Enguany, a classe de llatí, hem de llegir l’Ars amandi (Art d’estimar) d’Ovidi. Aquesta obra està plena de referències mitològiques que el poeta utilitza per exemplificar els seus consells. A continuació s’explicarà la referència que fa al vers 250 (Llibre II) que veureu entre claudàtors al vostre llibre.
Primerament veiem el fragment en l’original llatí:
militiae species amor est; discedite, segnes:
non sunt haec timidis signa tuenda viris.nox et hiems longaeque viae saevique dolores
mollibus his castris et labor omnis inest.
saepe feres imbrem caelesti nube solutum,
frigidus et nuda saepe iacebis humo.
Cynthius Admeti vaccas pavisse Pheraeifertur, et in parva delituisse casa.
quod Phoebum decuit, quem non decet? exue fastus,
curam mansuri quisquis amoris habes.
si tibi per tutum planumque negabitur ire,
atque erit opposita ianua fulta sera,at tu per praeceps tecto delabere aperto:
det quoque furtivas alta fenestra vias.
laeta erit, et causam tibi se sciet esse pericli;
hoc dominae certi pignus amoris erit.
saepe tua poteras, Leandre, carere puella:transnabas, animum nosset ut illa tuum.
El mite al qual es fa referència
Hero (Ἡρώ) era una sacerdotessa de la deessa de l’amor Afrodita (Ἀφροδίτη), Venus en llatí, filla de Zeus, representada per la petxina, la poma d’or i els coloms. Hero, que vivia a Sestos, estava enamorada de Leandre (Λέανδρος), un jove d’Abidos, a la costa oposada de Sestos.
Mapa de Grècia editat per mi. En vermell la zona de Sestos i Abidos.
Per poder estar junts, Leandre cada nit creuava nedant l’estret que separava els dos amants. Per facilitar-li la tasca, Hero encenia un fanal que col·locava al punt més alt de la torre de casa seva a fi que servís de guia a Leandre. Una nit, però, quan Leandre estava nedant per trobar-se amb l’estimada, va esclatar una tempesta i el fanal s’apagà.
L’endemà, Hero trobà el cadàver de Leandre al peu de la seva torre i, empesa pel gran dolor i desconsol que sentia, s’estimbà des del damunt de la seva torre.
Relació entre el consell i el mite
El consell que dóna Ovidi per cuidar i mantenir l’amor (després d’haver-lo aconseguit gràcies als consells del Llibre I) és que, si de veritat els homes volen conservar l’amor i la seva estimada, han d’estar disposats a afrontar totes les dificultats que se’ls presentaran al llarg de la relació, així com ho fa Leandre, que creua cada nit nedant l’estret per trobar-se amb la seva estimada Hero.
Per això, l’amor és contemplat com un camp de batalla, ja que no és un camí planer i ple de flors i felicitat, sinó que molts cops serà un camí sinuós i ple d’entrebancs que s’han d’anar superant per mantenir la flama de l’amor viva.
Fonts clàssiques del mite i influència
El mite d’Hero i Leandre el veiem també a les Heroides d’Ovidi, on apareixen la carta que Leandre envia a Hero i la carta amb la qual ella li respon.
Val la pena, també, esmentar l’obra de Ben Jonson, contemporani oblidat de W. Shakespeare, Bartholomew Fair. S’hi representa una obra de titelles d’Hero i Leandre.
Què opineu del consell que dóna Ovidi? Amb l’ajut de la traducció i les indicacions del professor/a, intenteu analitzar el text original en llatí tal com ho faig jo amb la primera oració:
militiae species amor est – Aquesta és una frase copulativa que té com a nucli del sintagma verbal el verb sum. El subjecte és amor i té un atribut, species, que, alhora, té un complement del nom, militiae.
Carla Pallach Ros
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz
Bona feina, Carla! Podries fer públic el document Google?
Crec que també podríem fer recerca del tòpic literari militia amoris?
Salve amici et amicae! Primer de tot, felicitar-te pel teu article, penso que és un dels que més m’ha agradat.
Ara, intentaré respondre a les preguntes fetes.
– Què opineu del consell que dóna Ovidi?
Penso que és un bon consell, ja que crec que sinó cuidem ni mantenim l’amor, aquest desapareixerà. I per això crec que el consell el deuríem aprofitar tothom, perquè sinó no seria amor. Seria afecte o simplement avorriment, però l’amor està ple d’obstacles que s’han de superar per trobar aquella felicitat que tothom ansia però que no tothom troba, i si la trobes, per un problema que et vingui no la tens que deixar anar.
