Fa uns dies estava passejant pel port del Masnou i vaig sentir curiositat pels noms dels vaixells, així que vaig recórrer els molls mirant els noms amb els quals havien estat batejats. La meva sorpresa va ser màxima quan vaig adonar-me de la quantitat de naus que duien noms clàssics. A continuació us ensenyo les fotos que vaig fer, amb noms tan originals com Argonauta, Scila i Tauro. Per cert, quin nom posaríeu al vaixell si en tinguéssiu? I quina referència clàssica té cadascun d’aquests termes?
ARNAU LARIO DEVESA
4t ESO
Arnau, aquest és un apunt que pensava que no arribaria mai i em fa moltíssima il·lusió!
Jo no sé quin nom li posaria (o em deixarien posar), potser Argo, però n’estic segura d’una cosa: li faria pintar un ull!
Margalida, he de confessar que el muntatge inicial hi havia un ull com el que demanes, però vaig recomanar de treure’l, perquè no hi apareixia en nom del vaixell. Tinc entès, però, que l’autor ja te l’ha fet arribar… Estava segura que t’hi hauries fixat, en tots aquests noms, tot passejant pel port. Jo, la veritat és que mai no m’havia detingut a mirar-ho amb atenció i aquest recull, com a tu, m’ha fet molta il·lusió.
Efectivament, l’Arnau em va enviar ahir mateix una bella fotografia amb l’ull! Crec que almenys des del Facebook el podria deixar aquí en comentari! És digne de veure! És cert m’agrada passejar-me pel port de El Masnou i, fins i tot, anant en bicicleta no em perdo cap nom de vaixell amb referència clàssica ni cap ull!
Xaipe!
Jo no tinc cap vaixell però si en tingués un potser li posaria Caront, com el barquer que transportava les ànimes a l’infern. Explicaré els noms que no he entés. El nom Argonauta vol dir mariner i es refereix als herois que van acompanyar a Jàson en la seva recerca del velló d’or. Minos era el rei de Creta, Eol fou un heroi, fill d’Hípotes a qui els déus li concediren el domini dels vents. Nerea és el femení de Nereo antic déu del mar de la literatura grega per això aquest nom vol dir nadar. En la mitología grega, Escila era un monstruo marí, que anteriorment habia sigut una hermosa nimfa.
Jo si tingués un vaixell li diria “Aphrodite”, em sembla un nom molt bonic per un vaixell.
Argonauta: en la mitologia grega els argonautes eren cinquanta-cinc companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la cerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Minos: en la mitologia grega, Minos era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Aphrodite: en la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni
Èol: segons la mitologia grega, Èol fou un rei de Magnèsia del Meandre, fill d’Hel·lè i Orseis
Scila: en la mitologia grega era una jove que va ser transformada mitjançant un encís en una criatura marina de sis caps condemnada a guardar l’Estret de Messina. Surt a les aventures d’Odisseu.
Si tingués un vaixell el nombraria: “Júpiter”
La referència clàssica que fa cadascun d’aquests nombres es la següent:
-Argonauta:Tripulació de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la cerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida. El nom d’argonautes prové del nom de la nau, i aquest alhora del nom del constructor de la nau, anomenat també Argos.
-Scila:Escil·la era una jove que va ser transformada mitjançant un encís en una criatura marina de sis caps condemnada a guardar l’Estret de Messina.
-Tauro: El Brau o Taurus representa la fertilitat y la força així com el sentit de protecció. Durant molts segles y en molts pobles ha sigut reconeguda la casta del brau.
Salve!!
Si en tinguessi un vaixell, li posaria de nom Titanic.
I les referències clàssiques d’aquests termes “Argonauta, Scila i Tauro”. Són:
Argonauta: En la mitologia grega els argonautes (del grec: (Αργοναύται) eren cinquanta-cinc companys de Jàson que van embarcar en la nau Argo, participaren en la cerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida. El nom d’argonautes prové del nom de la nau, i aquest alhora del nom del constructor de la nau, anomenat també Argos.
Scila: En la mitologia grega, Scila era un monstre marí, que anteriorment havia estat una bella nimfa filla de Forcis i Hécate.
Scila és un monstre amb tors de dona i cua de peix, així com amb sis gossos partint de la cintura amb dues potes cadascun, fent un total de dotze, segons altres versions, seria un ésser amb sis llargs i serpentins colls amb caps grotesques, mentre que les seves dotze potes serien d’una altra naturalesa, finalment, segons altres fonts, compartiria una mica de les dues descripcions. No obstant això, es diu sempre que posseïa en cada cap tres atapeïdes fileres d’afilats dents, així com que emetia un udol similar al d’un gos.
