Tag Archives: Inscripcions

Locantur domus, villae et insulae, convenito …

Els arquitectes de primer de batxillerat (Abril, Chaymae, Belén, Ariadna R., Ariadna V, Júlia…) han dissenyat diferents tipus d’habitatges (domus, insula et villa) o almenys aquest era l’encàrrec en una tasca del Fil Moodle. Al Maresme tenim moltes cases indianes, i en certa manera recorden les romanes. Amb la crisi hi ha molt d’habitatge de lloguer i molts cartells que ho indiquen, per això ara els heu d’ajudar a fer uns rètols per tal que l’agència promocioni els seus habitatges, no és una venda sinó un lloguer. Tanmateix, l’agent immobiliari no sap en quina secció els ha de posar, com bé sabeu, avui en dia també tenen diferents preus una casa a quatre vents, un pis o una masia. Els ajudeu primer a classificar aquests thinglinks. Han aconseguit fer almenys un tipus de cada habitatge? Quins han fet? Les habitacions estan ben etiquetades? És correcte el nom en llatí?… Pel que fa a l’anunci publicitari, certs anuncis de lloguer de Pompeia us poden donar amb un cop de mà ( CIL, IV 138). No us oblideu de posar amb qui s’han de posar en contacte.

I. Abril me fecit

II. Chaymae me fecit

III. Ariadna Ruiz me fecit

IV. Andrea me fecit

V.Belén me fecit

VI. Ariadna Vila me fecit Iulia me fecit

Celebritas uirorum ac mulierum…

115 Replies

Un epitafi (del llatí epitaphius “oració fúnebre” a partir del grec ἐπιτάφιος “relatiu a la sepultura; funeral”: ἐπί “sobre” + τάφος “tomba”) és una inscripció sepulcral. N’hi ha de molt coneguts, sobretot dels personatges cèlebres; deixant de banda els tristos, n’hi ha de poètics i d’altres de molt de divertits, sarcàstics o venjatius.

Per què creieu que ens han arribat tants epitafis romans? Què pretenien? Què és la Celebritas? …

Els nombrosos epitafis funeraris romans han posat noms i cognoms a ciutadans de fa dos mil anys. Us proposo un any més de buscar-los a la xarxa, en els llibres, en les vies sepulcrals, en els museus, … i torneu a la vida, tot comentant o publicant a la xarxa els seus epígrafs funeraris, a personatges cèlebres, però també a homes, dones i infants que van voler perpetuar-se en el temps.

De ben segur, els romans avui publicarien els seus epitafis a la xarxa amb elegància i amb amor. És també aquesta una herència clàssica? Llegiu aquestes esqueles i ja m’ho comentareu! Recordeu els epitafis que es van dedicar a Steve Jobs? (Vid. recordeu el seu discurs Memento mori!)…Per a nosaltres el sexe ja no és tabú, i la mort?

Pregunta a la historia – Epitafios funerarios en Roma – 31/05/12

Pregunta a la historia – Epitafios funerarios en Roma – 31/05/12

Us atreviu ara a fer-ne un? El vols inscriure en pedra? No us oblideu de compartir-lo:

Tot passejant entre sepulcres romans…

217 Replies

En temps dels romans, les vores dels camins principals eren l’equivalent als nostres cementiris. Us convido a passejar virtualment per un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, entre els diferents sepulcres, coneguts com cupae, amb els seus epitafis adreçats als vianants que accedien a les ciutats per tal de perpetuar la memòria del difunt (poc es devien imaginar ells que fins i tot perduressin en la realitat virtual!).

Una vegada fet el passeig pel tram litoral de la Via Augusta que resseguia la via de la Porta Praetoria, hauríem de triar una inscripció sepulcral de Bàrcino, de Bètulo, d’Iluro, de Cabrera de Mar … i retre homenatge als nostres avantpassats romans, ja que ells amb aquests epitafis varen volen deixar constància del seu pas per aquest món, així com el seu paper social i la fidelitat amb els seus parents. D’aquesta manera, la seva dignitat i les seves virtuts quedaven públicament assegurades per sempre i nosaltres sabem encara de les seves vides gràcies a la perdurabilitat d’aquestes inscripcions.

A textos llatins per a Halloween, Fernando Lillo ens ofereix, a partir de la pàg. 4, unes normes molt bàsiques i alhora efectives per llegir aquestes inscripcions sepulcrals dedicades a persones difuntes, de les quals val a recordar hic et nunc les següents:

1) Una invocació als déus mans D(is) M(anibus) S(acrum) (consagrat als déus mans). 2) El nom del finat en nominatiu o en datiu 3) L’edat del decès indicada per AN(norum), també A, ANN i després el número. 4) La fórmula H(ic) S(itus/a) E(st) S(it) T(ibi) T(erra) L(evis) (Aquí està enterrat/da. Et sigui la terra lleu). 5) El nom de la persona o persones que paguen o manen fer la inscripció i sovint el parentiu amb el difunt. 6) Un verb indicant la col·locació o la realització de la inscripció: F(ecit/ecerunt) (va fer/ varen fer), F(aciendum) C(uravit/uraverunt) (va tenir curar de fer-la/varen tenir cura de fer-la), P(osuit/osuerunt) (la col·locà/la col·locaren).

Vid. Festes de difunts, festes d’alegria; el vídeo de l’exposició; Festa de difunts; El llatí i el lèxic de la mort; Els romans i les supersticions envers els morts; Referències clàssiques per Tots Sants…

De les nostres manualitats, quina simula la tomba cristiana?: