Græci adversus Troiam bellabant propter Helenæ raptum. Helenam, uxorem Menelai, rapiebat Paris, filius Priami. Græcorum duces Menelaum adiuuebant in ultione iniuriæ; clarissimi sunt Achilles et Ulixes. Omni exercitui imperabat Agamemnon, Menelai frater et rex mycenensium. Sed classem venti adversi in portu retinebant.Tunc Agamemnon deorum iram placabat sacrificio Iphigeniæ, filiæ suæ. Sic Græci in Asiam perveniebant et Troiam frustra per decem annos oppugnabant; nam Hector, filius alter Priami, urbem fortem defendiebat.
1. Llegeix el text en llatí i no t’oblidis de fer-ne la traducció. Recordes la dramatització!
2.Esmenta tots els personatges que apareixen en aquest fragment i explica alguna cosa d’ells.
3.Què t’ha semblat? Difícil o fàcil? En quin llibre hem trobat aquesta història mítica? En quin ja ens l’hauríem d’haver trobat?
4. Realment, creus que la Ilíada és una història pacífica ara que acabem de celebrar el DENIP 2013?
Paula Franco
1r Batx. Llatí
Com ets, Paula, i ja saps perquè t’ho dic! Tanmateix, feliciter! Per primer cop i espero que no sigui l’últim, un alumne/a fa un muntatge en llatí destinat a la traducció i això és un gran pas!
Salve!
Aquesta fàbula esta basada en la Iliada d’Homer. Deixo aquí la traducció que no se s’hi estarà bé:
Els grecs van lluitar contra els troians a causa del rapte d’Hèlena. Paris, fill de Príam, va raptar Hèlena, esposa de Menelau. Els caps dels grecs van ajudar Menelau en la venjança de la injúria; els més brillants són Aquiles i Odisseu. Agamèmnon, germà de Menelau i rei de Micenes, manava a tot l’exèrcit. Però els vents adversos van retenir la flota al port. Llavors, Agamenó va calmar la ira dels Déus amb el sacrifici d’Ifigènia, la seva filla. Així, els grecs van romandre a Àsia i van atacar Troia en va durant 10 anys; però Hèctor, l’altre fill de Príam, va defensar la important ciutat.
Els personatges que surten són Helena que es va enamorar de Paris, Menelau que era el marit d’Helena i germà d’Agamenon, Ulisses, etc.
El text és bastant fàcil d’entendre.
Salve!
Els grecs lluitaven contra Troia a causa del rapte d’Helena. Paris, fill de Príam, va raptar Helena,dona de Menelau. Els caps dels grecs van ajudar a Menelau en la venjança de la injuria. Els més il•lustres son Aquil•les i Ulisses. Agamèmnon, germà de Menelau i rei de Micenes, manava tot el exèrcit. Però els vents forts van retenir la flota al port. Llavors Agamèmnon va calmar la ira dels Deus amb el sacrifici de Ifigènia la seva filla. Així els grecs van arribar a Àsia i en va van atacar els troians per deu anys però Hèctor,l’altre fill de Príam, va defensar la forta ciutat.
La guerra de Troia es situa el sigle XIII o XII abans de Crist i els dos bàndols que s’hi van enfrontar eren els Grecs i els Troians
Aquest text està basat en la Iliada d’Homer i en la col·lera d’Aquiles.
Andrea, Irina, l’enhorabona per haver-vos esforçat en traduir aquest text que ens proposa l’alumna Paula! De mica en mica, heu d’aprendre des del primer curs de llatí a ser rigorosos amb l’exercici de traducció. No és fàcil, però quan surt bé és ben plaent! Recordeu que a l’examen fins arribar a la Selectivitat de llatí val cinc punts. Quan més aviat, ens hi posem millor i així no tindrem el desencís i frustració de no saber traduir a segon. És un aprenentatge individual i intransferible; però qui sembra bé, recull!
Andrea, bellabant, quin temps verbal és? Mira la traducció que ha fet la Irina de clarissimi, crec que pot ser més encertada tractant-se de capitosts grecs! El verb manar en català és transitiu i el CD no porta preposició; impero com a verb transitiu pot tenir el significat de “exercir el comandament”.
