És molt curiós el fet que en la majoria de coses que tenim avui en dia es faci referència a la mitologia grega, tot i que a simple vista no sabem identificar-les.
Aquí tenim un clar exemple en la pel·lícula que tots coneixeu, anomenada “La Sirenita”, la qual tots heu sentit a parlar i la majoria haureu vist almenys un cop, i que potser mai hauríeu pensat que en aquesta pel·lícula de dibuixos animats i hi havia una referència grega.
FITXA TÈCNICA:
Títol Original:The Little Mermaid. Any: 1989. Nacionalitat: Estats Units. Direcció: John Musker i Ron Clements. Intèrprets: (Animació). Música: Alan Menken. Fotografia: (Animació). Productora: Walt Disney Pictures. Durada: 83 minuts. Premis: 2 Oscars: Millor banda sonora original, cançó.
INFORMACIÓ SOBRE LA PEL·LÍCULA:
The Little Mermaid (La Sirenita) és una pel·lícula d’animació de l’any 1989, adaptada del conte del mateix nom de Hans Christian Andersen, produïda per Walt Disney Pictures i dirigida per Ron Clements i John Musker. Va ser l’última pel·lícula de Disney realitzada completament a mà i utilitzant càmeres de vídeo analògiques.
Es va estrenar el 15 de març de 1989 als Estats Units, i va ser l’única pel·lícula en la història que la seva data d’estrena mundial es va estendre per gairebé 800 dies (més de dos anys) entre l’Avant Premier i la seva estrena a Japó el 30 de gener de 1991.
És la vint i vuitena pel·lícula al cànon de llargmetratges animats de The Walt Disney Company i en la llista dels Clàssics de Walt Disney. Es va convertir en tot un èxit donant lloc a una nova època daurada a la companyia, a la qual van seguir altres grans èxits com “La Bella i la Bèstia”, “Aladdín” i “El Rei Lleó”.
ARGUMENT:
Ariel és una sirena somiadora que creu que viure fora de l’aigua és el millor que li podria passar a la vida. Un dia de tempesta salva un príncep (el Príncep Eric) d’un vaixell que naufraga i cau bojament enamorada d’ell, però quan el seu pare (el Rei Tritó) descobreix els somnis de la seva filla i el seu amagatall secret en el qual guarda tots els petits tresors que ha anat trobant dels humans, aquest, furiós, arrasa amb tot.
Ariel decideix anar a fer un pacte amb Úrsula, la bruixa del mar. Gràcies a ella, esdevé ésser humà i es retroba amb el príncep, a qui està a punt de conquerir, però intervé Úrsula per evitar-ho i Ariel torna a convertir-se en sirena i esclava de la bruixa del mar.
No obstant això, el seu pare decideix fer un canvi de presoner i es posa a disposició d’Úrsula a canvi de la llibertat de la seva filla. Ariel, amb l’ajuda dels seus amics Sebastià, Flounder i el príncep Eric, aconsegueix derrotar la bruixa i destruir-la, revertint els encanteris d’Úrsula i alliberant Tritó. Quan Tritó s’adona de l’amor entre Ariel i Eric, decideix convertir-la en ésser humà, per a posteriorment celebrar les noces entre els dos enamorats.
Llegint aquest article i aplicant els coneixements que tenim sobre la mitologia grega, direm el que simbolitzen el personatge d’Ariel i el de Tritó.
Les sirenes (en grec antic, Σειρήν Seirến) són éssers fabulosos, en concret nimfes o deïtats marines descrites com dones boniques amb una cua de peix, que enamoraven als mariners amb els seus cants.
La representació més comú les descriu com belles dones amb cua de peix en lloc de cames, com Tritó.
Com podem observar a la pel·lícula, Ariel enamora el Príncep Eric amb els seus cants, el qual era un nàufrag que es va a costar a ella en sentir-la i es va salvar, fent referència així a la simbologia que tenen les sirenes en la mitologia grega.
