Tag Archives: Sortida

Passeig grecoromà pel Louvre

Aquesta primavera vaig saltar-me uns quants dies de classe per anar a Paris. Va ser un viatge fantàstic! Us deixo aquí algunes imatges que us agradaran de les sales grecoromanes del Louvre. Recordeu si aneu de viatge aquest estiu i trobeu referents clàssics de compartir-los aquí amb tots els lectors i les lectores, que són molts, d’Aracne fila fila. Molt bones VACANCES!

Agos Santís 4 t Llatí

Record de les pedres romanes de Can Farrerons

flashvars=”cy=bb&il=1&channel=3386706919803021524&site=widget-d4.slide.com” name=”flashticker” width=”440″ height=”340″ align=”middle”>

Vivim a sobre i no sabíem que en el subsòl de Premià de Mar hi havia les pedres que van acollir una luxosa vil·la romana amb uns balnea de forma octogonal! A mi les pedres no em van xiuxieujar res perquè estava fent fotografies i escoltava les explicacions de la visita de la mà de l’arqueòleg Ramon Coll i de la Margalida. Per això us deixo aquí unes imatges meves i altres de la companya de classe Marina Caimel de la nostra visita a Can Farrerons  perquè sempre ho tingueu present, tampoc us perdeu el vídeo de la Marta Molina, exalumna de la Lida, a Google maps de Chiron. No podem renunciar al nostre passat i com veieu el de Premià de Mar és també romà. Bon estiu, romans i romanes! Valete, amici et amicae!

Marta Peña i Marina Caimel 4rt ESO A i B Llatí

Embolic a Can Ferrerons

La Margalida ens va portar a visitar els balnea de Can Ferrerons, uns carrers més amunt del nostre institut,  i ens va demanar de fer una creació personal. Va dir: “Escolteu les pedres, potser us parlen i us expliquen històries de fa dos mil anys!”. Hem trigat en fer la tasca encomanada, però val més tard que mai. Aquesta és la història que les pedres ens van xiuxiuejar:

Som a Can Ferrerons fa uns 2030 anys enrere. L’amo de Can Farrerons és un ric i molt respectat a la zona, té en les seves possessions trenta criats i criades a casa seva i quasi setanta criats repartits per la seva villa. L’amo és solter i es casarà amb la filla de l’amo de la villa del costat, la villa Primilia, però la seva criada està gelosa de que l’amo es casi.

Habitació de l’amo, la criada hi entra per veure si el pot convèncer de que es casi amb ella:

Serva: Amo no et casis amb aquesta dona!

Dominus: Tu què et penses que ets?

Dominus: No ets més que una criada, no tens dret a aconsellar-me.

Serva: Jo…jo, només volia…

La Serva surt corrent.

Culina

La Serva està desesperada, plora com una magdalena.

Agafa una olla i escalfa aigua amb unes espècies.

Serva: Vull ser jo la dona de l’amo, aquesta nit vindrà a sopar aquesta dona amb aires de superior.

Serva Culinae: Dona! No et preocupis, no crec que durin gaire aquests dos, l’amo no té paciència i ella és una egocèntrica creguda, i per conveniència no és gaire gran motiu, els dos tenen diners de sobres i per popularitat estic segura que no l’aguantarà.

Servus: Demanen gàrum i cargols, doneu-vos pressa!

Serva Culinae: Ja començo a cuinar.

El menjar ja estava quasi apunt, la Serva es va acostar i va abocar al plat de la seva futura Domina un verí.

El Servus va venir a emportar-se els plats, els va servir.

La Serva estava esperant el moment en què Domina es mengés la primera cullerada de gàrum.

Un crit es va sentir, la Serva estava contentíssima s’havia tret del damunt la futura Domina, va sentir plors i va sortir a veure què havia passat fent veure que no sabia res.

Els ulls de la Serva es van inundar de llàgrimes, havia enverinat el seu Dominus i el Servus. Ai! Ai!…

Marta Gijón González i Eric Sánchez 4rtB llatí

Agus a la Boqueria!

