La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua. La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma s’ha acabat. Ja els romans es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que es deien munda o monus. L’origen de la paraula mona prové de l’evolució de les paraules llatines a partir de munna, que en àrab vol dir “regal”, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua i que el fillol abans anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona eren les postres per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el nen recités un vers. El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida. En l’època romana la mona de Pasqua no era de xocolata ja que encara no tenien aquest ingredient que no descobririen segles després; era una coca decorada amb ous de gallina, amb aquetsa coca celebraven l’inici de la primavera per això encara s’anomena la Pasqua Florida. Si avui voleu menjar-vos la mona i ahir no us la varen regalar, hem pensat d’escriure aquí la recepta de la mona tradicional de Pasqua per si la voleu fer.
- 175 g de farina de força ( s’obtenen de grans de blat dur)
- 90 g d’aigua
- 10 g de llevat fresc de flequer
- 250 g de farina de força
- 2 ous
- 65 g de sucre
- 30-40 ml d’aigua mineral
- ratlladura de llimona
- 25 g d’oli
- la massa mare
- cabell d’àngel
- un parell d’ous durs per a decorar
Molt bon dia de la mona, discipulae! Una manera molt dolça d’acabar les vacances i demà tornar amb força a l’institut!
Recordeu aquell apunt que us vaig recomanar sobre l’origen dels ous de Pasqua i els romans! A veure si en Tom finalment ens en fa cinc cèntims aquí!
Salve:D
Un article molt interessant. Llàstima que ho hagi vist avui, sino hauria pogut fer el pastís ahir, el dia de pasqua! La foto de la mona que hi ha, l’heu fet vosaltres?
Vale!
SALVEE!
mmmmm.. quina bona pinta que fa!!! 🙂
desconeixia l’origen de la paraula mona, que prové de l’evolució de les paraules llatines a partir de munna, que en àrab vol dir “regal” i en veritat es això un regal que el padri li fa al seu fillol.
No sabia tampoc que l’ou de les mones representa el principi de la vida.
VALEEEEE!
Salve 🙂 !
Molt bon apunt noies! Jo ara la mona ja no la faig, perquè ja sóc grandeta però tot hi així segueixo mantenin la tradició reunint-me amb els meus padrins, i celebran-t’ho.
Aquesta mona no s’assembla gaire a la que jo solia menjar, encara que ja sabia que abans eren així.
VALE 😀
Salve! ja provaré de fer aquesta mona, té molt bona pinta! A Anglaterra encara la fan d’ous també però ara aquí ha passat a ser la mona de xocolata! 🙂
Valee
Salve!
Molt bon apunt Andrea Balart, Irina Balart i Alba Carrasco. Trobo que esta molt treballat i no tan sols us heu limitat a buscar informació sobre l’origen de aquesta particular tradició, sinó que encara heu buscat la recepta , per tal de que tota la gent pugui gaudir de aquest ric menjar.
M’ha sorprès molt el fet de que la mona en un principi no fos de xocolata, però clar si no existia com anaven a fer-la servir..
Estaria ver poder veure un vídeo on es vegi la preparació de la mona, però d’aquesta manera també queda bé.
mmmmmm quina bona pinta! jajaja jo ja no tinc mona però sempre l’he fet! trobo que és una tradició per a treure somrriures als nens eh! jajaja Ave!
Salve! 🙂
Enhorabona per l’article, és molt interessant saber d’on prové la tradició de la mona i l’origen de la paraula. Està molt bé la recepta, té molt bona pinta encara que pel meu gust li treuria els ous durs que porta.
Tot i això m’ha semblat una bona proposta relacionant la cuina romana amb aquestes vacances de pasqua.
VALE!
Salve!!
No sabia l’història de les mones de pasqua ni sabia fer una jaja ja ho provaré.
Vale!!!
Salve!!
Jo tampoc sabia d’on provenia la mona de pasqua, si que sabia que era tradició això de l’ou dur!! Ja provare de fer-ho a casa!! 😀
Vale!!
SALVEE!
Jo l’historia de la mona de Pasqua ja la savia, i sempre m’han regalat la mona els meus padrins, ara ja no hem regalen mona, però si que hem fan algun regal, i ens seguim ajuntant, per celebrar el dia. Felicitats per l’apunt!
VALEE! =D
suposu que esta bona pero veig q no porta res de xocolota llavors molt no m’agradaria la vritat pero aixo d’intentar de fer una a casa no perque no sen dona be la cuina pero bueno es veo que esta bona aixo de la tradicio es increible com desde fa segles molt temps encara segueix estan present!
Salve!!
Aquesta mona té molt bona pinta,ni sabia que significaven el principi de la vida.
Salve! 😀
No sabia d’on provenia la paraula mona ni tampoc el significat de l’ou que sempre hi ha a totes les mones.
Té molt bona pinta la mona ha d’estar bona!:)
Valeee
Salve!
No savia que el nom mona provenia de la paraula romana “munnua” (que en arab vol dir regal) ni que els romans la regalaben com a senyal d’amistat.
Molt interesant l’article!
Vale! 😀
Salve!!
Bé,jo no celebro la mona i tampoc tinc padrí però trobo que és molt bonic l’origen de la paraula “mona”!
Tot i això, suposo que algun dia, provare de fer-ne alguna amb aquesta recepta 😀
Per cert, jo també vull que el Tom ens faci cinc cèntims de l’article aquell en anglès! 😀
Vale!
Salve!
Ja havia sentit que les mones abans eren diferents, tot i així segueixo preferint la meva mona de xocolata de sempre! Encara que aquesta també té bona pinta, tot s’ha de dir. Felicitats per l’apunt noies 😀
Salve!!
Jo particularment no sabia que la mona de pasqua portaba ous de veritat i que portava tants ous com anys tenies.
Té bona pinta i tot, pero ni amb aquestes magnifiques indicacions crec que sigui capaç de fer-la jaja.
Jo vaig menjar un troç de la mona del meu germá, que per cert, era boníssima..
Ara ja se d’on prové el nom de mona i la costum de decorar-la amb ous..
Valee!!
Salve!
Ara que ja ha passat la mona ha estat bé saber-ne el seu origen, perquè el desconeixia. Tampoc sabia que era tradició l’ou dur.
Està bé posar-ne la recepta, potser algun dia m’animo i en faig una.
Vale!
BONUM DIEM!!!!
és un bon treball i molt interessant, mai m’havia posat a pensar quin deuria ser el significat de perquè sempre es fiquen ous a les mones:O ni tampoc sabia que mona provingués de ‘munna’ que significa regal en àrab. ara veient aquest apunt m’han entrat ganes de torna a menjar les mones que vaig menjar dilluns jajaj mmmhhh.. En la meva família la mona mai falla, no té re a veure amb el S. XVIII que la regalaven sol fins als 12, nosaltres fins hi tot als 21 jajajaj
valeeeee!
Jo de petita sempre celebrava la mona,però ara ja no la celebro. M’agrada molt aquesta mona i està molt ben feta. Felicitats!
salvee
quiiina piintaaa jajaja, pero yo no podria fer-la perque aixo de la cuina no se m’en dona molt be…
desconeixia el seu origen, molt interesant i tampoc sabia la tradició de l’ou d’ur
salveee! 😀
Te molt bona pinta aquesta mona, encara que prefereixo més les mones d’avui dia amb els ous de xocolata, que m’encanta! jajaja Encara que ara més que res la mona la celebro per la meva germana petita.
Tampoc coneixia que la paraula mona, prove de l’evolucio de munna, i que en àrab vol dir regal, (regal que fa els padrins als fillols el dia de pascua.)
vale!