– Amb l’ajut de la traducció i les indicacions del professor/a, intenteu analitzar el text original en llatí tal com ho faig jo amb la primera oració:
–>Militiae species amor est – Aquesta és una frase copulativa que té com a nucli del sintagma verbal el verb sum. El subjecte és amor i té un atribut, species, que, alhora, té un complement del nom, militiae.
Vale! 🙂
Blanca Pérez Díaz.
Salve!!
Aquest consell m’ha semblat acertat perquè per a que l’amor duri molt de temps es té que cuidar-lo i mantenir-lo i es té que lluitar en els moment dificils encara que costi molt mai et tens que rendir També es té que aprendre que per ser feliç sempre hi haurà alguna dificultat que tens que superar per arribar a ser feliç.
vale!!
SALVE!
Aquest consell literalment significa que l’amor és una espècie de guerra i que el consell és ques si et fiques en relacions amoroses acabes en una guerra de sentiments on hiha guanyadors i perdedors i en pots sortir ferit.
VALE.
El consell aconseguit gràcies als consells del Llibre I, que dóna Ovidi per cuidar i mantenir l’amor em sembla completament un consell molt original i favorable per conservar l’amor i la seva estimada. Això de que l’amor és una espècie de servei militar m’ha transmès que l’amor es com la guerra, tot ho val. Que és fan moltes bojerias, quan Cupid et llença la fletxa del amor, i que tens que lluitar i fer-te responsable de totes les conseqüències que això comporta, perquè no tot serà fàcil, ni de color rosa, pero diuen que el que ve fàcilment, se’n va fàcilment… Així doncs han d’estar disposats a afrontar totes les dificultats que se’ls presentaran al llarg de la relació, així com ho fa Leandre, que creua cada nit nedant l’estret per trobar-se amb la seva estimada Hero.
L’obra de Ovidi es dramàtica,i les seves obres és un reflex fidel de la vida de l’alta societat romana, de la qual ell mateix era sens dubte una figura destacada. Aquest autor coneix bé la vida d’Ovidi perquè ell mateix la narra en un dels seus poemes
*Poesia elegíaca d’amor:
-Amors (Amores)
-Heroides (Heroides)
*Poesia didàctica d’amor:
-Art amatòria (Ars amatoria)
-Remeis d’amor (Remedia amoris)
-Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)
*Poesia èpica:
-Metamorfosis (Metamorphosis)
*Poesia didàctica patriòtica:
-Fastos (Fasti)
Hola!
M’alegra que us hagi agradat l’article. Jo tamné l’he trobat molt interessant de fer!
Melani, què vols dir amb “Aquest autor coneix bé la vida d’Ovidi perquè ell mateix la narra en un dels seus poemes”? Suposo que et deus haver confós i voldries dir que Ovidi coneixia bé la vida dels aristòcrates, ja que és evident que Ovidi coneixia prou bé la seva propia vida!
Margalida, ja hem fet públic el document Google.
Moltes gràcies, Carla! Pensava que la traducció era vostra!
Hola!
Moltes felicitats pel teu article Carla, està molt bé!
Responent a la teva pregunta sobre el consell d’Ovidi, crec que té raó: l’amor s’ha de cuidar si el vols mantenir, però no nomès l’ha de cuidar l’home sinò també la dona si volen estar junts.
Perquè tenir una relació és difícil i t’has d'”acoplar” a la teva parella, tots dos s’han de sacrificar per mantenir, com tu cius, viva la flama de l’amor.
– at tu per praeceps tecto delabere aperto:
Aquesta és una frase transitiva que té com a nucli del sintagma verbal el verb aperto, el complement directe del qual és un altre verb en forma d’infinitiu delabere, aquest últim té un complement circumstancial format per una preposició(per)+acusatiu(praeceps).
El subjecte de la frase és el pronom personal tu de la 2ª persona del singular, en nominatiu i at és un adverbi de manera.
La paraula tecto no sé que és, ho sento.
Vale!! 🙂
Holaa!
Trobo que aquest article es molt interessant per obrir un debat ja que amb tot el meus respectes a Ovidi i el seus consells i relacionant-lo amb el article de la meva companya Carla (que ha fet un article molt bo) aqui ningu nadaria cada nit l’estret per anar a veure el seu enamorat pero molt que volgessim mantindre el nostre amor ences, i menys en l’actualitat ja que el amor suposa sacrifici i poca gent esta disposada a sacrificar-se
personalment per complaure a la seva parella i anteposar altres obligacions per amor.
Tambe un altre punt que m’agradaria destacar es el masclisme, si parlem d’amor pur parlem en plural parlem de dues persones i ambdues estan disposades a sacrificar- se l’un per l’altre, Perque Hero no podia construir-se una barca? i anar-ho convinant, no es mes facil encendre un fanal…doncs ja li esta be.
Hola!
Carla m’ha agradat molt el teu article! el trobo molt interessant.
El tòpic literari de “militia amoris´´ es pot considerar un dels tòpics més utilitzats , amb aquest tòpic s’entén l’amor i tot el que deriva d’aquest com la lluita, és a dir, com una batalla.
Com podem veure Ovidi utilitza aquest tòpic en el seu llibre ”L’art d’estimar”.
Pel que fa el consell que dona Ovidi, el trobo molt encertat ja que l’amor és té que guarir si el vols mantenir tenint tota la vida. L’amor està ple d’obstacles i si les dues persones s’estimen de veritat tenen que passar totes les dificultats que els hi posa la vida per això podríem utilitzar el llatinisme ”ad astra per aspera” que vol dir : fins les estrelles través de les dificultats.
Tot i que es dona a partir de l’amor, aquest consell també serviria per la vida en general ja que la vida també és una lluita constant.
Adéu!
Anna, crec que tens raó. Es nota que ets una defensora del romanticisme, però que a tu no t’enganyen aquestes històries tan (amb perdó, Teresa) cursis.
És massa romàntic per ser veritat suposo.
Salve!!
Per començar, felicitats per l’apunt, està molt clar i molt ben organitzat i gràcies a això ho he pogut entendre.
En segon lloc, mai havia sentit a parlar d’aquest mite, trobo que és molt bonic ja que podem veure realment que Leandre estimava a Hero, ja que el que feia per ella de creuar l’estret cada nit era representat com algo molt dur i que ho feia per amor perquè realment l’estimava. I que finalment acabi morint per anar a veure a la seva estimada és molt dur, però ho ha fet per amor.
Penso que el consell que dóna Ovidi és totalment encertat.Per una part es veu clarament en el mite el consell que dóna Ovidi i per altra part també el podem veure en la vida real, l’amor mai serà tot un camí de flors, sinó tot el contrari, hi haurà molts obstacles i molts moments difícils que s’hauràn de passar però que a l’hora faràn enfortir la relació.
Vale!!
Salve!
M’ha soptat la firma de l’apunt, és una participant d’un altre centre!!!! Felicitats per participar en el blog!
Referent a l’article, crec que està molt estudiat aquest fragment de l’Art d’estimar i que és una manera de, a part de llegir i treballar el llibre en llatí, fer-ho en català per entrendre’l i saber tot el que necessitem per la Selectivitat.
En aquest apunt es demostra que realment la literatura clàssica té una gran importància en la literatura de grans escriptors com va ser Shakespeare, o que encara apareixen en obres de l’actualitat. Pot ser llegir l’Ars amatoria ens ajuda a entendre coses de la literatura actual i de l’antiga.
Vale!
Salve!!
L’enhorabona per l’article. Trobo que està molt ben explicat tot i molt ben organitzat.
Per altra banda, mai havia sentit res sobre aquest mite, tot i què ara quan he llegit l’article m’he adonat que és un mite molt maco. Que tracta el tema de l’amor i com aquest és bonic però també com en certes circumstàncies es pateix.
Respecte el consell que fa Ovidi, trobo que és correcte. Tant com es troba en el mite explicat i com dona per tant el consell en el mite, com en la realitat.
L’amor és molt maco, sobretot al principi de la relació, però no hi ha res perfecte, ni l’amor i per tant aquest no sempre és tan maco, surgeixen problemes, pros i contras, moment en els que es passa malament, que si s’arriben a superar fan que la relació i l’amor creixi i es faci més fort.
Vale!
M’alegra veure que aquest article us ajuda a entendre la poesia didàctica amorosa d’Ovidi. Sovint pensem en ell com a autor de les “Metamorfosis” i les primeres obres són més desconegudes. Els de quart potser és la primera vegada que sentiu el nom d’aquest autor llatí tan important i ja us dic que podeu anar guardant-lo en la memòria, però per als de segon de batxillerat segur que us serà d’una gran ajuda per encarar la lectura de l'”Ars amandi”. M’alegro especialment de la presència de Uxue, la Rocío i la Laia, perquè crec que els dos centres traurem profit de les les publicacions de l’altre. A vosaltres entrades com aquesta us ajudaran per a la lectura de la segona avaluació (suposo) i nosaltres traurem profit del que vosaltres escriviu sobre la selecció de l'”Eneida”, ja que m’ha semblant entendre que a Premià heu començat per aquesta lectura. (Margalida, si m’equivoco m’ho dius)
Sobre el consell d’Ovidi, veig que totes coincidiu bastant i sembla que algunes de vosaltres heu introduït temes de debat. Trobo a faltar, però, alguna veu masculina més al respecte. De moment només s’hi ha pronunciat l’Ignasi.
De la militia amoris tenim previst parlar-ne amb profunditat més endavant, si tot va bé.
