Del llatí, què en penso?

Quan vaig escollir la matèria optativa de llatí a 4t d’ESO, la meva família va riure perquè la consideraven (i encara ho fan) una llengua morta, sobretot el meu pare, car és enginyer industrial i mai no ha mostrat interès per les lletres. Jo tampoc tenia ben clar de què em podia servir conèixer una llengua que parlaven els homes de fa 2000 anys d’un imperi gairebé oblidat. Però el meu amor per la història antiga m’impulsà a fer aquesta assignatura que tant em va sorprendre des del primer dia i que m’ha ajudat a aprendre aviat català.

Ara, després de dos anys d’aprenentatge, puc dir amb fermesa que el llatí està encara molt viu. Què menys es podria esperar d’un idioma que en el temps de màxima expansió de l’imperi romà parlava gairebé un terç de la població mundial? Actualment hi ha un país, el Vaticà, que té com a llengua oficial el llatí, però això és el menys, ja què allà no arriben a viure més de 1000 persones. El llatí és l’idioma de l’església cristiana, que té més de 2000 milions de membres. Els codis i normes de l’església estan en llatí, la primera traducció completa de la Bíblia, la Vulgata, estava en llatí, i encara és llengua oficial.

Però a més, el llatí és la clau que ens permet obrir la porta al passat, a l’època clàssica, a Roma. Com podríem conèixer les meravelles del passat sense el llatí? Com podríem haver mantingut els coneixements d’aquells temps, els descobriments que van fer? Els grans filòsofs escrivien en llatí, la filosofia occidental està condicionada per les seves idees, igual que la nostra forma de pensar i de veure el món.Els historiadors també escrivien en llatí, i els seus escrits ens han arribat per conèixer la història dels nostres avantpassats, per descobrir com és que vivim aquí i parlem la llengua que parlem.

Però també és molt important l’ajuda que ens proporciona el llatí actualment, que és ni més ni menys que l’habilitat d’aprendre llengües. Perquè gairebé totes les llengües occidentals vénen del llatí, les anomenades llengües romàniques. De la gramàtica llatina en deriva la nostra, dels seus mots els nostres. Gràcies als seus mots donem forma a uns altres nous, com en el cas d’inauguració, que prové del mot llatí “augur”, que era un vident que confirmava si es tenia l’aprovació dels déus per fundar una ciutat a un lloc determinat. De fet, inclós quan aprenem llengües no romàniques, com l’alemany o l’anglès, el llatí ens pot ajudar perquè les conquestes romanes propagaren el llatí pel nord d’Europa i influencià en aquestes llengües.

Per tant, dir que el llatí és una llengua morta mostra una incultura i desconeixement sense precedents, ja que el llatí està ben viu i segurament continuarà així durant altres 2500 anys.

Vale

Carlos Thiriet

2n Batxillerat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *