Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
jana
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Fada, dona d’aigua.
Les dones del poble feien por a les criatures dient que les janes les agafarien.
ETIMOLOGIA:
Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües
“follet”
DEFINICIÓ:
Esperit familiar, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, que habita certes cases o llocs, turmenta la gent durant el son, etc.
ETIMOLOGIA:
De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
“butoni”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Fantasma imaginari amb el qual es fa por als xiquets.
Porta’t bé que si no vindrà el butoni.
ETIMOLOGIA:
Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
“cuca fera”
DEFINICIÓ:
Drac, animal monstruós o fabulós.
Especialment, figura de drac monstruós, moguda per homes que hi van amagats a sota, que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus d’algunes poblacions (Tortosa, Morella) per a representar la idolatria o l’heretgia vençuda per la religió veritable (DCVB).
ETIMOLOGIA:
Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
“grandia”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Entrat el dia, quan el sol ja és ben alt; tard (però sempre dins el matí).
Ja és molt grandia; no és hora d’anar a escola.
M’he aixecat grandia perquè tenia son.
Fer grandia: arribar tard a una funció o a un lloc, durant el matí.
S’escriu també gran dia.
ETIMOLOGIA:
Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard.
“ferm”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
1 Amb força; intensament.
2 Molt, en gran manera (Rosselló, Conflent, Mallorca).
Aquest mosso treballa ferm.
“badar uns ulls com uns salers”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Estar molt atent o vigilant.
No volia que se li escapés, així que va obrir uns ulls com uns salers.
Baden uns ulls com uns salers perquè tenen una gran curiositat per saber què passa.
Uns ulls com salers vol dir tenir-los molt oberts.
També: obrir uns ulls com a gots; fer uns ulls com unes taronges
-Mot: vós
-Etimologia: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
-Frase: Aniré amb vós a la festa del dimarts.
“cacic”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
1 Persona influent que exerceix un control sobre els assumptes polítics, administratius o socials en certes societats rurals.
Quan es convocaven eleccions, el cacic del poble sempre els deia a qui havien de votar.
2 Cap indígena dels pobles de l’Amèrica Central i del Perú.
ETIMOLOGIA:
Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
”
credença”
DEFINICIÓ:
Tauleta, prestatges, armariet, on es posen els objectes que es volen tenir a mà per al servei de taula, de l’altar, etc.
ETIMOLOGIA:
De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
“atziac -aga”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Infaust, no favorable, que porta una desgràcia.
Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
ETIMOLOGIA:
Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
“pencar”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Treballar o esforçar-se molt en una feina (col·loquial).
Si ens en volem sortir, haurem de pencar de valent.
Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
“vós”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc.; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural.
Padrina, vós demaneu el que necessiteu.
Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT: Escacs.
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: Em van regalar un joc d’escacs pel meu aniversari.
MOT: Farsa.
ETIMOLOGIA: Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Ens van advertir que la seva empresa era una farsa, només volia prendre’ns els diners.
MOT: Credença.
ETIMOLOGIA: De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: Al calaix de la credença tinc totes les coses necessàries.
MOT: Atziac –aga.
ETIMOLOGIA: Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: És una persona atziaga, sempre porta alguna cosa dolenta.
MOT: Imant.
ETIMOLOGIA: Del català antic aïmant, llatí vulgar adimantem, alteració d’adamas, -ntis, i aquest, del grec αδάμας, -αντος, ‘acer, diamant’, derivat de δαμάω, ‘jo domo’, ‘venço’, amb el sentit primitiu d”indomable, resistent’; originàriament el nom de l’imant i el del diamant són una mateixa paraula (com encara fa Llull amb azamant), aplicada a les dues pedres per la duresa de totes dues.
FRASE: Vaig posar al frigorífic un imant amb forma de poma.
MOT: Pencar.
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE: Va pencar moltísim per aconseguir aprovar aquell examen.
MOT: Vós.
ETIMOLOGIA: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Vós em veu dir una cosa que no heu acomplert.
MOT: Baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda– (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sempre ve de l’hort, mai es dona compta de res.
Salve 🙂 !
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: Per fi he guanyat la partida d’escacs contra el Jordi.
MOT: farsa
ETIMOLOGIA: Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Tot això és una farsa.
MOT: credença
ETIMOLOGIA: De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: Aquests objectes van sobre la credença.