Passo ara a corregir la frase de la Thaïs, que és l’única valenta que ha recollit el repte de la Carla. En aquesta frase hi ha certes dificultats morfològiques i sintàctiques que encara no hem treballat, però que veurem més endavant, per tant, val la pena fixar-s’hi.
-En primer lloc, cal dir que el fragment és la segona part d’una oració coordinada adversativa (conj. at). Millor no separar períodes.
-El verb és delabere, 2a singular del present d’imperatiu passiu, verb deponent. Sé que sembla un infinitiu, com diu la Thaïs, però no ho és i això explica la presencia del pronom tu com a subjecte.
–per praeceps és efectivament un complement circumstancial
-Traducció literal: "…, però tu, obert el sostre, baixa per l'esboranc."
–tecto….aperto és un ablatiu absolut
Qui s’atreveix amb una altra frase? N’hi ha de més fàcils.
Teresa, efectivament hem començat per l‘Eneida, però no t’ho creuràs no volen llegir! Ja han tingut l’examen i se n’han adonat que caldrà llegir o rellegir de nou L’Eneida! No ha sortit, com bé has pogut veure, cap apunt; però errando discitur i crec que ara s’ho prendran amb més entusiasme!
Segur que sí, Margalida, segueixo les seves aportacions i n’hi ha de molt bones.
Hola!
Aquest article fet per la Carla ha sigut uns dels que mes m’agradat de l’aracne, es molt interesant!
Sobre la meva opiniò del consell que dona Ovidi, penso que té molta raò i es un consell molt útil i ben segur que si les dues persones estimades el segeixen (ja que una relació es cosa de dues persones) i lluiten per el seu amor afrontat totes les dificultats que se’ls pugui possar al davant el seu amor sera conservat de ben segur.
Salve!
Thaïs, moltes felicitats per haver estat l’única valenta en iniciar la tasca lingüística! a veure si les demés us animeu!
Veig que quasi totes esteu d’acord amb el consell i el mite. Totes menys l’Anna a qui no heu fet cap cas. Jo crec que és una història massa bonica i idílica per ser veritat!
salve!
La veritat és que aquest article m’ha agradat molt, en general m’agrada llegir poesia i quan fa referencia a mites i històries antigues, no sé perquè, però la trobo molt retransmissora i transparent, com si es pogués veure tot el que el poeta pensava en aquell moment. Jo no sé, i crec que ningú pot saber, que pensava Ovidi quan escrivia els seus poemes, però llegint això, una idea que em queda bastant clara és que ell creia que l’amor és una guerra i potser no anava gaire desencaminat. Com diu en el seu poema: L’amor és una especie de milícia. ‘Fugiu-ne calmosos!’ El que entenc jo amb aquesta frase és que l’amor es dur; que no és una cosa fàcil. Potser al principi tot és feliç però poc a poc te’n vas adonant de que també té coses dolentes, i que cal cuidar-lo dia a dia per a que no desaparegui. -Despulla’t de l’orgull, siguis qui siguis,si tens interès perquè duri l’amor- aquesta és la frase que més m’ha cridat l’atenció…crec que es referia a que fins i tot la persona més orgullosa del mon, al enamorar-se, es veurà tant sotmesa a aquesta força que potser haurà de perdre l’orgull per ella.
Sincerament, trobo que és un gran consell, perquè si no renuncies a coses, ni et sacrifiques pel que vols, vol dir que realment no ho vols.
Salve!
Amb aixó que he posat: “Aquest autor coneix bé la vida d’Ovidi perquè ell mateix la narra en un dels seus poemes”. Em volia referir que d’aquest autor es coneix bé la vida, ja que ell la narra en els seus poemes. Mea culpa, errare humanum est.
D’acord Melani! Rectificar és de savis!
El consell d’Ovidi, es un consell encertat, ja que si tu estimes i desitges algú has de lluitar per ell/a, no només ha de ser l’home el que lluiti i tiri endavant la relació.
En una relació sempre hauran moments difícils, pero si s’estima aquella persona s’ha de lluitar perquè la relació continuï
militiae species amor est : L’amor és una especie de guerra.
Guerra ja que podràs perdre o guanyar.
Salve!!
La veritat és que no coneixia aquest mite, però després d’haver llegit l’Art d’estimar en català sé una mica més sobre l’exemple que fa Ovidi amb aquesta referència clàssica.
Trobo interessant que alumnes de 2n de batxillerat s’interessin pels mites que surten a llibres per relacionar-los amb la part de mitologia que estudiem a l’assignatura de Llatí, i a més que comentaris anteriors trobin els consells d’Ovidi acertats, tenint en compte que aquests han estat escrits fa molts segles i tenen vigència encara en l’actualitat.