Category Archives: Llatí

Ens embarquem de nou en l’Odissea 2014?

L’Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) ha convocat la tercera edició del Concurs Odissea a Catalunya que tindrà lloc entre els dies 3 i 6 de febrer (primera fase), i els dies 12 i 19 de febrer de 2014 (desempat local i fase final estatal respectivament), tal com es detalla aquí.

En aquesta edició també hi participaran les seccions de la SEEC de Galícia, de València-Castelló i Alacant, d’Aragó i de Valladolid.

Les preguntes se cenyiran al currículum de Cultura Clàssica, Llatí i Grec, el tema d’enguany serà “El teatre a Grècia i Roma”. Un any més també tindrem també la sort d’assistir a les representacions de teatre grecollatí de l’Hospitalet de Llobregat i de Tarragona.

En aquesta nova aventura s’ha de retre un homenatge al teatre,  si us hi  voleu embarcar de nou, us heu d’inscriure, entre  els dies 8 i 31 de gener de 2014, en grups de 2 o 3 alumnes aquí (m’ho heu de comentar) i amb el codi d’accés que us donaran en finalitzar la inscripció i el vostre esforç de trobar les respostes a les preguntes plantejades diàriament aquí, tant si sou a Premià com si el concurs us enganxa d’intercanvi a Alemanya (alumnes de primer de batxillerat de grec ide llatí). L’important és esdevenir més savis, per tant, sempre obtindreu un premi i uns punts al vostre qualificador del Moodle (els obtinguts en la puntuació aquí), us classifiqueu entre els primers o no. Tanmateix, hi ha tres premis en la fase catalana (100, 75 i 50 euros als tres primers equips classificats) i un de 500 euros en l’estatal.

Els tres primers dies (3, 4 i 5 de febrer) sortiran publicades tres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica.

  1. Dilluns 3 de febrer de 2014: el teatre en la mitologia grega i romana.
  2. Dimarts 4 de febrer de 2014: el teatre en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  3. Dimecres 5 de febrer de 2014: el teatre en la història i institucions grecollatines.
  4. Dijous 6 de febrer de 2014: sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes d’aquestes preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic el teatre en la literatura grecollatina.


Els equips participants hauran de respondre les preguntes completant directament el formulari publicat a la pàgina web del concurs (www.odiseaconcurso.org) en un termini màxim de 24 hores, és a dir, abans de les 9:00 h. de l’endemà, on podem veure les respostes correctes, la puntuació, l’ordre de classificació dels equips, etc.

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es descomptarà 1 punt.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la de la superpregunta, ja que en fer-ho s’anul·len totes les altres de la sèrie.

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.

Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al català:

El resultat provisional es publicarà, si no es produeix un empat, el divendres 7 de febrer de 2014. Aquest dia quedarà per a atendre les reclamacions si n’hi hagués.El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 10 de febrer. En cas d’empat a punts es procedirà segons allò establert en els punts següents.

En cas d’empat a punts entre equips que puguin optar al segon o tercer premis, no hi haurà desempat, la classificació s’establirà atenent al temps emprat a respondre.
En cas d’empat a punts entre equips que optin al primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 12 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. El professorat responsable dels equips empatats haurà de fer la selecció de l’equip que passa a la superpreguta de desempat, aplicant el mètode que consideri més idoni i just (menor temps emprat, nou desempat al centre, sorteig,…) i comunicar a l’organització quin és l’equip resultant, no més tard de dimarts 11 de febrer. Si el professor/a responsable no manifesta el contrari, s’entendrà que l’equip que passa a desempat serà aquell que el sistema informàtic ha deixat en primer lloc, és a dir, el que menys temps hi ha esmerçat.
Aquest desempat tindrà lloc a les dependències dels centres designats per l’organització, com a mínim un per Delegació Territorial, i serà vigilat per un/a professor/a d’un altre centre participant o per un representant de l’organització. Els participants s’identificaran amb el seu DNI i no es permetrà l’ús de telèfon mòbil, xats, xarxes socials o correu electrònic, ni la visita de persones alienes al concurs.
En el desempat les preguntes poden ser de qualsevol dels temes de les fases anteriors del concurs.
En cas de nou empat a punts, l’equip que menys temps hagi emprat a respondre a aquesta superpregunta de desempat serà el guanyador i seleccionat per a la fase estatal, i amb el mateix criteri, si escau, s’adjudicaran els premis inferiors.
El resultat provisional d’aquest desempat es publicarà el dijous 13 de febrer, quedant aquest dia per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.
El resultat final del desempat i, per tant, de la fase local del concurs, es publicarà el divendres 14 de febrer.

Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 19 de febrer.El resultat final d’aquesta fase estatal es farà públic divendres 21 de febrer.

Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup al correu electrònic següent: correu.aplec@gmail.com.

Mentrestant, llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació; mireu les preguntes dels anys anteriors i comenceu a preparar-vos el tema d’enguany “El teatre a Grècia i a Roma”.

Recordeu que no sóc ni vull ser Pompeu; per tant, no us dic “Navigare necesse est, vivere non est necesse”, més aviat gaudiu i apreneu, sense mi (em quedo un altre cop a terra!), amb el concurs Odissea! Molt bon viatge i un gran agraïment a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible a Catalunya i arreu!

Bonam Fortunam habeatis, nautae!

N.B.: Els tripulants de l’IPM són
4t ESO
PremiàClassica (Sandra i Paula L.)
Las Lamias (opt.1 Vicent)

1r Batxillerat
Els atenencs (David, Imad i Nicol)

2n Batxillerat
Medeas (Nora, Marta i Yasmina)
Les nimfes (Andrea B., Irina, Xènia)
Sa matao Paco (Cristina, Laia, Eric)
Els Homèrides (Alma i Víctor)
Els caçareferents (Elisa i F.Xavier)

Regala, regala petons

De petons ja en trobem a l’Odissea d’Homer. En el mite grec de Pigmalió i Galatea un petó romàntic és utilitzat per donar vida a una estàtua femenina. Tot i que besar, d’antuvi ha estat una part dels rituals de festeig (com el petó dels noucasats, herència dels petons dels nuvis romans per tal de segellar un contracte); tanmateix, hi ha antropòlegs que afirmen que els grecs no conegueren el petó fins que Alexandre el Gran va envair l’Índia l’any 326 aC. Per cert, el grec Plutarc ens diu a Moralia que les núvies gregues mossegaven un codony abans de fer el primer petó al marit.

Els romans van ser, sens dubte, uns grans besadors i, de ben segur, aquesta és també una herència clàssica que hem heretat. Els romans tenien tres categories diferents de petons, més específiques que els nostres bes, petó i besada: osculum o petó a la galta; basium o petó als llavis i savolium, un petó profund (el que coneixem com el petó francès o amb llengua). Els primers cristians sovint es van saludar amb un pacis osculum, un petó sant a la galta. La majoria dels temes essencials de petons van ser ben definits en fonts llatines clàssiques, que es van convertir en els models dels escriptors posteriors. Deixant de banda, els petons d’amistat, els de Judes, els dels peus als emperadors i papes o el petó de la mort al finat, val a recordar el poeta Catul i el petó sensual en els seus poemes a Lèsbia, amb qui va tenir una relació ben tempestuosa (vid. El Fil de les Clàssiques):

Els poetes de tots els temps han estat conscients del petó com una rica i flexible imatge poètica, la importància podria oscil·lar entre el sagrat i el profà, entre el de tendra intimitat al d’agressió transgressora. Un petó, de fet, no és només un petó: és un símbol que el poeta pot utilitzar per accedir a una rica tradició de la imatgeria plena de significat. Des del Càntic dels Càntics, que s’obre amb la invitació més cèlebre d’un petó, a la poesia amatòria d’Ovidi i Tibul (Elegies I, 8), la unió dels llavis ha arribat a simbolitzar la unió de Déu amb els seus creients, la barreja d’esperits de dos amants, l’excitació, les burles i la satisfacció dels desitjos carnals fins i tot la passió dels amants incontrolats devorant-se uns als altres, que cobreix el cos de l’altre amb marques de mossegades i talls sagnants que després se sanen amb més petons.