Irina, Oppugno crec que té més aviat el significat que la teva germana li ha donat.
Andrea, Irina, Rapiebat, adiuuebant, retinebant, placabat, perveniebant, oppugnabant, defendebat quin temps verbals són en llatí? mycenensium és el genitiu plural del gentilici, no és el nom de la ciutat. En català, escriurem els “déus” de grecs i romans en minúscula i amb accent!
A partir d’ara, és millor que us oblideu de citar La còlera d’Aquil·les, l’adaptació literària de la Ilíada d’Homer i sempre us referiu a l’obra homèrica la Ilíada, que narra cinquanta-un dies del novè any de la guerra de Troia i gira al voltant de la còlera d’Aquil·les.
Us falta contestar l’exercici 2 (el podeu enllaçar amb el Glossari del Cicle Troià) i el 4 (amb la lectura de la Ilíada d’Alessandro Baricco.
Feu les correccions i torneu a enviar el comentari. Errare humanum est!
Salve!
Aquesta fàbula esta basada en la Iliada d’Homer. Deixo aquí la traducció que no se s’hi estarà bé:
Els grecs lluitaven contra els troians a causa del rapte d’Hèlena. Paris, fill de Príam, raptava a Hèlena, esposa de Menelau. Els caps dels grecs ajudaven Menelau en la venjança de la injúria; els més brillants són Aquiles i Odisseu. Agamèmnon, germà de Menelau i rei del micenis, exercia el comandament en l’exèrcit. Però els vents adversos retenien la flota al port. Llavors, Agamenó calmava la ira dels déus amb el sacrifici d’Ifigènia, la seva filla. Així, els grecs romanien a Àsia i en va, atacaven Troia durant 10 anys; però Hèctor, l’altre fill de Príam, defensava la important ciutat.
Els personatges que surten són Helena que es va enamorar de Paris, Menelau que era el marit d’Helena i germà d’Agamenon, Ulisses, etc. Responent a la pregunta 2 deixo enllaçat aquí el golssari del cicle troià on jo vaig parlar de les sirenes:
http://exteriors.x10.mx/moodle_197/moodle/mod/glossary/view.php?id=2055&mode=letter&hook=S&sortkey=&sortorder=asc
Responent a la pregunta 4 penso que no és una lectura molt pacífica precisament perquè tracta d’una guerra molt sagnant. Deixo enllaçat aquí la lectura que es ve fer el dia del DENIP de la Iliada d’Alessandro Barricco.
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2012/01/30/denip-2012-homer-iliada-en-veu-alta/
Deixo també enllaçat un enllaç on surten tots els personatges de la Iliada.
http://personal.telefonica.terra.es/web/cepmotril/personajes.htm
Els grecs lluitaven contra Troia a causa del rapte d’Helèna. Paris, fill de Príam, raptava Helèna,dona de Menelau. Els caps dels grecs ajudaven a Menelau en la venjança de la injuria; els més il•lustres son Aquil•les i Ulisses. Agamèmnon, germà de Menelau i rei dels micenis, manava tot l’exèrcit. Però els vents forts retenien la flota al port. Llavors Agamèmnon calmava la ira dels déus amb el sacrifici de Ifigènia la seva filla. Així els grecs arribaven a Àsia i en va atacaven Troia durant deu anys però Hèctor,l’altre fill de Príam, defensava la forta ciutat.
La guerra de Troia es situa el sigle XIII o XII abans de Crist i els dos bàndols que s’hi van enfrontar eren els Grecs i els Troians.
Aquest text està basat en la Iliada d’Homer. Els personatges que surten son Helèna, la noia que és raptada, Menelau el marit d’Helèna, Paris el noi que rapta a Helèna, Aquil·les i Ulisses, que son els aqueus que lluiten contra els troians.
Penso que és una història més aviat bèl·lica i no pacífica. Felicitats Paula t’ha quedat molt bé l’apunt i la presentació amb les fotos de la guerra de Troia, versió moderna. Aquí deixo enllaçat el glossari del cicle troià on surten alguns dels personatges de la Ilíada:
http://exteriors.x10.mx/moodle_197/moodle/mod/glossary/view.php?id=2055
I també deixo enllaçat l’apunt sobre la Ilíada d’Alessandro Baricco:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2012/01/30/denip-2012-homer-iliada-en-veu-alta/
Salve!!!
