Us convido a llegir amb molta atenció el text següent de JON FERNÁNDEZ publicat a La Vanguardia
Seguro que, a priori, muy poca gente levantaría la mano motu proprio ante la pregunta de si alguien sabe latín. Pero, de facto, todo quisqui utiliza el latín a diario, sin darse cuenta. No es ningún rara avis ni ningún esnob quien en sus conversaciones habituales menciona palabras y locuciones latinas como spa, referéndum, ultimátum, álbum, campus, júnior, currículum vitae, dúplex, sui generis, tiquismiquis o, incluso, etcétera. La lista podría seguir ad infinítum y se podría alargar in sécula seculórum. Pero seguro que, a no ser que se quede in albis, no necesita ayuda ni de su alter ego ni del sursuncorda para entender todas y cada una de las palabras que acaba de leer en estas líneas. Aunque sea, en realidad, un totum revolutum de latín y castellano, y usted no haya estudiado mucho más latín que aquel ya lejano rosa, rosae.
Pues eso, que sin ser doctores honoris causa ni haber sacado notas cum laude, todos sabemos, o por lo menos manejamos con cierta soltura, el latín. Esa lengua tan antigua que, sin embargo, aún respira entre nosotros. Tanto el lenguaje culto como el popular contienen una gran cantidad de latinismos. Algunos han mantenido su significado original, como el famoso carpe diem (aprovecha el día o el momento) y otros han recibido nuevas connotaciones, como en el caso de versus. Originalmente quiere decir hacia en latín, pero los ingleses le dieron el significado de contrariedad, y lo hemos recibido con su nueva connotación de la mano del inglés.
“Es precisamente el inglés, una lengua no romance, la que más latinismos incorpora a su lenguaje y que por la influencia que ha tenido en el resto de lenguas ha transmitido muchos latinismos a las lenguas romances”, explica Emilio del Río Sanz, doctor en Filología clásica y profesor de la Universidad de La Rioja. Del inglés hemos recibido latinajos como máster (de magister), esnob (de sine nobilitate, sin nobleza), currículum vitae o ítem (del mismo modo). El profesor Del Río es un gran defensor de darle más importancia al latín en la enseñanza, y pone como ejemplo y referencia la educación inglesa y, especialmente, la alemana donde se estudian hasta cinco años de latín antes de llegar a la universidad. “No pretendo que sean cinco años en España, pero por lo menos uno o dos”, reivindica.
Del Río subraya que saber latín es un elemento básico de conocimiento para nuestras propias lenguas y nuestra cultura, que hunde sus raíces en el mundo latino. Con un mayor dominio de la antigua lengua de los romanos se nos abriría todo un mundo de curiosidades: sabríamos, por ejemplo, que la palabra salario viene de sal, porque en el mundo romano se pagaba el sueldo con sal, o que el saludo vasco agur proviene de augurium. Pero, sobre todo, utilizaríamos y pronunciaríamos mejor los latinismos, tal y como defiende Leonardo Gómez Torrego, doctor en Filología románica y miembro del consejo asesor de la Fundeu. “La persona que presume de culta con cierta frecuencia acude a los latinismos, pero hay otros que se usan popularmente y no se saben ni que provienen del latín como todo quisqui o el quid de la cuestión”, comenta. Según él, en muchas ocasiones se usan mal por desconocimiento del latín, y los errores suelen ser tanto de pronunciación como de estructura. Los castellanizamos de forma incorrecta: a grosso modo en lugar de grosso modo, motu propio en lugar de motu proprio, etcétera.
El latín ha sido una de las lenguas de referencia de la ciencia y la literatura por lo menos hasta el siglo XVIII, y de la iglesia hasta hace no muchas décadas. Por ello, cuando discutimos sobre economía hablamos con naturalidad del déficit, del superávit o de la renta per cápita. Cuando hablamos de salud mencionamos el spa (que viene, según algunas opiniones, de salute per aquam), de la fecundaciónin vitro, de la enfermedad de lupus (lobo), del delirium tremens o del famoso mens sana in corpore sano. Los abogados siguen utilizando términos como hábeas corpus, in dubio pro reo o de iure. En cuestiones de arte y música hablamos de la ópera prima de un autor, de escuchar unréquiem (literalmente descanso, porque se refiere a la música para difuntos), comentamos que la melodía va in crescendo o pedimos un bisen un concierto. Todos conocemos, además, organizaciones y empresas con nombre tan latinos como Cáritas, Sanitas, Secúritas Direct o Legálitas.
Y para más inri, tenemos los latinajos adquiridos mediante la Iglesia católica. La lista es muy larga, aunque el profesor Del Río defiende que la Iglesia no ha sido la mayor influencia a la hora de transmitir esta lengua. “Asimilar el latín a la Iglesia es reducirlo demasiado”, asevera. Pero la verdad es que nos ha dejado muchas expresiones: “Vienes hecho un eccehomo”, “estás hecho un adefesio” (de ad Ephesios, perteneciente a los efesios, un pueblo de la antigüedad al que san Pablo escribió unas cartas en la Biblia), “un funeral córpore insepulto (de cuerpo presente) o la bendición urbi et orbi (a la ciudad, Roma, y al mundo) del Papa. De hecho, se dio misa en latín hasta el concilio Vaticano II (1962-1965), en el que se decidió utilizar las lenguas de cada país. Tal fue el revuelo que el cardenalAntonio Bacci, del ala más conservadora, escribió en 1963 un diccionario para traducir los términos más modernos al latín y así poder mantener la antigua costumbre. Pero el papa Pablo VI no le hizo caso. Estas fueron algunas de las propuestas de Bacci: salivaria gummis (chicle), absurda symphonia (jazz), homo machina (robot) o follius pedunque ludus(fútbol)…
A día de hoy, el único Estado del mundo en el que el latín es lengua oficial es el Vaticano, aunque en la práctica trabajan en italiano y francés, y después traducen los documentos a la lengua oficial. Con todo, los papas han llevado el latín hasta la cúspide de la modernidad. Benedicto XVI fue el primero en abrir una cuenta en Twitter, lo hizo en muchas lenguas, entre ellas en latín. Lo mismo ha hecho el papa Francisco, y su cuenta en latín tiene más de 260.000 seguidores. Así reza la descripción de su perfil: “Tuus adventus in paginam publicam papae Francisci breviloquentis optatissimus est “(Los muy esperados dichos breves del papa Francisco, que llegan para tí en una página pública). De ahí se podría deducir que Twitter se podría traducir como breviloquentor. Pero no es así, la traducción literal seria pipiatio, tal y como aclara el profesor Del Río.
Aunque no sólo los habitantes del Vaticano saben hablar latín. En todo el mundo y en varias ciudades de España existen círculos latinos en los que la gente se reúne para leer y hablar latín. Javier Ortiz, profesor de latín, es uno de ellos, puesto que es miembro del Circulus Latinus Barcinonensis. “Nuestro reto era llegar a la literatura clásica por el mero placer de leerla en su lengua original. Y muchos hemos llegado al latín vivo por esa vía”, comenta. Reivindican y utilizan formas más modernas y atractivas para estudiar latín como el método orberg (Culturaclasica.com/lingualatina/index.htm), y además de leerlo hablan de cualquier tema en esa lengua. “En latín hablamos poco sobre internet —reconoce Ortiz—, pero se puede. Para pendrive, yo propuse ferula electronica, porque Prometeo llevaba el fuego en la férula y me parecía que, como llevamos tanta información en el pendrive, la palabra férula podría servir”. Este tipo de neologismos latinos se pueden encontrar en el diccionario del Vaticano, pero también en el diccionario Galego-latinoeditado por la Xunta de Galicia en el año 2010. Ahí podemos toparnos con palabras como electrogramma (correo electrónico), folliludium mensale (futbolín) o pasta vermiculata (spaghetti).
También existen revistas de actualidad on line en latín como Ephemeris (Alcuinus.net/ephemeris/), y en la red se pueden ver conferencias enteras en latín. Uno de los conferenciantes que con mayor fluidez lo habla es el italiano Luigi Miraglia, y hay varios vídeos suyos en Youtube. Pero tranquilos que el quid de la cuestión no es saber hablarlo, sino ser conscientes de los latinismos que nos rodean. Es peccata minuta no dominar dicha lengua, pero se sigue diciendo que quien sabe mucho sabe latín. Por algo será. Sapere aude, como dirían los romanos: atrévete a saber.