Per una altra part, Tritó està basat en la mitologia grega del déu Posidó. Té un gran trident que li serveix per combatre i també per tancar el pany del seu món, té el cabell blanc, una gran barba del mateix color i la seva meitat inferior és la d’un peix de color verd blavós.
No hem de confondre els següents personatges i hem de tenir clar el que significa cadascun:
Neptú és el déu dels mars i els terratrèmols.
Tritó és el déu missatger de les profunditats.
Posidó (Neptú a la mitologia romana) és el déu grec del mar. Sovint se li representa sostenint un trident.
Repartiment: Max Charles, Ty Burrell, Ariel Winter, Stephen Tobolowsky
País d’origen: Estats Units
Idioma original: Anglès
Gènere: Comèdia d’aventures
ARGUMENT
El gos més conegut del món, un tità dels negocis, inventor, premi nobel, medallista olímpic, un geni…, el Sr. Peabody, i el seu fill trapella Sherman amb la seva màquina del temps -el Vueltatrás en castellà- s’embarquen en l’aventura més estrambòtica mai vista i coneixen, entre d’altres, Maria Antonieta durant la revolució francesa.
Tanmateix, Sherman vol impressionar la seva amiga Penny i li mostra la màquina. Sense voler acaben creant un forat a l’univers, tot provocant el caos en els esdeveniments cabdals de la història entre els quals hi ha l’antic Egipte, la guerra de Troia i el cavall de fusta… Coneixen personatges famosos com Van Gogh, Einstein, Lincoln i Shakespeare. Abans que passat, present i futur quedin tocats, el Sr. Peabody hi ha de posar solució i ha d’asumir un gran repte: el de ser pare. Acabaran deixant junts petjada en la història.
TRÀILER
CRÍTICA
Les aventures de Peabody i Sherman és una comèdia d’aventures que combina ciència ficció, viatge en el temps, personatges excèntrics, referents mitològics de la guerra de Troia i un diàleg intel·ligent, enllaçats amb la relació estranya d’un gos i el seu fill, un nen.
Si l’aneu a veure, ja ens explicareu què us ha semblat i quins personatges i esdeveniments de la història de l’antiguitat clàssica hi surten. Com? Per què?
Creieu que els infants poden, a més de passar-s’ho d’allò més bé, aprendre història i mitologia amb Les aventures de Peabody i Sherman?…
Dins del cavall de fusta, coneixen Agamèmnon, Menelau, Ulisses i els guerrers grecs!
Repartiment: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Billy Zane, Kathy Bates, Frances Fisher, Gloria Stuart, Bill Paxton, Bernard Hill, David Warner, Victor Garber, Jonathan Hyde, Suzy Amis, Danny Nucci, Jason Barry, Ewan Stewart, Ioan Gruffudd
País d’origen: Estats Units
Idioma original: Anglès
Gènere: Drama romàntic i aventura
ARGUMENT
Jack (DiCaprio) és un jove artista i guanya en una partida de cartes un passatge per viatjar a Amèrica en el Titanic, el transatlàntic més gran i segur mai construït. A bord coneix a Rose (Kate Winslet), una jove d’una bona família vinguda a menys que va a contreure un matrimoni de conveniència amb Cal (Billy Zane), un milionari cregut a qui només interessa el prestigiós cognom de la seva promesa. Jack i Rose s’enamoren, però el promès i la mare d’ella posen tot tipus de traves a la seva relació. Mentrestant, el gegantí i luxós transatlàntic s’aproxima cap a un immens iceberg que desembocarà en un final tràgic.
