Tag Archives: Viatges

Des de Porec…

3 Replies

Si el Fran us remet a l’Àsia Menor, ara toca Porec. On heu d’anar si voleu visitar Porec? Quin nom rebia aquest país en temps dels romans? Què en sabeu dels bizantins? i dels símbols dels primers cristians?… Doncs, a partir d’aquestes fotografies que he fet a Porec de la basílica Eufrasiana, patrimoni de la humanitat, i del lapidari proper de Grado podreu començar la vostra recerca i també anar posant piles amb el llatí per saber quin és el secret d’estar casats sense barallar-se tants anys i deixar-ne constància en una làpida. Per cert, quants anys i dies va estar aquest matrimoni sense discutir?


Per veure’l en una finestra més gran cliqueu aquí.
 
Molt bon curs!

Mercè Otero
Professora de llatí

“De itinere”: La Casa del Barón a Graus

1 Reply

De tornada del Pirineu, he aprofitat per visitar el casc antic de la vila de Graus, a la província d’Osca. De tots els seus nombrosos tresors, voldria destacar l’encisadora Plaça Major i els magnífics edificis nobles que l’envolten, els frescos ornamentals dels quals donen al conjunt l’aparença d’un escenari a l’aire lliure.

placa-major-de-graus

Plaça Major de Graus (fot. Josep Lario Gómez)

Fixeu-vos, si no, en les pintures que vesteixen la façana de la Casa del Barón, propietat d’un noble d’Abella de la Conca, al Pallars. Consisteixen en dues figures femenines d’abillament clàssic que representen al·legories de les Arts (a la part superior) i les Ciències (a sota), ja que estan envoltades d’instruments relacionats amb aquestes disciplines: compàs, ploma, globus terraqüi…

fresc-de-les-arts-graus1

Façana de la Casa del Baron (fot. Josep Lario Gómez)

El procediment de l’al·legoria femenina de les diferents disciplines del saber fou molt utilitzat pels artistes del segle XVIII i s’inspira en uns personatges mitològics clàssics. Podríeu dir-me quins són i què hi tenen en comú?

TERESA

“De itinere: Gallaecia IX” – Cloenda

2 Replies

Com totes les coses bones, els viatges s’acaben amb una mena de barreja entre el regust amarg del comiat i l’agradable certesa de tornar a la llar, on totes les coses properes ens esperen. De ben segur que Odisseu va sentir una cosa semblant en tornar a Ítaca, la seva estimada pàtria.

I amb el viatge, s’acaba aquesta sèrie d’articles en itinerància, als quals vull posar punt i final amb una recopilació que serveixi a la vegada de recordatori del curs passat i de presentació per a l’alumnat que s’incorporarà al bloc el curs vinent. I és que els clàssics de l’Albéniz i del Cristòfol Ferrer heu treballat molt i bé enguany, tot deixant el llistó molt alt als que els seguireu.

Al llarg de les vacances, els meus fills han anat a la cacera de llatinismes i imatges per a aquesta recapitulació final. Per exemple, les frases llatines  de les imatges següents estan relacionades amb dues expressions que van ser objecte d’articles, de l’Aracne fila i fila o del Clàssics a la romana, de dues companyes vostres. Qui me les comenta i em posa l’enllaç a l’article corresponent? Quins altres articles, la majoria de l’alumnat de Premià, fan referència al tema mortuori? N’hi ha un en especial que demostra que a Premià es va treballar a fons el tema.

haec-est-porta-domini

Catedral de Santiago (Fotografia Arnau Lario Devesa)
ecce-et-rip
Església de Codeseda (Fot. Josep Lario Gómez)

En la segona imatge, la de la làpida, fixeu-vos sobretot en la inscripció superior (ECCE·SACERDOS·MAGNUS) i la de l’extrem inferior (R.I.P.)

I per acabar, passejant per A Estrada, la població que teníem més a prop del nostre allotjament, no paràvem de trobar referències: la floristeria ARTEMIS, el restaurant VELIS NOLIS (casualment regentat per un català), la botiga de roba THEBES, la cafeteria ACRÓPOLIS… Em sabríeu definir totes aquestes referències clàssiques i determinar si tenen alguna relació amb les característiques de l’establiment a què donen nom?

Salve!!

TERESA

“De itinere: Gallaecia VIII” – Tapissos de la catedral de Santiago de Compostel·la

1 Reply

En aquest penúltim article de la sèrie sobre Gallaecia tornaré a tractar el tema dels tapissos.