No és sorprenent, doncs, que els exemples de petons juganers en la poesia clàssica van ser àmpliament imitats per poetes humanistes. El més cèlebre entre els renaixentistes petons poètics van ser els Basia  del poeta holandès Johannes Secundus (1511-1536), un recull de poesia neollatina que va ser molt llegit a tot Europa. Encara que ell no va viure prou per veure més d’uns pocs poemes en impressió. Igual que Catul i altres models, Secundus es basa en la seva pròpia experiència: els Basia parlen de la seva relació amb una tal “Neera “, una dona espanyola que va conèixer durant el seu servei a la cort de Carles V d’Espanya ( 1533-1535 ).Els Basia d'”aquest gran, sant  besador” com el va anomenar Goethe es van llegir i van ser admirats pels poetes francesos de la Pléiade, Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard  i Antoine du Baf, així com per Giambattista Marino, Paul Fleming, entre d’altres. Vet aquí un tastet d’aquests bestials petons:

Quis te furor, Neaera

inepta, quis iubebat

sic involare nostram,

sic vellicare linguam,

ferociente morsu?

an, quas tot unus abs te

pectus per omne gesto

penetrabiles sagittas,

parum videntur? istis

ni dentibus protervis,

exerceas nefandum…

Hi ha petons en les obres d’art (fins i tot en la ceràmica grega), en el cinema i també en la música: “Besos” de El Canto del loco; “Comiéndote a besos” de Rozalen o “Fes-me petons” de Manel i “Petons entre camions” d’Anna Roig…

Bé, tot això per dir-vos que el “Regala petons” del grup osonenc Obeses (liderat pel músic i cantant de Tona, Arnau Tordera) ha estat el protagonista musical del Nadal a TV3 i a Catalunya Ràdio. El lloc escollit per presentar-lo no podia ser un altre que l’escenari de l'”Oh Happy Day“, un dels èxits de la temporada (amb alguns noms amb referents ben clàssics: Geriona, Flumine…) i a mi aquesta nadala m’ha recordat Catul i m’ha inspirat aquest apunt (no tinc remei!).

Lletra de la cançó

Regala petons
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.

Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.

El bell petó d’amor amb gran fervor:
el famós petó de cine.

Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.
Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun, pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats,
preciosos, llefiscosos.

El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells.
Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen
totes les passions.

Regala joguines als infants, però no t’oblidis de regalar petons tot l’any.
Muac, muac. Oscula mille! Basia mille!

Per què ens fascinen les històries de fantasmes, cases encantades, superxeria…?

Vols saber l’origen del perquè ens fascinen les històries de fantasmes, bruixes, homes llop, cases encantades…? No t’ho creuràs; però, encara que no ho sembli, també és una herència de Grècia i Roma. El món és clàssic, ja us ho dic jo!

A Grècia i a Roma no tot brillava i era racional. Grecs i romans eren molts supersticiosos i no paraven de fer ablucions i purificacions. Tenien creences ben obscures i irracionals, pors i temors que hem heretat i que encara avui són ben del grat del públic general i, en especial, del públic juvenil.

Si t’agraden les històries de fantasmes, de morts vivents, de licantropia o de superxeria… et recomano l’últim llibre de Fernando Lillo Redonet, Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma, publicat per Evohé Didaska, 2013. Un llibre magnífic, destinat tant per al públic que només busca entretenir-se amb històries de por ben contades,  com per al públic erudit ja que pot resseguir les citacions del versàtil Fernando i aprofundir en les històries contades fins arribar als textos originals.

D’una manera amena i alhora rigorosa, Fernando Lillo ens introdueix en l’apassionant món sobrenatural dels fantasmes, mags, bruixes i làmies de Grècia i de Roma. Ens desvetlla un Pitàgoras màgic, ens presenta el mag Pàncrates i el seu aprenent de bruixot que, de ben segur, coneixes per Disney o per aquest altre captivador llibre de Fernando Lillo, El aprendiz de brujo.

Potser també t’interessarà conèixer, entre d’altres, la història del taumaturg o faedor de miracles d’Apol·loni de Tiana i t’ indignaren els paranys i embolics del fals profeta d’Alexandre d’Aboutic.

Compte, però, no et deixis seduir com Ulisses per la maga Circe ni et deixis embruixar per la fetillera Medea. De por, de ben segur, en passaràs amb l’espantosa Canídia i els seus sequaços. Capguarda’t dels conjurs i de les bruixes, sobretot si recordes la perversa Mèroe.

Totes aquests històries et faran venir al cap històries actuals, conegudes a través de la tradició literària o del cinema. Què en dius? Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma pot ser un bon regal de Nadal, veritat?