El llatí segueix viu? On? Com? Per què?…
Quins llatinismes i expressions llatines heu trobat en aquest article? Quins llatinismes són participis? N’heu trobat de present? i de perfet passiu? Què és el neollatí?
Salvete!
El fet de que una llengua no es parli amb fluïdesa no vol dir que estigui morta, ja que aquesta dona moltes més coses que poder designar mots per a comunicar-nos.
El llatí és considerat una de les llengües fundadores de les civilitzacions d’Occident per diverses raons. En primer lloc, el llatí va ser utilitzat durant l’època d’extensió del poder romà per tota Europa.. D’altra banda, va seguir i continua sent utilitzada a nivells acadèmics i científics,com per exemple en dret s’utilitza aquesta llengua (per ser molt precisa i clara,)per a declarar fets mitjançant llatinismes i expressions llatines. També s’utilitza per a designar el nom a plantes i animals.
A més a més el llatí és la llengua indoeuropea de la qual sorgeixen moltes de les llengües romàniques actuals com l’italià, l’espanyol, el portuguès, el francès i moltes altres, per això ajuda moltíssim a l’estudi de noves llengües en l’àmbit de la sintaxis,i la gramàtica.
Avui en dia se la considera una llengua gairebé morta ja que no hi ha persones que el tinguin com a llengua mare,com a llengua de parla, tal com succeeix amb l’espanyol o l’anglès(llengües més parlades del món). L’únic espai on es parla de manera exclusiva és al Vaticà, però encara hi manté un sentit principalment formal més que pràctic.
Però això no vol dir que estigui morta , ja que avui en dia encara la utilitzem amb petits llatinismes en el nostre idioma, o per a designar noms de carrers (Gran Via), la trobem en la literatura que llegim, etc.
El fet més important per a demostrar que no es morta, és que tot i 2.000 anys després, el llatí s’estudia.
El neollatí (o nou llatí, o llatí modern) va ser una versió del llatí, que es feia servir per a publicacions científiques i en el llenguatge científic. El terme “neollatí” també s’utilitza per a descriure l’ús del llatí per a qualsevol finalitat, científica o literària
Salvete!!!
Considero que el llatí segueix viu? Sí!
On?/Com?
– A través de les llengües romàniques: català, castellà, italià, portuguès, francès…
– La publicitat reflexa multitud de referents clàssics, sobretot en anuncis. També existeixen moltes empreses que adopten noms provinents d’aquesta llengua clàssica, com per exemple, Securitas Direcr.
– Multitud de símbols matemàtics que fem servir en el nostre dia a dia són hereus del grec, en part, gràcies a l’herència llatina.
– En la literatura i en la filosofia trobem multitud de tesis i obres clàssiques sobre les quals estan fonamentades i basades aquestes disciplines avui en dia.
– La religió, concretament al Vaticà, és un dels llocs i entitats del món en els quals el llatí segueix pervivint com a llengua quotidiana.
– En la política i en el dret s’esmenten quantitats immesurables de lleis, normes i regles en expressions o locucions llatines. Aquest fet ve donat perquè les idees expressades en llatí són molt més concretes i específiques i donen molt menys marge d’error o confusió.
– Quan parlem d’economia sovint utilitzem moltes expressions llatines sense adonant-se, com per exemple, les esmentades en el text: dèficit, superàvit o renta per capita.
Per què?
– Ens ajuden a conèixer les nostres pròpies llengües a nivell lèxic, morfosintàctic i gramatical.
– Ens aporta molta més facilitat per aprendre idiomes. Per exemple, l’anglès, una llengua molt valorada avui en dia, pren molta part del seu vocabulari del llatí i també hi comparteix part de la sintaxi.
– Per conèixer el nostre present, hem de conèixer el nostre passat, i el llatí, ens agradi o no, forma part de la nostra cultura i del que som avui en dia (ja sigui com a individus o com a societat).
