Salvete Condiscipuli!
Els Simpsons és una sèrie d’animació nord-americana de comèdia, creada per Matt Groening i emesa en diferents països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca i està dirigida a gent de totes les edats i narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana que viuen en un poble fictici anomenat Springfield.
Us deixo un capítol dels Simpsons que tracta sobre l’Odissea. Surt el cavall de Troia i seguidament es pot veure la tornada d’Homer a casa mentre la Marge esta rodejada de pretendents i cosint el pèplum. Heu llegit l’Odissea d’Homer o bé la seva adaptació, Les aventures d’Ulisses? Quins paral·lelismes hi podeu trobar? Quines diferències?
Valete.
Sandra Moya
3r Cultura Clàssica
Sandra, sigues benvinguda a Aracne fila i fila! Estic molt contenta que els alumnes de Cultura Clàssica de l’Anna hàgiu començat a publicar aquí i a esdevenir uns autèntics aràcnids i aràcnides! Ara espero amb candeletes els vostres comentaris i noves aportacions. Per cert, si ens trobem pel Serra, saluda’m i així sabré qui ets.
Feliciter!
Salve!
Moltes felicitats per haver entrat al bloc dels Aràcnids/Aràcnides i haver participar amb aquest fantàstic post que fa referència als Simpsons.
Jo porto des dels 7 anys mirant-los, es podria dir que m’he criat amb ells, hem sembla que cada capítol l’he vist unes 9 o més vegades. Per amí es una gran il·lusió haver vist aquest post tan Gran i que a la vegada serveix perquè la gent aprengui que els Simpsons son cultura i no una simple sèrie com qualsevol altre.
En aquest capítol podem veure que els Simpsons fan referència al importantíssim Gran Llibre clàssic com és L’Odissea d’Homer.
Ja fa temps que corria el rumor de que l’empresa que els crea, als Estats Units, deixaria de fer més capítols però per el que he vist els capítols nous no són tan bons com els clàssics o els més antics. Però mentre encara posin els antics, que els hi vagi bé!
Moltes Gràcies Sandra!
http://es.scribd.com/doc/77554691/Latin-Family-terms
Que passa aquí!? A la gent no li agraden els Simpsons?
M’ha sapigut greu que ningú més ho hagi comentat.
He tornat a entrar en aquest post i m’ha cridat l’atenció que hagis deixat un link, l’he obert i sorpresa!
Quina troballa més didàctica Margalida, m’encanta!
M’he l’he estat mirant detalladament i fins i tot ho he buscat per el google, però :
-No acabo de saber que vol dir Frater (germà) Soror i Liberi.
-Coniunx uxor significa: contraure matrimoni ?
O és esposa i marit?
També estan els noms dels avis i el de la filla xinesa de la Selma!
Moltes gràcies per l’aportació Margalida, m’ha fet moltíssima il·lusió quan l’he obert i ho he vist, em servirà per aprendre cada un dels membres de la família.
Comentar aquest post hauria de ser nota oficial de classe! Així segur que aprovaria amb molt bona nota! 😉
Xaipete! Les diferències que he trobat són que Zeus no s’enfada amb Ulises i li demana a Posidó que es vengi, sinó que Posidó s’enfada amb Ulise perqué aquest mata a Polifem, el seu fill Cíclop. Apareixen les sirenes, que són les germanes de la seva dona. El que surt igual és la bruixa Circe tot i que Ulises no es menja als seus amics que s’han convertit en porcs, com a els simpsons. En quan al tema dels pretendents surt exactament igual. Pénelope, March Simpson es té que casar amb un des pretendents i Ulises, Homer arriba i els mata amb una llança.
Vale!
Salve!
Moltes gràcies per la traducció feta a classe de cada membre de la familia, és molt important saver aixó.
Vale!
Està molt bé aquest capítol dels simpsons ja que reflexa una mica les aventures d’Ulisses. Després de llegir l’es aventures d’Ulisses he comprés millor aquest capítol. Té alguns paral·lelismes com la relació entre Ulises i el rei Piriam i Ned Flanders i Hoemr Simpson. El alcalde que fa de Zeus representa la autoritat, o Burny el borratxo , que representa al déu Dionís, que és el déu del vi. I el capità que té relació amb el mar representa al déu Posidó. En el episodi surrt lo de que Ulisses fa enfadar a Posidó, tot i que no la explica com la del llibre que diu va deixar cec al fill de Posidó. També surt el tros de las sirenas que són la Paty i la Selma, la illa es diu Islas locas, i la tripulació en veure l’aspecte de las sirenas, fugen espantats. En canvi en el llibre, a Ulisses el lliguen en el pal major del vaixell, perquè no es tiri al mar.
