Tag Archives: Juli César

De itinere: Helvetia

Aquest nou article de viatge us el presento, al contrari d’altres vegades, amb més preguntes que respostes. Per començar, el títol ja pretén ser una mena d’endevinalla que us ha de portar a descobrir el racó de món que he visitat, altrament anomenat Confederació Helvètica. Quin és aquest país, doncs? Quina és la relació d’aquesta denominació amb el món romà? Quin famós historiador i polític llatí ens parla dels Helvetii i a quina obra?

Per completar-ho, us presento un reguitzell d’imatges per demostrar-vos que, com a vosaltres, a mi també se’m fa present el món clàssic arreu on vaig. No us equivoqueu, no és que, com sovint em comenteu alguns, ara us trobeu amb molts referents clàssics, és que ara aneu amb els ulls oberts, de manera que els veieu i en preneu consciència.

  • Per començar, podeu contemplar a vista d’avió la magnificència d’uns dels grans accidents geogràfics del continent europeu, els Alps, i concretament del seu cim més alt, el Montblanc. Una viatgera actual com jo té la sort de poder-lo travessar a bord d’aquesta mena d’ocell mecànic que ja hauria agradat als romans, però això no va ser impediment perquè en època republicana un exèrcit sencer aconseguís passar d’una banda a l’altra. Explica els protagonistes i el desenvolupament d’aquest episodi històric. En el context de quin enfrontament bèl·lic va tenir lloc aquesta gesta? Quins animals força desconeguts per als romans hi van contribuir activament?

  • Al castell de Gruyères, localitat famosa pel seu formatge (fer-hi una fondue és un plaer diví), el món clàssic em va aparèixer en els formats més diversos. D’això darrer us n’he fet un tastet en forma d’imatges, ja que el gastronòmic caldrà que l’experimenteu vosaltres mateixos quan en tingueu l’ocasió. Per ubicar-vos, no estaria malament que en féssiu una petita introducció històrica.

  • A banda i banda de la porta d’entrada al pati interior es troben els escuts de bronze de Mart (1997) i de Venus (1999) realitzats per Patrick Woodroffe. Mireu-ne amb atenció els detalls i comenteu-los des del punt de vista d’experts en mitologia clàssica. Quins elements comuns presenten les imatges amb les característiques de les divinitats esmentades? Aquests déus tenien alguna relació entre ells? I des d’un punt de vista artístic, ¿què us semblen? Potser us ajudarà buscar dades sobre l’autor.

  • Ja a l’interior, la Cambra de la bella Llúcia, segons la llegenda una donzella d’origen humil estimada pel comte Jean II (1514-1539), està guarnida per dos grans tapissos de tema clàssic. El de sobre el llit, basat en un cartró de Charles le Brun (1700), representa el triomf d’Alexandre, i el de sobre la xemeneia (1600) presenta el moment en què Ulisses troba Hèctor a les portes de la ciutat de Troia. En aquesta sala no em vaig poder estar de pensar que potser aquesta dona, allunyada de l’educació pròpia de la noblesa, tenia no obstant una sensibilitat humanística que l’apropava al món clàssic, i posats a imaginar, tal vegada per això el noble comte se’n va enamorar perdudament i la va voler tenir a prop seu. Ja veieu que d’imaginació i romanticisme no me’n falta, a mi, però millor que no seguiu el meu exemple i comenteu els tapissos i les escenes que representen.

  • La decoració de la Sala dels cavallers, molt més prosaica que l’anterior, comprèn, vora la finestra, una col·lecció de medallons d’Antoine Bovy (1795-1877), escultor i gravador pertanyent a una de les famílies que al 1849 va adquirir el castell per restaurar-lo com a residència d’estiu. Us en presento una mostra amb referències clàssiques de diferents menes: en uns casos podeu identificar els personatges que hi surten representats, en d’altres podeu transcriure i traduir les inscripcions en llatí…

  • Les darreres imatges mostren els paisatges exteriors complementaris d’aquestes decoracions interiors, que en cap cas arriben a eclipsar la natura esplendorosa que guarneix l’exterior i que els habitants de la mansió podien contemplar a través de la finestra o amb un desplaçament curt.

Bells paisatges i una mica de pervivència clàssica per començar l’any, trobo que no està gens malament…
ANFF!
Teresa

Més troballes universitàries

Seguint el fil de les aportacions que us presentava fa uns dies, m’han arribat dos testimonis d’exalumnes ja universitaris que volen compartir amb vosaltres les seves experiències clàssiques més enllà de les parets de l’institut.

  • En primer lloc, el Jordi us proposa un petita endevinalla. Mireu bé l’estàtua que ha fotografiat i intenteu endevinar de qui es tracta i on es troba. La primera pista és que el nom del personatge us el vaig demanar definir a l’avaluació inicial i la segona, que es troba a la capital de l’ illa anomenada pels romans Maiorica. A continuació, definiu i expliqueu els dos conceptes.

[Foto: Jordi Berdún]
  • En segon lloc us deixo amb les paraules de la Sara i la foto amb què les il·lustra:

    Feia dies que et volia escriure, perquè a musicologia estem treballant el “Gaudeamus Igitur”, el cantarem a la presentació de la facultat! I em va fer pensar en l’article que vam llegir a l’Aracne. Hem estat traduint a més de treballar la partitura!

[Foto: Sara Castro]

Ja veieu, com que no sabeu mai què us trobareu a la universitat, podeu començar a documentar-vos sobre aquest himne, tot partint d’aquest article d’El fil de les clàssiques i l’enllaç que hi trobareu. No oblideu d’escoltar-lo i comentar si us és familiar o no l’havíeu sentit mai. I no deixeu de visitar l’article a què fa referència la Sara , us veieu com ells d’aquí uns anys, els més joves, o a final de curs, els de segon? Podeu analitzar els llatinismes que apareixen al vídeo i, sobretot, no us pedeu la rumba de l’Albéniz, de la qual els més grans podeu fer la traducció.

En fi, les aportacions de la Sara i el Jordi poden donar peu a comentaris molt complets i interessant. A profiteu l’ocasió i sobretot copseu idees per als vostres futurs articles. Recordeu: Obriu els ulls i la ment i trobareu referències clàssiques arreu.

TERESA