El text treballat conté un munt de paraules i locucions que provenen del llatí que dividiré a continuació segons si són expressions, llatinismes, llatinismes que siguin participis de perfet passiu, neologismes, etc…:
Expressions:
– Motu proprio: voluntàriament, per pròpia voluntat
– De facto: de fet, pràcticament
– Todo quisqui: tothom
– Currículum vitae: literalment, carrera de la vida. Significat contemporani: document de presentació, habilitats i formació
– Carpe diem: aprofita el dia, aprofita el moment
Locucions:
– Ad infinitum: fins l’infinit
– In sécula seculórum: pels segles dels segles, per sempre, eternament
– In albis: en blanc, quedar-se en blanc, deixar en blanc
– Alter ego: altre jo, el jo inconscient
– Totum revolutum: literalment, tot mesclat, tot barrejat, es fa servir per fer referència a un conjunt de coses desordenades
– Doctores honoris: literalment, per causa de l’honor. Actualment és un títol honorífic que donen les universitats
– Per capita: per cada un, per exemple. Renda per capita
– Delírium trèmens: literalment, deliri tremolós. És una locució llatina per la síndrome d’abstinència a l’alcohol
– In dubio pro reo: expressa el principi jurídic que, en cas de dubte quant a la culpabilitat, el veredicte anirà a favor del reu.
– De iure: literalment, de dret. Una situació de iure és la que està reconeguda per la legalitat vigent o per l’autoritat competent en virtut d’una llei, reglament o acte formal.
– Urbi et orbi: literalment, «a la ciutat [de Roma] i al món» és una benedicció papal dirigida a la ciutat de Roma i al món sencer.
Cita:
– Mens sana in corpore sano: és una citació provinent de la sàtira del poeta romà Juvenal, que expressa l’aspiració d’un esperit equilibri a un cos equilibrat.
Participis del perfet passiu:
– Referèndum: és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d’un estat amb l’objectiu que la ciutadania doni la seva opinió.
– Ultimàtum: és una resolució definitiva que estableix un període específic per a que es compleixen unes exigències determinades
– Àlbum: llibre en blanc destinat a escriure-hi poesies, màximes, música, o a col·leccionar-hi signatures, dibuixos, fotografies…
– Augurium: prové del verb «augere», fer créixer, incrementar. L’augurium designava, segons els escriptors romans, allò que fomenta i afavoreix.
Neologismes:
– Ferula electronica: pendrive
– Electrogamma: correu electrònic
– Folliludium mensale: futbolí
– Pasta vermiculata: spaguetti
Altres llatinismes:
– Esnob
– Spa
– Campus
– Júnior
– Dúplex
– Etcètera
– Sui genesis
– Tiquismiquis
– Versus
– Màster
– Ítem
– Dèficit
– Superàvit
– In vitro
– Lupus
– Corpus
– Òpera prima
– Unrequiem
Què és el neollatí?
Un neollatinisme és una paraula de nova incorporació al llatí, relativament contemporània o totalment moderna. Pot ser un terme creat per una sola persona o creat a partir de l’evolució de la llengua. La seva utilització dependrà de l’acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants. Els neollatinismes acostumen a aparèixer per a designar un nou objecte o concepte que abans no existia, encara que també es creen nous mots per a idees ja presents a la llengua per diversos motius.
El llatí i sense oblidar-nos del grec,segueixen d’alguna forma són llengües que segueixen vives avui en dia encara a la nostra pròpia llengua, de manera que es coneixer millor i mes profundament les nostres propies llengües.
Vaig a donar la volta a totes les preguentes que ens fem un al cap en sentir la paraula llatí o grec.”Per què serveix estudiar les clàssiques? Si estan mortes” diria algu altre i es que és el mateix preguntar-se,per què estudiar física, música, literatura, matemàtiques, història..? si ens basem en preguntes absurdes, per què estudiem?
