Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
MOT: pífia
ETIMOLOGIA:
Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa.
LA FRASE DEL DIA:
La veritable originalitat consisteix a ordenar d’una forma clara les idees òbvies.
MOT: gai -a
ETIMOLOGIA:
De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità
LA FRASE DEL DIA:
Per a tenir sempre raó hi ha un camí magnífic: consisteix a no fer res, a quedar-se estratègicament i heroicament al marge.
MOT:de fit a fit
ETIMOLOGIA:
Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar fictus, -a, -um, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
LA FRASE DEL DIA:
Qualsevol predisposició en favor d’una forma podrida de govern ens incapacitarà per a discernir-ne una de bona.
MOT:balb -a
ETIMOLOGIA:
Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
LA FRASE DEL DIA:
La felicitat s’assembla a la satisfacció que produeix la immobilitat quan trobes la posició al llit. Si la trobes, val més no tocar res perquè un cop l’has perdut és difícil retrobar-la.
MOT: drut, druda
ETIMOLOGIA:
De l’occità dels trobadors drut, ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a l’home o la dona potents o sensuals, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos, ‘fort, vigorós’.
LA FRASE DEL DIA:
Quan no es té l’orgull inofensiu d’explicar les coses als altres, és que es té la vanitat idiota de creure’s incomprès. En nom dels principis higiènics més elementals, convé que tothom hi digui la seva. Després, el temps, amb el garbell de granet fi, dirà l’última paraula.
MOT:vessar-la
ETIMOLOGIA:
Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
LA FRASE DEL DIA:
El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l’ànima.
Mot: treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA: De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Quan el vaig trobar treia foc per els queixals.
MOT: drac
ETIMOLOGIA: Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó per via popular
FRASE: La llegenda diu que sant Jordi va matar el drac.
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Les dones del poble feien por a les criatures dient que les janes les agafarien.
MOT: follet
ETIMOLOGIA: De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’
FRASE: No volia que se li escapés, així que va obrir uns ulls com uns salers.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: vull unes patates al caliu sius plau.
MOT: escalfapanxes
FRASE: D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE: encen l’escalfapanxes per així quan arribem estigui l’habitació calenta.
Salve 🙂 !
MOT: grandia
ETIMOLOGIA: Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard.
FRASE: Encara no és grandia, anem a la platja!
MOT: badar uns ulls com uns salers
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’.
FRASE: Volia assebentar-me de tot, doncs vaig obrir els ulls com un salers.
VALE 😀
MOT:cacic m
ETIMOLOGIA:Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
FRASE:Quan es convocaven eleccions, el cacic del poble sempre els deia a qui havien de votar.
salve!
MOT: clemàstecs
ETIMOLOGIA:Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum
FRASE: coíem el menjar en una olla que penjava dels clemàstecs.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’
FRASE: Abner va atiar el caliu fins que van brollar flames i va afegir-hi una mica de llenya.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA: De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE:Sus dels dos capfoguers de la casa pairal on, freda, reposa la cendra,
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
FRASE:N’hi ha per tirar el barret al foc, sinó que ni barret ens queda en l’època trista que ens ha tocat viure.
MOT: butoni
ETIMOLOGIA:Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
FRASE: Feia l’efecte que veia, jo què sé, el butoni.
Salve!
Mot:foc i lloc
ETIMOLOGIA: Contribució de caràcter comunal d’Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
FRASE:L’impost tradicional del foc i lloc grava el fet de residir en el territori d’una parròquia
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus, mateix significat
FRASE: Ha donat tota la seva fortuna a obres de caritat per pura bonícia.
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA: De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; per tant donar nom a una cosa
FRASE:Si sols tingués un nom enrevoltat de totes les coses
només un sol mot per designar-les passaria el nom per cada cosa fins a nomcosar-la.
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Qui fa un erro, i pot i no en fa altre, perdona-li sa falta
MOT:tàndem
ETIMOLOGIA:Bicicleta pensada per ser accionada per dues o més persones situades l’una darrere l’altra.
FRASE:D’acord! Vaig a construir un tàndem de seguida!
MOT: Badar uns ulls com uns salers.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’.
FRASE: No volia perdre’s res de classe i va obrir els ulls com uns salers.
MOT: no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Això no pot anar ni amb rodes; si no hi ha silenci, no podrem treballar.
MOT:nominar v
ETIMOLOGIA: De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE:’Pa negre’ va estar a punt de ser nominada per a l’Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.
Els mots del llatí a través de l’anglès: Do you speak Latin
Salve 🙂 !
MOT:cacic
ETIMOLOGIA:Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
FRASE:Ell, tan cacic com és sempre l’acertava en política.
MOT:no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE:Això és insostenible, no pot anar ni amb rodes.
MOT:nominar
ETIMOLOGIA: De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: Estava nominada, però no va guanyar el premi.
VALE 😀
MOT:no poder anar ni amb rodes
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE:Això no pot anar ni amb rodes; si no hi ha silenci, no podrem treballar.
MOT:nominar
ETIMOLOGIA:De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE:Pa negre’ va estar a punt de ser nominada per a l’Oscar.
MOT: No poder anar ni amb rodes.
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Això no funcionarà ni amb rodes.
MOT: Nominar.
ETIMOLOGIA: De l’anglès nominate, del llatí nominare, ‘nomenar’, de nomen, ‘nom’.
FRASE: Aquella pel•lícula va estar nominada a l’Oscar.
MOT: preqüela f
ETIMOLOGIA: De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl·laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Diuen que faran una preqüela de ‘Jackie Brown’ sense Quentin Tarantino.
MOT: grandia
ETOMOLOGIA:
Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard.
FRASE: M’he aixecat grandia perquè tenia son.
MOT: ferm
ETOMOLOGIA:
Amb força; intensament.
Molt, en gran manera (Rosselló, Conflent, Mallorca).
FRASE: Aquest mosso treballa ferm.
MOT:badar uns ulls com uns salers
ETOMOLOGIA:
Del llatí vulgar batare, ‘obrir, badar’, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’.
FRASE: Baden uns ulls com uns salers perquè tenen una gran curiositat per saber què passa.
MOT:cacic
ETOMOLOGIA:
Del castellà cacique, provinent del taïno de Santo Domingo, que significa ‘reietó d’indis’.
FRASE: Quan es convocaven eleccions, el cacic del poble sempre els deia a qui havien de votar.
MOT: no poder anar ni amb rodes
ETOMOLOGIA:
Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Això no pot anar ni amb rodes; si no hi ha silenci, no podrem treballar.
Ihssan, què és això de l'”ETOMOLOGIA”?
MOT: Preqüela.
ETIMOLOGIA: De l’anglès prequel, mateix significat, mot format amb el prefix pre- i la segona síl•laba de sequel, ‘seqüela’, del llatí sequela, derivat de sequi, ‘seguir’.
FRASE: Anirem a veure la preqüela de la meva pel•lícula favorita.
MOT: escacs m pl
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak
FRASE: Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI.
MOT: escacs m pl
ETIMOLOGIA: Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.
FRASE: Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI
MOT: credença f
ETIMOLOGIA: De l’italià credenza (baix llatí credentia), ‘confiança’, del costum dels grans senyors italians que, per por de ser emmetzinats, feien tastar abans els menjars que els servien, operació anomenada far la credenza; el nom s’estengué a la tauleta annexa on es posaven els menjars que se servien.
MOT: farsa f
ETIMOLOGIA: Del francès farse (avui mal escrit farce), i aquest, del llatí vulgar farsus, llatí clàssic fartus, participi de farcire, ‘farcir’; pel fet d’haver-se introduït primer aquestes peces còmiques enmig de les representacions dels misteris, com un farciment. Altres mots de la mateixa família són farsant, fartaner i infart.
FRASE: Tot és bambolla i farsa que suportar no puc
MOT: atziac -aga adj
ETIMOLOGIA: Del català antic abciach (Ausiàs March), provinent d’egipciach (Tirant lo Blanc), i aquest, del llatí aegyptiacus, ‘egipci’, aplicat antigament a certs dies de l’any considerats infaustos o perillosos, segons teories dels antics astròlegs egipcis.
FRASE: Dissabte va ser un dia atziac per als fans de Whitney Houston.
MOT: imant m
ETIMOLOGIA: Del català antic aïmant, llatí vulgar adimantem, alteració d’adamas, -ntis, i aquest, del grec αδάμας, -αντος, ‘acer, diamant’, derivat de δαμάω, ‘jo domo’, ‘venço’, amb el sentit primitiu d”indomable, resistent’; originàriament el nom de l’imant i el del diamant són una mateixa paraula (com encara fa Llull amb azamant), aplicada a les dues pedres per la duresa de totes dues.
FRASE: Fins no fa gaire, el sector immobiliari era un imant per a inversors i especuladors.