Després de veure aquesta pel·lícula, que he de confessar que no havia vist, puc dir que m’ha agradat, el fet de barrejar allò conegut com és la tragèdia amb una història d’amor que ens permet estar en aquell tràgic escenari des del principi de la pel·lícula fins al últim minut, és sorprenent, Un equilibri perfecte entre amor i tragèdia que la fa especial, única, i per això és tan famosa. Aquesta famosa història d’un amor gairebé adolescent on tot té cabuda: els somnis, l’idealisme, la utopia, però que a part de somniar, haurà d’enfrontar-se no només a la catàstrofe de l’iceberg sinó a la societat avariciosa desitjosa de poder que representen els dolents, com per exemple, Cal.
James Cameron aconsegueix explicar-nos i fer-nos vibrar amb mil i una històries que ens commouen i ens porten cap a l’inamovible final. El triomf d’aquesta pel·lícula és degut a la força i al sentiment amb què està narrada. Una mostra d’això és veure el món tal com el mostren en la pel·lícula, dividit en classes. En aquest sentit, Cameron aconsegueix fer de l’accident una situació simbòlica. Un altre element a destacar és la reconstrucció fidedigna del que va passar realment. Magníficament narrada i plena de sentiments.
Aquesta pel·lícula té diverses referències amb el món clàssic, com per exemple, el RMS Titanicpertanyia al trio de Transatlantics Olympic. i tant ‘Titanic’ com ‘Olympic’ fan referència a criatures mitològiques, per què creieu que és això? També trobem un paral·lelisme entre el final del RMS Titanic i el dels Titans, per què? A què creieu que és degut això? D’on prové el nom de Titanic i per què? Podríem dir que el seu enfonsament fou una nèmesi divina, provocada per la hybris dels seus constructors? Una altra referència al món clàssic és la imatge de Leonardo Dicaprio i Kate Winslet en la proa del vaixell, a quina escultura grega us recorda això? I per últim, amb quina oda horaciana relacionem aquesta pel·lícula? Per què?
El diumenge passat vàrem descobrir a la tele un capítol de la serie Painkiller Jane que tenia referents. El vam començar a veure i era bastant interessant però de cop i volta, va aparèixer un referent clàssic, demostrant un cop més que les referències al món grec i romà són ben presents.
Painkiller Jane és una sèrie de ficció i d’acció produïda per la televisió nord-americana-canadenca basat en el personatge de còmic del mateix nom. Transmès pel Sci Fi Channel als EUA a partir del 13 abril de 2007 i Global al Canadà, va estar protagonitzada per Kristanna Loken com el personatge titular. El 15 d’agost de 2007, que va ser cancel·lada després d’una temporada de 22 episodis. Segons he llegit, aquest capítol que a continuació us explicaré és el millor de la temporada, amb un argument i una intriga sorprenent.
La sèrie està protagonitzada per Loken com Jane Basco, la protagonista principal. Ella, comença com una agent de la DEA, on en el decurs del seu treball es troba amb Andre McBride (Rob Stewart), qui és el líder d’un equip d’agents que treballen per a una agència del govern no especificada. L’equip es basa en una estació de metro en desús anomenat Deckard Street. Ella es veu obligada a unir-se a l’equip després d’arribar “massa lluny” en les seves operacions. Llavors es revela que la missió de l’equip és identificar i neutralitzar “NEUROS”, mutants humans amb poders mentals paranormals. Es teoritza que les aberracions interfereixen amb la capacitat del cervell per distingir el bé del mal.
Durant l’episodi pilot, Basco descobreix que ella també té habilitats sobrehumanes, poders regeneratius sobrenaturals d’invulnerabilitat.
Doncs bé, aquest capítol correspon al quart de la primera temporada, l’única que es va emetre ja que després es va cancelar degut a que la cadena Sci Fi no estava passant per un bon moment i també, s’hi va afegir que els primers capítols eren força bons però a mesura que els capítols passaven, s’anava baixant de qualitat i per tant, d’espectadors. En baixar l’audiència, la cadena la va cancel·lar, encara que va deixar emetre una temporada sencera, és a dir, 22 episodis.
Aquest capítol, anomenat ‘Atrapame si puedes‘ tracta sobre un home que té visions sobre desastres que succeiran al seu voltant i quan les té, intenta avisar la gent per evitar el desastre però el prenen per boig i acaba succeint, fet que porta la mort de moltes persones. Com veu el futur, intenta avisar la protagonista de la sèrie, Jane, que si el seu equip l’intenta cercar, moriran i també morirà ell. Jane, el creu i intenta parar el seu equip, però no ho aconsegueixen i això porta al desenllaç tràgic amb la mort de l’home amb visions, canviant el futur dels altres homes de l’equip.
Trobem un paral·lelisme amb Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) filla de Príam i d’Hècuba. Aquest mite ens diu que Cassandra, de petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà bessó Helen, al temple d’Apol·lo. Les serps sagrades de l’altar del déu van llepar-los les orelles i així van rebre el do de la profecia. En créixer, es va fer sacerdotessa d’Apol·lo però va rebutjar l’amor d’aquest i aquest, va fer caure sobre ella la maledeccció de que ningú no cregués els seus vaticinis, igual que l’home d’aquest capítol de Painkiller. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que se sabés que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Hèlena a Troia, però ningú no la va creure i finalment.
Lady Emma Hamilton, com Cassandra, de George Romney
Després de veure aquest capítol mitjançant l’enllaç que us hem proporcionat, trobeu cap altre referent clàssic? Què en penseu d’aquest? Trobeu relació amb Cassandra o no? Com us sentiríeu si un dia us aixequéssiu i poguéssiu vaticinar desgràcies sense que ningú us fes cas?
Els Simpson (en anglès, The Simpsons) és una sèrie de televisió d’animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units per Fox Broadcasting Company, en format de comèdia, s’ha emès en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca que narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana d’aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. El primer episodi que es va emetre va ser el 17 de desembre de 1989.
Trobem moltes referències de la mitologia grega i romana en aquesta sèrie, aquí us en deixem un tastet:
El primer referent el trobem en el nom del pare de família, en Homer, que es diu igual que el poeta èpic, autor de dues famoses obres èpiques: l’Odissea i la Ilíada.
En l’episodi 90 de la temporada 5 anomenat “La última temptació de Homer”. Després que Homer i els seus companys de treball escapessin miraculosament d’un gas verinós que Homer havia deixat escapar. Charlie, un obrer, és acomiadat en haver-li demanat una sortida d’emergència al Sr Burns Burns que remplaça aquest per Una bonica enginyera nova, anomenada Mindy Simmons, de la qual Homer sent una gran atracció. Mentrestant, Bart és enviat a un oculista, després que es descobreixi que no tenia bona vista. Li fan posar ulleres i també, després d’anar al dermatòleg, un gel al cabell que li fan un aspecte de ximple. A l’escola els nens es riuen d’ell i només li fa costat en Martin, qui li mostra el seu amagatall. Finalment, Bart, després de les dues setmanes, es treu les seves ulleres però quan torna a l’escola el peguen igual.
La primera vegada que Homer veu a Mindy, en la seva imaginació la veu com la Venus de “El naixement de Venus” de Botticelli.
Un altre referent important que hi trobem és el cicle troià. L’Odisea i la Ilíada d’Homer, apareixen en l’episodi 283 de la tretzena temporada. En aquesta història, Homer és Odisseu, que li porta al Rei de Troia, Príam (representat per Ned Flanders), un cavall de fusta. Ell i els seus companys soldats (Apu, Lenny, Moe, el Professor Frink i Carl ) , maten a tots els troians i guanyen la guerra. No obstant això, Odisseu es nega a sacrificar una ovella com a regal cap als déus Zeus (l’Alcalde Quimby), Dionís (Barney) i Posidó (el Capità McAllister), el que fa que aquests s’enfadin amb ell. En la sèrie, Barney fa un comentari a Zeus, sobre el rapte de Europa “Abans eres divertit, on està el Zeus que es convertia en vaca y perseguia a les noies?”. Com podem observar els tres personatges tenen característiques similars als déus grecs: Barney igual que Dionís està obsessionat per la beguda; l’Alcalde Quimby, és qui controla tot el poble, igual que Zeus que és el déu de tots els déus de l’Olimp; i el Capità, és mariner i està relacionat amb Posidó, déu del mar.