1. TRADUCCIÓ:
Diapositiva 2: Els oposats grecs guerrejaven Troia a causa del rapte d’Helena.
Diapositiva 3: Paris, fill de Priami, arrebassava Helena, esposa de Menelai.
Diapositiva 4: Els conductors grecs es dirigien a les revenges de les injustícies de Melena.
Diapositiva 5: Aquil·les i Ulisses són claríssims.
Diapositiva 6: Tot l’exèrcit manava Agamemnon, pare de Menelai i rei de Micenes.
Diapositiva 7: També el vent enemic retenia la divisió del poble romà al port.
Diapositiva 8: Agamemnon calmava la ira del déu per el sacrifici d’Iphignia, la seva filla.
Diapositiva 9: Així els grecs arribaven a Àsia i inútilment per dècim any atacava Troia.
Diapositiva 10: Doncs Hèctor, l’altre fill de Priami, defensava la forta ciutat.
2. Els personatges que apareixen són els següents: Helena, filla de Zeus i Leda, era famosa per la seva bellesa. Va ser la que va causar la Guerra de Troia per el seu rapte provocat per Paris; Menelau, fill petit d’Atreu i Aèrope, germà d’Agmamemnon i rei de Micenes. Es va casar amb Helena; Paris, príncep de la Tròade que provocà la Guerra de Troia després de segrestar a Helena; Priami, rei de Troia; Aquil·les, heroi de la mitologia grega que participà en la Guerra de Troia; Ulisses, heroi de la mitologia grega, rei d’Ítaca, va ser obligat a anar a la Guerra de Troia amb les seves tropes; Agamemnon, rei d’Agros, va participar en la Guerra de Troia i esdevení un dels màxims dirigents de l’exèrcit aqueu; Hèctor, prícep de Troia, va ser un dels herois que va lluitar a la Guerra de Troia.
3. La veritat és que la traducció la he trobat en part fàcil comparat amb el que estem fent a 2n de batxillerat, però tot i així no estic gaire segura de si el que he fet està del tot bé.
Aquesta història la trobem en el llibre mitològic de l’Íliada, i més tard el trobarem a l’Odissea.
4. Home, jo no crec que l’Íliada ens expliqui una història pacífica realment, perquè ens està narrant una guerra que va ser molt important en la història clàssica. Tot i així, pot estar també considerada una història pacífica, tot i que en la meva percepció no crec que sigui així exactament.
Valete!
Rocío, estic molt contenta que et posis a traduir. És ben cert, no és una traducció de segon de batxillerat sinó de primer nivell de llatí; tot i així et pot ajudar a polir certs mals hàbits com traduir sense ordre, o no respectar les funcions sintàctiques i els temps verbals. Tens errors. Ho corregirem, per tant, juntes el proper dia que ens vegem. No sé si encara fareu vaga demà els de segon.
Salve Lidaa!
Et deixo la traducció, espero que estigui mes o menys bé!
Els grecs es van enfrontar amb els troians per el rapte d’Hèlena. El fill de Príam, Paris, va raptar Hèlena, dona de Menelau. Els caps dels grecs van ajudar Menelau en la venjança de la injúria, els millors eren Aquiles i Ulises.
Agamèmnon, germà de Menelau i rei de Micenes, ordenava a tot l’exèrcit. Però els vents van retenir el vaixell al port. Llavors, Agamenó va calmar la ira dels Déus amb el sacrifici de la seva filla Ifigènia, la seva filla. Així, els grecs van romandre a Àsia i van atacar Troia durant 10 anys,l’altre fill de Príam, Hector, va defensar la important ciutat.
Vale!
Així m’agrada, Alba, que hagis fet aquesta traducció que encara et cal poli (temps verbals, transcripció de noms…), tot i que sigui de primer!
Mireu quina vinyeta còmica he trobat al Facebook!
Salvete!
Aquí deixo la meva traducció:
Els grecs lluitaven contra els troians a causa del rapte d’Helena.
Paris, fill de Príam va endur-se Helena, muller de Menelau.
Els guies grecs van ajudar Menelau en la revenja de la injúria; els més il·lústres/brillants són Aquil·les i Ulisses.
