Una manera fàcil d’aprendre vocabulari i anar fent-lo créixer consisteix a aprofitar un recurs que permet el correu electrònic: la subscripció a butlletins diaris de paraules. Un dels de més difusió mundial és A Word A Day, que arriba diàriament a més d’un milió de subscriptors.
La rèplica catalana d’aquest enginy que cada dia proporciona informació sobre un mot concret és Rodamots, una iniciativa sense ànim de lucre que és a Internet des de 1999 i fa arribar un mot al dia a més de 25.000 subscriptors. Per què és molt recomanable per a qui estudia llatí? A més d’ampliar el vocabulari personal en català, Rodamots et proporciona l’etimologia del mot del dia, que la majoria de vegades remet a una paraula llatina. D’aquesta manera, coneixes la relació que hi ha entre el mot català i l’original llatí. Tot té un origen i en el cas de les paraules no hauria de ser diferent. El servei diari de Rodamots, a més de l’etimologia del mot diari, també en proporciona exemples de frases i textos en què apareix.
Un altre servei de subscripció interessant és el que proporciona el web travlang, de serveis lingüístics per a gent que viatja. En aquest cas, es pot triar gairebé qualsevol llengua del món perquè cada dia te n’arribi un mot anglès a la bústia amb la traducció a les que tu tries. Prova-ho. Entre aquestes llengües també hi ha el llatí. D’aquesta manera, es pot anar aprenent vocabulari llatí amb la correspondència a les llengües que més t’agradin, a més de l’anglès. El tipus que llenguatge que hi apareix sol estar relacionat amb els viatges, cosa que permet conèixer com es diuen en una llengua determinada els números, les indicacions horàries, els dies de la setmana, els mesos, les expressions de temps i de lloc, les salutacions i, en fi, les paraules imprescindibles per viatjar. I tot amb una simple subscripció per correu electrònic.
No t’ho perdis. Registra’t a Rodamots i a travlang i comença a fer créixer el teu vocabulari!
Bonum diem!
El mot que he rebut avui és pany de paret: Porció de paret més o menys extensa i llisa; ample d’una paret llisa, d’una paret entre columnes, pilastres o obertures.
Del llatí pannus, ‘extensió de tela o drap; drap, parrac’, d’on passà a designar la superfície d’alguna altra cosa: un pany de paret, el pany d’una porta, que es tractava d’una làmina de metall aplicada a un portal amb la tanca i la clau.
Vale!
Salve,
La paraula d’avui és “pany de paret, en llatí “pannus”que significa: Làmina de paret aplicada a un portal amb la tanca i la clau.
El pannus està massa rovellat, el tenim de canviar.
Salve!
El mot que he rebut ha sigut Pany de Paret:
Definició: Porció de paret més o menys extensa i llisa; ample d’una paret llisa, d’una paret entre columnes, pilastres o obertures.
Exemple: El quadre de Fortuny cobria tot un pany de paret de la sala.
Valete!
Salve!
Aquests són els mots que he rebut al voltant de l’última setmana a través de RodaMots:
Dia 21: Filar Prim
Fer observacions molt sutils, ser molt remirat i considerar molts detalls.
Vaig veure pel carrer a aquella persona que menys desitjava trobar, així que vaig caminar i vaig Filar Prim
Dia 22: Pessigolleig
Acció de pessigollejar; sensació semblant al de les pessigolles
La meva germana odia que li pessigollegin
Dia 25: Clau de Volta
Té dos significats: 1- Peça circular i decorada col·locada a la part central d’una volta de creueria
2- Element fonamental d’una idea o d’un projecte
La meva idea fou la clau de volta del projecte que teníem pensat.
Dia 26: Llamborda
Té dos significats: 1- Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
2- Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s’utilitza per a pavimentar carrers i carreteres
La llamborda és un material molt usat en aquest poble per a pavimentar els carrers.
Dia 27: Maó
És una peça d’argila utilitzada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Es necessiten grans quantitats de maons per a fer una casa d’obra vista.
