Author Archives: Teresa Devesa i Monclús

About Teresa Devesa i Monclús

Sóc professora de Grec i Llatí de l'INS Isaac Albéniz de Badalona.

“De itinere: Gallaecia VI – PORTA COELI”

La jornada d’avui ha estat molt profitosa: casa natal de Valle-Inclán; magnifiques vistes panoràmiques de la ria d’Arousa en plena natura; visita al pazo de Señoráns, productor d’un excel·lent vi albariño… Podria explicar moltes coses, però prefereixo reprendre el fil de la recomanació bibliogràfica que ens va fer la Margalida en un comentari a l’article sobre la Praza do Teucro i referir-me a la lectura que m’acompanya durant el viatge.

Sempre m’agrada endur-me a la maleta algun llibre relacionat d’alguna manera amb el lloc que m’acollirà durant uns dies i aquesta vegada he optat per L’ordre de Santa Ceclina, el primer volum de la tetralogia PORTA COELI, de Susana Vallejo.

porta-1

Aquest volum m’ha arribat a través del meu fill, ja que en principi està catalogat com a literatura juvenil, però el que en un principi era l’intent d’una mare per compartir i conèixer els interessos literaris del seu fill ha resultat una experiència francament enriquidora. Els fets que narra la novel·la se situen a Galícia, una terra entre la màgia i el misteri, amb llocs de força molts antics que obren la porta a un món paral·lel ja des de la prehistòria. Fins i tot he comprovat que el símbol identificatiu de l’ordre que dóna nom al títol és un espiral inspirada directament amb alguns dels petroglifs de què parlàvem fa tres dies. I si no, fixeu-vos en els personatges que apareixen en el trailer.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8st4sr5pfOc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

En fi, està molt bé conèixer els best-sellers que ens arriben de terres anglosaxones, però jo us recomano que us enfonseu en aquesta mena de El nom de la rosa juvenil, no només perquè saber llatí us serà molt útil per interpretar-ne alguns fragments, sinó també perquè és un cant a la llibertat de coneixement i a la saviesa antiga com a porta oberta al progrés. Us deixo amb un fragment que trobo especialment encertat:

– Començarem pel llatí… I les xifres romanes són la cosa més incòmoda que mai no hagi existit. Has d’aprendre les xifres aràbigues.

– Sempre he sentit a dir que són impies…

-Les lletres, les… grafies! no són impies, els únics que són impius són els qui les fan servir per cometre actes pagans. El coneixement, qualsevol coneixement!, no es por vedar a ningú. Vingui d’on vingui…

(op. cit. pàg. 177)

I no us demano res més. Només que si algú em fa cas i el llegeix, ens comenti les seves impressions.

TERESA

“De itinere: Gallaecia V” – POBLAT CELTA DE SANTA TREGA

6 Replies

Mireu quin rètol s’ha trobat el meu fill a l’entrada d’una tapería de Baiona (Pontevedra); per la seva singularitat, de seguida me l’ha vingut a ensenyar. Llàstima que ja havíem dinat, que si no, hi hauríem entrat!

Baiona. Façana de la "Tapería Gallaecia" (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Després d’això tocava, doncs, esbrinar alguna cosa més del poble celta, que es va fusionar amb aquests gallaeci originaris de la zona, possiblement els autors dels petroglifs de què parlàvem abans d’ahir. Un dels castra celtes més important de la zona és el de Santa Trega, ubicat en un puig de A Guarda que rep aquest nom. Sembla que la seva ubicació respon a una funció de control del trànsit marítim i l’accés a l’interior a través del riu Miño, en la desembocadura del qual, segons Estrabó, hi havia una illa amb dos molls. La seva decadència va arribar quan la construcció de vies terrestres reduí la importància del trànsit marítim i les reformes de l’administració romana van promoure l’ocupació de les zones més baixes.

Es tracta d’un jaciment molt gran -hi devien viure entre 3000 i 5000 persones-, amb algunes cabanes reconstruïdes que ajuden a comprendre l’estil de vida dels seus habitants. A les fotografies que segueixen podreu comprovar que avui feia un dia molt rúfol i la boira dificultava la visió global del recinte, però hem de tenir en compte que aquestes circumstàncies metereològiques eren amb les que havien de conviure la major part de l’any els seus pobladors.

"Castrum" celta de Santra Tegra. Cabana reconstruïda (Fotografia de Josep Lario Gómez)

"Castrum" celta de Santra Tegra. Visió general (Fotografia de Josep Lario Gómez)

La pregunta d’avui és clara: Qui és Estrabó i per què és tan important també en l’estudi dels pobles preromans de Catalunya?

TERESA

“De itinere: Gallaecia IV – A Coruña”

7 Replies

La Corunya ens ha rebut avui en el nostre periple. Sobre la Torre d’Hèrcules, crec que em limitaré a adreçar-vos al complet article de la Margalida, que ja vaig esmentar al primer article d’aquesta sèrie. Quan un tema ja ha estat tractat amb profunditat i solvència, em sembla més profitós referir-m’hi i intentar aportar nous punts de reflexió. Tot i això, compleixo la meva promesa i us envio una foto amb la meva presència per deixar constància que realment hi he estat (sí, sóc la de rosa i blau…). A la segona foto hi trobareu un punt de vista diferent del monument: l’esplèndida vista que es contempla després d’haver pujat -a peu!- els 234 esglaons repartits en diferents trams que separen la base de la part superior del far.

Torre d'Hèrcules. (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Vista des de la Torre d'Hèrcules (Fotografia de Josep Lario Gómez)

D’altra banda, a la ciutat antiga he visitat la casa-museu d’Emilia Pardo Bazán, una dona d’aquelles que trenquen esquemes a la seva època, una comtesa que va preferir disoldre el seu matrimoni abans que renunciar a la seva vocació literària. És per això que el rebedor de casa seva estava decorat amb dos tapissos que representen escenes protagonitzades per dones fermes i valentes com ella. Un d’ells tenia motius clàssics i l’encarregada de l’arxiu, una noia jove molt amable (altre cop), possiblement una becària, que havia fet grec al batxillerat, s’ha afanyat a documentar-se sobre els detalls de la història. Es tracta de la representació de la reina Tomiris (imatge central) que submergeix en sang el cap tallat de Cir en venjança per l’ultratge al seu fill Espargapises, història relatada per Heròdot que va ser molt versionada des del Renaixement; sense anar més lluny el mateix Rubens en va fer una pintura.

Tapís de reina Tomiris. Vestíbul de la casa-museu d'Emilia Pardo Bazán (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Què en sabeu d’Heròdot? I dels personatges que protagonitzen aquest episodi històrico-mític? I fem també cultureta general: Qui era Emilia Pardo Bazán?

TERESA

“De itinere: Gallaecia III” – PETROGLIFS

5 Replies

Avui parlaré d’arqueologia i de mitologia, però aniré enrere i enrere en el temps…, fins a la prehistòria. I és que avui he visitat el Centre d’interpretació d’art rupestre de Paredes. En arribar, al final d’una carreretera plena de revolts, m’he trobat un immens cartell que anunciava al vistant que els responsables ho sentien molt, però el recinte estava tancat per obres de remodelació i acabava comunicant al decebut amant de l’antigor que estigués tranquil, que La Xunta està treballant pel nostre bé. La meva cara deuria mostra una decepció tan gran que el vigilant del recinte, al qual m’he adreçat com a darrera sortida, m’ha animat a entrar i fer el recorregut pel jaciment pel nostre compte. Altre cop la proverbial amabilitat dels gallecs, no sento altra cosa cosa que agraïment envers ells!!!

Jaciment d'art rupestre de Paredes (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Es tracta d’un jaciment de petroglifs, gravats rupestres prehistòrics de caràcter simbòlic, realitzats sobre les roques granítiques. Alguns són figuratius, com és el cas del cèrvol de la primera fotografia, i d’altres abstractes, com la mena de laberint circular que hi ha a la segona.

Petroglifs del jaciment de Paredes (Fotografia de Josep Lario Gómez)

El laberint de Mogor. (Fotografia de Juan Carlos Campos)

El seu significat és un misteri, però se’ls relaciona amb creences religioses, pràctiques rituals i com a marques de territori de cada comunitat. Tots aquests vestigis van afavorir la transmissió d’una rica tradició popular que els van relacionar amb mites i llegendes de l’imaginari col·lectiu de pobles i llogarrets. Qui no ha sentit parlar de les famoses meigas i els seus aquelarres…

Com que sé que alguns de vosaltres esteu interessats pels aspectes mítics i simbòlics de les cultures antigues, us proposo que amplieu l’article amb les vostres precisions, comparacions i comentaris. A la resta us demanaria que em diguéssiu l’etimologia del mot petroglif i el relacioneu amb un altre terme relacionat amb signes simbòlics que comparteix un dels seus ètims.