Agamèmnon, germà de Menelau i rei de Micenes manava tot l’exèrcit.
Però els vents adversos van retenir-los al port.
Llavors, Agamèmnon va asserenar l’ira dels déus sacrificant Ifigènia, filla seva.
Així, els grecs van arribar a Àsia i inútilment van atacar Troia durant deu anys; però Hector, l’altre fill de Príam, va defensar la forta ciutat.
Salve!!
Lida la veritat és que aquesta traducció és molt més fàcil que les que hem fet en els examens d’aquest curs i també que la traducció del llibre d’Ars amatoria.
Espero intentar millorar i a ver si puc aprovar, és el que vull… Ho intentaré però, costa molt.
Els grecs van lluitar contra els troians pel rapte d’Hèlena. Paris, fill de Príam, va raptar Hèlena, l’esposa de Menelau. Els capitans dels grecs van ajudar Menelau a la venjança de la injúria; els més brillants són Aquiles i Odisseu. Agamènon, el germà de Menelau i rei de Micenes, ordenava a tot l’exèrcit. Però els vents adversos van retenir la flota al port. Llavors, Agamenó calmà la ira dels Déus amb el sacrifici d’Ifigènia, la seva filla. Així, els grecs van estar a Àsia i van atacar Troia en va durant 10 anys; però Hèctor, l’altre fill de Príam, va defensar la important ciutat.
Vale!!
Avui ho posarem en comú a classe i les alumnes de sewgon veureu que encara s’ha de polir més la traducció tal com han fet les germanes Balart de primer.
En quina obra de la literatura llatina (que heu llegit a segon o bé en l’adaptació que dia 22 heu de lliurar el treball a primer), hi trobem referències a la guerra troiana?
Salve!
Moltes gràcies Margalida! No sabia que sóc la primera alumna que he fet un muntatge en llatí destinat a la traducció.
He utilitzat imatges actuals per fer referència a històries de referents clàssics. Un bon apunt ha de tenir imatges atractives ja que la imatge fa molt.
El text és molt senzill, és un petit resum de la batalla de Troia escrit en llatí. Si comencem a saber traduir fragments com aquest, a final de curs no tindrem cap dificultat i aspirarem a molt més!
He vist els comentaris i pel que veig és que en els alumnes de segon ho han trobat molt fàcil. Però els de primer de batxillerat? S’ha d’intentar!
Penseu que la traducció és un exercici que en qualsevol control de llatí val 5 punts!!
Hem de fixar-nos amb els verbs que acaben en “bant”, és a dir, verbs que estan en pretèrit imperfet (passat). És un avís, no podem traduir aquest text en present i menys en futur.
Vigileu, en algun moment del text, el verb “ser”, pot canviar en el temps!
Com a últim avís i ja no us puc ajudar més, penseu que les declinacions varien i no hi ha una fixa per a tot el fragment!
Crec que les totes les paraules s’assemblen o s’entenen mínimament bé. I les que no, per això estan les imatges i el diccionari, que el podeu utilitzar perfectament.
Per cert, també s’han de respectar els signes de puntuació.
Aquest apunt no només és basa en traduir, també vull que busqueu un mínim d’informació de cada personatge perquè és cultura general. S’ha de saber qui és Helena, Paris… Són personatge bàsics de la guerra de Troia.
Intenteu tornar a fer la traducció, és fàcil, vosaltres podeu! Penseu que hi ha alumnes de 4rt d’ESO d’altres instituts que saben traduir fragments com aquest i molt més.
Traducció:
Els grecs lluitaven contra Troia a causa del rapte d’Helena. Paris, fill de Príam, raptava Helena, dona de Menelau. Els caps dels grecs ajudaven a Menelau en la venjança de la injuria; els més il•lustres son Aquil•les i Ulisses. Agamèmnon, germà de Menelau i rei dels micenis, manava tot l’exèrcit. Però els vents forts retenien la flota al port. Llavors Agamèmnon calmava la ira dels déus amb el sacrifici de Ifigènia la seva filla. Així els grecs arribaven a Àsia i en va atacaven Troia durant deu anys però Hèctor,l’altre fill de Príam, defensava la forta ciutat.
Salve!
