Ecce la nova producció en format còmic de la Carla Asensio de 1r de batxilerat. Igual que en la primera publicació, Aracne, la dibuixant no només presenta la seva obra, sinó que també teoritza sobre el llenguatge del còmic i presenta l’exhaustiu treball de documentació sobre la vida quotidiana a Grècia necessari perquè les seves imatges gaudeixin del rigor històric propi un treball de clàssiques.
Us aconsello que cliqueu aquí i seleccioneu pantalla completa per poder gaudir del còmic. La presentació comença amb l’explicació teòrica i el resultat definitiu es troba al final.
Que vagi de gust en companyia de la nostra petita i rondinaire Irene!
Avee:)
ohhh si és el meu nom!jaja m’ha cridat la atenció només per això.xd
El còmic està molt bé, pobreta Irene que vol ser gran ja, jo quan era petita també volia ser gran per sortir a discoteques, treballar i guanyar-me la vida, però crec que ser petita és millor:)
Carla, per què has posat aquest nom i no un altre?
valee
Ave!
Està molt en estructurat el treball, vull dir primer explicar com fer bé un còmic (no pensava que fos tant complicat) i després el còmic que és molt divertit!
Dibuixes molt bé i la història està molt ben desnvolupada.
Felicitats Carla 🙂
L’enhorabona, Carla! Us consells fantàstics que espero que es tinguin en compte a l’hora de dibuixar còmics al bloc!
moltes gràcies. respecte el nom, Irene és tot el contrari que aquesta nena és. ironia, bàsicament. una nena entremaliada que es digui així és “còmic”
Bon treball! tan el còmic com les paraules, expressions gregues i explicació prèvia al còmic estan força ben formulades amb un ordre lògic. Parlant del còmic, em sembla bé el que es proposa la Irene, a la última pàgina de totes. De les expressions que feien servir els grecs a l’antiguetat, m’ha sorprés la de com insulten o es burlen de la gent, que és semblant a la nostra manera de representar-ho. Repeteixo: un treball excelent.
PD: Dibuixes molt bé 😉
Jo trobo molt interessant el comic aquest, està molt bé perque t’explica com era la vida dels grecs, i les diferencies que hi havia entre els esclaus i els seus amos.
Jo crec que aquesta nena, en comptes de dir-se així, s’hauria de dir ἁνδρεία, ja qué és més “guerrera”, i valenta, que εἰρήνη, que és pau.
També està molt bé perquè previament t’ensenya la vida des grecs, com eren les cases, ela apets i tot això.
Bona suggerència, Marina, crec que ja us vaig comentar que probablement seria el nom que tindria la meva filla, si n’hagués tingut alguna.