TERESA

“De itinere: Gallaecia II – Praza do Teucro”

1 Reply

A Pontevedra em vaig trobar també amb la Praza do Teucro. En un primer moment vaig pensar que segurament seria coincidència que l’indret tingués el nom d’un personatge mitològic grec, Teucro (Teucre en català). “En gallec deu tenir un altre significat o connotació;” – em vaig dir- “ves amb compte, Teresa, que ja comences a veure reminiscències clàssiques a tot arreu…”

"Praza do Teucro" (Font: Galicia Guide)

Però la meva curiositat no m’ha deixat tranquil·la fins que n’he tret l’entrellat, de tot plegat. Ves per on, resulta que una llegenda renaixentista d’origen erudit fa responsable l’heroi Teucre -sí, el nostre!- de la creació de Pontevedra; sembla que va batejar amb el nom d'”Helenes” aquella ciutat que va decidir fundar en arribar a Galícia. No us sembla un mite fundacional molt semblant al que relaciona Hèrcules amb la ciutat de Barcelona?

I ara l’enigma: Qui era aquest heroi grec que anà tan lluny a fundar una ciutat? Amb quin cícle mític està relacionat?

TERESA

“De itinere: Gallaecia I – MILLIARIUM”

6 Replies

Benvolguts clàssics i clàssiques,

aquest estiu sóc de vacances a Galícia, tal com ja vaig avançar en un comentari a un article d’El fil de les clàssiques sobre la Torre d’Hèrcules de La Corunya. És aquesta una terra plena d’encants de tota mena: culturals, paisatgístics, etnogràfics, gastronòmics…; i l’amabilitat i hospitalitat dels seus habitants és coneguda des de temps ben antics, potser per això els pelegrins hi acudien i hi segueixen acudint des de tots els racons de món. Enmig de tanta bellesa, doncs, no puc estar-me de relatar les petjades del món clàssic que em vaig trobant pel camí. Espero que enmig de la mandra de les vostres vacances estivals us animeu a resoldre els enigmes que us presento, i si no, ja ho fareu al setembre…

Avui mateix, a la ciutat de Pontevedra, entre les peces exposades a l’interior de les ruïnes de la igrexa conventual de Santo Domingo, he trobat un mil·liari.

Pontevedra. Igrexa conventual de Santo Domingo (Fotografia de Josep Lario Gómez)

: Mil·liari de Pontevedra (Fotografia de Josep Lario Gómez)

Ja sé que aparentment sembla una simple columna de pedra, això sí, molt castigada pel pas dels anys; però voldria que em diguéssiu quin és el seu ús i amb quin àmbit del món romà està relacionat. Per ajudar-vos heu de tenir en compte que per Pontevedra passava la Via XIX i també podeu llegir la informació que us ofereix el panell informatiu del museu. Està en gallec, però als que dominem el llatí, el català i el castellà, no pot haver-hi llengua romànica que se’ns resisteixi, oi?

Panell informatiu del mil·liari de Pontevedra (Fotografia de Josep Lario Gómez)

TERESA

“Salvete Baetulonis discipuli discipulaeque MMIX”

7 Replies

S’acaba el curs i arriba un merescut descans. Els alumnes de 4t d’ESO us trobeu al final d’una etapa i us enfronteu a la primera cruïlla del camí cap al vostre futur. És la primera vegada que el camí no us ve marcat per la llei; 4t d’ESO és l’últim graó de l’ensenyament obligatori i a partir d’ara vosaltres decidiu: lletres, ciències, arts, formació professional, món laboral…

Per a tots vosaltres i, en especial, per al meu alumnat de Badalona, aquí teniu aquest comiat.

[slideshare id=1616075&doc=salvemmix1-090621122522-phpapp02]

(Si ho voleu veure a pantalla completa, visiteu Slideshare i selecioneu l’opció)

Serveixi també aquesta presentació perquè l’alumnat de Premià conegueu els nois i noies que han estat col·laborant amb vosaltres durant aquest curs i que ho continuaran fent l’any vinent.

“Kaló kalokeiri gia sas”

BON ESTIU A TOTHOM!

Selectivitat 2009 III: Per fi GREC!!!

3 Replies

Avui és el darrer dia, però vinc carregada de notícies. Deu ser l’emoció…

En primer lloc, en repartir l’examen de Geografia, he de confessar que els ulls se m’anaven cap a llatinismes com “per capita” (apareixia correctament en cursiva) i “ràtio”, amb l’accent que l’incorpora a la llengua catalana (per això no porta cursiva). Segurament els alumnes de la matèria no n’eren conscients, però vosaltres podeu explicar què signifiquen literalment i d’on provenen?

