Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA: De llanguir, del llatí languere, ‘patir de llangor’.
FRASE: El llanguiment d’avui no era normal.
MOT: entrelligassar
ETIMOLOGIA: Del prefix entre-, del llatí inter, ‘enmig’, i lligar, del llatí ligare, mateix significat.
FRASE: Va entrelligar-se en una baralla molt gran.
MOT: bajaneria
ETIMOLOGIA: De bajà, ‘neci, ximple’, del llatí bajanus, ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campània renomenada pels banys de mar, probablement perquè es compararen amb les fabae bajanae, posades en remull, altres elements aigualits i altres coses insípides, d’on ‘tou d’intel·ligència’.
FRASE: Va dir una bajeneria molt grossa.
MOT: a cor què vols
FRASE: Va parlar a cor què vols: semblava que no callaria mai.
MOT: magdalena.
ETIMOLOGIA: Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i ‘plora com una Magdalena’, segons l’expressió popular.
FRASE: Avui al mati he esmorzat un got de llet amb una magdalena
MOT: carquinyoli
ETIMOLOGIA: Alteració fonètica de croquinyoli, que ho és també del francès croquignole, mateix significat, derivat de croquer, ‘rosegar, mastegar cruixint’. El mot croqueta prové del mateix verb.
FRASE: He menjat uns carquinyolia avui, estaven molt secs.
MOT: ensaïmada
ETIMOLOGIA: De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
FRASE: He comprat avui unes ensaïmades per esmorzar.
MOT: bunyol
ETIMOLOGIA: De bony, d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno-, ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio-, ‘coll, turó’.
FRASE: Ahir vaig menjar uns bunyols de poma bonisims.
MOT: flaó
ETIMOLOGIA: Del germànic fràncic flado, -ons, ‘coca’, que passà al francès antic flaon, d’on prové també el mot flam.
FRASE: Vaig menjar uns flaons a Menorca molt bons.
MOT: bescuit
ETIMOLOGIA: Del llatí bis coctus, ‘dues vegades cuit’, abreujament de panis bis coctus.
FRASE: Aquest bescuit es delicios.
MOT: bessó -ona
ETIMOLOGIA: D’origen incert, probablement preromà, potser d’una base preindoeuropea o també indoeuropea bekione o bektione que inclouria la idea de ‘doble’ o ‘parella’.
FRASE: Aquestes dues bessones són idèntiques.
MOT: advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos
ETIMOLOGIA: Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
FRASE: La meva mare sempre deia “advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”.
MOT: dicotomia
ETIMOLOGIA: Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.
FRASE: Estic en una dicotomia, no se si annar-hi o no.
MOT: biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
FRASE: Els primers avions eren biplans.
MOT: setrilleres
ETIMOLOGIA: De setrill, variant més estesa de la forma sitrell, segurament més antiga, derivat de setra, ‘gerro’, format ja segurament en el mateix àrab originari satl per un procés fonètic una mica complex.
FRASE: Passa’m les setrilleres, que amaniré l’enciam.
MOT: rient rient
FRASE: Ens va explicar una història que, rient rient, era ben bonica.
MOT: seguit seguit
ETIMOLOGIA: De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat. Altres mots que tenen aquest mateix origen etimològic són aconseguir, persecució, segon, secundari, seguici, assequible, executiu, obsequi, secta i exèquies.
FRASE: Fa 2 setmanes que no camino seguit seguit.
MOT: barrinant barrinant
ETIMOLOGIA: De barrina, del llatí veruina, ‘javelina, dard’, derivat del llatí clàssic veru, ‘ast; arma llancívola’.
FRASE: Barriant barriant he arribat a la conclusió que les persones son dolentas.
MOT: tira-tira
ETIMOLOGIA:De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare, de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Tira-tira que no arribem.
MOT: decés
ETIMOLOGIA: Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’.
FRASE: El meu avi va decè l’any passat.