MOT: atziac
ETIMOLOGIA: Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: És molt atziac, sempre ens porta mala sort.
MOT: pencar
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE: Deixa de pencar i distreu-te un moment.
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Vós no sabeu res del que està passant.
MOT: baixar de l’hort.
ETIMOLOGIA: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Baixa de l’hort i assabentat de les coses.
VALE 😀
MOT:
ETIMOLOGIA:
FRASE:
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA D’HORT: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT: vós pron
ETIMOLOGIA: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Padrina, vós demaneu el que necessiteu. Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT: pencar v
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE: Si ens en volem sortir, haurem de pencar de valent. Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
VALEE!!
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA: del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak
FRASE: Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI.
MOT:farsa
ETIMOLOGIA: Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE:En molts serveis com ara els de telefonia, electricitat, aigua, transport públic i altres, la lliure competència és una farsa.
MOT: atziac -aga
ETIMOLOGIA: Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE:Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT:pencar
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT:baixar de l’hort
ETIMOLOGIA:Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE:Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT: Baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sempre va a l’hort i porta tomàquets
MOT: enutjós -osa adj
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
MOT: enutjós -osa adj
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
Ave!
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Cuca fera és una revista educativa per a nens i nenes
MOT: Enutjós –osa.
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: És una persona realment enutjosa, sempre està molestant.
MOT: Enutjós –osa.
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: En Manel es molt ejentuós, no l’hi cau bé a ningú.
MOT: llur adj i pron
ETIMOLOGIA: Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE: Els germans demanaren explicacions a llur pare.
La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
MOT: sirena.
ETIMOLOGIA: del llatí tardà: sirena, llatí clàssic: siren, -enis, del grec: seiren, acusatiu: seirena, amb mateix significat.
FRASE: la meva germana es disfressa de sirena amb una cua de peix que li va fer la meva àvia
MOT: Llur.
ETIMOLOGIA: Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en –u– per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu –los.
FRASE: Llurs avis van arribar aviat.
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí “Diana”, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Anava tant begut que va dir que havia vist una jana a l’aigua.
MOT: Cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí “ferus”, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: De petita tenia molta por a la cuca fera
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar “batare”, ‘obrir, badar’, derivat de “bat”, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar “bataculum”, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb “bataculare”, ‘badallar’.
FRASE: Va estar badant uns ulls cm uns salers perquè ho volia tenir tot controlat.
MOT:no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA: Del llatí “amnare”, evolució d’una forma “amlare”, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada “d’ambulare”, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: La seva relació es veia des de lluny que no podia anar ni amb rodes.
MOT:Avui a la nit es lliuren els premis Gaudí de cinema a Barcelona. Com és sabut, des dels seus inicis el cinema ha estat dominat per la indústria nord-americana, com ho reflecteixen els nombrosos manlleus de l’anglès que fem servir en parlar de cinema. Aquesta setmana en veurem uns quants.
MOT: nominar
ETIMOLOGIA: De l’anglès “nominate”, del llatí “nominare”, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: M’agradaria estar nominada per oscars!!
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès “prequel”, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí “sequela”, derivat de “sequi”, ‘seguir’.
FRASE: M’han dit que tornaran a fer una prequela de Titanic un altre cop!
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí “scaccus”, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: El meu avi era molt bo jugant al escacs. Havia guanyat molts cops.
MOT:farsa
ETIMOLOGIA: Del francès “farse” (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar “farsus”, llatí clàssic “fartus”, participi de “farcire”, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Al final de la pel·lícula vam veure com l’home era un farsant ja que només s’havia casat amb ella per diners.
MOT: atziac -aga
ETIMOLOGIA: Del català antic “abciach” (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí “aegyptiacus”, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Ultimament ella esta molt trista perquè l’altre dia va tenir un atziac.
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí “vos”, ‘vosaltres’.
FRASE: Aniré amb vós a Barcelona
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí “hortus”, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sembla que vinguis de l’hort! Això ho sabia tothom!
MOT:enutjós -osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar “inodiare”, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Estic realment enutjada pel que m’ha fet.
MOT:llur
ETIMOLOGIA: Del llatí “illorum”, ‘d’ells’, genitiu plural d'”ille”, ‘ell’, que donà l’antic “llor”, canviat en -u- per influx del datiu llatí “lui”; del plural “lurs”, reduït a “lus”, prové el datiu -los.
FRASE: Van agafar llur motxilles i se’n van anar.
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí “Diana”, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Està tan boig que havia vist una jana
MOT: Cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí “ferus”, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Li fa molta por trobar una cuca fera
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar “batare”, ‘obrir, badar’, derivat de “bat”, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar “bataculum”, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb “bataculare”, ‘badallar’.
FRASE: Va estar badant uns ulls cm uns salers perquè no volia que res sortís malament,
MOT:no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA: Del llatí “amnare”, evolució d’una forma “amlare”, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada “d’ambulare”, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Allò no podia progressar ni anant amb rodes.
MOT: nominar
ETIMOLOGIA: De l’anglès “nominate”, del llatí “nominare”, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: Aquella pel·lícula ha estat nominada al concurs.
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès “prequel”, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí “sequela”, derivat de “sequi”, ‘seguir’.
FRASE: M’han dit que tornaran a fer una prequela d’aquella pel·lícula
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí “scaccus”, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: M’agrada molt jugar a escacs
MOT:farsa
ETIMOLOGIA: Del francès “farse” (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar “farsus”, llatí clàssic “fartus”, participi de “farcire”, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Tot aquest enrrenou és una farsa.
MOT: atziac -aga
ETIMOLOGIA: Del català antic “abciach” (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí “aegyptiacus”, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Està molt ausent perquè va tenir un atziac
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí “vos”, ‘vosaltres’.
FRASE: Us compraré una samarreta a vós.
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí “hortus”, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Ara baixa de l’hort! Si ja fa temps que se sabia!
MOT:enutjós -osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar “inodiare”, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Ell s’enutjarà quan ho sàpiga.
MOT:llur
ETIMOLOGIA: Del llatí “illorum”, ‘d’ells’, genitiu plural d’”ille”, ‘ell’, que donà l’antic “llor”, canviat en -u- per influx del datiu llatí “lui”; del plural “lurs”, reduït a “lus”, prové el datiu -los.
FRASE: Ell va agafar llur llibre.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Farem una mica de caliu si seiem tots junts.
MOT: escalfapanxes
FRASE: D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE: encendré l’escalfaplanxes a veure si dona més calor
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare>/em> cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: La bruixa va fer un encanteri.
MOT: sirena
ETIMOLOGIA:D el llatí tardà sirena>/em>, llatí clàssic siren, -enis>/em>, i aquest, del grec seiren>/em>, acusatiu seirena, mateix significat.
FRASE: Vaig llegir un conte de sirenes.
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA: De nom>/em>, del llatí nomen>/em>, mateix significat, i cosa, del llatí >causa/em>, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
FRASE: Em vai nomoscar d’ell
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus>/em>, mateix significat.
FRASE: És l’home amb més bonícia del món, mai fa mal a ningú.
MOT: balb -a
ETMOLOGIA: Del llatí balbus>/em>, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: No balbucegis que no t’entenc
MOT: de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar “fictus, -a”, -um, participi de “figere”, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com “petra ficta”, sorgí el substantiu “fita”, ‘molló’.
FRASE: El vaig mirar de fit a fit.
MOT: avinença
ETIMOLOGIA: del llatí “advenire”, ‘arribar’.
FREASE: M’avinc molt amb el meu cosí.
MOT: LLar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí “Lar, Laris”, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa
FRASE: El meu veí té una llar de foc molt bonica
MOT:cameo
ETIMOLOGIA: De l’anglès cameo, mateix significat, originalment ‘camafeu’, de l’italià cam(m)eo, del francès antic camaheu o camaieu, d’origen incert.
FRASE: Els cameos d’Alfred Hitchcock a les pel·lícules que dirigia es van fer molt famosos.
MOT: càsting
ETIMOLOGIA:De l’anglès casting, mateix significat, de to cast, ‘assignar un paper’.
FRASE:Més de 300 persones es van presentar al càsting per a l’anunci, però al final només en van seleccionar vuit.
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: biòpic
ETIMOLOGIA:De l’anglès biopic, abreviació de biographical (motion) picture, ‘pel·lícula biogràfica’.
FRASE:Volien fer un biòpic sobre Pau Casals, però no trobaven diners per produir-lo.
MOT: escacs
ETIMOLOGIA:Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’
FRASE:Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI.