Posidó als Simpson
Centrant-nos en la sèrie, Dionís intenta destruir Odisseu amb un llamp, però falla i el llamp destrueix l’Atlàntida. Posidó, qui tenia poder sobre el mar, arrossega el vaixell d’Odisseu cap a la terra de les Sirenes (Patty i Selma), a més visiten a Circe (Lindsey Naegle), qui converteix la tripulació en porcs, els quals Homer es menja. Després, ordena a Odisseu travessar el Regne dels Morts, creuant el Riu Estix per així arribar a casa i retrobar-se amb la seva dona, Penèlope (Marge) i el seu fill Telèmac (Bart). Quan arriba a Ítaca, la seva illa, mata tots els homes que havien pretès Penélope quan ell no era a casa. Després d’estar vint anys fora, sense veure la seva dona, Homer se’n va a la taberna.
A més, en aquest episodi apareix un altre referent, aquest cop sobre las Metamorfosis d’Ovidi.
La Lisa està enamorada d’un noi de la seva classe i acudeix al seu avi perquè li doni consells. L’avi Simpson li comenta que la seva història li recorda al mite de Píram i Tisbe i li explica que eren dos joves enamorats que vivien en cases contigües però el seu amor era impossible a causa de l’enemistat dels seus pares.
L’avi explica la història de manera molt abreujada i canvia lleugerament el final, els dos joves arriben al mateix temps al lloc que han quedat, es besen i es transformen en un mateix arbre, igual que Filemó i Baucis.
Lisa i el seu novio fent de Píram i Tisbe
En l’episodi 458 de la temporada 21 anomenat “American History X-cellent”. Mentre la policia intenta dissoldre una sorollosa concentració de persones en els terrenys del Sr Burns, un dels agents reconeix a les parets quadres robats d’incalculable valor i el maníac bilionari és detingut per ser interrogat. Un cop a la presó, el company de cel ·la de Burns, John Coffey li demostra que pot tenir fe en Déu i intenta treure el mal del seu cos. Mentrestant, Smithers pren el comandament de la central nuclear i creu que pot tenir una bona relació amb els empleats, fins que descobreix que aquests només s’aprofiten d’ell i els força a treballar dia i nit. Aquestes injustes condicions laborals fan que Homer i els seus companys tramin un pla per treure al Sr Burns de la presó.
Un dels quadres que té el senyor Burns robats apareix la figura de Cronos, menjant-se al seus fills representat amb la figura del senyor Burns. Aquest quadre és molt similar al de Goya.
En el còmic dels Simpsons número 70 anomenat “Un còmic de mítiques proporcions” apareix molta mitologia. En el còmic Homer, que representa a Homer, ecriptor grec, explica històries als nens grecs. Quan Hera (Marge) va s’assabenta de Zeus (Homer) té un fill il·legítim anomenat Hèrcules (Bart), s’encarrega que aquest hagi de completar 12 treballs. El primer és matar l’Hidra (Snake), la qual li creixen dos caps per a cada un tallat. Hèrcules la venç fent-la discutir sobre quin li robarà. Llavors ell ha de netejar el estables d’Augies, on convenç un ric grec que l’or no val res i que els fems són més valuosos. Després s’ocupa de les diverses criatures que té la tasca de capturar fent que Hermes (Milhouse) envii un agent grec perquè les atrapi, ja que no tenen una llicència i poden estar rabiosos. Hèrcules torna a Hera amb només 10 de les tasques completes. Hèrcules decideix que aquest Hera estaria molt millor a la posició de Zeus i per això ella pren aquest rol, només per causar estralls per fer caure la Terra.
