Χαίρετε.
I per als qui no entengueu el grec: Salvete omnes!
Aquest article tracta de la pervivència d’una expressió grega, després llatina i, finalment, europea. L’expressió és: Σπεῦδε βραδέως.
Grec: Σπεῦδε βραδέως. | Llatí: Festina lente. | Català: Qui més corre, fa més tard |
Castellà: Vísteme despacio, que tengo prisa. | ||
Anglès: More haste, less speed. |
Si us hi fixeu, totes les expressions juguen amb l’antítesi ràpid-lent, que crea un efecte d’estranyesa, ja que atempta contra les lleis de la lògica. La voluntat és captar l’atenció del lector sobre la necessitat de no apressar-se en l’execució dels nostres actes.
Suetoni, en la seva obra De vitis duodecim Caesarum, i més concretament en l’apartat Divus Augustus, 25.4, menciona l’ús d’aquesta expressió llatina per part del primer emperador romà. El text mostra les idees d’August sobre com s’ha d’actuar davant les diverses situacions de la vida:
nihil autem minus inperfecto duci quam festinationem temeritatemqueconuenire arbitrabatur. crebro itaque illa iactabat: σπεῦδε βραδέως:
ἀσφαλὴς γάρ ἐστ᾽ ἀμείνων ἢ θρασὺς στρατηλάτης et: ‘sat celeriter fieri quidquidfiat satis bene.’ proelium quidem aut bellum suscipiendum omninonegabat, nisicum maior emolumenti spes quam damni metus ostenderetur. nam minimacommoda non minimo sectantis discrimine similes aiebat esse aureo hamopiscantibus, cuius abrupti damnum nulla captura pensari posset.
Aquí podem observar la traducció d’aquest text al català, duta a terme per Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (100 llatinismes més vius que mai), 2014.
[August] considerava que res no convenia menys a un perfecte general que la precipitació i la temeritat. I així, sovint repetia aquelles màximes: afanya’t amb lentitud, és millor un general prudent que no un d’intrèpid i es fa prou de pressa tot el que es fa bé. Declarava que mai no s’havia d’emprendre un combat o una guerra si no es feia palesa una esperança d’èxit més gran que la por del fracàs. Perquè deia que aquells que persegueixen guanys ínfims amb un gran perill s’assemblen als que pesquen amb un ham d’or: certament, la captura de cap presa no compensaria l’amenaça del dany causat si el fil es trenqués.
Suetoni no és l’únic autor que ens explica la preferència que August tenia per la llengua grega, considerada de cultura a l’Imperi. A les Noctes Atticae, 10.11.5, Aulus Gel·li ens mostra un altre context on l’emperador va fer servir aquesta expressió.
Aquest és el fragment en llatí d’Aulus Gel·li:
[5] Illud vero Nigidianum rei atque verbi temperamentum divos Augustus duobus Graecis verbis elegantissime exprimebat. Nam et dicere in sermonibus et scribere in epistulis solitum esse aiunt σπεῦδε βραδέως, per quod monebat ut ad rem agendam simul adhiberetur et industriae celeritas et diligentiae tarditas, ex quibus duobus contrariis fit “maturitas”.
I aquí la traducció en català, a partir de la traducció a l’anglès de John C. Rolfe.
Aquella restricció de la paraula, i de l’acció per ella sola, que va ser feta per Nigidi fou molt elegantment expressada pel deïficat August amb dues paraules gregues; car diuen que ell solia utilitzar en la conversa, i escriure en les seves cartes, σπεῦδε βραδέως, expressió amb què ell recomanava que, per aconseguir un resultat, caldria utilitzar al mateix temps la immediatesa de l’energia i la dilatació de la precaució, dues qualitats oposades a partir de les quals arriba aquella “perfecció”.
Una edició prerenaixentista de les Noctes Atticae. Data de l’any 1483. A dalt, a l’esquerra, podem observar una miniatura on està representat Aulus Gel·li.
- Quina altra sèrie d’obres de Suetoni ens ha arribat fins a l’actualitat?
- Per què les Noctes Atticae porten, precisament, aquest adjectiu?
- I, finalment, les alumnes de Grec de 2n de Batxillerat podríeu fer l’anàlisi morfosintàctica de Σπεῦδε βραδέως?
Pau Molar Vilà
1.2 Grec i Llatí
Feliciter, Pau! Σπεῦδε βραδέως
En aquesta pàgina del Centro Virtual Cervantes hi trobareu diferents versions, en moltes llengües d’aquesta cèlebre dita grega!
Pau, veus com val la pena barallar-se amb els textos i anar polint la feina una vegada i una altra? Un bon article, sens dubte, i molt documentat.
D’altra banda, mireu quina reflexió sobre aquesta expressió feia la Mireia, una companya dels Vaixell d’Odisseu, que com parteixen amb nosaltres l’Schola de la Magna. Potser vosaltres us animaríeu de fer-ne una igual sobre algun altre llatinisme, o aquest mateix, tal com proposa ella mateixa al final.
Pingback: Σπεῦδε &be...
Χαίρετε!!
Pau bon treball !! Em sembla molt interessat aquest article ja que aquesta expressió l’utilitzem molt i és present a la vida quotidiana. Així que trobo la curiositat de saber els seus orígens.
A part de l’obra ‘De vita Caesarum’ d’on pertany el fragment que ens presentes, ha arribat fins avui en dia també auqest recull ‘De viris illustribus’ on analitza les figures i les personalitats il·lustres subdividint-les en cinc categories: poetes, oradors, historiadors, filòsofs, gramàtics i retòrics.
Bueno ara aniré a per l’anàlisi…. Encara que se’m resisteix una mica.
L’expressió Σπεῦδε βραδέως està composta pel verb Σπεῦδω que es troba en segona persona del present d’imperatiu, i va acompanyat per βραδέως que és un adjectiu en forma d’adverbi. Pero no estic gaire segura.
Vinga Anna, valenta. No se t’ha resistit tant, només cal que algú poleixi una mica més això d'”Adjectiu en forma d’adverbi”.
Salve!
Molt bon treball Pau. M’agrada aquest article, és molt interessant. A continuació respondré a les preguntes que has plantejat, espero que estiguin bé.
En quant a la primera pregunta, a més de la seva obra titulada “De vita Caesarum“, també ens ha arribat a l’actualitat un altre obra seva que, com ha esmentat abans la meva companya Anna, es titula “De viris illustribus“.
L’adjectiu de “Noctes Atticae“, traduït al català com “Nits Àtiques“, fa referència (segons el que he trobat) a que Marc Aureli, l’autor d’aquesta obra, va començar a escriure-la en les llargues nits d’un hivern que va passar a L’Àtica, acabant-la posteriorment a Roma. Hi va anotar desordenadament totes les curiositats que sentia o llegia en altres llibres. Conté notes sobre història, geometria, gramàtica, filosofia…
Vale!