Tag Archives: Psicologia

Love of Lesbian “Me amo”

11 Replies

Escoltant un dels meus grups preferits, Love of Lesbian, vaig trobar una cançó molt maca, amb bastants referents clàssics: “Me amo”.

Edip Rei, Electra, Narcís, … us sonen aquests noms? Doncs, en aquesta cançó es fa una barreja molt curiosa, i acaba composant una estrofa amb aquests tres personatges o, més ben dit, conceptes que en deriven d’aquests personatges. No són d’origen llatí, però sí que els romans els van adaptar i adoptar de la mitologia grega.

[youtube]https://youtu.be/aEllVCvbJKA[/youtube]

“Hoy voy a decirlo: ¡cómo me amo!
Y tú ya no puedes hacerme daño.
Soy un ser divino, ven a adorarme.
¡Qué buena suerte amarme tanto!

Di no al pánico, sin pánico, sin pánico, no al pánico.
Edipo contra Electra,
narcisismo es lo que impera.
Qué simpático, simpático, carismático, simpático.
Edipo contra Electra,
tus complejos a la hoguera, ¡ya! “

La segona estrofa és la que té més referents clàssics. Anem per ordre!
Pánico, que ho repeteix ja quatre vegades, és un hel·lenisme: és una paraula d’origen grec que van adaptar els romans a la seva pròpia llengua, el llatí. Pànic, en català, prové de la paraula grega Πανικός, que fa referència al personatge Πάν, el semidéu dels pastors i del bestiar. La paraula pànic, originalment, s’utilitzava per a fer referència a la por que patia el bestiar durant les tempestes, a causa dels llampecs i dels trons, i que, avui en dia, fem servir per a definir la intensa sensació d’agoixa fruit de la por.
êdip Rei és un personatge extret d’una història mitològica, també d’origen grec. En aquesta història, per fer un resum, el pare d’Èdip veu en el seu futur que el seu fill el mataria, així que el va separar d’ell i de la seva mare. Un cop Èdip es va fer gran, per casualitats del destí, una successió de fets van aconseguir que es fes realitat la visió del oracle al que va acudir el seu pare. Un cop va haver matat al seu pare, sense saber que ho era, va casar-se amb la seva mare, i, gràcies a això, el nom d’Èdip també dóna nom a un fenòmen psicològic: el complex d’Èdip.
El complex d’Èdip és un fenomen segons el qual l’infant se sent atret pel progenitor de sexe contrari, encara que, precisant, només relata l’amor i l’impuls sexual que sent el nen envers la seva mare. Aquest fenomen va ser descrit per primer cop pel psicoanalista Sigmund Freud.
Electra, molt similar a Èdip, també forma part d’una història de la mitologia grega. La protagonista, que dóna nom a la història, i també, igual que a Èdip, un fenòmen psicològic molt similar. És l’atracció sexual i emocional que sent la nena cap al seu pare, mentre que el complex d’Èdip és l’amor del fill envers la mare.
A la cançó, l’autor enfronta aquests dops conceptes. Una mica abstracte, veritat? Què vol dir l’autor amb aquesta antítesi? S’accepten propostes!
El següent vers, com no, també té una referència a les clàssiques. Narcisisme, paraula que prové de Narcís, un personatge de la mitologia grega que els romans van adaptar, igual que Electra o Èdip el Rei. De què tracta Narcís? A grans trets, com heu pogut llegir a Narracions de mites clàssics (ed. Teide) era un noi tan guapo que, en mirar-se el seu propi reflex a l’aigua, va enamorar-se d’ell mateix, i va acabar patint les conseqüències. Així doncs, narcisisime es defineix com la malaltia psicològica que provoca un excès de confiança en les habilitats pròpies, portant a qui la pateix a entendre la realitat d’una manera desfigurada. Almenys això és el que va dir Sigmund Freud quan va introduir el terme “narcisisime” a la psicologia. Però realment el narcisisme és una malaltia? Jo, igual que l’autor de la cançó, tal i com es pot veure segons la primera estrofa que he penjat aquí, creiem que, fins a cert límit, és bo ser una mica narcisista, sense passar-se!
A mi aquesta cançó (molt i molt maca, per cert) m’ha fet pensar una mica, i n’he extret un missatge; si no t’estimes tu mateix, qui ho ha de fer? Sabeu amb quina paraula, formada per un ètim grec i un de llatí, ho podríem resumir? Així doncs, mentre hi penseu i l’encerteu ¡tus complejos a la hoguera, ya!
PD: El nom del grup, no és una mica sospitós també?