En una altra història, quan el senyor Burns va saber que algú havia deixat la planta nuclear un pot de Dimoxinil, un producte per fer crèixer els cabells, va dir “que exploti la seva pell a l’Hades (Homer)”.
Quan en Herb Powel, germà gran de Homer va aprendre que els seus nous cotxes es deien Persèfone (Marge) va preguntar quina classe de nom era aquest. Els constructors li van dir després que ella era la deessa grega de la primavera i el renaixement i que va ser portada a l’Hades, on ella va menjar 6 magranes. Herb dels interrompre llavors i va dir que la gent no volen que els seus cotxes, tinguin noms antics grecs.
Fins i tot, hi ha un capítol del còmic dedicat a dues faules d’Isop: la cigala i la formiga, i la guineu i el raïm. La formiga (Flanders) treballa dur per l’hivern mentre que la cigala (Homer) està tot el dia cantant en el seu violí. Quan arriba l’hivern la formiga li ofereix a la cigala una part del seu menjar, però aquesta ho devora tot.
Una guineu (Moe) demana a un corb (Bart) que cridi repetidament llop perquè així els grans de raïm que té a la boca li caiguin i se’ls pugui menjar.
En l’episodi 516 de la temporada 24 titulat “Al meu gos amb amor” durant un esdeveniment en el centre de la ciutat de Springfield el professor Frink fa una demostració d’un nou invent, però perd el control, el que resulta en la destrucció de la casa de retir de Springfield. Aquesta situació obliga a Abraham Simpson (l’avi) a mudar-se amb els Simpson. Homer es lesiona l’esquena el dia de la mudança. Mentre està descansant a casa, es torna addicte a un joc de tauleta titulat Villageville i per estar distret, perd el gos de la família, Petit ajudant del pare Noel. Tots estan enfadats amb Homer perquè sembla no importar-li que s’hagi perdut el gos, però l’avi els explica la història del gosset que tenia Homer quan era nen, en Bongo.
El referent que trobem en aquest episodi és una estàtua en la que es veu a l’Smithers agafant el cap del senyor Burns, fent referència a l’estàtua de Perseu agafant el cap de Medusa.
Què us ha semblat? Vosaltres també veieu els Simpson? Ens ajudeu a trobar més referents? Quines semblances i diferències hi trobeu respecte els mites originals? Creieu que és possible estudiar mitologia amb aquesta sèrie?
Jasmine és una dona rica i glamurosa de l’alta societat de Nova York que de sobte es troba en bancarrota, sense diners i sense casa, després de la fi del seu matrimoni amb un home adinerat. Aleshores decideix mudar-se a San Francisco a viure amb la seva germana Ginger, una dona treballadora que viu en un petit apartament, on haurà de canviar l’estil de vida que portava fins aleshores. Jasmine que travessa un moment crític en la seva vida, pren antidepressius constantment i recorda la seva vida en Manhattan.
Aquesta pel·lícula la podem relacionar amb Sísif (en grec Σίσυφος), fundador i rei d’Éfira. Va ser promotor de la navegació i el comerç, però també avariciós i mentider. Va recórrer a mètodes il·lícits, entre els quals l’assassinat de viatgers i caminants, per augmentar la seva riquesa. Des dels temps d’Homer, Sísif tingué fama de ser el més astut dels homes. Aquests conceptes es poden relacionar amb Hal Francis, el difunt marit de Jasmine, el qual era un empresari ric perquè estafava a la gent, per això, podem relacionar la personalitat de Sísif amb la de Hal, avariciosos, mentiders i intel·ligents, i també els seus comportaments, els dos desitjaven tenir més riqueses i recorrien a qualsevol mètode per tant d’aconseguir-ho.