Tauro:
He trobat varies versions de Tauro
* “Taurus” representa la fertilitat y la força, donan sentit de protecció.
*En la mitologia grega, Taurus s’associa amb la llegenda del Minotaure. Segons aquesta, el rei Minos, fill de Zeus, va invocar a Posidó perquè li enviés un toro blanc com a senyal que els déus recolzaven al seu regnat. Aquests es van concedir, a condició que el sacrifiqués en el seu honor. Però el bou era esplèndid i d’enorme bellesa, i Minos va decidir quedar-se’l. Posidó es va enfurismar per això i va fer que l’esposa de Minos, Parsifae, s’enamorés bojament del bou. Encegada per la passió, Parsifae es va apariar amb l’animal i va donar a llum un monstre mig humà i mig toro anomenat Minotaure.
Vale!!
Salve!
La veritat és que és interessant veure que a tot arreu veiem referents clàssics. De fet amb l’àmbit de vaixells nomès cal anar a qui a Barcelona i el seu port esportiu és el Maremàgnum, que ja en tenim un altre!
Si tingués un vaixell, doncs no ho he pensat mai però Orfeu és un nom macu… 🙂
Amb els referents;
Argonauta; es refereix al cicle argonàutic i les aventures de Jason( Ἰάσων en grec antic, cap dels argonautes, casat amb Medea i fill de Zeus i Electra)
Gladiador; és el més evident i el menys original, per la meva opinió. Fa referència als gladiadors romans. Aquells esclaus que lluitaven als amfiteatres per donar espectacle.
Minos; el legendari rei de Creta, en grec Μίνως.
Afrodita; Ἀφροδιτη, en grec àntic, en llatí Venus, deesa del amor i de la bellesa. Filla de Zeus amb Dione, segons Hesíode. O que surt dels genitals d’Úran quan aquests cauen al mar després d’haver sigut tallats per Kronos.
Èol: Αἴολος amb grec àntic, fou un heroi fill d’Hipotes que els déus li varen concedir el domini dels vents. Suposo que el propietari del vaixell, li deu haver posat aquest nom per tenir bona sort amb els vents quan surt a la mar.
Tauro: Un brau, un toro.
Scila: Un monstre que apareix a la Odissea d’Homer.
Caribdis: Χάρυϐδις, una ninfa filla de Posidó i Gea, era la ninfa que provocava remolins que xuclaven els vaixells. Potser un altre exemple que el propietari d’aquesta nau vol “tenir contenta” a Caribdis per que no se li emporti el vaixell.
Vale!
Salve!!
Primer començaré explicant quina és la relació que tenen cadascún d’aquests termes amb la mitologia clàssica.
La paraula “argonauta” prové del grec “Αργοναύται”, que eren cinquanta-cinc companys de Jàson, un heroi tessali que realitzà una expedició per anar a cercar el velló d’or que, embarcats en la nau Argo, participaren en la cerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida. El nom d’argonautes prové del nom de la nau, i aquest alhora del nom del constructor de la nau, anomenat també Argos.
El terme “gladiador” prové del llatí “gladiator” i fa referència a qui lluita amb un altre, o amb un animal, als jocs públics de l’antiga Roma. La teoria més acceptada sobre l’origen d’aquest mot és que deriva de la paraula gladius, l’espasa que feien servir.
El següent personatge a esmentar és “Minos”, “Μίνως” en grec, era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa. La seva muller fou Pasífae, i tingueren molts fills, alguns d’ells molt distingits en la mitologia com per exemple Ariadna.
“Afrodita”, o “Αφροδιτη” en grec, era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l’anomenaren Venus. Era nascuda dels genitals de Úran llançats al mar o de la unió de Zeus i Dione.
També surt esmentat “Èol”, “Αἴολος” en grec, fou un heroi, fill d’Hípotes (o bé de Posidó i d’Arne, segons altres genealogies). Els déus li concediren el domini dels vents que havia de mantindre tancats en una caverna de l’illa d’Eòlia i només en podia deixar anar els que convinguessin amb el permís de Zeus.
La paraula “tauro” es refereix a un brau o a un toro i pot estar relacionat amb la forma que adopta Zeus en una de les seves transformacions quan es transforma en un brau blanc.
“Scila” o “Escila” es el nom que reb el cíclop al que Odisseu es va haver d’enfrontar en una de les seves aventures.