Las diferencias que he trobat per començar és entre Ulisses i Homer, un és intel·ligent, utilitza la força, la bondad, etc. en canvi Homer és tossut, groller, etc.
A més d’aquestes diferencies hi ha d’altres. M’ha agradat el final en que es Homer s’en va al bar del Moe, en lloc de quedar-se amb la Marge, com hauria fet Ulisses.
Salve! 🙂
Esta molt be aquest capitol i es molt divertit:)
Salve!
Moltíssimes felicitats per aquesta entrada Sandra, penso que t’has passat una estona davant de l’ordinador buscant, ja que aquest capítol dels Simpsons no s’ha fet a Espanya així que ho has hagut de buscar.
Fan un capítol una miqueta còmic, però si que té a veure amb l’Odissea d’Ulises encara que tinguin unes quantes diferències.
Doncs, precisament es tracta, Marta i Elisa, de buscar-les i d’esmentar-les!
Xaipe!!
Felicitats Sandra!
Aquest capítol dels simpsons el vam veure l’altra dia!!
En el capítol podem veure alguna de les aventures d’Ulisses. També veiem que en el episodi surrt com Ulisses fa enfadar a Posidó, encara que no l’explica com la versió del llibre original que diu va deixar cec al fill de Posidó.
Xaipete!
Xaipe!
M’encanten els simpsons! Són un dels meus dibuixos animats preferits!
El capítol que has penjat té un altre accent ajajaj.
Aquest capítol l’he vist mil vegades però no m’aborreixen.
Apareixen tres déus, Dionís amb la copa de vi, Posidó amb el trident que per cert, bufa a Homer i els seus acompanyants i els desestavilitza. També apareix zeus amb els seus llamps.
En mig del viatge es troben a dues “sirenes” que són les dues germanes de marg, són molt poc atractives.
Després, Posidó els fa anar a una illa i es troben amb una “echicera” i els acompanyant de Homer, veuen una poció i es converteixen en porcs i Homer es menja als seus amics.
També apareix Helena. I la dona d’Ulisses és Penèlope.
Si aprenguesim amb capítols dels simpsons, totes les matèries escolars, puc assegurar que seria molt més interessant tot!
Xaipe!!
Jo ja havia vist previament aquest capítol dels Simpson, hem sembla una manera més facil i entretinguda aprendre l’Odissea d’aquesta manera, tot i que hi ha moltes diferències amb la versió original, ja que en els Simpson s’afageix moltes coses amb un to humorístic respecte la versió original. Tot i així es una manera molt ingeniosa per que la gent es senti atreta per la literatura classica.
Xaipete!!
Hola!
Em sembla un article interessant, ja que, quan estàvem parlant de l'”Odissea” a classe el vam mencionar.
Hi ha moltes diferencies entre aquest capítol i la història original de l'”Odissea”.
En primer lloc, el motiu pel qual s’enfaden els déus amb Odisseu: aquí és Zeus, fill de Cronos i Rea, déu del cel i del poder absolut, el que s’enfada amb l’heroi per no fer un sacrifici. En canvi, en l'”Odissea” és Posidó, Neptú en llatí, déu del mar, qui s’enfada amb Odisseu, ja que aquest mata el seu fill el ciclop Polifem.
Als Simpsons sirenes són dones normals i corrents (una mica lletges) i, tot i que canten molt bé, els personatges en fugen. Al poema homèric original això no és així, ja que Odisseu fa que el lliguin al pal major per poder sentir el seu dolç cant sense morir ofegat. També cal destacar que les sirenes originals tenien forma d’au.
Quan apareix Ítaca, concretament el palau on es troba Penèlope, trobem més diferències. Primerament veiem una fotografia d’Odisseu abans de la guerra i el canvi i el pas del temps és evident, cosa que no passa a l'”Odissea”, ja que l’únic que sembla canviar és Telèmac. A més, Telèmac proposa a la seva mare que es casi amb un dels pretendents, cosa que tampoc passa en el poema original.
A l’episodi de la màgica Circe veiem que Odisseu no es menja els seus companys, sinó que tots poden sortir de l’illa sans i estalvis.