MOT: enterramorts
ETIMOLOGIA: D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE: L’enterramorts traballa al cementiri.
MOT: letífer -a
ETIMOLOGIA: Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
MOT: soterrar
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
FRASE: Voldria que hui, si pot ser, em deixares eixir a les dotze perquè he d’anar a un soterrar.
MOT: anar fent
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: Com aneu?—Anem fent.
MOT: finestrer -a
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
FRASE: Aquest noi es un finestrer, està tot el dia igual.
MOT: a la gatzoneta
ETIMOLOGIA: D’agotzonar-se, ‘ajupir-se’, variant d”acotxar-se’, ‘acatxar-se’, ‘acotar-se’; potser fóra més propi d’escriure-ho a l’agatzoneta.
FRASE: Tenia les cames cansades d’estar tanta estona a la gatzoneta.
MOT: maduixa
ETIMOLOGIA: D’una forma bàsica preromana incerta maiosta, evolucionada en majoixa, majuixa i després dissimilada, que ha tingut també formes afins en altres parlars romànics.
FRASE: Per brenar m’he menjat unes maduixes.
MOT: revenja
ETIMOLOGIA: De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’.
FRASE: Despres de la mort d’en Joan jo hem tinc que venjar d’ella.
MOT: tenir la cua de palla
FRASE: Per la cara que ha posat, m’ha semblat que son germà té cua de palla.
MOT: estar tot el peix venut
FRASE: Diuen que nosaltres tambè anirem pero en veritat està tot el peix venut.
MOT: embolicar la troca
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
FRASE: Li agrada molt embolicar la troca; on és ell sempre hi ha raons.
MOT: tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: És un expert a tocar allò que no sona, sembla que ens faci enfadar expressament.
MOT: malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: L’ordinador s’ha trencat perque el malmeneu.
MOT: ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Si no trobo el pasaport aviat, la ballarem.
MOT: pixa-reixes
ETIMOLOGIA: De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
FRASE: El teu germà és un pixa-reixes, en lloc d’estar-se tot el dia al bar podria estar fent esport.
MOT: haver de menester
ETIMOLOGIA: Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: Vine, que t’haig de menester una estona
MOT: drut, druda
ETIMOLOGIA: De l’occità dels trobadors drut, ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a l’home o la dona potents o sensuals, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos, ‘fort, vigorós’.
FRASE: Ets feliç amb el teu nou drut?
MOT: pífia
ETIMOLOGIA: Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa.
FRASE: L’altre dia el porter va fer una pífia enorme.
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: La va vessar d’una forma molt extranya.
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Erro de compte no fa pagament
MOT: fer-la bona
FRASE: L’has feta bona no haben fet els deures
MOT: qui molt xerra, algunes n’erra
ETIMOLOGIA: D’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial.
FRASE: Qui molt xerra, sovint s’erra
MOT: tàndem
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: M’he comprat una bicicleta tàndem per annar amb la meva germana.
MOT: carraca
ETIMOLOGIA: D’origen àrab, d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, plural de qurqûra, ‘vaixell mercant’. Antigament una carraca era un vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
FRASE: L’autocar era una carraca i vam trigar molt a arribar-hi.
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: Li van fer un encanteri i es va passar tota la cerimònia dormint.
MOT: Sirena.
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ‘sirena’, llatí clàssic ‘siren’, ‘-enis’, i aquest, del grec ‘seiren’, acusatiu ‘seirena’, mateix significat.
FRASE: Vaig veure una pel•lícula on sortia una sirena i un príncep.
Salve! 🙂
MOT: tàndem (associació de dues persones, dos grups…)
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest del llatí “tandem”, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: Aquests tàndem té molt de perill.
MOT: encanteri (utilització de fórmules màgiques per produir un encantament)
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí “cantare”
FRASE: A aquella nena li van fer un encanteri per dormir durant tot el dia.
