Tag Archives: Textos llatins

“Ars amandi” digital

Igual que l’Annia, jo també llegeixo el suplement de Cap de setmana, en aquest cas del diari El Punt. En el Presència del diumenge 4 d’octubre, doncs, estava llegint un interessant article sobre la revolució del llibre digital en la cultura mundial i la possible desaparició del llibre imprès, quan vaig tenir la grata sorpresa que el primer llibre en format digital d’edicions 62, en suport iLiber, és un recull dels textos amatoris d’Ovidi.

6382_portada

És un vell conegut per a nosaltres oi? Què en sabeu? I d’aquestes obres amatòries? Com el podeu relacionar amb la història de la llengua llatina?

20091006_presencia

Els nous llibres, és titula uns dels apartats de l’article, i té raó, perquè la literatura clàssica perdura precisament per la seva capacitat de tenir sempre coses noves per aportar-nos.

Ars longa, vita brevis…

TERESA

Res publica!

Del seu viatge a  Dubrovnik, l’anomenada “perla de l’Adriàtic”,  Mercè Otero ens envia aquesta fotografia d’una inscripció al Palau dels Governadors:

Foto de Mercè Otero a Flickr

Foto de Mercè Otero a Flickr

 Sabeu què hi diu en llatí? Si voleu una pista només us puc dir que és malauradament d’actualitat  (sobretot  per l’afer que esquitxa aquests dies el Palau de la Música Catalana, entre d’altres) i que els dirigents públics de tot el món l’haurien d’aplicar. Recordem-la, doncs!

N.B.: Per cert, sabeu quin mot llatí té la bandera blanca de Dubrovnik i què significa?

Bandera de Dubrovnik

“HARRIUS POTTER”

No sé si ho sabeu, però en els comentaris a LOST i llatí s’ha obert un col·loqui sobre la traducció de les aventures de Harry Potter a les llengües clàssiques que crec que mereix un article. La veritat és que la traducció d’aquest tipus de literatura al llatí i al grec clàssic (al grec modern ja fa temps que estava feta) obre una porta a la divulgació d’aquestes llengües i  la seva revalorització com a eines de comunicació vives en l’actualitat.

Aquí teniu la portada de dos volums en llatí. Als comentaris anteriorment citats ja hi ha dues persones que han encertat el títol del primer, a veure si algú reconeix el del segon. Això sí, feu-me’n la traducció literal del llatí, que no coincideix exactament amb la versió catalana del text. És facilíssim! (Si no els podeu llegir bé, a l’enllaç que us poso al final les visualitzareu millor).

harrius-potter-et-philosophum-lapis2

harrius-potter-et-camera-secretorum2

I aquí en teniu un volum traduït al grec clàssic. Llegiu-ne la portada per practicar l’alfabet i mireu de reconèixer el títol i rètol del tren. Què me’n dieu?

harrius-potter-grec2

Per acabar, us recomano aquest enllaç a El cinturón de Hipòlita, on trobareu informació més detallada i unes sinopsis en llatí que més endavant us demanaré traduir. A culturaclasica.com hi teniu un article sobre l’origen i el desenvolupament de la versió en grec clàssic.

Per cert, heu consultat mai la Vicipaedia? (Sí, sí, també hi és en llatí). Mireu, per exemple, l’entrada Harrius Potter i després digueu-me com pot haver-hi gent que la consideri una llengua morta….

TERESA

“LOST” i llatí

Ave!
Aquí us deixo el fragment d’un capítol d’una sèrie que segueixo, Lost, o en castellà Perdidos.
En aquest fragment es pot veure com uns personatges fan servir el llatí com a llengua secreta per comunicar-se entre ells. Em va semblar molt interessant i he volgut compartir-ho amb tots vosaltres. Fins i tot potser us farà il·lusió, als alumnes de llatí, comprovar que s’entenen algunes coses, com alguna frase amb el verb sum.
Espero que us agradi, i per cert, recomano la sèrie!

Sara Cañizares
Llatí 1r de batxillerat
IES Isaac Albéniz

Selectivitat II: LLATÍ 2009

Ja que m’he erigit com una mena d’enviada especial de l’Aracne per portar primícies sobre la selectivitat, avui toca parlar de l’examen de Llatí. No faré judicis sobre el seu grau de dificultat, em limitaré a descriure’l.

El text, que teniu a continuació, conté un ablatiu absolut, dues oracions de relatiu i dues d’infinitiu amb els corresponents subjectes en acusatiu. Els cum són preposicions i, per tant, no introduiexen cap subordinada.

sele-llati-08-09

(Cliqueu a sobre per poder-lo llegir còmodament)

L’exercici 2 demanava l’anàlisi sintàctica de Caesar fins a iubet, és a dir, calia tenir ben clares les construccions d’infinitiu i de relatiu.

Pel que fa a les opcions de civilització, no m’hi aturaré, però no crec que hagueu tingut massa problemes, sobretot amb l’exercici de redacció.

I aquí és on entreu els de 4t. Us proposo que respongueu una de les preguntes d’opció múltiple i una de les d’exposició. A veure si aquesta vegada més gent s’anima al joc de crèixer dos anys de cop i presentar-vos a selectivitat.

1. L’exercici 3.4 de l’Opció B diu així:

L’expressió carpe diem s’atribueix a

a) Ovidi

b)Virgili

c) Catul

d) Horaci

2. I ara, atenció a l’execici 4 de la mateixa opció:

Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Les termes en el món romà (finalitat, activitats que oferien, estances que les formaven i la funció que feien, elements tècnics, llocs d’Hispània on se’n conserven restes, etc.).

Com se us ha quedat, el cos? Sereu o no capaços de respondre? Doncs apa, espero més respostes aquesta vegada.

TERESA