Entenc per una banda a tota la gent acostuma a associar el llatí com una llengua morta, aburrida, sense utilitat…però ara, sincerament, si us pregunto per què? M’ho sabrieu dir ? El llatí no només són declinacions i alfabets. Considero que l’objectiu d’aquesta llengua es mostrar els alumnes o a la gent que vol apendre llatí , les seves arrels culturals i lingüístiques, nosaltres no podrem arribar entendre el nostre present sense abans conèixer el nostre passat. Per exemple, aquesta llengua ens permet coneixer el espanyol molt millor i no només a nivell léxic si no que també morfosintàctic i la gramatica en general. Per tant per conèixer bé la nostra llengua, hem de coneixer bé la seva mare, el llatí.
Una altra cosa bona que té estudiar llatí o grec, és que ens facilita a l’hora de apendre altres llengües.
En efecte, més de la mitat del vocabulari de, per exemple, el anglés ( per no nomenar les llengües romàniques) que en veritat, sembla que no però és la llengua més “influenciada” per el llatí. Si ens centrem a la nostra llengüa, l’espanyol, és impossible arribar a conèixer bé el espanyol o el català, sense tindre uns conceptes elementals del llatí. Per tant, les llengües clàssiques són la base per ensenyar altres idiomes, amb uns conceptes bàsics de llatí és més fàcil entendre’s amb altres parlants d’una llengüa romànica ( italià, portugués, català).
I un altre pregunta que ens fem, el llatí és una llengua morta? Però ens hem arribat a preguntar per què? Si, i ho associem amb com que ja no la parla ningú per tant, és una llengüa morta, doncs no. El llatí està a tot arreu, segueix viva. Jo la veig a les esglésies, en la publicitat, en gran part de les lleis, textos oficals de filòsofs, obres literàries, etc.
Salvete!
El llatí és una llengua morta?…
Molta gent es pregunta la mateixa pregunta. Es pregunten per què el llatí segueix ensenyant-se a les escoles; per què encara se li dóna tanta importància si ningú l’utilitza…
Doncs aquestes preguntes tenen clares respostes i no són poques…
Primer de tot, la llengua llatina, podríem definir-la com a mare de les llengües romàniques, com : l’espanyol, el portuguès, el francès o l’italià a més d’altres… però les mencionades, són modificacions i evolucions del llatí parlat fa ja uns “quants anys”.
El llatí, té molta cultura a l’esquena, que perviu amb nosaltres encara al S. XXI.
Durant el nostre dia a dia, utilitzem frases fetes o llatinismes, per referir-nos a coses que ens succeeixen durant la jornada: Ipso facto, etcètera, in fraganti…
Igual que en les branques de la política, de la medicina o la jurídica. En totes aquestes i d’altres, també utilitzem llatinismes per referir-nos a uns ètims específics que costaria de traduir o s’usarien més paraules a la nostra llengua: Exemple: In vivo, referèndum, Motu proprio…
L’església també, utilitza en molts països el llatí a l’hora de dirigir-se als seus fidels.
Podríem dir moltíssimes més coses per evitar al llatí de morir.
Doncs amb aquestes petites respostes, podríem seguir dient que el llatí és mort?
Vale!
Salve!
El llatí segueix viu com hem dit tantes vegades a classe, és viu a les llengües romàniques, on el català i el castellà hi formen part. Segueix viu amb expressions que fem servir, i en les paraules de la nostra llengua, que moltes d’elles provenen del llatí, també en l’àmbit científic, però això ja entra dintre del terme neollatí, és una nova versió del llatí, és vocabulari llatí creat,per expressar idees científiques, forma la base de gran part de la terminologia moderna, com són els termes tècnics en la descripció i taxonomia zoològica i botànica.