MOT: sirena (figura de la mitologia romana i grega d’una noia a la part superior del cos i d’un peix a la part inferior)
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà “sirena”, llatí clàssic “siren”, “-enis”.
FRASE: Quan anaven en vaixell van trobar un grup de sirenes.
“Tàndem”
ETIMOLOGIA:
De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
“ENcanteri”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Utilització de fórmules màgiques per produir un encantament; les fórmules mateixes; influència màgica.
Li van fer un encanteri i es va passar tota la cerimònia dormint.
ETIMOLOGIA:
D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
“sirena”
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia a la part superior del cos i de peix a la part inferior (antigament, meitat noia meitat ocell) que amb el seu encís i els seus cants atreia els navegants per fer-los naufragar en els abismes de la mar.
L’episodi d’Ulisses amb les sirenes és un dels més coneguts de l’Odissea.
ETIMOLOGIA:
Del llatí tardà sirena, llatí clàssic siren, -enis, i aquest, del grec seiren, acusatiu seirena, mateix significat.
MOT: Nomcosar.
ETIMOLOGIA: De ‘nom’, del llatí ‘nomen’, mateix significat, i ‘cosa’, del llatí ‘causa’, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de ‘res’, ‘cosa’.
FRASE: Vam nomcosar al gos recent nascut que hem van regalar.
MOT:tàndem
ETIMOLOGIA:De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE:El tàndem Merkel-Sarkozy s’ha proposat refundar la Unió Europea
Mot:encanteri
ETIMOLOGIA:D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE:Li van fer un encanteri i es va convertir en una granota.
MOT:sirena
ETIMOLOGIA:Del llatí tardà sirena, llatí clàssic siren, -enis, i aquest, del grec seiren, acusatiu seirena, mateix significat
FRASE:L’episodi d’Ulisses amb les sirenes és un dels més coneguts.
MOT: nomcosar
ETIMOLOGIA:De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
MOT:tàndem
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: Vaig a construir un tàndem de seguida!
MOT: carraca
ETIMOLOGIA: D’origen àrab, d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, plural de qurqûra, ‘vaixell mercant’. Antigament una carraca era un vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
FRASE: el vaixell era una carraca i vam trigar molt a arribar-hi.
MOT: encanteri
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’.
FRASE: Li van fer un encanteri i es va passar tota la cerimònia dormint.
MOT: sirena
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà sirena, llatí clàssic siren, -enis, i aquest, del grec seiren, acusatiu seirena, mateix significat.
FRASE: L’episodi d’Ulisses amb les sirenes és un dels més coneguts de l’Odissea.
MOT: barrufar
ETIMOLOGIA: Dels barrufets, personatges de còmic barrufats pel dibuixant belga Peyo (Pierre Culliford, 1928-1992) («Les Schtroumpfs» en francès). L’adaptació al català a les pàgines de Cavall Fort la va barrufar Albert Jané, que es va empescar barrufets i barrufar barrufant-se en un dels noms del diable a Mallorca.
FRASE: el barrufet forçut, hi barrufa tota la seva força!
MOT: A Priori.
ETIMOLOGIA: Expressió utilitzada del llatí que significa previ a que es pot utilitzar tant en català com al castellà.
FRASE: A priori, jugarem el partit disabte.
MOT: A Posteriori.
MOT: Rabent.
ETIMOLOGIA: De l’adjectiu ‘rabent’, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí ‘rapere’, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí ‘rapidus’, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí ‘repente’, ‘de sobte’.
FRASE: Abans d’anar-se’n a treballar van fer un parell de rabents.
MOT:rabent
ETIMOLOGIA:De l’adjectiu rabent, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí rapere, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí rapidus, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí repente, ‘de sobte’.
“nomcosar”
DEFINICIÓ:
Donar nom a una cosa.
ETIMOLOGIA:
De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
“rabent”
DEFINICIÓ:
Acte sexual fet ràpidament.
