Fa uns dies el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots amb la paraula ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora des del 2 de mar´del 1999 el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió en català, amb el seu significat i un exemple d’ús.
A classe de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar és ja tradició que els aràcnids i les aràcnides subscrits posin els mots d’origen grec aquí i aquí i els d’origen llatí aquí i aquí.
Enguany utilitzarem aquesta entrada i cada dia que Rodamots ens enviï un mot d’origen llatí el deixarem en comentari, tot explicant el seu origen i l’exemplificarem amb una frase de collita pròpia per tal demostrar que hem copsat bé el significat del mot i ampliar així el nostre vocabulari català d’origen llatí i alhora el lèxic llatí. Rodamots també té Llatinòrum! Comencem, doncs, per aquí i si ens agrada ja ho sabeu: Cada un mot de Rodamots!
Si encara no reps cada dia un mot de Rodamots, en primer lloc t’has de subscriure i el pots rebre per correu electrònic o per Twitter.
Discipuli et discipulae Linguae Latinae
arlar algú confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible.
Quan li dirigiu la paraula s’enrojola i s’embarbussa.
2 Dir alguna cosa embarbussadament, confusament.
No sé què s’embarbussa! Diu que ha vist un assassinat.
ETIMOLOGIA:
De balbucejar, forma desenvolupada de l’antic balbuçar, de balbucient, ‘que balbuceja’, del llatí balbutiens, -ntis.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
Músics, teló! Un focus alça el sol i fa la nit
dintre l’escena del poema.
Blanc, el poeta avança resplendent,
comença amb molt aplom
i s’entrebanca en recitar un vers massa llarg, vol desfer el nus i s’embarbussa i cau
per l’extrem dret.
• Carles Torner, «El substitut», dins L’àngel del saqueig (Barcelona: Edicions 62, 1989)
No es pot córrer –deia ell– girant-se a cada moment, amb una mena d’amor posat en el perseguidor i el desig ocult que ens atrapi la cosa de la qual fugim. Ens convidava a refer les maletes i anar més lluny, o més endins, perquè ara, segons ell, ja ens toca fugir en profunditat. Es contradeia, ja ho veus, entre endinsar-se i elevar-se, i és que de debò li passava el que ens passa a tots quan volem dissimular un fracàs i ens embarbussem.
• Pere Calders, L’ombra de l’atzavara (1964)
ENLLAÇOS:
Carles Torner (Barcelona 1963)
Sales Calders Tísner 100 anys
Els cinc mots de la setmana passada (píndoles per curar el catanyol)
LA FRASE DEL DIA:
Una evocació feta exclusivament amb records d’infantesa és sempre una mena d’auca on només hi ha ratlles gruixudes i colors llampants. Els matisos només es copsen en l’edat madura.
—Carles Soldevila (Barcelona 1892-1967)
De neguit, probable derivat regressiu de neguitós, d’un baix llatí (i)niquitosus o nequitosus, ‘malvat’, d’on ‘ple de mals sentiments i angoixes’, derivat d’iniquitas, ‘iniquitat’.
PASSATGES QUE IL·LUSTREN L’ÚS DEL MOT:
Em sabia greu haver ferit els seus sentiments, i una barreja de vergonya i de temor m’enneguitava sempre que em plantejava anar a veure’ls per demanar-los que em perdonessin. No vaig trepitjar casa seva durant mesos.
• Pius Alibek, Arrels nòmades (Barcelona: La Campana, 2010)
Només l’enneguita una mica el pensar que se n’haurà d’anar a casa sense camisa; però, un cop porti les faldilles i el sac, la falla no es coneixerà pas. Per vestir-se s’haurà de ficar en algun amagatall, perquè, com que no té llençol per a abrigar-se, podria veure’s en una vergonya si algú passés per aquells voltants. Amagatalls rai!…
• Joaquim Ruyra, «La Fineta», dins Pinya de rosa (1920)
Vegeu-ne els passatges complets a la web.
ENLLAÇOS:
Ignasi Aragay: «L’Iraq de Pius Alibek»
Joaquim Ruyra (Girona 1858-Barcelona 1939)
LA FRASE DEL DIA:
El culte de l’èxit és l’únic entre tots els cultes possibles del qual es pot dir això, que els seus seguidors estan condemnats per endavant a esdevenir esclaus i covards.
