Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
MOT: Llar de foc.
ETIMOLOGIA: Del llatí Lar, Laris, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’.
FRASE:Teníem molt fred, i vam anar a la llar de foc, per escalfar-nos.
MOT: Clemàstecs.
ETIMOLOGIA: Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE: Totes les olles estan penjades al clemàstec.
MOT: Caliu.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Després de encendre la llar de foc, només va quedar el caliu.
MOT: Capfoguer.
ETIMOLOGIA: De ‘cap’ i ‘foguer’, ‘que serveix per a fer foc’
FRASE: Per que el foc no s’ofegui, utilitza els capfoguers.
MOT: Escalfapanxes.
ETIMOLOGIA: ‘D’escalfar’ (del llatí vulgar ‘calefare’, reducció de ‘calefacere’, mateix significat) i ‘panxa’ (també del llatí ‘pantex’, -‘icis’, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar ‘pantica’).
FRASE: Si tens fred, engega l’ escalfapanxes.
Salve! 🙂
MOT: llar de foc.
ETIMOLOGIA: Del llatí “Lar”, “Laris”, cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa.
FRASE: A casa tenim una llar de foc molt bonica.
MOT: caliu.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar “calivum”, mateix significat, derivat de “calidus”, ‘cald, calent’, i “calere” ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Per dinar teniem patates al caliu.
MOT: capfoguer.
ETIMOLOGIA: De “cap” i “foguer”, ‘que serveix per a fer foc’
FRASE: El foc estava a punt d’apagar-se, però vam utilitzar el capfoguer.
MOT: escalfapanxes.
ETIMOLOGIA: D’escalfar (del llatí vulgar “calefare”, reducció de “calefacere”, mateix significat) i panxa(també del llatí “pantex”, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar “pantica”).
FRASE: Teniem molt de fred, per això ens vam acostar a l’escalfapanxes.
MOT: Foc a terra.
ETIMOLOGIA: Del llatí ‘focus’, ‘fogar, llar’.
FRASE: Vam utilitzar el foc a terra per assecar-nos les mans.
MOT: Haver-n’hi per a tirar el barret al foc.
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí ‘birrus’, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, ‘birritto’, tenint en compte que ‘-itto’ és sufix de probable origen cèltic.
FRASE: Amb el seu mal comportament n’hi ha per tirar el barret al foc!
MOT: clemàstecs
ETIMOLOGIA: Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA: De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
MOT: escalfapanxes
ETIMOLOGIA: D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
MOT: foc a terra
ETIMOLOGIA: Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
MOT: Treure foc pels queixals.
ETIMOLOGIA: De queix, ‘maxil•lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Ma mare quan s’enfada treu foc pels queixals.
avinença f
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Acció d\’avenir-se o concordar-se; l\’efecte.
Hi havia avinença entre els germans i mai no discutien.
També pot voler dir un pacte o acord pres en un acte de conciliació judicial, sindical, etc.
Les dues parts han arribat a una avinença.
ETIMOLOGIA:
D\’avinent, d\’avenir, \’deixar de discrepar, d\’estar en discòrdia\’, del llatí advenire, \’arribar\’.
LLAR DE FOC
Lloc d\’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on hom fa foc per a escalfar-s\’hi o per a cuinar, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.
Encén la llar de foc, que fa fred.
També: llar
ETIMOLOGIA DE LLAR:
Del llatí Lar, Laris, \’cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa\’.
caliu m
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 El que resta d\’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra.
Van coure unes patates al caliu.
2 (fig.) Afecció, passió, etc., extingida només aparentment.
Després d\’aquella trobada revifà el caliu de l\’amistat.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, \’cald, calent\’, i calere, \’ser o estar calent, escalfar-se\’; escalivar \’coure al caliu\’ té aquest mateix origen.
capfoguer m
DEFINICIÓ:
En una llar de foc, cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions.
ETIMOLOGIA:
De cap i foguer, \’que serveix per a fer foc\’.
escalfapanxes m
DEFINICIÓ:
Xemeneia, llar petita adossada a la paret per a la calefacció d\’una habitació.
ETIMOLOGIA:
D\’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d\’un llatí vulgar pantica).
foc a terra
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Llar, llar de foc.
En un costat del menjador hi havia un enorme foc a terra de pedra massissa.
ETIMOLOGIA DE FOC:
Del llatí focus, \’fogar, llar\’.
haver-n\’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA DE BARRET:
Diminutiu del llatí birrus, \’mena de capa curta\’, mot d\’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
a foc i flama
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
De manera violenta, per la força, de mala manera; a mata-degolla.
Val més que els ho dónes a les bones perquè eixos són uns animals i qualsevol dia vindran i s\’ho emportaran a foc i flama i serà pitjor.
foc i lloc
DEFINICIÓ:
Contribució de caràcter comunal d\’Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA DE QUEIXAL:
De queix, \’maxil·lar inferior\’, del llatí vulgar capseum, \’semblant a una capsa\’, derivat de capsa, \’capsa\’, i capsus, \’armadura de carruatge\’, o bé directament d\’aquest darrer.
drac m
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Animal fabulós o infernal al qual s\’atribueix la figura d\’un serpent corpulent proveït de potes i d\’ales, contra el qual lluiten els déus i els herois.
La llegenda diu que sant Jordi va matar el drac.
ETIMOLOGIA:
Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, \’monstre fabulós\’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l\’acusatiu s\’originà dragó per via popular.
MOT: foc a terra
ETIMOLIGIA:
Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
FRASE: En un costat del menjador hi havia un enorme foc a terra de pedra massissa.
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA:
Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
FRASE: Amb aquesta trepa de sapastres n’hi ha per tirar el barret al foc! Com volen cantar bé si no assagen prou?
MOT:a foc i flama
ETIMOLOGIA:
<<La locució a foc i flama, ben viva i molt usada pels valencians, és una reducció de la més antiga a foc i a flama, emprada pels nostres clàssics. Per a expressar el mateix concepte, també usem la locució a ran i bela.»
FRASE: Val més que els ho dónes a les bones perquè eixos són uns animals i qualsevol dia vindran i s’ho emportaran a foc i flama i serà pitjor.
MOT:treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA:
De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Quan el vaig trobar, treia foc pels queixals; acabava de saber que el banc li havia cobrat 40 euros de comissió per ingressar el xec
MOT:llar de foc
ETIMOLIGIA:
Del llatí Lar, Laris, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’.
FRASE:Encén la llar de foc, que fa fred.
MOT:clemàstecs
ETIMOLOGIA:
Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE:Penja l’olla als clemàstecs, que es vagi escalfant.
MOT:caliu
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Van coure unes patates al caliu.
MOT:capfoguer
ETIMOLOGIA:
De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE: porta els capfoguers per la llar de foc.
MOT:escalfapanxes
ETIMOLIGIA:
D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE: A la gran sala de la casa hi havia un escalfapanxes on cremaven grossos tions que anàvem a recollir a la platja.
Salve:D!
MOT:
clemàstecs
DEFINICIÓ:
Cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc., que s’han de posar a escalfar al foc.
ETIMOLOGIA:
Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE:
Penja l’olla als clemàstecs, que es vagi escalfant
MOT:
capfoguer
DEFINICIÓ:
En una llar de foc, cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions.
ETIMOLOGIA:
De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE:
Se’m van caure els capfoguers i el foc s’em va ofegar.
MOT:
escalfapanxes
DEFINICIÓ:
Xemeneia, llar petita adossada a la paret per a la calefacció d’una habitació.
ETIMOLOGIA:
D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE:
Al no tenir forn, feien el pa a l’escalfapanxes.
MOT: Drac.
ETIMOLOGIA: Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó per via popular.
FRASE: Vaig somiar amb un dragó gegant.
MOT: Jana.
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Vora les fonts, habiten les janes.
MOT: Follet.
ETIMOLOGIA: De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
FRASE: Un follet sol ser entremaliat, i molt juganer.
Salve! 🙂
MOT: foc a terra.
ETIMOLOGIA: Del llatí focus, ‘fogar, llar’
FRASE: Quan tenim molt de fred possem el foc a terra.
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic.
FRASE: N’hi ha per a tirar el barret al foc: se’ns ha espatllat la caldera, ara que comença a fer fred.
MOT: treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA: De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Aquella situació li va fer treure foc pels queixals.
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare>/em> cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: Una dona em va dir que sabia fer encanteris però jo no me la vaig creure ja que no crec en la màgia.
MOT:
ETIMOLOGIA:
FRASE:
MOT:
ETIMOLOGIA:D el llatí tardà sirena>/em>, llatí clàssic siren, -enis>/em>, i aquest, del grec seiren>/em>, acusatiu seirena, mateix significat.
FRASE: Estic mirant una pel·licula de sirenes on es veu el mar preciós.
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA: De nom>/em>, del llatí nomen>/em>, mateix significat, i cosa, del llatí >causa/em>, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
FRASE: La meva cosina petita va nomcosar al seu nino preferit.
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus>/em>, mateix significat.
FRASE: Aquella noia té una bonícia que no l’he vista mai. Sempre fa les coses amb precaució per no molestar a ningú.
MOT: balb -a
ETMOLOGIA: Del llatí balbus>/em>, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: No t’entenc! El teu parlar és molt balb.
MOT: de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar “fictus, -a”, -um, participi de “figere”, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com “petra ficta”, sorgí el substantiu “fita”, ‘molló’.
FRASE: Vaig mirar aquella companya de fit a fit perquè em va estranyar molt la roba que portava.
MOT: avinença
ETIMOLOGIA: del llatí “advenire”, ‘arribar’.
FREASE: Ella s’avé molt amb aquella noia perquè diu que és molt simpàtica.
MOT: LLar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí “Lar, Laris”, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa
FRASE: Vam encendre la llar de foc de la casa ja que feia molt fred.
Salve!
MOT: LLar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí “Lar, Laris”, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa
FRASE: Vam encendre la llar de foc de la casa ja que feia molt fred.
MOT: Jana.
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Vora les fonts, habiten les janes.
MOT: treure foc pels queixals
ETIMOLOGIA: De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Aquella situació li va fer treure foc pels queixals.
MOT: haver-n’hi per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic.
FRASE: N’hi ha per a tirar el barret al foc: se’ns ha espatllat la caldera, ara que comença a fer fred.
MOT: foc a terra.
ETIMOLOGIA: Del llatí focus, ‘fogar, llar’
FRASE: Quan tenim molt de fred possem el foc a terra.
Vale!
Ave!
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Cuca fera és una revista educativa per a nens i nenes
MOT: Cuca fera.
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Un dels dracs més monstruosos és la cuca fera.
Salve 🙂 !
MOT: embolicar la troca
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
FRASE: Sempre està embolicant la troca.
MOT: tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: Com li agrada tocar allò que no sona.
MOT: tancar els ànecs
ETIMOLOGIA: De l’occità tancar, mateix significat, ‘deturar’, i aquest, probablement d’un preromà tanko, ‘subjectar, fixar’, segurament indoeuropeu
FRASE: Vam estar xerrant fins tard, i vam tancar els ànecs a les quatre tocades.
MOT: malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: Té dit que no el toquesis, ja ho veus al final l’has malmès.
MOT: ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Si no ho solucionem aviat, la ballarem.
MOT: pixar-reixes
ETIMOLOGIA: De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
FRASE: Aveure si espaviles i deixes de ser un pixa-reixes.
MOT: haver de menester
ETIMOLOGIA: Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: L’has de menester, o me’l puc emportar?
MOT: drut
ETIMOLOGIA: De l’occità dels trobadors drut, ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a l’home o la dona potents o sensuals, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos, ‘fort, vigorós’.
FRASE: Està casada però té un drut.
MOT: pífia
ETIMOLOGIA: Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa.
FRASE: Aquí has fet una pífia ben grossa.
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: L’ha vessat del tot.
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Quin erro has comès!
MOT: fer-la bona
ETIMOLOGIA:
FRASE: Aquesta l’ha fet bona
MOT: qui molt xerra, alguna n’erra
ETIMOLOGIA: D’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial.
FRASE: Ja t’ho he dit més d’un cop que qui molt xerra alguna n’erra, així que vés en compte.
MOT: tàndem
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: Aquest estiu vam anar en tàndem.
MOT: carraca
ETIMOLOGIA: D’origen àrab, d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, plural de qurqûra, ‘vaixell mercant’. Antigament una carraca era un vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
FRASE: No em penso quedar amb una carraca com aquesta.
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: Diuen que li van fer un encanteri, i que per això és tan lleig, deu ser veritat, no he vist a ningú tan lleig com ell.
MOT: sirena
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà sirena, llatí clàssic siren, -enis, i aquest, del grec seiren, acusatiu seirena, mateix significat.
FRASE: Creus que existeixen les sirenes?
MOT: barrufar
ETIMOLOGIA: Dels barrufets, personatges de còmic barrufats pel dibuixant belga Peyo (Pierre Culliford, 1928-1992) («Les Schtroumpfs» en francès). L’adaptació al català a les pàgines de Cavall Fort la va barrufar Albert Jané, que es va empescar barrufets i barrufar barrufant-se en un dels noms del diable a Mallorca.
FRASE: No paren de barufar els verbs.
VALE 😀
Salve, segueixo amb més rodamots 🙂 !
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA: De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
FRASE: Ja han nomcoat a la muntanya.
MOT: babalaisme
ETIMOLOGIA: De babalà, mot emprat en l’expressió ‘a la babalà’, de l’àrab ‘alà bâb Al-lâh, mateix significat (‘sense reflexió, obrant frívolament’), literalment ‘sobre la porta de Déu’, amb un desplegament semàntic del mot bâb en el sentit de ‘poder, possibilitat’, i d’aquí el valor de ‘en poder de Déu, a la mà de Déu’, és a dir, ‘com Déu vol’.
FRASE: Para de babailar, i pensa una mica.
MOT: rabent
ETIMOLOGIA: De l’adjectiu rabent, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí rapere, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí rapidus, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí repente, ‘de sobte’.
FRASE: Va ser un rabent d’una nit.
MOT: filldeputament
ETIMOLOGIA: Adverbi construït amb l’expressió ‘fill de puta’, aplicada vulgarment a una persona per insultar-la.
FRASE: Ets un gran filldeputament.
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus, mateix significat.
FRASE: Té tanta bonícia dins seu.
MOT: gai -a
ETIMOLOGIA: De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità.
FRASE: És tan gai.
MOT: de (un lloc) estant
ETIMOLOGIA:
FRASE: El vaig veure de la porta estant.
MOT: balb -a
ETIMOLOGIA:Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: Vocalitza més, o és que tens la llengua balba?
MOT: de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar fictus, -a, -um, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
FRASE: Ens va mirar de fit a fit.
MOT: avinença
ETIMOLOGIA: D’avinent, d’avenir, ‘deixar de discrepar, d’estar en discòrdia’, del llatí advenire, ‘arribar’.
FRASE: La meva mare i jo tenim molta avinença.
Salve 🙂 !
MOT: llar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí Lar, Laris, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’.
FRASE: EL primer que faig quan arribo a casa, és encendre la llar de foc.
MOT: clemàstecs
ETIMOLOGIA:Del grec kremastér, ‘penjador, estri per suspendre’, derivat de κρεμάννυμι, ‘jo penjo o suspenc’; alterat en un llatí vulgar cremasclum, donà l’antic cremascles, i alterat després en cremaculum, donà el català cremalls, el francès crémaillère i altres noms romànics de la mateixa eina.
FRASE: EL meu germà sempre ordena els estris del clemàstecs
MOT: caliu
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calivum, mateix significat, derivat de calidus, ‘cald, calent’, i calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’; escalivar ‘coure al caliu’ té aquest mateix origen.
FRASE: Quan encenen la llar de foc, es despren un caliu, que m’encanta.
MOT: capfoguer
ETIMOLOGIA: De cap i foguer, ‘que serveix per a fer foc’.
FRASE: Se li va caure el capfoguer a terra.
MOT: escalfapanxes
ETIMOLOGIA: D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció de calefacere, mateix significat) i panxa (també del llatí pantex, -icis, mateix significat, i encara més d’un llatí vulgar pantica).
FRASE: Els meus pares tenen un escalfapanxes a l’habitació.
MOT: foc a terra
ETIMOLOGIA:Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
FRASE: Allà hi ha un enorme foc a terra.
MOT: haver-ni per a tirar el barret al foc
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, birritto, tenint en compte que -itto és sufix de probable origen cèltic.
FRASE: EM va molestar tant, que hi havia per tirar el barret al foc.
MOT: a foc i flama
ETIMOLOGIA:
FRASE: La va fer fora a foc i flama.
MOT: treure foc pels queixals
EIMOLOGIA: De queix, ‘maxil·lar inferior’, del llatí vulgar capseum, ‘semblant a una capsa’, derivat de capsa, ‘capsa’, i capsus, ‘armadura de carruatge’, o bé directament d’aquest darrer.
FRASE: Li va sentar molt malament, treia foc pels queixals.
MOT: drac
EIMOLOGIA: Del llatí draco, -onis, i aquest, del grec δράκων, ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó per via popular.
FRASE: M’he comprat una figureta del drac de Sant Jordi.
MOT: jana
EIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí Diana, ‘divinitat campestre, dels boscos i les aigües’.
FRASE: Les janes són bones, i màgiques.
MOT: follet
EIMOLOGIA: De foll, del llatí follis, ‘bossa, sac; cap buit, boig’.
FRASE: És un petit follet, una mica entremeliat.
MOT: butoni
EIMOLOGIA: Probablement de la unió de bu, expressió popular per papu, i el nom propi de Toni.
FRASE: Li van fer creure que existia el butoni.
MOT: cuca fera
ETIMOLOGIA: Cuca ve de cuc, d’origen expressiu, i fera del llatí ferus, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: Van anar a la guarderia Cuca Fera.
VALE 😀
Alícia, recorda de posar els Rodamots d’origen grec a l’entrada corresponent i d’escriure el llatí en cursiva
Salve!! 🙂
MOT: drac
ETIMOLOGIA: Del llatí “draco, -onis” forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà “dragó” per via popular
FRASE: Sant Jordi va salvar a la princesa del drac.
MOT: jana
ETIMOLOGIA: Antic mot sobretot pirinenc, provinent del llatí “Diana” vol dir: divinitat campestre, dels boscos i les aigües.
FRASE: Quan passejaven pel bosc, els nens es van trobar una jana i van corre espantats.
MOT: follet
ETIMOLOGIA: De foll, del llatí “follis” vol dir: bossa, sac; cap buit, boig.
FRASE: Tots els nens del poble tenien por dels follets.
MOT: Cuca fera.
ETIMOLOGIA: Cuca ve de “cuc”, d’origen expressiu, i fera del llatí “ferus”, ‘salvatge; ferotge’.
FRASE: La cuca fera és un drac monstruós.
MOT:grandia adv
ETIMOLOGIA:Aglutinació de gran dia, ‘a hora tardana del matí’. Un grandier és algú que es lleva tard
FRASE:Ja és molt grandia; no és hora d’anar a escola.
VALEEE!
MOT:ferm adv
ETIMOLOGIA:Amb força; intensament.
Molt, en gran manera (Rosselló, Conflent, Mallorca).
FRASE:Aquest mosso treballa ferm.
VAaaaalee