Encara que amb una mica de retràs, deixo aquí la meva traducció.
Els grecs i els troians lluitaven pel repte d’Helèna. Paris, fill de Príam, va raptar Helena,dona de Menelau. Els generals grecs ajudaven Menelau a venjar l’injuria; els il·lustres són Aquil·les i Ulisses. Germà de Menelau i rei de Micenes, exercia el propi exercit d’Agamèmnon. Però els vents contraris els retenien al port. Llavors, Agamèmnon va calmar l’ira dels déus sacrificant a la seva filla, Ifigènia. D’aquesta manera, els grecs arribaven a Asia i atacaven, en va, Troia durant deu anys; però Hèctor, un altre fill de Príam, defensaven fort la ciutat.
Salve!
Aquí deixo la traducció:
“Els grecs lluitaven contra Troia pel rapte d’Hèlena. Paris, fill de Príam, raptaven Hèlena, filla de Melenau. Els caps grecs ajudaven en la venjança de la injúria; els més famosos eren Aquil·les i Ulisses. Agamèmnon, germà de Menelau i rei dels micènics, liderava tot un exèrcit. Però els vents contraris retenien la flota al port. Aleshores, Agamèmnon aplacava la ira dels déus amb el sacrifici de l’Efigenia, la seva filla. D’aquesta manera, els grecs romanien a Àsia i atacaven Troia inútilment durant deu anys; però Hèctor, l’altre fill de Príam, defensava la forta ciutat.
Vale!
Salve!!
TRADUCCIÓ:
Els Grecs lluitaven contra Troia per el rapte d’Helena. Paris fill de Priami raptava (va raptar) Helenam, la dona de Menlai. Els generals dels grecs ajudaven Menelau en l’ultratje de l’injúria, aquiles i Ulisses són els més coneguts. Agamèmnon germà de Menelai i rei dels micènics manava tot un exèrcit. Però vents adversos retenien la flota al port. Aleshores agamèmnon aplacava la ira dels déus amb el sacrifici d’Iphigenia, la seva filla. D’aquesta manera els grecs romanien a Àsia i atacaven a Troia sense exit durant deu anys però Hector l’altre fill de Priami defensaven la forta ciutat.
2.- Els personatges són: Helenae, Priami, paris, Achilles, Ulixes, Agamemnon, Menelai, Iphigeniae, Hector.
3.- Aquesta tarducció m’ha semblat difícil de traduir… però ens hem de preparar per segon de batx i per la selectivitat.
Vale!!
Salve!
Aquest text de la Guerra de Troia pertany a l’Eneida de Virgili, tot i que nosaltres estem llegint la seva adaptació, “A la recerca d’una pàtria”.
Amb la traducció que hem fet entre tots ho he anat entenent una mica més, però la veritat és que tinc bastantes dificultats a l’hora de traduir textos com aquest de la Guerra de Troia.
Aquí està la traducció ja possada en comú:
Els grecs lluitaven contra Troia pel rapte d’Hèlena. Paris, fill de Príam, raptava Hèlena, la dona de Menelau. Els generals dels grecs ajudaven Menelau en la venjança de l’injuri; Aquil·les i Ulisses són els més coneguts.
Agamèmnon, germà de Menelau i rei dels micènics, manava tot un exèrcit. Però els vents adversos retenien la flota al port. Llavors Agamèmnon, aplacava l’ira dels déus amb el sacrifici d’Ifigenia, la seva filla. D’aquesta manera els grecs romanien a Àsia i atacaven Troia durant deu anys; però Hèctor, l’altre fill de Príam, defensava la forta ciutat.
Salve!
Després de fer la traducció, contestaré les preguntes formulades a l’apunt.
Abans de començar, diré que molt bon apunt Paula, trobo que fer traduccions, encara que siguin molt pesades, són bones ja que ens serviran per la selectivitat.
2. Esmenta tots els personatges que apareixen en aquest fragment i explica alguna cosa d’ells.
En aquest text surten Menelau, germa d’Agamèmnon i marit d’Helèna. Helèna era filla de Zeus i Leda i també surt Paris, que va raptar Helèna.
3.Què t’ha semblat? Difícil o fàcil? En quin llibre hem trobat aquesta història mítica? En quin ja ens l’hauríem d’haver trobat?