Toni Moreno
1r batx. Llatí

Les clàssiques en Freud

18 Replies

Les Clàssiques en Freud ha estat el tema del meu treball de recerca. En principi, jo volia fer el meu treball de recerca d’un tema que no té res a veure amb aquest. El volia fer de la interpretació dels dibuixos dels nens petits des d’un punt de vista psicològic. Com que no em van agafar a psicologia perquè hi havia massa gent, em van posar al departament de clàssiques que era el que jo havia escollit com a segona opció i la Margalida sempre agafa tothom amb la condicio sine qua non que la recerca sigui de clàssiques. Un cop al departament de clàssiques, volia escollir un tema que no s’allunyés de psicologia ja que és el que vull estudiar en el futur i volia entrar en matèria. Un cop vaig parlar amb la Margalida, li ho vaig dir. Ella, doncs, em va proposar de fer el treball sobre Freud ( propulsor de la psicoanàlisi), de la influència de les clàssiques a la seva obra concretament.  Vaig pensar que si alguns dels seus complexes o conceptes tenien noms que provenien de la mitologia grega era perquè alguna cosa hauria de saber Freud sobre aquest tema.  Més endavant, la meva tutora em va lliurar un guió per a buscar informació per al treball ja que era un tema nou per a mi. També m’indicava els llibres que m’havia de llegir a l’estiu per a documentar-me sobre els temes a tractar. Les lectures que vaig haver de fer són: Narracions de mites clàssics ( adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi), Èdip rei i Electra de Sòfocles, i Electra d’Eurípides. A més també m’he llegit fragments de llibres escrits per Freud com ara El cap de Medusa o Un trastorn de la memòria a l’acròpoli. Per a la recerca d’informació he utilitzat diverses eines: internet, enciclopèdies, enciclopèdies interactives així com diverses visites a les biblioteques de Premià de Mar i de Mataró per a consultar alguns dels llibres ja nombrats i d’altres. Malgrat tot, hi ha informació que m’ha costat de trobar perquè són dades molt concretes. A internet hi ha molta informació sobre Freud de la seva obra i, sobretot, de la seva innovació: la psicoanàlisi però no de la seva relació amb el món clàssic. 

Amb el meu treball de recerca, he intentat relacionar les clàssiques amb la psicologia mitjançant el treball que va fer Sigmund Freud, el fundador de la psicoanàlisi.  Encara que a primera vista sembli que no tenen res a veure, existeixen corrents i conceptes de la psicologia influenciats pel món de les clàssiques. Aquests conceptes són una mostra més de la pervivència de les cultures grega i llatina i la seva mitologia al món actual.  El mite, eterna font d’inspiració, ha estat utilitzat per psicòlegs com Sigmund Freud o Carl Gustav Jung per donar nom a alguns dels conceptes o complexos que han creat. 

En la meva recerca, m’he  centrat en aquesta influència a l’obra de Freud, concretament en tres punts principals:

  • El primer és la psicoanàlisi, corrent psicològica en la que la innovació principal és la hipnosi, que curiosament s’assembla a la incubatio dels grecs. A més a la psicoanàlisi hi ha dos pulsions la de la vida (Eros) i la de la mort (Tànatos) i els seus noms no estan escollits per casualitat.

  • El segon punt important és el complex d’Èdip influenciat, com ja ens diu el seu nom pel mite d’Èdip.

  • I, en tercer lloc, el narcisisme que agafa el nom del mite de Narcís, degut a la seva similitud.

No obstant això, també he tractat de les referències clàssiques que fa Freud a alguns dels seus llibres i a les seves frases cèlebres. Freud va adquirir tots aquests coneixements de grec, llatí, literatura clàssica, filosofia i mitologia durant els seus estudis i això el marcarà per tota la vida deixant una gran petjada en la seva obra. Per tant, amb el meu treball de recerca he pretès  mostrar la relació existent i la influència de les clàssiques en l’àmbit de la psicologia, concretament en Sigmund Freud, encara que aquesta influència no es limita a Freud sinó que també es veu a altres psicòlegs com Carl Gustav Jung (complex d’Electra explicat a l’últim punt del treball). Espero que la meva recerca us resulti interessant, almenys és el meu granet de sorra en demostrar que, a occident, Grècia és arreu i també en la psicologia freudiana:

 Aquesta és  una petita demostració de la gran petjada que va deixar el món clàssic i que encara avui perdura  en psicologia.  Abans de fer el treball, pensava que Freud tenia alguns coneixements sobre mitologia pels noms que va donar a alguns dels seus complexos. Desprès de fer la recerca, però, m’he adonat que Freud es va inspirar en el món clàssic del que sabia moltes coses degut al seus estudis obligatoris i postobligatoris.  Freud va estudiar llatí i grec així com mitologia, literatura i història clàssica. Aquests estudis el van marcar per sempre i, la seva obra, n’és la prova.  Personalmet crec que Freud ha estat una de les moltes persones que, al llarg de la història, s’han inspirat en el fantàstic món antic. De la mateixa manera que ell ho han fet tambè altres psicòlegs, escriptors, publicistes, cantants, etc.  I és que, tot i que potser no ens adonem, encara al segle XXI estem envoltats de la cultura grecollatina.

Verónica Vega

2n batx grec