Expressions i llatinismes
Motu proprio, De facto, Todo quisqui, Currículum vitae, Carpe diem, Ad infinitum, In sécula seculórum, In albis, Alter ego, Totum revolutum, Doctores honoris, Per capita, Delírium trèmens, In dubio pro reo, De iure, Urbi et orbi, Mens sana in corpore sano, Esnob, Spa, Campus, Júnior, Dúplex, Etcètera, Sui generis, Tiquismiquis, Versus, Màster, Ítem, Dèficit, Superàvit, In vitro, Lupus Corpus, Òpera prima, Unrequiem
Participis del perfet passiu
Augurium, Referèndum, Ultimàtum, Augurium, Àlbum
Neologismes:
Electrogamma: (Correu electrònic), Ferula electronica (Pendrive), Pasta vermiculata (Espaguetis)
Folliludium mensale (Futbolí), Salivaria gummis (xiclet), Absurda symphonia (jazz), homo machina (robot), follius Pedunque ludus (futbol)
Sí, estem envoltats de llatí sempre, a través de les llengües romàniques, de la publicitat que utilitza el llatí per donar un punt de importància i classe al producte patrocinat, a la literatura i filosofia es manten algunes expressions, també a la religió, encara ara la llengüa vincular de la Ciutat del Vaticà i a molts més llocs.
Expressions i llatinismes que fan servir al text: Motu proprio, de facto, quisqui, currículum vitae, carpe diem, ad infinitum, in sécula seculórum, in albis, alter ego, totum revolutum, doctores honoris, per capita, delírium trèmens, in dubio pro reo, de iure, urbi et orbi, mens sana in corpore sano, sui generis, tiquismiquis, versus, màster, ítem, dèficit, superàvit, in vitro, lupus Corpus, òpera prima, rèquiem
Participis del perfet passiu: Augurium, referèndum, ultimàtum, augurium, àlbum
Neologismes: Electrogamma (Correu electrònic), Ferula electronica (Pendrive), Pasta vermiculata (Espaguetis)
Folliludium mensale (Futbolí), Salivaria gummis (xiclet), Absurda symphonia (jazz), homo machina (robot), follius Pedunque ludus (futbol), Esnob, Spa, Campus, Júnior, Dúplex, Etcètera,
El llatí segueix viu? On? Com? Per què?…
El llatí segueix viu en aquests anys, amb menys influència que en el passat però hi segueix sent present. Tot i que no ens hi adonem, a tots o gairebé tots els països han tingut influència llatina des de l’antiguitat. Actualment el llatí segueix vigent com a llengua principal en el Vaticà fins a uns simples llatinismes en qualsevol llengua. Fins i tot l’anglès, una llengua no sorgida del llatí té referències en el llatí.
Encara que sembli increïble una llengua com el llatí seguirà viva durant molts més anys per no dir fins al final dels temps, per diversos motius.
Principalment el llatí seguirà vigent pel simple però no menys important motiu del fet que és una llengua mare i no de poques filles, gairebé la meitat de les llengües mundials són filles del llatí.
Seguidament també s’ha de tenir en compte com ja he esmentat, que moltes llengües tenen llatinismes incloses algunes que no són filles del llatí, l’anglès és un bon exemple, està formada en un 30% de llati.
Per últim dir que el llatí també és molt necessari per entendre el passat de la nostra història, ja que hi han moltes inscripcions, textos i escrits que expliquen com vivien, que feien, com ho feien, etc. I una de les coses que més intriga l’ésser humà és d’on sorgeix i no podem passar per alt ni saltar trossos de la nostra història.
En definitiva que el llatí té molta importància en la nostra societat, des de entendre el passat a parlar-lo com en el Vaticà o també utilitzar-lo en el dia a dia per quedar bé utilitzant llatinismes. Per tant el llatí segueix viu i seguirà viu durant molt de temps.
El llatí és la font dels nostres coneixaments
El llatí, no ha mort, mai ha mort, tothom, qui menys o qui més, hagi estudiat ciències o bé lletres alguna cosa en sap del Llatí. De vegades pensem ‘ com ell és de ciències segur que no en sap res del llatí’ i errem ja que el llatí ha sigut, és i serà, entre moltes altres coses, l’idioma de la ciència. Els romans van ser capaços de romandre uns segles al nostre país i als països del voltant i deixar-nos el millor dels regals, una llengua romànica de la qual parteixen moltes altres llengües i ens serveixen de models per d’altres, fins i tot en la cosa més insignificant com és una gramàtica lingüística o amb l’anglès que tan sols és una llengua romànica. No només això, si no que, el llatí és una font de cultura ja que ens permet conèixer a fons la nostra història a través de totes aquelles representacions d’art que ens han deixat i que encara les restes perviuen entre nosaltres; com els amfiteatres o el Colisseu i infinitat d’obres més, les maneres en que s’organitzava una ciutat; les termes, anomenades balnearis en l’actualitat; la jerarquia d’una família, el pare treballava i era el que partia pomes a la família, com Espanya fins els anys 60 i alguns països en l’actualitat; també com a llengua d’economia amb expressions com renda per càpita o superàvit provinents del llatí i no ens podem oblidar d’ aquelles magnifiques ciutats, ara ja urbanitzades però ocupades per ells durant bastants segles com poden ser Barcino, Tarraco, Baetulo, Vila Primilia….