Dia 28: Pany de paret
És una porció de paret més o menys extensa i llisa
Em vaig amagar al pany de paret que es troba entre el menjador i la cuina.
Salve!
El mot d’avui es envà:
És una pared prima formada per maons posats de cantell o panys prefabricats i que normalment no soporta cap pes (també s’en pot dir tàpio).
Picava l’envà que el separava dels veïns perquè tenien la música massa alta.
El mot d’avui és envà i és una paret prima formada per maons i panys prefabricats que normalment no suporta cap pes. Per exemple: va treure l’envà que separava les dues habitacions.
El mot d’avui ha estat la paraula envà
definicio:Paret prima formada generalment per maons posats de cantell o panys prefabricats i que normalment no suporta cap pes.
Frase: Picava l’envà que el separava dels veïns perquè tenien la música massa alta.
hic et nunc: És una expressió llatina que significa “aqui i ara”
Un exemple seria: Has de fer això hic et nunc!
sine qua non: expressió llatina que significa : ‘condició sense la qual no’ és possible o vàlida una cosa.
Un exemple: Si no has aprobat els examens amb un 5 “sine qua non” aproves llati.
in albis: Locució llatina que significa ‘en blanc’, ‘sense entendre res’.
Exemple: Vaig arribar a classe i em vaig quedar “in albis” quan em van dir que hi havia exàmen.
quousque tandem: ‘però fins quan’
Exemple: Quousque tandem tenim per entregar el treball?
mutatis mutandis :Locució llatina que significa ‘canviades les coses que s’han de canviar’.
Un exemple seria :Aquest any a la meva clase es fa mutatis mutandis que l’any passat.
arrepenjar-se : De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
Exemple: Es va pendicare en una barana i va caure .
nosa: Del llatí nausea, i aquest, del grec nautía, ‘nàusea, mareig, mal de mar’, derivat de naútes, ‘mariner’, i aquest, de naûs, ‘nau’.
Exemple: Porta les coses al seu lloc perque em fan nosa aqui.
clau de volta: llatí volvere
Exemple:La clau de volta del poema és la impossibilitat d’expressar la fe.
pany de paret: Del llatí pannus, ‘extensió de tela o drap; drap,.
Exemple: El quadre que estàva penjat ocupàva tot el pany del menjador.
Llamborda: Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
Estan pavimentant el carrer amb llamborda.
Maó: Peça d’argila amb la que es fan tot tipus de parets.
El que més li agradava era la xemeneia de maons.
Hit et nuc: És una locució latina d’us actual que significa literalment “aqui i ara”
Això no pot esperar, ha de ser hit et nuc.
Sine qua non: “Sense la qual no”. Condició sense la que no es farà una cosa o no es donarà per feta.
L’han contratat conditio sine qua non treballi tots els dies.
Envà: Paret que separa dues habitacions i que normalment no soporta res.
Quan comprem el pis tirarem l’envà i farem el menjador més gran.
In albis: “en blanc” Sense comprendre res.
Havia estudiat però al sortir a la pissarra es va quedar in albis.
Qousque tandem: “però fins quan”
Quosque tandem haurem de soportar aquests sorolls?
Mutatis mutandis : “Canviades les coses que s’han de canviar”
Va repetir el treball mutatis mutandis.
Filar Prim: Ser perfeccionista, fixar-se en el detall.
Ho va fer molt bé però el seu pare no estava prou content, és un home que fila prim
Clau de Volta: És l’element fonamental d’una idea o d’un projecte.
La seva participació va ser la clau de volta per aquell programa.
Pany de paret: És una porció de paret més o menys extensa i llisa
Em vaig amagar al pany de paret que es troba entre el menjador i la cuina.
Bonum diem!
El rodamot del que parlaré avui és novell-a, té tres significats:
-Que és de poc alguna cosa, que no en té encara experiència.
-Nat, fet, de poc.
-Primerenc.
Frase: Un poeta novell. És novell en l’ofici de fuster.
Prové del llatí novellus, que té el mateix significat.
Vale!!
Salve!!