MOT: farsa
ETIMOLOGIA:Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’;
FRASE:En molts serveis com ara els de telefonia, electricitat, aigua, transport públic i altres, la lliure competència és una farsa.
MOT: credença
ETIMOLOGIA:De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: sinó que havien regirat sense presses els dos calaixos de la credença del menjador
MOT: atziac
ETIMOLOGIA:Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT: pencar
ETIMOLOGIA:De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA:Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE:Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA:Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE:Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT:enutjós
ETIMOLOGIA:D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
MOT: llur
ETIMOLOGIA:Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE:La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Després d’aquella trobada revifà el caliu de l’amistat.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA:De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE:El mot capfoguer, més sovint en plural, capfoguers, indica una de les peces de pedra o de metall que a les llars serveixen per sostenir la llenya de cremar o evitar que el foc s’ofegui
MOT: escalfapanxes
ETIMOLOGIA:D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE:A la gran sala de la casa hi havia un escalfapanxes on cremaven grossos tions que anàvem a recollir a la platja, quan baixava la marea
MOT: foc a terra
ETIMOLOGIA:Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
FRASE: En un costat del menjador hi havia un enorme foc a terra de pedra massissa.
MOT: haver-ni per tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA:Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
FRASE:N’hi ha per a tirar el barret al foc: se’ns ha espatllat la caldera, ara que comença a fer fred, i el tècnic diu que no podrà venir fins divendres.
MOT: a foc i flama
ETIMOLOGIA:De manera violenta, per la força, de mala manera; a mata-degolla.
FRASE:Val més que els ho dónes a les bones perquè eixos són uns animals i qualsevol dia vindran i s’ho emportaran a foc i flama i serà pitjor.
MOT: foc i lloc
ETIMOLOGIA:Contribució de caràcter comunal d’Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
FRASE:L’impost tradicional del foc i lloc grava el fet de residir en el territori d’una parròquia.
MOT: treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA:De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Quan el vaig trobar, treia foc pels queixals; acabava de saber que el banc li havia cobrat 40 euros de comissió per ingressar el xec.
MOT: drac
ETIMOLOGIA:Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó per via popular.
FRASE: La llegenda diu que sant Jordi va matar el drac.
MOT: jana
ETIMOLOGIA:Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Les dones del poble feien por a les criatures dient que les janes les agafarien.
MOT: follet
ETIMOLOGIA:De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
FRASE: Quan un follet va oferir als alcaldes de Vellafont i Fontvellosa concedir-los un desig amb la condició que a l’altre li concediria el doble,
MOT: butoni
ETIMOLOGIA:Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
FRASE: Porta’t bé que si no vindrà el butoni.
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA:Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE:amb una cuca fera marítima al costat, i tot era increïblement fantàstic. No feia ni quatre dies que parlava de política irlandesa amb un capità mercant.
MOT: grandia
ETIMOLOGIA:Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard.
FRASE:M’he aixecat grandia perquè tenia son.
MOT: ferm
ETIMOLOGIA:Amb força; intensament.
FRASE:Aquest mosso treballa ferm.
MOT: badar els ulls com uns salers
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’.
FRASE:Baden uns ulls com uns salers perquè tenen una gran curiositat per saber què passa
MOT: cacic
ETIMOLOGIA:Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
FRASE: Quan es convocaven eleccions, el cacic del poble sempre els deia a qui havien de votar
MOT: no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE:Això no pot anar ni amb rodes; si no hi ha silenci, no podrem treballar.
MOT: nominar
ETIMOLOGIA:De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE:Pa negre’ va estar a punt de ser nominada per a l’Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.
MOT: cameo
ETIMOLOGIA:De l’anglès cameo, mateix significat, originalment ‘camafeu’, de l’italià cam(m)eo, del francès antic camaheu o camaieu, d’origen incert.
FRASE: Els cameos d’Alfred Hitchcock a les pel·lícules que dirigia es van fer molt famosos.
MOT: càsting
ETIMOLOGIA:De l’anglès casting, mateix significat, de to cast, ‘assignar un paper’.
FRASE: Més de 300 persones es van presentar al càsting per a l’anunci, però al final només en van seleccionar vuit.
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: biòpic
ETIMOLOGIA:De l’anglès biopic, abreviació de biographical (motion) picture, ‘pel·lícula biogràfica’.
FRASE:Volien fer un biòpic sobre Pau Casals, però no trobaven diners per produir-lo.