Espriu a El fil de les clàssiques

El Fil de les Clàssiques el 2007 es va presentar  a la blogosfera educativa amb aquest poema d’Espriu de “Les cançons d’Ariadna”:

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i els cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quant al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

Espriu i la petjada del món clàssic han estat sovint presents tant en El Fil de les Clàssiques (per Sant Jordi; una pista per endevinar25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau; L’imprudent i benefactor Prometeu; Visca la llengua materna…) com en els seus blogs:  Aracne fila i fila, obert a alumnes i professors d’altres centres (Espriu i l’amor pel llatí; Indesinenter, tot recordant Espriu; Apol·lo i Dafne en la literaturaAntígona a la Viquilletra i Pervivència de les Metamorfosis en la literatura per part dels alumnes de l’Isaac Albéniz; La nostra ANTÍGONA, a càrrec dels alumnes de Rocío Poyato de l’institut Roda de Ter…); també Espriu ha tingut un lloc d’honor en el blog dels alumnes de grec, Literatura grega a escena (De Sòfocles a Espriu).

Photo

Seguiu de prop El Fil de les Clàssiques i els seus blogs (Aracne fila i fila, Literatura grega a escena, El fil del mite grec…) que de ben segur aquest curs i arran de l’any Espriu i de l’exposició del cccb Salvador Espriu. He mirat aquesta terra s’aniran publicant més treballs sobre Espriu i les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/MFXwTv7PdSA[/youtube]

El Fil de les Clàssiques a CCCB

El Fil de les Clàssiques a CCCB

Precisament avui amb els alumnes de Literatura Catalana de segon de batxillerat farem una visita literària a Arenys de Mar, la Sinera espriuana, amb textos de Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel.

A la tarda, començaré les meves sessions de màster de secundària a la UB, alma mater també de Salvador Espriu.

Placa commemorativa de la UB a Espriu

Enfilem les lectures prescriptives de Llatí PAU Catalunya 2013/14

Tal com ja us vaig fer saber a començament de curs, enguany hi ha noves lectures prescriptives de segon de Llatí, no són noves del tot perquè ja s’han treballat en anys anteriors; però són diferents de les del curs passat (una selecció de l’Eneida de Virgili i Ars amatoria d’Ovidi). El curs vinent (2014/15) tornarà Ars amatoria d’Ovidi i una selecció més reduïda de la del curs 2010/11 de l’obra Ab urbe condita de Tit Livi.

Anem a pams i tractem el que és prescriptiu aquest curs (2013/14) per a l’examen de Llatí de les PAU Catalunya 2014: Miles Gloriosus de Plaute i una selecció de l’obra d’Horaci.

Continuarem treballant la lectura de la comèdia de Plaute i anirem al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí dia 25 de març a l’Hospitalet de Llobregat a veure el Miles Gloriosus en català pel grup Ela-Ela Teatre de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat.

Començarem per llegir Horaci. Abans, però, hem de saber qui era i què va escriure; quins són els temes de la seva poesia; quina pervivència té la seva obra? etc. Començarem a estirar del fil per tota la feina que ja tenim feta a El Fil de les Clàssiques, a Aracne fila i fila, a L’empremta d’Orfeu i a La cinta de NIKH i per tal de no perdre’ns anirem recordant i alhora ampliant tot el que anem trobant i fent en aquest nou bloc, obert ad hoc, sobre Horaci i la seva pervivència arreu: Non omnis moriar. Què n’opineu? Hi participareu activament?

Lectura prescriptiva PAU Llatí 2014

Celebritas uirorum ac mulierum…

Un epitafi (del llatí epitaphius “oració fúnebre” a partir del grec ἐπιτάφιος “relatiu a la sepultura; funeral”: ἐπί “sobre” + τάφος “tomba”) és una inscripció sepulcral. N’hi ha de molt coneguts, sobretot dels personatges cèlebres; deixant de banda els tristos, n’hi ha de poètics i d’altres de molt de divertits, sarcàstics o venjatius.

Per què creieu que ens han arribat tants epitafis romans? Què pretenien? Què és la Celebritas? …

Els nombrosos epitafis funeraris romans han posat noms i cognoms a ciutadans de fa dos mil anys. Us proposo un any més de buscar-los a la xarxa, en els llibres, en les vies sepulcrals, en els museus, … i torneu a la vida, tot comentant o publicant a la xarxa els seus epígrafs funeraris, a personatges cèlebres, però també a homes, dones i infants que van voler perpetuar-se en el temps.