Per últim cal esmentar “Caribdis”, “Χάρυϐδις” en grec, que ou una nimfa, filla de Posidó i Gea, que cada dia bebia gran quantitat d’aigua i la retornava (tres vegades cada dia) provocant remolins que xuclaven als vaixells i tot el que es trobava al seu abast.
Per acabar només dic que si cap dia pogués tenir un vaixell el nom que li posaria seria “Dafne”, “Δάφνη” si l’escrivim en grec.
A l’hora de fer el primer comentari, no vaig gosar ni somiar a tenir un vaixell al qual posar nom, però com que veig que tots us hi heu animat (somiar és de franc oi?) jo em sembla que n’hi diria Nausica. És un personatge per qui tinc una feblesa especial, especialment després del treball que en vam fer l’any passat, i té relació amb el mar perquè a la platja és on té lloc la trobada entre aquesta donzella i Odisseu.
A partir d’ara, us proposo que, com jo, justifiqueu la tria del nom de la vostra nau. També podeu intentar esbrinar el motiu de la tria dels companys dels comentaris anteriors.
Pel que fa a la interpretació dels referents de les imatges, encara falta “Caledònia” i d’altres se’n pot precisar més coses. També vull destacar com a positiu que els de grec hagueu posat el nom original i en el cas del Martí, que hagi fet també un judici crític sobre el motiu de la tria del nom per a un vaixell. No ho ha fet amb tots, però, ¿qui ho fa amb els altres?
Salve!
Molt curiós, els noms els has sabut trobar, feliciter!
Els que coneixo són:
Argonauta, com el llibre que llegirem a la pròxima avaluació…
Minos que era el rei de Creta.
Aphrodite, Afrodita en grec.
Èol el rei dels vents, que viu amb la seva dona i dotze fills en una illa flotant, Èolia.
Tauro, com el meu cavall, qué curiós!
Scila és un monstre amb tors de dona i cua de peix.
XAIPE!
És molt interessant, a vegades podem veure coses que a lo millor no sabem si tenen relació amb la mitologia o no. Jo no sé quin nom posaria al vaixell.
Salve!
És estrany però mai he anat al port de Masnou i no sabia pas que hi havien tants referents clàssics. De fet, el que he anat mil i una vegades és el port de Barcelona i també n’he trobat molts de referents clàssics.
Si tingués un vaixell, tot i que no hi pensat mai segurament li posaria “perla”, perquè és el que vol dir el meu nom en llatí.
I ara descriuré els termes:
“Argonauta”: En la mitologia grega els argonautes eren cinquanta-cinc companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la cerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida. El nom d’argonautes prové del nom de la nau, i aquest alhora del nom del constructor de la nau, anomenat també Argos.
“Gladiador”: és el participant en els combats que tenien lloc en l’Amfiteatre.
“Minos”: en la mitologia grega, era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
“Aphrodite”: en la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni.
“Èol”: A la mitologia grega Èol fou un heroi, fill d’Hípotes (o bé de Posidó i d’Arne, segons altres genealogies). Els déus li concediren el domini dels vents que havia de mantindre tancats en una caverna de l’illa d’Eòlia i només en podia deixar anar els que convinguessin amb el permís de Zeus.
“Tauro”: El Taurus representa la fertilitat y la força així com el sentit de protecció.
“Scila”: En la mitologia grega, Scila era un monstre marí, que anteriorment havia estat una bella nimfa.
“Caribdis”: En la mitologia grega és un horrible monstre marí, que empassava enormes quantitats d’aigua tres vegades al dia i les retornava altres tantes vegades, adoptant així la forma d’un remolí que devorava tot el que es posava al seu abast.
Vale!
Margarita Badoyan, 4t Eso.
S’em ha oblidat:
“Caledònia“ fou la part nord de la Gran Bretanya i la part al nord de la província romana de Britània. El seu nom podria venir del celta: celydd, que vol dir lloc de refugi. Els romans descriuen als habitants de Caledònia. Dió Cassi, un historiador i escriptor romà en llengua llatina i grega, parla dels Caledonis i els Meatae. Els caledonis no tenien ciutats, ni muralles i vivien de la pastura i la cacera, però no menjaven peix, vivien en tendes i les dones eren possessió comuna; les seves armes eren un escut i una llança curta.
M’alegra, Margarita, que coneguis l’etimologia llatina del teu nom i valoro també que no t’hagis oblidat de completar la referència del vaixell Caledònia.