Un cataclisme al meu ordinador m’ha impedit corregir aquest treball i penjar-lo abans; però ja se sap val més tard que mai! A veure, si trobeu les faltes d’ortografia que hauria d’haver corregit i no he pogut perquè només he pogut salvar aquesta versió que tenia al pen, i els productes que no són d’època romana! Moltes gràcies per ajudar-me, perquè em feia molta il·lusió penjar-lo a Aracne fila i fila!

Agustina Vallejos, llatí 4rt

RECORREGUT PER LES RUÏNES D’EMPÚRIES

aa.jpg 

Excursió a Empúries dels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí i de grec dia 12 de novembre de 2008.

Empúries ha estat la porta d’entrada de moltes cultures, cada una de les quals ha deixat la seva empremta a la península Ibèrica. Unes ruïnes romanes i gregues de 2600 anys d’antiguitat.
Cap al 600 aC arribaren el primers navegants grecs i s’establiren a l’actual Sant Martí d’Empúries, que aleshores era una illa (una zona pantanosa, molt rica en aigua però també amb molts microbis i on era fàcil emmalaltir, per això van construir dos temples dedicats a la cura de malalties) i li donaren el nom de Paleàpolis “ciutat antiga”. Al cap de poc temps passaren a terra ferma i fundaren la Neàpolis “ciutat nova”, que ràpidament es va desenvolupar urbanísticament fins a esdevenir ja una ciutat grega, Empòrion.
L’arribada dels grecs a Empúries va proporcionar el contacte amb els ibers, que no existien fins que no arriben els grecs. Van mantenir relació durant 400 anys, fins que van arribar els romans.

L’acròpoli (per sobre de la ciutat) era la part més elevada de la ciutat grega on centralitzaven el poder religiós i a la part d’abaix el poder civil, al contrari dels romans que ho centralitzaven tot al fòrum.
L’any 218 aC, la destrucció de Sagunt per part d’Anníbal va ser determinant a Empúries. Amb aquest fet va començar la presència romana a la península Ibèrica, que culminà dos cents anys més tard amb la conquesta de tot el territori.
L’arribada dels romans a Empúries va comportar la creació d’un campament estable on avui s’aixeca la ciutat romana, separada de la neàpoli grega.
Cap a l’any 100 aC, els romans van transformar el seu antic campament en una ciutat de nova planta que convivia amb la vella colònia grega. Però la presència romana va fer que els mateixos grecs s’anessin romanitzant, fins que a l’època de l’emperador August la ciutat grega i la ciutat romana es van unir físicament sota el nom de Municipium Emporiae.

La ciutat romana era molt ordenada, el traçat urbanístic es disposava a partir de dos grans carrers que es tallaven al centre de la ciutat. El primer d’aquests carrers es traçava d’est a oest, i s’anomenava decumanus. Perpendicular a aquest, hi havia el carrer que anava de nord a sud, anomenat cardo. Aquests dos carrers principals desembocaven en quatre portes d’entrada a la ciutat i es prolongaven en altres camins, al costat dels quals hi havia les necròpolis o cementiris. Allà on s’encreuaven el decumanus i el cardo hi havia el fòrum o plaça pública, que era el lloc on se celebraven els actes polítics, religiosos i comercials. La resta de carrers eren paral·lels a un d’aquests dos eixos principals, de manera que la ciutat formava una mena de quadrícula al seu interior. Aquest tipus d’urbanisme es coneix amb el nom de model hipodàmic, perquè el va dissenyar un arquitecte grec que es deia Hipòdam de Milet.

TERMES (s. I – II dC)
L’aigua era un element molt important a l’antiguitat. Les thermae facilitaven la higiene personal però també feien una funció social, ja que eren un lloc de trobada i reunió dels ciutadans.
Les termes emporitanes constaven de diferents sales, com ara el caldarium (sala càlida amb banyeres d’aigua calenta), el tepidarium (sala d’ambient tebi), el frigidarium (sala freda amb banyera d’aigua freda) i el sudatorium (sauna). També hi havia una palestra oberta a l’aire lliure on practicar exercicis gimnàstics, les latrines públiques i els diferents àmbits per al funcionament de les termes (forns, magatzems…). L’aigua necessària per als banys s’extreia del subsòl a través d’un gran pou de més de 27 metres de fondària excavat a la roca. Les termes van ser mixtes fins l’any 130 dC, després l’emperador Adrià (s. II dC) les va separar per sexes, al matí l’utilitzaven les dones i per les tardes els homes.