—Gilbert K. Chesterton, escriptor anglès (1874-1936)
nllestir v
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Acabar de fer, deixar llest; finir.
Un cop hauràs enllestit la feina podràs sortir.
Au, enllesteix d’una vegada, que farem tard!
ETIMOLOGIA:
De llest, del llatí vulgar lexitus, reduït a lextus/lestus, alteració de lectus, participi de legere, ‘llegir’, en el sentit d”escollit, espavilat’.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
EXEMPLE D’ÚS: «Aquests dies ultimen els darrers detalls.»
ÚS CORRECTE: «Aquests dies enllesteixen els darrers detalls.»
EXPLICACIÓ: El tradicional enllestir ha estat substituït per ultimar (tanmateix normatiu) per la senzilla raó que el castellà diu ultimar. Però enllestir continua essent més útil perquè permet dir «Ho tenim enllestit, això, ja?» o «Quan ho penses enllestir?»
• Pau Vidal, El catanyol es cura. Interferències castellà-català (Barcelona: Barcanova, 2012)
ENLLAÇOS:
Un altre: final o finalitat?
Joan Josep Isern: «El catanyol es cura (elogi de Pau Vidal)»
Demà i diumenge: Bellprat, Vila del Llibre 2012
LA FRASE DEL DIA:
No em diguis que és mentida que el sol es banya al mar.
—Feliu Formosa (Sabadell 1934)
Ja m’he inscrit a rodamots
salve,
Marguelida, no me pogut subscriure abans,.
La paraula d’avui és “maror”, que s’utilitza quan el mar està esverat.
És una paraula llatina que possiblement vé de l’expressió “maris agitatio, -onis“, que vol dir “mar agitat”, que amb el pas dels segles hauria acabat com a maró o maror.
Avui la paraula que ens porta Rodamots és ‘cosmos’, que és una manera de referir-se a l’univers. Ha arribat al català pel llatí “cosmos”, i a aquest des del grec.
Salve!
El mot d’avui és: portar cua
Tenir conseqüències.
Les declaracions que ha fet portaran cua; molta gent s’ha sentit ofesa.
També: deixar cua
Salve!
Ja em vaig donar dalta fa dies al Rodamots però comento avui. Em sembla una manera molt original i útil d’apendre paraules mitjançant aquest programa.
Salve!
El mot d’avui és: Embarbussar-se
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1-Parlar algú confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible.Quan li dirigiu la paraula s’enrojola i s’embarbussa.
2-Dir alguna cosa embarbussadament, confusament.
No sé què s’embarbussa! Diu que ha vist un assassinat.
ETIMOLOGIA:
De balbucejar, forma desenvolupada de l’antic balbuçar, de balbucient, ‘que balbuceja’, del llatí balbutiens, -ntis
Salve
ja me inscrit a rodamots es una activitat, una bona activitat per aprendre més coses del llatí i coses semblants espero que no sigui molt dificil.
No és difícil, Youssef, no pateixis!
Heu de posar el llatí en cursiva. Imad, no ho oblidis!
Salve!
Hodie est dies Martis
ante diem octavum Idus Novembres
MMDCCLXV
La paraula que porta avui Rodamots és “sac”. Un sac és una bossa de roba grossa. Vé del llatí saccus, que significa vestit bast.
Vale!
Andreu Punsola
Salve!!
La paraula és:ser el peix que es mossega la cua.
Aquesta frase vol dir que no tens res a fer,és a dir, com una persona que vol fer alguna feina pero no en sap i no té res a fer.
Una frase que he fet amb aquesta frase és:
-Vol jugar a l’Espanyol pero no sap fútbol, és com un peix que es mossega la cua.
Vale!!
Salve!!
Una de les altres paraules de rodamots és portar cua.
Portar cua vol dir tenir conseqüències,problemes.
Una de les frases que he fet amb aquesta paraula és:
-Aquest dissabte tinc partit i m’he trencat el dit, això em podrà portar cua.
Una de les altres paraules de rodamots és:més curt que una cua de conill. Aquesta expressió vol dir curt, de porta durada o llargària. La frase que he fet amb aquesta frase és:
-A classe vaig explicar el mateix set cops i no ho entenien, eren més curts que una cua de conill!
Vale!
Andreu, està molt bé que posis la data en llatí com us vaig comentar, però m’ha sobtat molt l’any! Ens podries explicar d’on surt? Pot ser molt interessant als aràcnides saber-ho!
La paraula d’avui es hoste -essa
Significa persona allotjada gratuïtament en casa d’altre o persona allotjada en un hostal.
La paraula prové del llatí ‘hospes, hospitis’ (el qui dona acollliment)
La meva frase és:
Si vols vindre a casa meva, tinc una habitació d’hostes.
Salve!
Una de les paraules de rodamots és corral. Corral és un pati immediat a la casa,totalment fora o una part.
Es feia servir per tenir els animals,com porcs,conills,gallines,etc.Una de les frases amb aquesta paraula és:
-A casa meva teníem un corral amb sis gallines,dos galls i un altre amb dos porquets.
Una de les altres paraules de rodamots és barret. El barret és una peça de vestir que serveix per cobrir el cap. Una de les frases amb aquesta paraula és:
– El meu tiet s’ha comprat un barret de palla per anar a treballar al camp.
Una de les altres paraules de rodamots és hoste-hostessa.
És la persona que està instal·lada en una casa d’astri. Que s’instal·len en un hostal, una despesa.. Una de les frases que he fet és:
-Van arribar els hostes d’Itàlia i els vam acollir a la despesa perquè no anèssin a un hotel.
Vale!!
Salve!
Una de les paraules d’avui és “pica”. Té la mateixa arrel del llatí, picus. Una pica és una peça de pedra, terrissa o un altre material sostinguda per un peu i amb la finalitat de rebre aigua.
Vale!
Salve!
Lida, quan he posat la data en llatí, l’any era MMDCCLXV, o sigui, 2765. Però si estem al 2012! Com pot ser? Doncs mireu, això és degut a que els romans comptaven els anys des de la fundació de Roma, ab urbe condita, que va ser a l’any 753 abans de Crist del nostre calendari. Per tant, per ells estem a l’any 2765!
Vale
Justa la fusta, Andreu! Per tant, pots continuar datant els teus comentaris com fins ara!
Salve!
El mot d’avui és: pica
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Peça de pedra, de terrissa o d’un altre material, fixada a una paret, sostinguda per un peu, etc., amb una concavitat destinada a rebre aigua o un altre líquid.
Va desparar la taula i va deixar els plats a la pica de la cuina.
Encara no hem aclarit per què s’ha embussat la pica de la font.
ETIMOLOGIA:
De picar, d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del llatí picus, ‘pigot, picot’, i pica, ‘garsa’. Vegeu més informació sobre l’etimologia.
Un altre mot: olla
EXPLICACIÓ:
Els fills hereten les qualitats o els defectes dels pares.
ETIMOLOGIA D’OLLA:
Del llatí olla, mateix significat, del llatí antic aula/aulla, ‘pati; atri; olla’, del grec αύλη, ‘pati, atri’. El mot aula i els seus derivats tenen el mateix origen etimològic.
Vale!
Salve!
Cada dia rebo un correu de rodamots. Està molt bé fer rodamots ja que és una manera original de que tots i totes aprenguem.
De neguit, probable derivat regressiu de neguitós, d’un baix llatí (i)niquitosus o nequitosus, ‘malvat’, d’on ‘ple de mals sentiments i angoixes’, derivat d’iniquitas, ‘iniquitat’.més paraules i els seus origens.
amb segones loc adv
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Amb una intenció encoberta, dissimulada.
M’ho haig de prendre al peu de la lletra o ho has dit amb segones?
També: amb segones intencions
ETIMOLOGIA DE SEGON:
Del llatí secundus, ‘el que ha de seguir, el següent’, participi antic de sequi, ‘seguir’. La preposició segons i els mots seguici, executar, obsequi i secta comparteixen aquest mateix origen etimològic.
PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
—Em refereixo a tocs petits, petites bromes… —va aclarir el noi—. En Jordi sabia que tenia un poder sobre ella i li agradava jugar-hi. Ella, és clar, també jugava i el provocava amb miradetes o frases amb segones. Un dia em va dir que no podia més, que es moria de ganes d’estar amb ell i que l’hi diria obertament.
• Víctor Alexandre, Una història immoral (Barcelona: Proa, 2010)