XAIPE!
Està molt bé aquesta article ja que ens ensenya com els el grec no està perdut.
Com ja em vist abans, en altres articles, el grec està present en molt àmbits, i sembla ser que en possar noms al baixell també.
De fet el meu pare i jo tenim una barqueta que vam reformar els dos junts i li vam possar de nom Crisi jajajjaa, degut a la situació actual en la que estem vivint.
Però si ara mateix tingués un vaixell crec que li posaria EGEU ja que és un mar i és la via dels vaixells, el mar.
Paula, pots buscar l’etimologia del nom de la teva barca i també et sorprendrà!
Salve!
He estat moltes vegades al port del Masnou i pot ser alguna vegada si que m’he fixat en el nom d’algun vaixell que m’ha cridat l’atenció però no he observat el dels altres i que podien tenir relació en el passat. Si tingués un vaixell no sabria quin nom possar-li però segurament li anomenaria “Tetis” ja que fa referència a un ninfa del mar, que era una de les cinquanta nereidas, filles del ancià déu dels mars, Nereo i de la oceánide Doris i néta de la titánide Tetis amb qui la hi sol confondre. De vegades també es confon amb ella a Temis, l’encarnació de les lleis de la naturalesa. Va ser educada per Hera, que sempre li va ajudar.
·Argonauta-> En la mitologia grega els argonautes eren cinquanta-cinc companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la cerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida. El nom d’argonautes prové del nom de la nau, i aquest alhora del nom del constructor de la nau, anomenat també Argos. La història dels argonautes és una de les llegendes més antigues que incorporen nombrosos elements comuns en les històries populars: el viatge perillós d’un heroi que és enviat a una missió, per desempallegar-se’n, i se li imposa una tasca impossible de dur a terme però de la qual surt victoriós gràcies a l’ajuda d’aliats inesperats.
·Gladiador-> éss el participant en els combats que tenien lloc en l’Amfiteatre.
·Scila-> En la mitologia gregra, Scila era un monstre marí, que anteriorment havia estat una bella nimfa.
·Tauro->En la mitologia grega, Taurus s’associa amb la llegenda del Minotaure. Segons aquesta, el rei Minos, fill de Zeus, va invocar a Posidó perquè li enviés un toro blanc com a senyal que els déus recolzaven al seu regnat. Aquests es van concedir, a condició que el sacrifiqués en el seu honor. Però el bou era esplèndid i d’enorme bellesa, i Minos va decidir quedar-se’l.
·Caribdis-> Era la ninfa que provocava remolins que xuclaven els vaixells.
Salve!
Jo la veritat es que mai e estat en el port de Masnou.
Si jo tingués un vaixell li posaria “Poseidón” ja que és el deu del mar.
Les descripcions dels termes són les següents:
Argonauta: En la mitologia grega els argonautes (del grec: Αργοναύται) eren cinquanta-cinc companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, participaren en la cerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida. El nom d’argonautes prové del nom de la nau, i aquest alhora del nom del constructor de la nau, anomenat també Argos.
Scila: En la mitologia grega, Scila era un monstre marí, que anteriorment havia estat una bella nimfa.
Tauro: Taurus representa la fertilitat y la força així com el sentit de protecció.
Vale!
Bon nom per al teu vaixell, Noèlia, i ben justificat…
Salve!
Felicitats m’ha semblat un article molt origibal perquè no m’havia parat a pensar en els noms tan originals que posen als vaixells.
Jo si tingués un li posaria Afrodita.
En la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana la van anomenar Venus. El seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes. Va tenir dos sobrenoms,un va ser Ericina que va estar venerada en un santuari i l’altra Urània (“la celestial”)com a representant de l’amor pur.
Vale!
Jo també he passejat per el port de Masnou però sincerament mai m’hi havia fixat!
Tan de bo tingués un vaixell, si tingués la sort de tenir-ne li posaría: Poseidón, així el meu vaixell simbolitzaria :el déu de la mar.
Argonauta: Tripulació de Jàson.
Gladiador : “gladiador”
Minos : Rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa
Aphrodite : Afrodita era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni
Eol III : Rei dels vents
Tauro : Toro.
Scila : Monstre del mar, que anteriorment havia estat una bella nimfa
Salve.
Moltes feliçitats pel teu article. Sembla que estem rodejats de referents clàssics!!!.
Argonauta: Tripulació de mariners que van viatjar amb Jàson a la recerca del velló d’or.
