una cançó per a violoncel de Camile Saint-Saëns.
Compositor: Camille Saint-Saëns
Intèrprets: Yo-Yo Ma (violoncel), Kathryn Stott (piano).
Títol cançó/obra: The Swan (El cigne) (de l'obra "El carnaval dels animals").
Any de publicació: 1886
Gènere: Música clàssica
Estil: Romanticisme
Preguntem-nos: com es podria ballar, aquesta música? Com ens hauríem de moure?
Aquí teniu a Lil’ Buck, un ballarí especialitzat en Street dance (un estil de dansa urbana, fruit de la combinació de molts estils, que va aparèixer a Nova York seguint els ritmes dels DJ).
Us deixem també la versió de dansa clàssica de “The Swan”. És una interpretació molt expressiva i difícil que representa un cigne en el darrer ball abans de la seva mort.
És la coreografia d’Anna Pavlova (1881-1931) una famosa ballarina de ballet russa. “La mort del cigne” era la seva dansa més famosa, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la música d'”El cigne”. Aquí teniu una versió gravada l’any 1925.
Finalment, una altra interpretació de Yo-Yo Ma, aquesta junt amb el gran cantant Bobby McFerrin. És una cançó que es va fer molt famosa fa anys, anomenada “Hush little baby”.
Aquesta setmana hem escoltat dues audicions a classe, molt diferents entre sí. Les compartim perquè pugueu tornar a escoltar-les:
Música tradicional de Mèxic
A Mèxic trobem infinitat d’estils tradicionals propis de les diferents regions del país. En veurem dos exemples.
En primer lloc podeu veure la Danza de los Quetzales. Aquesta música i dansa correspon al gènere de música tradicional, concretament música tradicional mexicana, però no es balla a tot Mèxic: és una dansa originaria de Sierra norte (a l’estat de Puebla). L’estil seria huapango huasteco, propi de Puebla.
Fixeu-vos que utilitzen uns vestits originals i els instruments que sonen també són propis de la música tradicional: flauta de carrizo, tamboril i maraques (incorporades a la roba d’alguns ballarins).
En segon lloc, us presentem els grups de mariatxis (mariachis). Els grups de mariatxis són conjunts musicals originaris de Guadalajara (la zona occidental de Mèxic) a l’estat de Jalisco. Encara representant solament una de les moltes facetes regionals de la música mexicana, el mariatxi s’ha estès a altres regions del món com símbol típic de la cultura mexicana general. Interpreten diversos estils de música tradicional mexicana, com per exemple les rantxeres (rancheras). A continuació tenim uns exemples de grups de mariatxis:
Música urbana (Pop): Michael Jackson
Michael Jackson (1959-2009) és considerat el rei del pop. Va ser cantant, compositor, intèrpret i ballarí. Durant la seva vida, va ser una figura destacada de la cultura popular durant pràcticament quatre dècades.
A continuació teniu dos videoclips de Michael Jackson, Smooth Criminal i Thriller:
L’any 2018, coincidint amb la conmemoració del 60è aniversari del naixement de Michael Jackson, es va presentar el remix “Diamonds Are Invencible”, una remescla de les cançons més famoses del cantant, entre les quals s’inclouen “Wanna Be Startin ‘Somethin’”, “Billie Jean”, “Smooth Criminal” o “Human Nature”. Pots escoltar-lo a continuació:
A 5è estem treballant la música urbana des dels seus inicis als Estats Units (espirituals negres, cançons de treball, gospel, blues…). Aquesta setmana hem descobert què es ballava als Estats Units fa… 100 anys!
La veritat és que ja sabien ballar i moure’s molt bé!
Us compartim el vídeo que hem vist perquè el pogueu tornar a gaudir, i algun altre per si teniu curiositat:
1920s Dance Craze
En aquest vídeo, a ritme d’una mateixa cançó a l’estil dels anys 1920, podem veure la diversitat de balls que existien i es van posar de moda en aquells moments. Quin ritme!
Great 1920’s Charleston 1926
Gravació de 1926, on Miss Bee Jackson balla “Charleston” al ritme d’una banda de jazz, i ensenya a noies i nens a ballar el charleston.
Early Savoy Lindy Hop
Fragment de la pel·lícula “After Seben” de 1929.
Ballen “Lindy Hop”, però fixeu-vos com cada parella balla amb un estil propi!
Stormy Weather in color
Fragment de la pel·lícula “Stormy Weather” (1943) amb la seva música original i acolorida.
Interpreten “Jumpin’ Jive” (dirigida i cantada per Cab Calloway) i a partir del minut 1:30 s’hi afegeixen els ballarins (The Nicholas Brothers), no us perdeu la coreografia sencera!