M’ha semblat força dificil de traduir, però bueno, de mica en mica s’omple la pica.
4. Realment, creus que la Ilíada és una història pacífica ara que acabem de celebrar elDENIP 2013?
No crec que sigui pas una història pacífica ja que no és gaire pacífic sacrificar una filla per tenir vents favorables…
M’hagués agradat poder celebrar aquí el DENIP 2013, però per desgràcia no ha pogut ser, el pròxim any será.
Salve!!
1. Traducció:
Els grecs lluitaven contra Troia a causa del rapte d’Helèna. Paris, fill de Priami, arrebassava Helena, esposa de Menelai. Els caps dels grecs ajudaven Menelau en la venjança de la injúria; els més brillants són Aquiles i Odisseu. Agamènon, el germà de Menelau i rei de Micenes, ordenava a tot l’exèrcit. Però els vents adversos van retenir la flota al port. Llavors, Agamèmnon va asserenar l’ira dels déus sacrificant Ifigènia, filla seva. Així, els grecs van romandre a Àsia i van atacar Troia durant 10 anys,l’altre fill de Príam, Hector, va defensar la important ciutat.
2. Personatges:
Paris: Va ser un príncep troià, fill del rei Príam i d’Hécuba.
Helena: Era considerada filla de Zeus i molts herois anaven al seu darrere per la seva bellesa. Va ser seduïda o raptada per Paris, príncep de Troia, la qual cosa va donar origen a la Guerra de Troia.
Ulisses: Era rei d’Ítaca, fill de Laertes i Anticlea a l’Odissea. Estava casat amb Penèlope, pare de Telémac i germà gran de Ctímene, que van estar esperant-lo durant vint anys.
Aquil·les: Nét d’Éaco i fill de Peleo i de la deessa Tetis, va ser heroi de la Guerra de Troia. Se’l considerava el més veloç dels homes.
Agamemnon: Rei d’Argos que, d’acord amb la Ilíada, va participar a la guerra de Troia, esdevenint un dels màxims dirigents de l’exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat. Estava casat amb Clitemnestra i tenia quatre fills.
Hèctor: Era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar a la Guerra de Troia. La seva esposa era Andròmaca i els seus pares Príam i Hècuba.
3. És una traducció que té els seus moments fàcils i d’altres difícils però el truc està en anar a poc a poc i amb paciencia. El podem trobar a la Odissea.
4. No crec que la Ilíada sigui una pacífica ja que parla d’una de les guerres més grans que hi ha hagut més sagnant.
Vale :D!
Salve!!!
Enhorabona Paula per el teu artícle, aquí deixo la traducció del text.
Els grecs lluitaven contra Troia pel rapte d’Hèlena. En Paris,fill de Príam, raptava(*1) a Hèlena, esposa de Menelau. Els caps dels grecs ajudaven Menelau en la venjança de la injúria; els més famosos són Aquiles i Ulisses.Agamèmnon, germà de Menelau i rei dels micenis, manava tot un exèrcit. Però vents adversos retenien la flota al port. Llavors, Agamenó aplacava la còlera dels déus amb el sacrifici d’Ifigènia, la seva filla. D’aquesta manera, els grecs romanien a Àsia i atacaven Troia durant 10 anys; però Hèctor, l’altre fill de Príam, defensava la important ciutat.
*1.Va raptar
Paris, fill de Príam, raptava […]*
Salve!
Aquí deixo la traducció una mica tard però tot i axò es que ho ternia a la llibreta.
Els Grecs lluitaven contra Troia pel rapte d’Helena. Paris fill de Priam va raptar a Helena, la dona de Menlai. Els generals grecs van ajudar a Menelau en l’ultratje de l’injúria, aquiles i Ulisses són els més coneguts. Agamèmnon germà de Menelau i rei dels micènics manava tot un exèrcit.Els vents retenien la flota grega. Aleshores agamèmnon aplacava la ira dels déus amb el sacrifici d’Iphigenia, la seva filla. D’aquesta manera els grecs van romandre a Àsia i atacaven a Troia sense exit durant deu anys però Hector l’altre fill de Priam, van defensar la forta ciutat.
Vale!