El seu càstig, però, es pot relacionar amb la protagonista, Jasmine. Sísif a l’infern va ser obligat a empènyer una pedra enorme pendent amunt per un vessant costerut, però abans d’arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi. D’aquesta manera podem relacionar el càstig de Jasmine, restar pobre i sense lloc on dormir, per ser còmplice del seu marit, no dient res sobre les seves estafes i per haver-lo delatat després d’assabentar-se que estava enamorat d’una altra. Després de l’ingrés del seu marit a presó i el suïcidi d’ell, Jasmine coneix a un altre home ric -Dwight Westlake-, el qual li demana matrimoni, però ella li menteix -una altra similitud amb Sísif- sobre la seva professió i el seu passat i quan ell ho descobreix retira la proposta de matrimoni. Al final de la pel·lícula es discuteix amb la seva germana i decideix abandonar la casa d’ella, mentint dient que se’n va a viure amb el seu promès. Així que es queda un altre cop sense res, boja, odiada per seu fill adoptiu, sense lloc on viure i sense haver trobat l’amor. Aquest fet el podem relacionar amb el roc de Sísif. Sísif ha d’emprenyar una pedra i abans d’arribar al cim de la muntanya, és a dir, abans d’aconseguir tot el que desitja, la pedra cau, és a dir, tot s’enfonsa per no haver estat bona persona en el passat.
One Piece és un manga i anime creat per Eiichiro Oda durant el 1997, encara que en anys anteriors ja va fer un seguit de one-shots, el primer, Monsters va ser escrit en 1994 i canònicament, forma part de la història de One Piece, però això no es va revelar fins la Saga de Thriller Barck.
Després d’aquest one-shot, Oda va crear dos one-shots més basats en els seus interessos de la seva infància i adolescència, ja que de petit, va començar a fer esbossos d’idees sobre un manga sobre pirates. En el 1996, Eiichiro Oda va publicar els dos one-shots Romance Dawn (que era el més pròxim al que ell va imaginar en el seu passat) i Romance Dawn: El començament d’una aventura (la segona part del primer one-shot).
Aquest últim one-shot que va publicar, es va convertir en el primer capítol del manga de One Piece, on apareix la història del perquè en Monkey D. Luffy (protagonista de la història) es va voler convertir en pirata i arribar a la meta de ser el Rei dels Pirates. El primer one-shot, també es va fer un especial en anime però amb petits canvis en la història.
Finalment, després d’aquests dos one-shots, Eiichiro Oda va decidir cerar el manga de One Piece, que va sobre la història d’un noi anomenat Monkey D. Luffy, qui es va inspirar en Shanks, un pirata. Al començament de la sèrie, 24 anys abans de la història actual, l’any 1500 un pirata anomenat Gol D. Roger, conegut com el Rei dels Pirates, va ser executat, però abans de morir, va explicar a la multitud que el seu tresor, el “One Piece“, estaba amagat en alguna illa del Grand Line. La seva mort va desencadenar el que seria la Gran era dels pirates, pirates innombrables es van disposar a buscar el seu tresor. Luffy es converteix en un d’ells, desitjant ser el pròxim Rei dels Pirates i es disposa a reunir companys de tripulació i començar les seves aventures.
En aquest famós manga i anime podem trobar un munt de referents a històries i personatges tant reals com ficticis, que segurament molts d’ells us sonaran d’alguna nove·la o pel·lícula, fins i tot, trobem una gran quantitat de personatges mitològics, com per exemple sirenes, el gos cerber, gegants,etc. (One Piece, un anime ple de mitologia). Segurament, Eiichiro Oda deu d’estar molt ben informat sobre la mitologia de grega i romana per arribar a afegir tants personatges, a més a més de que també deu de ser un fanàtic d’això.
Coneixeu aquest anime? Coneixeu algun altre anime on apareixin referents mitològics? Què us sembla l’aportació que ens dona Oda sobre tots aquests referents que hi ha?