De ben segur, els romans avui publicarien els seus epitafis a la xarxa amb elegància i amb amor. És també aquesta una herència clàssica? Llegiu aquestes esqueles i ja m’ho comentareu! Recordeu els epitafis que es van dedicar a Steve Jobs? (Vid. recordeu el seu discurs Memento mori!)…Per a nosaltres el sexe ja no és tabú, i la mort?

Pregunta a la historia – Epitafios funerarios en Roma – 31/05/12Escuchar audioPregunta a la historia - Epitafios funerarios en Roma - 31/05/12

Us atreviu ara a fer-ne un? El vols inscriure en pedra? No us oblideu de compartir-lo:

Ecce pictura. Quae historia est?

Observa atentament aquesta pintura. Quin moment representa? Què en saps d’aquest moment històric? Quins autors ens parlen d’aquest episodi? De qui és la pintura? On la podem trobar?  Hi ha una altra pintura semblant? Quina pel·lícula tracta aquest episodi?

Responde Latine:

Quin  títol llatí posaries tu al quadre? Escriu en llatí el moment que representa.

Passió per llegir i escriure: amor i mort des de Troia

Aquest curs, per primer cop en la meva carrera docent, no he posat llibres prescriptius de lectura (tret de 2n de batxillerat, és clar!) fins al punt que, des de Coordinació Pedagògica, me n’han demanat explicacions. Doncs, després d’adonar-me que els meus alumnes de Grec i de Llatí, tant de l’ESO com de batxillerat, no llegien els llibres demanats perquè avorreixen les lectures obligatòries i, a més a més, darrerament ni es compraven ni demanaven en préstec els llibres. Quan va venir a classe, l’escriptor Xavier Serrahima ho vaig veure clar i vaig prendre la decisió de no fer cap llistat de lectures prescriptives de l’àrea de Clàssiques, amb el ferm propòsit, però, de continuar despertant la meva passió per llegir i escriure en els alumnes i de fer-los gaudir amb la lectura dels escriptots clàssics.

Quis, quid, ubi, quibus auxiliis, cur, quomodo, quando?

  • Qui ha de llegir? Tot ésser humà.
  • Què llegir? Els millors llibres, i els clàssics ho són per a alguna cosa, en funció del nostre moment vital, emocional, cultural…
  • On hem de llegir? A casa, a la biblioteca, al parc, a l’aula, … a qualsevol lloc.
  • Amb quins mitjans? Amb llibre de paper, comprat o prestat, amb e-book, digital, per internet…
  • Per què? Per descobrir els avantatges i el plaer que proporciona retrobar la nostra essència com a éssers humans.
  • Com? En silenci i en companyia.
  • Quan? Sempre.

A Llegir avui Homer, ja deixava clar que cal llegir les obres gregues que inicien la literatura universal i que han pouat al llarg de la tradició en l’essència de l’ésser humà, la Ilíada i l’Odissea. De fet, acabo de llegir que l’escriptor Joan F. Mira tot reproduint els mots del crític literari alemany recentment traspassat Marcel Reich-Ranicki, escriu a El País que “totes les històries són només una història d’amor, o d’amor i de mort”. És ben cert! Tanmateix, també coincideixo amb Mira quan acaba citant les quatre històries de Borges, que en El oro de los tigres afirma: “Una, diu, la més antiga, és la d’una forta ciutat que encerclen i defensen homes valents. Els defensors saben que la ciutat serà lliurada al ferro i al foc i que la seua batalla és inútil: el més famós dels agressors, Aquil·les, sap que el seu destí és morir abans de la victòria. (La batalla és inútil, afegiré jo, repetint: sabem que és inútil i hi anem, perquè sabem que és necessària, i que la guerra de Troia, la mateixa o una altra de molt semblant, sempre tindrà lloc.) Els segles van anar afegint elements de màgia, continua Borges: hom digué que Helena de Troia, per la qual van morir els exèrcits, era un núvol bellíssim, una ombra; hom digué que el gran cavall buit on s’amagaren els grecs era també una aparença. Homer no haurà estat el primer poeta que relatà la faula; i algú, al segle XIV, va deixar aquesta línia que roda per la memòria del bibliotecari mig cec de Buenos Aires: The borgh brittened and brent to brondes and ashes, record —mal traduiré jo— de ciutats cremades reduïdes a brases i cendra. Les fantasies sobre el destí fatal són innombrables: Dante Gabriel Rossetti, diu Borges, imaginaria que la sort de Troia quedà segellada en l’instant en què Paris cremà en l’amor d’Helena, d’un foc a un altre foc; Yeats elegirà l’instant en què es confonen Leda i el cigne que era un déu, era Zeus. La ciutat condemnada i el destí ja previst i implacable, no diu Borges però dic jo, és també la sagrada Tebes i és Èdip, el seu rei,…”.