El mot que he rebut avui és “nou de trinca”
Significat: Rigorosament nou; flamant, acabat d’estrenar.
Exemple: Aquest avió és nou de trinca: és el primer vol que fa amb passatgers.
Valete!!
Salve!!!
En el meu comentari parlaré de mots d’origen llatí d’en Pere Calders, ja que durant aquest trimestre no he participat en “Cada día un mot o més”.
-A racer (locució adverbial): del llatí recessus, ‘lloc de refugi, d’aixopluc’, derivat de recedere, ‘retirar-se’), originada segurament per haver estat sentida aquesta com un plural (rece(r)s/recer).]
Exemple: És una planta que necessita estar a recer; és delicada.
-Caure l’ànima als peus: Decebre’s, desil·lusionar-se; tenir un gran desengany.
[Etimologia d’ànima — Del llatí anima, ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’antic i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra.]
Exemple: En veure que li caldria viure en aquella casa tan rònega, li va caure l’ànima als peus.
-Deliqüescent: Cos que té la propietat de desagregar-se i tornar-se líquid en absorbir la humitat de l’aire. Figuratiu: Vague, difús, evanescent.
[Etimologia — Del llatí deliquescens, -ntis, participi present de deliquescere, ‘tornar-se líquid’.]
Exemple: Va presentar a l’editor un text deliqüescent, ple de llocs comuns.
-Desmanegar: 1 Llevar o perdre el mànec. 2 Desballestar, desajustar, desmuntar; desorganitzar.
[Etimologia — De manegar, derivat de mànec, del llatí vulgar manicum, extret de manica, ‘garfi d’abordatge’.]
Exemple: Amb la seva intervenció desmanegà tots els plans.
-Filis: Mot emprat en l’expressió estar de filis: estar en bona disposició d’esperit, de bon humor.
[Etimologia — Del nom grecollatí de dona Phyllis, molt usat en la lírica del Renaixement, especialment la castellana, com a nom de dona inspiradora d’un poeta.]
Exemple: Estava de filis i tenia moltes ganes de fer coses.
-Fumerol: 1 Fumera tènue. 2 Boirina que es desprèn d’un lloc humit. També: fumerola.
[Etimologia — De fumera, de fum (del llatí fumus, mateix significat), amb el sufix -ol, del llatí -olus, -ola, amb valor diminutiu.]
Exemple: A l’altra banda del riu vèiem la xemeneia i el fumerol d’una casa.
-Llepafils: Excessivament primmirat i escrupolós en el menjar.
[Etimologia — De llepar (d’origen incert, potser preromà indoeuropeu) i fil (del llatí filum, mateix significat).]
Exemple: Això no li agradarà, a l’avi: és un llepafils.
-Panteó: 1 En l’antiguitat, temple o lloc destinat a tots els déus. 2 Sepultura monumental on reposen els diversos membres d’una família.
[Etimologia — Del llatí pantheon, i aquest, del grec pántheion, mateix significat, compost de pan, ‘tot’, i theós, ‘déu’.]
Exemple: En el Panteó de París es va demostrar el moviment de la terra gràcies a un pèndul.
-Quòniam: Mot emprat en l’expressió tros de quòniam: persona beneita, talossa, molt ignorant.
Etimologia — Expressió llatina, ‘perquè’, sorgit segurament en ambients eclesiàstics, aplicat en algunes discussions escolàstiques a alguns que es llancessin a argumentar amb quoniam, ‘perquè’, sense saber després què dir.]
Exemple: No facis cas del que diu aquest tros de quòniam.
-Ser car de veure: No deixar-se veure algú sinó de tard en tard.
[Etimologia de veure — Del català antic veser i veer, del llatí videre, mateix significat.]
Exemple: Fa molt de temps que no sabem res del nostre fill, és car de veure.
Espero que us hagin semblat interessants!
Vale!!!
Salve !!!
El mot que he rebut avui és “novell -a ”
Significat: 1 Que és de poc alguna cosa, que no en té encara experiència.
Exemple: Un poeta novell. És novell en l’ofici de fuster.