Ahir vaig anar a veure al cinema la pel·lícula de Philomena de Stephen Frears (2013), basada en la novel·la, inspirada en fets reals, The Lost Child of Philomena Lee de Martin Sixsmit. El nom de Philomena em va recordar el grec. Per cert, saps què significa aquest antropònim i quins són els seus ètims (no t’oblidis d’escriure’ls en grec)?
En el decurs de la pel·lícula, a més, es va fer servir el llatinisme ”Quid pro quo”. Saps què significa? És usat correctament en aquest film? Sabríeu incorporar-lo en un petit diàleg com si fos el guió d’una pel·lícula?
Nom original:Her Director i guionistes: Spike Jonze Any d’estrena: 2013 Durada:126 minuts Repartiment:Joaquin Phoenix, Scarlett Johansson, Amy Adams, Rooney Mara, Olivia Wilde, Chris Pratt, Sam Jaeger, Portia Doubleday, Katherine Boecher, Alia Janine, Matt Letscher País d’origen: Estats Units Idioma original: anglès Gènere: ciència-ficció, drama
ARGUMENT
Ambientada en Los Angeles, en el futur proper, la pel·lícula mostra a Theodore Twombly (Joaquin Phoenix), un home estrany que viu escrivint commovedores cartes als altres. Després d’acabar una llarga relació, amb el cor trencat, se sent intrigat per un nou i avançat sistema operatiu, el que promet ser una entitat intuïtiva amb cada usuari. Després d’inicialitzar-ho, Theodore queda encantat de conèixer la «Samantha» (Scarlett Johansson), una brillant veu femenina que és perspicaç, sensible i divertida. Mentre els desitjos i les necessitats de tots dos creixen, la seva amistat es transforma en una relació d’amor.
TRÀILER
CRÍTICA
Her és una pel·lícula que mostra molt bé el món actual en què vivim, que està gairebé monopolitzat per la tecnologia. Theodore decideix comprar-se un ordinador amb un modern SO que s’adapta als gustos ia la personalitat de l’usuari. Davant d’això, ens plantegem si la tecnologia fomenta la soledat o ajuda a superar-la. La idea d’humans “enamorant-se” de robots, màquines, etc. no és nova. El que és original d’Her és la manera en què es planteja aquesta temàtica, fent-ho d’una manera actual, seriosa, respectuosa i bastant creïble Her és un homenatge als éssers humans, a estar vius i intentar gaudir del que ens envolta i sobretot, a saber aturar la voraç tecnologia en què estem immersos.
Encara que sembli sorprenent, pel tema que tracta, trobem referents clàssics en aquesta pel·lícula. Podem establir un paral·lelisme amb el protagonista, Theodore i el mite de Pigmalió.
Pigmalió fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. Segons explica Ovidi a “Les Metamorfosis“, Pigmalió havia buscat una esposa que fos perfecta. Un dia va crear l’estàtua d’una jove, a la qual va anomenar Galatea, i es va enamorar d’ella perdudament i va somiar que l’estàtua cobrava vida. Quan va despertar en lloc de l’estàtua es trobava Afrodita que va sentir llàstima per ell i va transformar Galatea en una dona real.
D’aquest mite procedeix el terme pigmalionisme és dir l’atracció per les estàtues, i també s’utilitza per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres. També hi ha l’anomenat complex de Pigmalió que consisteix en voler millorar de manera obsessiva una altra persona. El terme pigmalionisme està clarament relacionat amb Theodore, que s’enamora de la “Samantha”, el seu sistema operatiu.
“
Després d’aquest one-shot, Oda va crear dos one-shots més basats en els seus interessos de la seva infància i adolescència, ja que de petit, va començar a fer esbossos d’idees sobre un manga sobre pirates. En el 1996, Eiichiro Oda va publicar els dos one-shots 