Amor i mort a Troia

“Hèlena portada per Paris” de Benjamin West (1738-1820)

La literatura hel·lènica no ha deixat d’influir en tota la literatura universal. De fet, la literatura llatina, des dels seus inicis, rebé les influències de la literatura grega, influències que es van fer més paleses al segle II aC quan Grècia fou conquerida pels romans. Els autors llatins de tots els gèneres literaris, tret de la sàtira (satura tota nostra est) que a Grècia no hi era, imitaren obertament els autors hel·lènics fins al punt que la imitatio va arribar a ser una norma de seguiment obligat: calia seguir el model hel·lènic per tal de superar-lo. El gran Virgili va pouar en la Ilíada i l’Odissea per crear la seva Eneida.

Fa molts anys, durant el meu primer curs docent, vaig tenir el goig de tenir d’alumna a classe de grec a Sant Just Desvern l’actriu Clara Segura i és ben evident el seu amor pels clàssics, ja sigui representant magistralment Antígona o Electra, o llegint recentment en la presentació de la nova col·lecció “Clàssics de la literatura juvenil” del diari Ara La guerra de Troia de Robert Graves, una recreació d’uns fets essencials per tal de comprendre el món clàssic i la literatura èpica, “el primer intent modern -amb paraules de R.Graves- d’explicar tota la història de Troia, des de la fundació de la ciutat fins al retorn dels grecs victoriosos, en un sol llibre destinat a nois i a nois”.

Clara Segura llegeix un fragment de “La guerra de Troia” de Robert Graves Diari Ara 3-10-2013

Carregant vídeo…


Sentir passió per llegir i escriure requereix temps i entrenament, despertar aquesta passió en els infants i en el jovent de pares no lectors és encara més difícil, però no impossible. Escriure bé tampoc no és fàcil, és gairebé privilegi d’uns escollits que aconseguiran fer-se immortals. A la resta de moridors ens captiven l’amor, la passió per la vida i el respecte a la mort, -de fet, aquest és el gran tema universal dels escriptors segons Reich-Ranicki que defineix l’ofici d’escriure i, per tant de ser llegit, com “algú per a qui l’escriptura és més difícil que per als altres”. Ho provem, doncs? Llegim? Escrivim?

Grec i Llatí en el Dia Europeu de les Llengües a l’IPM

[youtube]http://youtu.be/0gwwI-K2pv8[/youtube]

Un any més  hem celebrat en el nostre institut el Dia Europeu de les Llengües, el curs passat sols els alumnes de Grec i de Llatí, l’anterior tot el centre.  El lema d’aquest any era “embarbussaments en diferents llengües”.

Els alumnes de llatí heu participat amb embarbussaments al mur de les llengües i amb embarbussaments amb àudio per tal d’aprendre a pronunciar correctament la llengua llatina. Els alumnes de Classical Culture també heu treballat els embarbussaments en llatí i en anglès a l’aula.

Els alumnes de grec heu escrit mots i, fins i tot frases. Tot i que amb prou feines comenceu a saber les beceroles de l’alfabet i a lligar quatre paraules, heu posat al mur un mot en lletres gregues, tot un embarbussament pronunciar-lo! Ara ha arribat el moment de veure el vídeo fet amb iMovie per na Valèria i de comentar el vostre mot grec. L’escriureu en majúscules, en minúscules, el seu significat i n’afegireu paraules derivades i pseudo-derivades en català, en altres llengües romàniques i no romàniques, tot especificant la família indoeuropea a la qual pertanyen.

Apreneu llengües! Moltes gràcies per participar un any més en el Dia Europeu de les Llengües i fer ben visible el Grec i el Llatí al mur de les llengües que s’estudien al nostre institut, IPM de Premià de Mar.