Significat: 2 Nat, fet, de poc.
Exemple: Treia dels nius les orenetes novelles. Un vi novell.
Significat: 3 Primerenc.
Exemple: Fruits novells.
Vale!!!
El mot que he rebut avui és ”noces”. Prové del llatí vulgar noptiae, llatí clàssic nuptiae, derivat de nubere, ‘cobrir amb un vel; casar-se’ .
El seu significat és casament, festa que se celebra pel casament.
Frase: Va convidar mig poble a les noces de la filla.
Vale!!
Salve!!
El mot que he rebut avui és “aixovar “.
Siginificat:
Conjunt de roba personal i de la casa que els nuvis aporten al matrimoni.
Exemple:
Tot el seu aixovar varen ser un pijames.
Vale!!!!
Salve!!
El mot que he rebut avui és rossor: Qualitat de ros. Prové del llatí russus, ‘rogenc’.
”Els seus cabells resplendien de rossor com si fossin madeixes d’or.”
Vale!!
Bonum diem!
Avui deixaré un altre mot, cínic-a:, que té dos significats: 1. Es diu de qui s’enorgulleix de no creure en cap valor moral i menysprear les convencions socials. 2. Per extensió, desvergonyit, mentider, escèptic.
Prové del llatí cynicus, ‘cínic [filòsof]’.
”És un cínic: quan era a l’oposició deia una cosa, i ara que és al govern fa exactament la contrària.”
Salve!!
El mot que m’han enviat és “rossor”
DEFINICIÓ: Qualitat de ros.
EXEMPLES: Els seus cabells resplendien de rossor com si fossin madeixes d’or.
La rossor dels raigs d’un sol de vesprada
Bonum diem!
Feia un temps que no rebiem cap rodamot, però ara tornem a tenir i del que parlaré és barbamec -a, que significa:
1. Que no té pèl a la cara; s’aplica especialment a l’home adult.
2. Dit del jove pretensiós que homeneja.
Frase: ” El meu oncle era barbamec; no li calia afaitar-se.”
Prové del llatí barba, ‘pèl de la barba’ i mec, ‘sense pèl’.
Vale!!
Salve,
La paraula d’avui és “barbamec”, procedent de dos paraules, barba ve de “barba”,( pél de la barba), i mec ve de “moechus”, (efeminat, adúlter).
Junts, poden tenir dos significats, el primer és: No té pél a la cara.
– Tan home i encara barbamec.
I el segon que és: Dit del jove pretensiós que homeneja.
– A aquests barbamecs se’ls hi tenen de baixar els fums.
Salve,
La paraula d’avui és “barbamec”, procedent de dos paraules, barba ve de “barba”,( pél de la barba), i mec ve de “moechus”, (efeminat, adúlter).
Junts, poden tenir dos significats, el primer és: No té pél a la cara.
– Tan home i encara barbamec.
I el segon que és: Dit del jove pretensiós que homeneja.
– A aquests barbamecs se’ls hi tenen de baixar els fums.
Vale!!
Bonum diem!
El rodamots que ensenyaré avui és sotabarba: Part del cap compresa entre el mentó i el coll; bossa que a vegades forma la carn sota la barba entre el mentó i el coll. Si un sotabarba és molt pronunciat, en diem papada.
Exemple: ”Les patilles se li uneixen a la sotabarba”.
Prové del llatí vulgar subta, variant del clàssic subtus, ‘sota, davall’, origen de la variant catalana antiga sots.
Vale!
Salve,
La paraula d’avui és “trobadís”, del llatí “tropare”, que significa: Fàcil de trobar o que intenta fer-se trobar.
L’animal és bastant trobadís degut al seu gran tamany.
Vale!!
A continuació deixaré un altre rodamots, cantin papers i mentin barbes: Refrany que es diu per a significar que els documents escrits tenen més valor que les paraules dites.
Prové del llatí papyrus, i aquest, del grec πάπυρος, ‘papir’, adaptat per via semiculta a una terminació catalana, d’on passà a les altres llengües europees.
Vale!!