A tot això si suma que actualment encara es la llengua de la justícia. Hi ha moltíssims llatinismes jurídics que els advocats fan servir i que al principi de la carrera, fins i tot, s’estudia dret romà per conèixer els orígens del que avui anomenem dret. Tot allò que els romans van anar fent i evolucionant i que ens han deixat present en els nostres dies. Sense obviar, que en els nostres dies, és la llengua de l’església i que al petit país del Vaticà encara s’hi parla i es manté com a idioma.
Per tant, el llatí és la font dels nostres coneixements, és el nostre origen. No és una llengua morta, s’utilitza encara, en molts aspectes de la nostra vida i del nostre entorn. Estem envoltats de llatí encara que no ho tinguem davant els ulls. És una llengua que mereix ser apresa, per tota aquella llavor que ens van deixar els romans i ara l’estem fent florir. El llatí és etern, així ho ha sigut una infinitat de segles i a dia d’avui , com també a dia de demà.
Quins llatinismes i expressions llatines heu trobat en aquest article? Quins llatinismes són participis? N’heu trobat de present? i de perfet passiu? Què és el neollatí?
Expressions llatines i llatinismes:
A priori, motu propio, de facto, rara avis , esnob, referéndum, últimatum, álbum, campus, júnior, currículum vitae, sui generis, etcétera, ad infinítum, sécula seculorum, in albis, alter ego, sursuncorda, totum revolutum, honoris causa, cum laude, carpe diem, versus, máster, sine nobiliate, currículum vítae, versus, grosso modo, delirium tremens, mens sana in corpore sano, hábeas corpus, in dubio pro reo, de iure, unréquiem, in crescendo, peccata minuta i sapere aude.
Participi present : delírium tremens.
Participis de perfet passiu: ipso facto, motu proprio, de facto
Un neollatinisme és una paraula llatina moderna, és a dir, de l’època de després del Renaixement i que encara s’utilitza avui dia.
El llatí, no ha mort, mai ha mort, tothom, qui menys o qui més, hagi estudiat ciències o bé lletres alguna cosa en sap del Llatí. De vegades pensem ‘ com ell és de ciències segur que no en sap res del llatí’ i errem ja que el llatí ha sigut, és i serà, entre moltes altres coses, l’idioma de la ciència. Els romans van ser capaços de romandre uns segles al nostre país i als països del voltant i deixar-nos el millor dels regals, una llengua romànica de la qual parteixen moltes altres llengües i ens serveixen de models per d’altres, fins i tot en la cosa més insignificant com és una gramàtica lingüística o amb l’anglès que tan sols és una llengua romànica. No només això, si no que, el llatí és una font de cultura ja que ens permet conèixer a fons la nostra història a través de totes aquelles representacions d’art que ens han deixat i que encara les restes perviuen entre nosaltres; com els amfiteatres o el Colisseu i infinitat d’obres més, les maneres en que s’organitzava una ciutat; les termes, anomenades balnearis en l’actualitat; la jerarquia d’una família, el pare treballava i era el que partia pomes a la família, com Espanya fins els anys 60 i alguns països en l’actualitat; també com a llengua d’economia amb expressions com renda per càpita o superàvit provinents del llatí i no ens podem oblidar d’ aquelles magnifiques ciutats, ara ja urbanitzades però ocupades per ells durant bastants segles com poden ser Barcino, Tarraco, Baetulo, Vila Primilia….