ETIMOLOGIA:
De l’adjectiu rabent, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí rapere, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí rapidus, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí repente, ‘de sobte’.
“filldeputament”
DEFINICIÓ:
D’una manera pròpia d’un fill de puta, molt dolenta, deslleial, amb roïndat.
ETIMOLOGIA:
Adverbi construït amb l’expressió ‘fill de puta’, aplicada vulgarment a una persona per insultar-la.
MOT: Bonícia.
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a ‘malícia’, a partir de ‘bo’, ‘bona’, del llatí ‘bonus’, mateix significat.
FRASE: Per bonícia ha donat quasi tots els seu diners als orfes.
Salve! 🙂
MOT: nomcosar (donar nom a una cosa)
ETIMOLOGIA: De nom, del llatí “nomen”, mateix significat, i cosa, del llatí “causa”, assumpte, afer…
De la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’.
FRASE: No sabiem com nomcosar aquests fet.
MOT: bonícia (bondat)
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a “malícia”, a partir de bo, bona, del llatí “bonus”, mateix significat
FRASE: Cada Nadal per bonícia fa regals als nens pobres.
Vale!!
Salve:D
MOT: rabent
DEFINICIÓ: Acte sexual fet ràpidament.
ETIMOLOGIA: De l’adjectiu rabent, ‘d’un moviment molt ràpid’, d’origen incert, podria tractar-se d’un derivat del llatí rapere, ‘arrabassar, endur-se’, i el llatí rapidus, ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adverbi llatí repente, ‘de sobte’.
FRASE: Ho varen fer rabent, malgrat tots dos acabaren exhausts.
Vale 😀
MOT: Balb –a.
ETIMOLOGIA: Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: Després de sortir del dentista, tenia la boca balba.
MOT: De fit a fit.
ETIMOLOGIA: ‘Fit’, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar ‘fictus’, -a, -um, participi de ‘figere’, ‘clavar’; de la forma femenina ‘ficta’, extreta de locucions com ‘petra ficta’, sorgí el substantiu ‘fita’, ‘molló’.
FRASE: Vam mirar el mapa de fit a fit, per no perdre’ns.
“bonícia”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Inclinació a fer el bé, bondat.
Ha donat tota la seva fortuna a obres de caritat per pura bonícia.
ETIMOLOGIA:
Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus, mateix significat.
“gai -a”
DEFINICIÓ:
Alegre, festiu; que dóna alegria.
«Gai saber» o «gaia ciència»: la poesia, segons el llenguatge trobadoresc i dels jocs florals.
ETIMOLOGIA:
De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità.
“de fit a fit”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Fixament, amb la vista fixa.
Em va mirar una bona estona de fit a fit, com si no em reconegués.
El fa posar nerviós que el mirin de fit a fit.
També: de fit; fit a fit. Normalment s’usa amb mirar o esguardar.
MOT: Avinença.
ETIMOLOGIA: ‘D’avinent’, ‘d’avenir’, ‘deixar de discrepar, d’estar en discòrdia’, del llatí ‘advenire’, ‘arribar’.
FRASE: En el judici, tots dos van pactar una avinença.
MOT: bonícia
ETIMOLOGIA: Construcció anàloga a malícia, a partir de bo, bona, del llatí bonus, mateix significat.
FRASE: Ha donat tota la seva fortuna a obres de caritat per pura bonícia.
MOT: gai -a
ETIMOLOGIA: De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità.
MOT: balb -a
ETIMOLOGIA: Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba
MOT: de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar fictus, -a, -um, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
FRASE: Em va mirar una bona estona de fit a fit, com si no em reconegués.
MOT: llar de foc
ETIMOLOGIA: Del llatí Lar, Laris, ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’.
FRASE: Encén la llar de foc, que fa fred.
La paraula d’ahir de RodaMots va ser:
llar de foc
Significat: Lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on hom fa foc per a escalfar-s’hi o per a cuinar, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.
(Encén la llar de foc, que fa fred)