Als Simpsons, a més a més, el comportament dels pretendents no és tan desagradable com al poema homèric original. I la seva matança es fa molt ràpidament i netament.
Finalment, la rebuda de Penèlope també és diferent: als Simpsons no desconfia del seu marit, mentre que a l’original li posa alguna prova com la del llit per comprovar si és el seu marit.
Jo crec que hi ha més diferències que semblances, però cal destacar que els personatges estan ben caracteritzats (sobretot els déus), i que en un capítol de set minuts és impossible ser fidel i explicar tota l'”Odiseea”.
Adéu!!
Aquest versió de l'”Odissea” que ens presenta la Sandra té moments realment genials. N’heu destacat molts episodis, però encara hi ha detalls de tota mena per comentar. Què me’n dieu de l’Olimp que s’hi representa? Quin altre déu hi apareix, a part dels esmentats?
Hola!! 🙂
Que estrany que és sentir-ho amb el àudio sud-americà!
La veritat es que no em considero una fanàtica de la serie, però he de dir que la he vist sempre, ja sigui perquè la volia veure la meva família, o el meu novio.
No és estrany que “Els Simpsons” facin la seva versió de “La Odissea”, ja que sempre versionen moltíssims temes, alguns d’ells històrics, o també pel·lícules, grups de música etc.
Així que tot i que per a molta gent, aquesta sigui una serie “tonta” i d’humor fàcil, té un rerefons una mica cultural.
Jo que m’he llegit “Les Aventures d’Ulisses” puc parlar-ne una mica del que surt al capítol:
1- Primer surt el cavall de Troia, quan el porten al territori dels grecs. Més abant, Odisseu decideix tornar a Ítaca sense fer un sacrifici animal, i per això Zeus s’enfada.
A l’Odissea això no passa. Posidó s’enfureix ja que Odisseu ha deixat cec al Cíclop Polifem (que és fill seu).
2- Navegant amb el vaixell, apareixen les sirenes, que fan fugir a Odisseu i els seus homes, perquè són molt lletges.
A l’Odissea no és així. Els homes es tapen les orelles, menys Odisseu, que es lliga a un pal del vaixell per a que no se’l emporten, però per a poder sentir els seus bells cants. A més, les sirenes a l’Odissea tenen aspecte d’ocell.
3- Quan surt la illa de Ítaca, trobem a Penèlope i a Telèmac amb els pretendents. A la fotografia que Penèlope té d’Odisseu, ell és jove, fort i guapo. El posen així per fer riure ja que Odisseu és protagonitzat per Homer, i aquest es lleig, calb i gros.
A la història original, Odisseu no canvia amb el pas del temps, i segueix siguent igual de guapo, fort i jove.
4- Quan arriben a la illa de Circe, aquesta ofereix als homes d’Odisseu, beure del calder que té, i això els converteix en porcs. Desprès Homer se’ls menja.
A la història de la odissea no tots beuen, sinó que Euríloc s’amaga i veu com passa tot. Aquest avisa a Odisseu i aquest salva als companys.
5- Com bé ha dit la Carla, els pretendents no són tan desagradables i Penèlope no reconeix Odisseu quan arriba, sinó que el posa a prova abans.
Adeu !!
Això ja sembla una altre cosa!
Han trigat una mica però… cada cop més comentaris!
Felicitats Sandra!!
Pingback: Anònim
http://mitoslogos.blogspot.com.es/2013/11/la-odisea-de-homer-mitologia-en-los.html
Pingback: Mitologia en Els Simpson! | La cinta de Νίκη
Salve!
És molt interesant que hi hagi capítols dels Simpsons que surtin llibres clàssics. Així molt gent pot saber de que tracta, encara que estiguin una mica diferents.
Salvete!
Que interessant que a sèries de televisió tan populars com els Simpson facin referència a les grans obres literàries de l’Antiga Roma. Em sembla molt bé que hagin fet aquest capítol representant l’Odissea i la Guerra de Troia perquè la sèrie té molta audiència i el seu públic és de totes les edats; així doncs, es pot expandir aquesta història.
Valete!
Salve!
Sí és possible estudiar mitologia amb els Simpsons, perquè en aquest video es veu els origens clàssics. És bo que en dibuixos expliquin coses interessants com ara l’Odissea.
Vale!
Pingback: Un clàssic amb referents clàssics: els Simpsons | La cinta de Νίκη