A tot això si suma que actualment encara es la llengua de la justícia. Hi ha moltíssims llatinismes jurídics que els advocats fan servir i que al principi de la carrera, fins i tot, s’estudia dret romà per conèixer els orígens del que avui anomenem dret. Tot allò que els romans van anar fent i evolucionant i que ens han deixat present en els nostres dies. Sense obviar, que en els nostres dies, és la llengua de l’església i que al petit país del Vaticà encara s’hi parla i es manté com a idioma.
Per tant, el llatí és la font dels nostres coneixements, és el nostre origen. No és una llengua morta, s’utilitza encara, en molts aspectes de la nostra vida i del nostre entorn. Estem envoltats de llatí encara que no ho tinguem davant els ulls. És una llengua que mereix ser apresa, per tota aquella llavor que ens van deixar els romans i ara l’estem fent florir. El llatí és etern, així ho ha sigut una infinitat de segles i a dia d’avui , com també a dia de demà.
Quins llatinismes i expressions llatines heu trobat en aquest article?
A priori, motu proprio, de facto,rara avis, esnou, referéndum, ultimátum, álbum, campus, júnior, currículum vitae, sui generis, etcétera, ad infinítum, sécula seculorum, in albus, alter ego, carpe diem, versus, de iure, in dubio pro reo, sursuncorda, totum revolutum, honoris causa, cum laude, máster, sine nobilitate, currículum vitae, ítem, grosso modo, mens sana in corpore sano, delirium tremens, habéas corpus, unréquiem, in crescendo, peccata minuta i sapere aude.
Quins llatinismes són participis? N’heu trobat de present? i de perfet passiu? Què és el neollatí?
Participi de present: delírium tremens.
Participis de perfet passiu: ipso facto, motu proprio, de facto
Un neollatinisme és una paraula llatina moderna, és a dir, de l’època de després del Renaixement i que encara s’utilitza avui dia.
Salve!
Avui en dia, molta gent considera que el llatí és una llengua morta, la qual ja no té cap influència en la nostra vida diària i va deixar de tenir importància un cop van sorgir les llengües romàniques actuals. Tot i així, aquesta “llengua morta” perviu entre nosaltres més del que molts s’imaginarien.
Per començar, el llatí és la mare de moltes de les llengües parlades a Europa, com per exemple el català, el castellà, l’italià, el francès, el portuguès, etc. A més, altres llengües no romàniques com l’anglès o l’alemany també tenen mots d’origen llatí en el seu vocabulari. Doncs, és innegable que tenir coneixements de llatí ajuda en l’aprendre d’aquestes llengües: no només en el vocabulari, sinó també en la sintaxi, la gramàtica i les expressions.
Un altre exemple és el llatí com a llengua de l’Església. Sense fixar-s’hi molt, tothom ha pogut observar algun cop que les seves inscripcions són sempre en llatí. Això és degut a que el llatí és una llengua sagrada i és la que s’utilitza per parlar amb Déu. Es va santificar per la inscripció mística de la creu: “Iesus Nazarenus, Rex Iudaeorum” (Jesús de Nazaret, rei dels jueus). A part de ser-hi en llatí, també hi era en hebreu i grec. Però, quan el cristianisme es va estendre, el llatí va ser l’única llengua que es va estendre amb ell.
Si amb els anteriors exemples no és suficient, afegiré la influència del llatí en l’àmbit científic. Els noms científics de tots els animals i plantes són en llatí, a l’igual que els símbols químics, els quals deriven del nom de l’element en llatí (Pb = plumbum), i els noms de les constel·lacions.
L’origen de les llengües romàniques i el llatí en l’Església i en l’àmbit científic són només alguns dels exemples de la pervivència d’aquesta llengua, ja que n’hi ha moltíssims més. Espero que això demostri que el llatí sí que té una influència important en la nostra llengua i cultura, tot i que molta gent no ho vegi o no ho vulgui veure.
He trobat aquests llatinismes:
Motu proprio
De facto
Currículum vitae
Carpe diem
Ad infinitum
In sécula seculórum
In albis
Alter ego
Totum revolutum
Doctores honoris
Per capita
Delírium trèmens
In dubio pro reo
De iure
Urbi et orbi