Ja fa uns anys, vaig visitar la famosa ciutat de Pompeia, i m’ha semblat que ara que han estrenat la pel·lícula i que hem treballat el tema podia també compartir les meves vivències entre les ruïnes i meravelles d’aquella ciutat que un dia havia estat plena de vida.
Mar Acien, Llatí 4t OPT3.
Mar, si no ho arribes a dir, no t’hagués reconegut! Gràcies per voler compartir amb tots nosaltres el teu viatge de nena a Pompeia. Sempre és impactant anar a Pompeia, però més de joveneta!
La veritat és que aquest és un dels llocs que més em crida l’atenció per anar a visitar algun dia, veure tot el que es conserva, inclús els cossos, de la pobre gent que va morir cremada i sepultada per les cendres del volcà, el Vesuvi.
Jo també vaig fer un apunt sobre Pompeia: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/12/11/un-record-de-pompeia/
Una de les pitjors catàstrofes naturals que han passat fins ara al nostre Planeta fou l’any 79, quan el volcà Vesuvi, situat a la ciutat de Pompeia, destruí completament la ciutat. Aquest fet ha deixat petjada i la ciutat és visitada anualment per milions de turistes.
Fa més de dos mil anys, tota Europa estava habitada per romans. A la península Itàlica, concretament a la badia de Nàpols, hi havia una ciutat, Pompeia, que era coneguda pels seus bonics jardins i pel paisatge que l’envoltava. Pompeia era una ciutat molt important en aquella època. Diuen que era com les ciutats de l’actualitat, encara que no havien inventat encara els cotxes ni l’electricitat. Estava plena de places, mercats, botigues, forns, bugaderies, etc. També hi havia un amfiteatre (que avui dia encara es conserva) en el qual s’hi feien espectacles.
Potser era una ciutat bastant avançada perquè hi havia blocs de pisos i banys públics amb piscines (com els spa actuals).
Prop d’aquella ciutat, habitava Vesuvi, un volcà actualment actiu. El mes d’agost de l’any 79 entrà en erupció. El volcà va explotar i destruí tots els edificis, carrers, cases i va provocar la mort de més de dos mil persones.
Avui dia, Pompeia ha quedat intacte des de que la lava arribà a la ciutat i ha sigut un gran avantatge per l’arqueologia d’avui dia. No fou fins el segle XVIII que van començar a dur a terme les excavacions. Es van trobar centenars d’escultures, gravats i pintures.
Jo crec que és una ciutat màgica, que reviu el passat. Mai he estat allà, però puc dir que en un futur hi aniré, perquè allà et pots sentir com un autèntic romà i posar-te a la pell de les persones que van morir i saber el patiment que van viure.
Jo només he pogut viatjar un cop només i va ser a París amb els de la classe i em va agradar molt i sempre cada estiu desitjo d’anar a algun lloc per visitar Però on més desitj tinc d’anar a visitar és a Itàlia, aconseguire un any poder visitar Itàlia i aprofitare per visitar també Pompeia. La pel·licula no la he vist però he volgut anar però no he tingut temps. Li demanare a me mare que la compri ja que li agrada molt col·leccionar pel·licules de tot tipus.
Salve!
Molt interessant l’explicació sobre el que va passar a Pompeia al 79. És sorprenent com va quedar la cendra sorbe la ciutat i com van quedar les persones, que encara estàn així. Les fotos del viatje són molt xules, quina sort que hagis pogut anar. Jo mai he estat a Itàlia, però m’encantaria anar, i quan vagi aniré a visitar Pompeia perque em sembla molt interessant. No he vist cap de les películes de Pompeia però m’agradaria veure alguna.
In proximum!