Aforismes matemàtics de blocmat
Per culpa de la Margalida, les seves conserves i les lectures dels seus blocs, ha nascut en mi una passió abans desconeguda per Grècia. Ara que està a punt d’estrenar-se Àgora d’Amenábar i que teniu una pila d’apunts i referències a Hipàtia al bloc, i no para de sortir als mitjans de comunicació, he fet per a tots vosaltres aquests versos, ja que la Marga sempre diu que no sap què ha de fer perquè els seus alumnes, és a dir vosaltres, us agradi la poesia i treneu versos. Perdeu la vergonya i tot és començar! Ara bé, potser després no us podreu aturar! Per què no versifiqueu el que penseu de l’aforisme d’Hipàtia, extret de J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas?
HIPÀTIA
Ai las Hipàtia!
Devia ser una tarda fosca, callada.
No vas sentir el pas callat de les ombres?
La remor de la lluita aferrissada
Entre la llei del dogma i la ciència?
Ai las Hipàtia!
Dona de bellesa, astrònoma, matemàtica.
El món de la raó s’acaba i en el nou món,
El que tu representes ni hi té cabuda
Ai las Hipàtia!
El temps corre pels carrers de la ciutat.
La nit arriba, roja, implacable.
El riu espès i compacte de la sang
Arrossega el món clàssic, que mort amb tu
Les veus ronques del fonamentalisme
I la barbàrie, t’esclafen, t’esquincen,
T’han mort, t’han mort.
Ai las Hipàtia!
Pepita Castellví