FÒRUM
El fòrum de la ciutat romana d’Empúries ocupava una extensió aproximada d’unes quatre illes de cases (insulae). A l’interior d’aquest espai, hi havia edificis d’ús religiós, administratiu i comercial que són un reflex de l’evolució que va seguir aquest espai des de la creació de la ciutat romana, vers els inicis del segle I aC., fins el seu abandonament definitiu a la segona meitat del segle III dC. La configuració definitiva del fórum data de fins del segle I aC., moment en que es construeix la majoria dels edificis visibles actualment: el temple capitolí i la zona religiosa al nord, emmarcada per un criptopòrtic i un pòrtic en forma de U; l’ambulacre porticat que envolta tota la plaça; la basílica i la cúria a la banda de llevant i, finalment també, les tabernae del costat sud i oest.

INSULA (s. I aC – I dC)
Illa de cases situades al sud del fòrum (barri plebeu; classe obrera i mitjana). Les illes de cases de la ciutat romana d’Empúries (insulae) eren rectangulars, de 35 x 70 m, amb un màxim de 3 pisos d’alçada, delimitades per dos carrers en direcció est-oest (decumani), i dos carrers en direcció nord-sud (cardines), que es creuaven en angle recte. En aquesta illa de cases es combinaven petites vivendes familiars amb una sèrie de locals comercials que obrien al carrer. Les vivendes s’articulaven entorn d’un pati central obert que facilitava la il·luminació i ventilació de les diferents habitacions.

AMFITEATRE (s. I dC)
Construït fora de les muralles de la ciutat. Era una construcció característica de l’arquitectura romana on es realitzaven lluites de gladiadors (munera) i caceres o lluites de feres salvatges (venationes).
Era un edifici de planta ovalada, amb un espai central on s’efectuaven els jocs, envoltat per unes graderies per als espectadors. A l’amfiteatre d’Empúries, les graderies eren de fusta i descansaven sobre uns murs radials de pedra, que són els únics que s’han conservat. L’amfiteatre tenia una capacitat per a uns 3.300 espectadors.

L’època d’esplendor va durar fins l’any 100 dC (200 anys d’esplendor). Després Empúries va anar perdent importància davant el creixement de ciutat com Tàrraco o Bàrcino, fins que fou abandonada definitivament cap al final del segle III dC, ja que la via augusta unia les principals ciutats romanes seguint la costa que era la via comercial i Empúries es va quedar apartada, llavors va haver-hi un moviment d’emigració cap altres ciutats.
L’any 350 dC va donar lloc a l’etapa cristiana on es van construir basíliques, aquest és l’origen del bisbat d’Empúries.

 L’ESTÀTUA D’ASCLEPI (situada dins del museu d’Empúries)

aracne-2.jpgÉs una escultura grega del segle II aC inicialment pintada amb colors molt vius, actualment es blanca i formada per dos blocs principals: el bust, fet amb marbre de l’illa de Paros, i el cos, fet de marbre de les pedreres del Pentèlic (Àtica). Té tres forats que permetien el transport de l’escultura grega.Tradicionalment, s’ha adscrit a Asclepi, déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis. Segons el mite, fou confiat al centaure Quiró, qui li va ensenyar les arts de la medicina, amb les quals va gosar tornar a la vida als morts. Zeus, indignat, el va fulminar amb un llamp. Les serps li van ser consagrades i es creia que es va encarnar en la forma d’aquests animals. El principal centre de culte era Epidaure i l’any 293 aC va ser portat a Roma, des d’on va tenir la seva expansió per tota la Mediterrània.
Els estudis estilístics no es posen d’acord a l’hora de posar una atribució de l’estàtua ja que el símbol de la serp no combinava amb l’escultura així que s’ha plantejat que pugui representar Júpiter, Agathodaimon o Serapis.

25.jpg

AIDA CABA 2nBATX