Gladiador: De la paraula “Gladius”, que vol dir espasa. Solien ser homes esclaus que més tard s’entrenaben en l’art de lluita per combatre al coliseu amb inumerables enemics.
Minos: Rei de Creta. Fill d’Europa i Zeus. Va ser ell qui va encarregar a Dèdal que contruis el laberint del Minotaure.
Afrodita: Dea de l’amor i la bellessa.
Èol: Déu dels vents.
Tauro: Segón signe del Zodiac. Es representa en forma de Toro.
Scila: Escil·la fou una bella nimfa que va acabar sent transformade en mostre marí per gelosía de la maga Circe, ja que el déu marí Glauc es va enamorar de la noia i no d’ella. Llavors va ser quan va possar uns pols màgics en la cala on es solía banyar sovint la nimfa. Quan es fa ficar a l’aigua, li va començar a sortir caps de gossos per la cintura fins esdevindra un horrible èsser que vigilaba un estret marítim.
Vale.
Salve!
Primer de tot felicitar per la troballa! No m’imaginava pas que tants vaixells tinguèssin noms llatins, però bé cada dia s’aprèn alguna cosa i jo avui n’he après aquesta.
Per una altra banda intentaré respondre a totes les preguntes fetes en aquest article:
-Quina referència clàssica té cadascun d’aquests termes?
A) Argonauta: En la mitologia grega els argonautes (del grec: Αργοναύται) eren 55 companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la recerca del velló d’or en una expedició marítima cap a la Còlquida. El nom d’argonautes prové del nom de la nau, i aquest alhora del nom del constructor de la nau, anomenat també Argos.
B) Calèdonia: El seu nom podria venir del celta celydd (lloc de refugi) que en plural es Celeddon. El nom és esmentat en primer lloc per Plini el vell. L’esmenta també Tàcit i Claudi Ptolemeu. Caledònia pot ser considerat també un terme polític-administratiu: els territoris d’Albió al nord del govern romà.
C) Gladiador: Un gladiador (gladiator en llatí) qui lluita amb un altre, o amb un animal, als jocs públics de l’antiga Roma. La teoria més acceptada sobre l’origen d’aquest mot és que deriva de la paraula gladius, l’espasa que feien servir.
D) Minos: A la mitologia grega, Minos (en grec antic: Μίνως) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
E) Scila: L’autor romà Virgili li van atribuir aquesta obra: Ciris o la Garsa.
És una espècie d’ègloga, de sabor i contextura molt virgilians, però descaradament apòcrifa, que canta els amors de la faula de Niso i Scila.
F) Aphrodite: En la mitologia grega, Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l’anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies.
G) Tauro: El Taure (Taurus) és una de les constel·lacions del zodíac, el bou. S’asseu gran i prominent en el cel nocturn, entre Àries a l’oest i Gemini a l’est; al nord està Perseu i Auriga, al sud-oest Orió, i al sud-est Eridà i Cetus. A la mitologia grega, apart de representar un bou corrent, també correspon al minotaure de la mitologia grega i correspon a Zeus en forma de bou, que va agafar per prendre Europa, una princesa fenícia, la qual Zeus la va fer pujar sobre els seus lloms i, abans de què es donàs, es va llançar a la mar i començà a nadar fins que arribà a Creta, on va tornà a recuperar l’aspecte d’un déu. Zeus va aconseguir conquistar Europa i d’aquesta unió va néixer Minos.
H) Caribdis: Caribdis[1] (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, “xuclador”, llatí Charibdis) fou una nimfa, filla de Posidó i Gea, que cada dia bevia gran quantitat d’aigua i la retornava (tres vegades cada dia) provocant remolins que xuclaven als vaixells i tot el que es trobava al seu abast.
I) Eol III: A la mitologia grega, Èol (en grec Αἴολος) fou un heroi, fill d’Hípotes (o bé de Posidó i d’Arne, segons altres genealogies). Els déus li concediren el domini dels vents que havia de mantindre tancats en una caverna de l’illa d’Eòlia i només en podia deixar anar els que convinguessin amb el permís de Zeus.
J) Nerea III: Nerea és un nom propi femení en la seva variant en espanyol. Procedeix del grec i significa “que mana en el mar”. Deriva de náo “nedar”.
-Quin nom posaríeu al vaixell si en tinguéssiu?
No crec que tingui mai un vaixell però si en tingues, li posaria Poseidó (en grec Ποσειδών) que en la mitologia grega, era el déu dels oceans. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú.
Vale! 🙂