A continuació, Història de l’Art. Quina disbauxa de referències clàssiques! Semblava talment una premonició del de Grec:

OPCIÓ A – Exercici 2 – Obra 2. Aquí us presento el Kouros d’Anàvissos

(Font: arsdidactica.galeria)

OPCIÓ B – Exercici 2 – Obra 2. Reconeixeu aquest edifici? I, sobretot, podeu dir el seu nom correcte? colosseu-de-dia1

(Font: puntsiest09)

OPCIÓ B – Exercici 2 – Obra 4. I finalment, qui reconeix aquesta escena?

danae-de-ticia1

Ara sí, ja va sent hora que arribi a la prova de Grec. Es tracta d’un text de Llucià amb un participi i poca més dificultat sintàctica, tot i que l’estil burlesc i irònic, ple de dobles sentits i aire col·loquial us costava una mica d’entendre, com a mínim a les alumnes de l’Albéniz. Sort que en vam treballar diversos textos per preparar la selectivitat…

Les preguntes de sintaxi feien referència al participi i a l’estructura oracional del text en general i els exercicis de morfologia, etimologies i civilització eren molt semblants als de l’any passat.

Bé, ara veig que m’ha sortit un article molt llarg, però és que és el meu últim dia com a reportera i tinc una mica de recança de deixar-ho. Oi que em perdonareu?

Fins a les PAAU 2010, que Déu sap com seran!

TERESA

Selectivitat II: LLATÍ 2009

13 Replies

Ja que m’he erigit com una mena d’enviada especial de l’Aracne per portar primícies sobre la selectivitat, avui toca parlar de l’examen de Llatí. No faré judicis sobre el seu grau de dificultat, em limitaré a descriure’l.

El text, que teniu a continuació, conté un ablatiu absolut, dues oracions de relatiu i dues d’infinitiu amb els corresponents subjectes en acusatiu. Els cum són preposicions i, per tant, no introduiexen cap subordinada.

(Cliqueu a sobre per poder-lo llegir còmodament)

L’exercici 2 demanava l’anàlisi sintàctica de Caesar fins a iubet, és a dir, calia tenir ben clares les construccions d’infinitiu i de relatiu.

Pel que fa a les opcions de civilització, no m’hi aturaré, però no crec que hagueu tingut massa problemes, sobretot amb l’exercici de redacció.

I aquí és on entreu els de 4t. Us proposo que respongueu una de les preguntes d’opció múltiple i una de les d’exposició. A veure si aquesta vegada més gent s’anima al joc de crèixer dos anys de cop i presentar-vos a selectivitat.

1. L’exercici 3.4 de l’Opció B diu així:

L’expressió carpe diem s’atribueix a

a) Ovidi

b)Virgili

c) Catul

d) Horaci

2. I ara, atenció a l’execici 4 de la mateixa opció:

Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: Les termes en el món romà (finalitat, activitats que oferien, estances que les formaven i la funció que feien, elements tècnics, llocs d’Hispània on se’n conserven restes, etc.).

Com se us ha quedat, el cos? Sereu o no capaços de respondre? Doncs apa, espero més respostes aquesta vegada.

TERESA

“Televistrum”

4 Replies

Un bon amic, el Joan Escrivà, que no té res a veure amb el món de les clàssiques però està ple de curiositat intel·lectual, m’ha fet arribar l’aportació següent:

“Et passo una curiositat que aquests dies he llegit d’un llibre que es titula Un món de llengües, de John Edwards.
En un dels capítols parla del llatí i de la capacitat de determinades llengües per adaptar-se a noves necessitats. I posa això:

…. Prestant l’únic servei que rivalitza amb el Vaticà, Ràdio Finlàndia començà a emetre un butlletí de notícies al 1989. El que començà com un esforç publicitari de la seva programació internacional, de seguida es convertí en una empresa seriosa, escoltada arreu del món en ona curta. El professor Tuomo Pekkanen presentà un llatí “concís i econòmic”, lliure de circumloquis: mentre que la “televisió” podria ser descrita com machina ad vim electricam trasmittendam ita instructa ut sine intervallo imagines ac voces e longinquo indicet, Pekannen suggerí televistrum (un híbrid grecollatí)….

No em diguis que no es original la paraula “televistrum“.
T’escric perquè sé que sou uns fanàtics del grec i del llatí i visito el vostre bloc de tant en tant.”

MOLTES GRÀCIES, JOAN, I NO DEIXIS DE VISITAR-NOS!!!

I a vosaltres, nois i noies, us pregunto:

Quin altre article d’una companya vostra parlava de la ràdio en llatí? Qui el va publicar? Podeu buscar-lo i posar l’enllaç perquè el Joan pugui visitar-lo?

TERESA