Obro els ulls.
Ja fa tres dies que les tropes vàndales de Genseric varen atacar Leptis Magna. Per sort un grup de persones varem poder fugir en una Hemiolia. El vaixell és petit i sóm unes 25 persones a bord així que ens organitzem per torns la remada, feina que deixa realment exhaust. La part dolenta són les provisions, el fet de fugir a corre-cuita ens va impedir agafar prou menjar per al trajecte, per al que necesitarem una setmana com a mínim, fins a Alexandria. Allí els nostres germans d’Orient ens donaran refugi i, amb sort, aconseguirem sobreviure a aquesta crisi que sembla no tenir fi.
L’embarcació és petita així que passem el dia a la coberta, a la intempèrie. M’incorporo, sento la brisa del mar en la meva pell i prego a Neptú una mar tranquil·la, realment no em queda res més a fer que resar; una esperança que impedeixi que em tiri per la borda. Sé que la meva dona i la meva filla no són vives, aquells bàrbars no fan pressoners, m’hauria d’haver quedat amb elles, no seré capaç de perdonar-m’ho mai… Passa el matí i canvien els torns de rem, m’assec en un banc i n’agafo un. Remar em distreu dels mals pensaments, però és esgotador. Jo mai no he estat un home massa esportista. Fill d’un llibert libi que aconseguí la seva llibertat gràcies a un servei que es remunta al pare del meu avi, m’he passat tota la vida portant el negoci familiar, caravanes de camells amb les quals comerciava amb tota mena de productes de luxe al Fezzan, Cartago, Alexandria…
Sento crits, la por s’apodera de mi. Als pocs instants començo a escoltar el sorollós rugit d’un càrnix, soroll que recordo massa bé… Cauen les primeres fletxes, algunes persones s’amagen sota coberta per por als projectils; d’altres salten al mar, ben mirat morir ofegat és preferible a morir torturat lentament. Excepte per a mi. Em quedo quiet, estic cansat de fugir. Espero. La galera vàndala s’apropa, comencen a sentir-se rugits i plegàries a déus pagans. No m’inmuto. Baixen els primers assaltants.
Tanco els ulls.
Marc Arquillo
1r Batxillerat Humanístic
Malauradament, Marc, la històrica és cíclica!
Amb la teva recreació, engrandirem la pàgina!
Salve,
Una bona història que reflecteix molt bé la angústia i desesperació d’un comerciant que pateix l’atac d’uns vàndals de Genseric, exactament ja els ha patit, però ja m’entens. M’ha agradat bastant la manera d’iniciar el relat i de finalitzar-lo.
Vale!
Bona feina, Marc!
Tristament, tot té un final, i l’imperi romà no en va ser una excepció. Des del col·lapse d’Occident, els pobles del nord es van llençar en massa cap als territoris fèrtils i calorosos del Mediterrani en busca d’una vida millor, i per aconseguir-hi van haver de lluitar contra els romans, els amos d’aquell territori. La crisi política, econòmica i demogràfica que patien va fer impossible qualsevol defensa enfront de tribus com els vàndals, els gots o els francs.
M’ha encantat el relat, sincerament.
Salve!
Molt bona feina Marc!
Em sorprén molt que a classe hi hagin persones que escriuen bé però no ho mostren gaire sovint. Penso que la recreació està molt ben feta, m’agrada molt com comença i acaba la història.
Es veu clarament l’angustia del personatge.
Salve!
Molt bona feina, no sabia que redactaves tant bé!
Com diuen en un comentari anterior, tot té el seu final, i l’imperi Romà no es salva. Has sapigut transmetre tota l’angústia del personatge, m’ha agradat molt la manera en que has acabat la recreació.
M’ha agradat que transmeti tant bé els sentiments del personatge, angústia, patiment… La veritat és que com bé diu la Júlia, tot té el seu fi, i no hem de tenir por a que res s’acabi; ja que quan alguna cosa s’acaba, una altra comença.
Salve!
M’ha agradat molt aquesta narració! Transmet perfectament la desesperació, l’angústia i el patiment del protagonista. Per sort o per desgràcia tot té un final.
Salve,
Una bona història, m’ha agradat que es reflecteixi molt bé la angústia i desesperació d’un comerciant que pateix l’atac d’uns vàndals de Genseric, exactament ja els ha patit, però ja m’entens. M’ha agradat bastant la manera d’iniciar el relat i de finalitzar-lo.
Vale!
Salvete!!
Tal i com a dit la Mar en un comentari de més amunt, tot el que s’acaba, comença alguna cosa millor. Em sembla una molñt bona recreació per explicar que no sempre quan s’acaba alguna cosa és dolent, sinó que també pot acabar alguna cosa per que vinguin millors moments a la teva vida.
Felicitats!!
M’ha encantat aquesta història, crec que pots connectar directament amb el sofriment del protagonista, com es lamenta d’algunes decisions presses i com deixa pas lliure a la mort.
El text esta en primera persona i relacionat amb l’antiga Grècia, un àmbit molt clar és el rem, encara que jo practico rem, no crec que pugui entendre el cansament que sent.
És una història curta però emotiva.
Bona tria, Laura, m’has fet descobrir un relat fantàstic del Marc, a qui cal felicitar, Tot i això, ves amb compte perquè él transfons històric és romà, no grec.