La Sireneta de Walt Disney

És molt curiós el fet que en la majoria de coses que tenim avui en dia es faci referència a la mitologia grega, tot i que a simple vista no sabem identificar-les.
Aquí tenim un clar exemple en la pel·lícula que tots coneixeu, anomenada “La Sirenita”, la qual tots heu sentit a parlar i la majoria haureu vist almenys un cop, i que potser mai hauríeu pensat que en aquesta pel·lícula de dibuixos animats i hi havia una referència grega.

FITXA TÈCNICA:

Títol Original: The Little Mermaid.
Any: 1989.
Nacionalitat: Estats Units.
Direcció: John Musker i Ron Clements.
Intèrprets: (Animació).
Música: Alan Menken.
Fotografia: (Animació).
Productora: Walt Disney Pictures.
Durada: 83 minuts.
Premis: 2 Oscars: Millor banda sonora original, cançó.

INFORMACIÓ SOBRE LA PEL·LÍCULA:

The Little Mermaid (La Sirenita) és una pel·lícula d’animació de l’any 1989, adaptada del conte del mateix nom de Hans Christian Andersen, produïda per Walt Disney Pictures i dirigida per Ron Clements i John Musker. Va ser l’última pel·lícula de Disney realitzada completament a mà i utilitzant càmeres de vídeo analògiques.

Es va estrenar el 15 de març de 1989 als Estats Units, i va ser l’única pel·lícula en la història que la seva data d’estrena mundial es va estendre per gairebé 800 dies (més de dos anys) entre l’Avant Premier i la seva estrena a Japó el 30 de gener de 1991.

És la vint i vuitena pel·lícula al cànon de llargmetratges animats de The Walt Disney Company i en la llista dels Clàssics de Walt Disney. Es va convertir en tot un èxit donant lloc a una nova època daurada a la companyia, a la qual van seguir altres grans èxits com “La Bella i la Bèstia”, “Aladdín” i “El Rei Lleó”.

ARGUMENT:

Ariel és una sirena somiadora que creu que viure fora de l’aigua és el millor que li podria passar a la vida. Un dia de tempesta salva un príncep (el Príncep Eric) d’un vaixell que naufraga i cau bojament enamorada d’ell, però quan el seu pare (el Rei Tritó) descobreix els somnis de la seva filla i el seu amagatall secret en el qual guarda tots els petits tresors que ha anat trobant dels humans, aquest, furiós, arrasa amb tot.

Ariel decideix anar a fer un pacte amb Úrsula, la bruixa del mar. Gràcies a ella, esdevé ésser humà i es retroba amb el príncep, a qui està a punt de conquerir, però intervé Úrsula per evitar-ho i Ariel torna a convertir-se en sirena i esclava de la bruixa del mar.

No obstant això, el seu pare decideix fer un canvi de presoner i es posa a disposició d’Úrsula a canvi de la llibertat de la seva filla. Ariel, amb l’ajuda dels seus amics Sebastià, Flounder i el príncep Eric, aconsegueix derrotar la bruixa i destruir-la, revertint els encanteris d’Úrsula i alliberant Tritó. Quan Tritó s’adona de l’amor entre Ariel i Eric, decideix convertir-la en ésser humà, per a posteriorment celebrar les noces entre els dos enamorats.

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=II-gskeb61w[/youtube]

Llegint aquest article i aplicant els coneixements que tenim sobre la mitologia grega, direm el que simbolitzen el personatge d’Ariel i el de Tritó.

Les sirenes (en grec antic, Σειρήν Seirến) són éssers fabulosos, en concret nimfes o deïtats marines descrites com dones boniques amb una cua de peix, que enamoraven als mariners amb els seus cants.
La representació més comú les descriu com belles dones amb cua de peix en lloc de cames, com Tritó.

Com podem observar a la pel·lícula, Ariel enamora el Príncep Eric amb els seus cants, el qual era un nàufrag que es va a costar a ella en sentir-la i es va salvar, fent referència així a la simbologia que tenen les sirenes en la mitologia grega.

Per una altra part, Tritó està basat en la mitologia grega del déu Posidó.
Té un gran trident que li serveix per combatre i també per tancar el pany del seu món, té el cabell blanc, una gran barba del mateix color i la seva meitat inferior és la d’un peix de color verd blavós.

No hem de confondre els següents personatges i hem de tenir clar el que significa cadascun:

Neptú és el déu dels mars i els terratrèmols.
Tritó és el déu missatger de les profunditats.

Posidó (Neptú a la mitologia romana) és el déu grec del mar. Sovint se li representa sostenint un trident.

Ana Mª Falcón Durán

1r Batx. Grec