He fet dues visites a la ciutat de Santiago de Compostel·la, una de dia i una altra a la tarda-vespre per tal de copsar l’ambient festiu que es respira durant les festes de l’Apòstol, quan un mosaic de pelegrins, visitants i badocs es passeja pels diferents escenaris instal·lats a les places de la ciutat, on se succeeixen espectacles de tots els estils, o bé s’asseu la fresca de les terrasses a escoltar la música i veure passar la vida pels carrers. I he de confessar que no va ser fins a la segona visita a l’interior de la catedral que em vaig sorprendre de la presència inusitada de cinc mosaics de temàtica mitològica exposats entre les magnifiques columnes que la sostenen. No és corrent trobar aquesta mena de manifestacions paganes en el si d’un temple catòlic, però sembla que el museu de la catedral ha decidir posar temporalment a l’abast de tothom aquests tapissos confeccionats a Brusseles a mitjan segle XVII a partir de cartrons de Rubens i deixebles seus. Felicitats per la iniciativa!!

tapis-santiago-satirs
Tapís catedral de Santiago de Compostel·la (Fot. Josep Lario Gómez)

Aquí en teniu un. Hi reconeixeu algun personatge mitològic?

tapis-santiago-amoret

Tapís catedral de Santiago de Compostel·la (Fot. Josep Lario Gómez)

I en aquest, sou capaços de distingir les dues dees que contemplen l’escena gal·lant des de les columnes laterals?

tapis-santiago-artemis

tapis-santiago-afrodita

“De itinere: Gallaecia VII” – Pont romà de Caldas de Reis

2 Replies

Us presento el pont romà de Caldas de Reis, un poble pel qual he passat sovint aquests dies perquè continua essent un nus viari important per enllaçar amb l’autopista Santiago-Pontevedra. Avui he decidit aturar-m’hi per deixar-lo immortalitzat.

dsc_0269

Pont romà de Caldas de Reis (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Digueu-me, amb quin altre article d’aquesta sèrie De itinere: Gallaecia està relacionat aquest monument? Per què?

I encara que no hi tingui res a veure, no puc estar-me deixar-vos una imatge de les meravelloses Illes Cies, un paradís natural que només té l’inconvenient de la fredor de les aigües de l’Atlàntic. Tot i això, val la pena banyar-s’hi i gaudir del meravellós paisatge i la fauna que les habiten. Si aneu a Galícia, no us les deixeu perdre!

dsc_0243a

Illes Cies. Platja de Rodas (Fotografia de Josep Lario Gómez)

TERESA

“De itinere: Gallaecia VI – PORTA COELI”

13 Replies

La jornada d’avui ha estat molt profitosa: casa natal de Valle-Inclán; magnifiques vistes panoràmiques de la ria d’Arousa en plena natura; visita al pazo de Señoráns, productor d’un excel·lent vi albariño… Podria explicar moltes coses, però prefereixo  reprendre el fil de la recomanació bibliogràfica que ens va fer la Margalida en un comentari a l’article sobre la Praza do Teucro i referir-me a la lectura que m’acompanya durant el viatge.

Sempre m’agrada endur-me a la maleta algun llibre relacionat d’alguna manera amb el lloc que m’acollirà durant uns dies i aquesta vegada he optat per L’ordre de Santa Ceclina, el primer volum de la tetralogia PORTA COELI, de Susana Vallejo.

porta-1

Aquest volum m’ha arribat a través del meu fill, ja que en principi està catalogat com a literatura juvenil, però el que en un principi era l’intent d’una mare per compartir i conèixer els interessos literaris del seu fill ha resultat una experiència francament enriquidora. Els fets que narra la novel·la se situen a Galícia, una terra entre la màgia i el misteri, amb llocs de força molts antics que obren la porta a un món paral·lel ja des de la prehistòria. Fins i tot he comprovat que el símbol identificatiu de l’ordre que dóna nom al títol és un espiral inspirada directament amb alguns dels petroglifs de què parlàvem fa tres dies. I si no, fixeu-vos en els personatges que apareixen en el trailer.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8st4sr5pfOc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

En fi, està molt bé conèixer els best-sellers que ens arriben de terres anglosaxones, però jo us recomano que us enfonseu en aquesta mena de El nom de la rosa juvenil, no només perquè saber llatí us serà molt útil per interpretar-ne alguns fragments, sinó també perquè és un cant a la llibertat de coneixement i a la saviesa antiga com a porta oberta al progrés. Us deixo amb un fragment que trobo especialment encertat:

– Començarem pel llatí… I les xifres romanes són la cosa més incòmoda que mai no hagi existit. Has d’aprendre les xifres aràbigues.

– Sempre he sentit a dir que són impies…

-Les lletres, les… grafies! no són impies, els únics que són impius són els qui les fan servir per cometre actes pagans. El coneixement, qualsevol coneixement!, no es por vedar a ningú. Vingui d’on vingui…

(op. cit. pàg. 177)

I no us demano res més. Només que si algú em fa cas i el llegeix, ens comenti les seves impressions.

TERESA