MOT: escacs
ETIMOLOGIA:Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’
FRASE:Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI.
MOT: farsa
ETIMOLOGIA:Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’;
FRASE:En molts serveis com ara els de telefonia, electricitat, aigua, transport públic i altres, la lliure competència és una farsa.
MOT: credença
ETIMOLOGIA:De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: sinó que havien regirat sense presses els dos calaixos de la credença del menjador
MOT: atziac
ETIMOLOGIA:Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT: pencar
ETIMOLOGIA:De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA:Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE:Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA:Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE:Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT:enutjós
ETIMOLOGIA:D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
MOT: llur
ETIMOLOGIA:Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE:La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
MOT: gresca f
ETIMOLOGIA: Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení de graeciscus, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Ens ha mirat desafiant, com si busqués gresca.
Salve!
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí “Diana”, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Anava tant begut que va dir que havia vist una jana a l’aigua.
MOT: Cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí “ferus”, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: De petita tenia molta por a la cuca fera
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar “batare”, ‘obrir, badar’, derivat de “bat”, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar “bataculum”, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb “bataculare”, ‘badallar’.
FRASE: Va estar badant uns ulls cm uns salers perquè ho volia tenir tot controlat.
MOT: no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA: Del llatí “amnare”, evolució d’una forma “amlare”, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada “d’ambulare”, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: La seva relació es veia des de lluny que no podia anar ni amb rodes.
MOT: nominar
ETIMOLOGIA: De l’anglès “nominate”, del llatí “nominare”, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: M’agradaria estar nominada per oscars!!
MOT: preqüela
ETIMOLOGIA:De l’anglès “prequel”, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí “sequela”, derivat de “sequi”, ‘seguir’.
FRASE: M’han dit que tornaran a fer una prequela de Titanic un altre cop!
MOT: escacs
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí “scaccus”, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: El meu avi era molt bo jugant al escacs. Havia guanyat molts cops.
MOT:farsa
ETIMOLOGIA: Del francès “farse” (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar “farsus”, llatí clàssic “fartus”, participi de “farcire”, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Al final de la pel·lícula vam veure com l’home era un farsant ja que només s’havia casat amb ella per diners.
MOT: atziac -aga
ETIMOLOGIA: Del català antic “abciach” (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí “aegyptiacus”, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Ultimament ella esta molt trista perquè l’altre dia va tenir un atziac.
MOT: vós
ETIMOLOGIA: Del llatí “vos”, ‘vosaltres’.
FRASE: Aniré amb vós a Barcelona
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí “hortus”, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sembla que vinguis de l’hort! Això ho sabia tothom!
MOT:enutjós -osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar “inodiare”, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Estic realment enutjada pel que m’ha fet.
MOT:llur
ETIMOLOGIA: Del llatí “illorum”, ‘d’ells’, genitiu plural d’”ille”, ‘ell’, que donà l’antic “llor”, canviat en -u- per influx del datiu llatí “lui”; del plural “lurs”, reduït a “lus”, prové el datiu -los.
FRASE: Van agafar llur motxilles i se’n van anar.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Després d’aquella trobada revifà el caliu de l’amistat.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA:De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE:El mot capfoguer, més sovint en plural, capfoguers, indica una de les peces de pedra o de metall que a les llars serveixen per sostenir la llenya de cremar o evitar que el foc s’ofegui
MOT: escalfapanxes
ETIMOLOGIA:D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE:A la gran sala de la casa hi havia un escalfapanxes on cremaven grossos tions que anàvem a recollir a la platja, quan baixava la marea
MOT: foc a terra
ETIMOLOGIA:Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
FRASE: En un costat del menjador hi havia un enorme foc a terra de pedra massissa.
MOT: credença
ETIMOLOGIA:De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
FRASE: sinó que havien regirat sense presses els dos calaixos de la credença del menjador
MOT: atziac
ETIMOLOGIA:Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT: pencar
ETIMOLOGIA:De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA:Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE:Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut.
Vale!
Salve 🙂 !
MOT: enutjós/osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Tot va ser força enutjós, va fer molt fred cada dia.
MOT: llur
ETIMOLOGIA: Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
FRASE: Van haver de demanar-li perdó a llur avi.
MOT: gresca
ETIMOLOGIA: Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení de graeciscus, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Ja n’hi ha prou de tanta gresca!
VALE 😀