Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
MOT:pixa-reixes
ETIMOLOGIA:De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
FRASE:El meu cosí és un pixa-reixes, en lloc d’estar-se tot el dia al bar podria estar buscant feina.
MOT:haver de menester
ETIMOLOGIA:Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE:Hauré de menester molts llibres, per a fer aquest treball.
MOT:vessar-la
ETIMOLOGIA:Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: La va vessar dient-li que n’estava profundament enamorat.
MOT:erro
ETIMOLOGIA:D’errar, del llatí errare.
MOT: Vessar-la.
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: Va vessar-la en retreure-li això, i ara es penedeix.
MOT: Erro.
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Sempre s’enrecorda del erro que va cometre amb ella.
Mot:fer-la bona
FRASE: L’he feta bona, amb la capsa de trufes que li he regalat: no sabia que era diabètica!
“PENJAMENT”
1 Acció de penjar.
2 Cosa que es penja o s’imputa a algú.
3 Paraula o frase ofensiva. Dir penjaments d’algú és malparlar-ne.
Es va passar tota la tarda dient penjaments del seu germà.
ETIMOLOGIA:
De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
“BABAROTES”
1 Ninot per a espantar ocells; espantall.
2 fer babarotes 1 Mostrar, fer, a la vista d’algú, coses que li despertin un desig.
Ja saps que no pot menjar dolços; doncs, no li facis babarotes ensenyant-li aquest pastís.
2 Fer ganyotes davant algú per riure-se’n.
En Quim no para de fer-me babarotes i em posa nerviós.
ETIMOLOGIA
De babau.
“ESGARRACRIES”
Persona que es complau a posar entrebancs, a importunar, a desfer els projectes, les converses, els jocs, etc.
En Pere tot ho vol governar i no hi entén res: és un esgarriacries!
ETIMOLOGIA
D’esgarriar, ‘perdre el camí, fer-lo perdre’ (segurament d’un encreuament de l’antic descarrerar-se, derivat de carrera, ‘camí’, amb desviar-se, i amb influx d’esgarrar-se pel que fa a la part inicial del mot), i cria, de criar, del llatí creare, ‘crear, engendrar’.
Salve! 🙂
Aquesta setmana només hi ha dos mots d’origen llatí relacionats amb les errades.
MOT: vessar-la (equivocar-se, cometre un error).
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
FRASE: Sempre la vessant en el mateix tema, no aprenen mai.
MOT: erro (errada, equivocació)
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare.
FRASE: Fer aquella trucada va ser un erro molt gran, ella no volia parlar amb mi.
Salve Yasmina!Errare humanum est i continues posant el llatí sense cometes, ni cursiva!
“ANAR VENUT”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Anar algú desorientat per manca d’experiència en alguna cosa; no poder-se fiar de les persones que el volten o d’allò que ha d’utilitzar.
Amb aquests frens vas venut.
No li van explicar com funciona la màquina nova i ara va venuda i no la sap engegar.
També: trobar-se venut
ETIMOLOGIA DE VENUT -UDA:
Participi de vendre, del llatí vendere, mateix significat.
“BRUEL”
Bramul; soroll intens de la tempesta, de la mar avalotada.
En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.
ETIMOLOGIA:
De bruelar, ‘bramular’, variant de braolar: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare, del cèltic bragere, ‘bramar’ (d’on l’occità i francès antic braire i braidar), amb influx del llatí ululare, ‘udolar’.
“BAJANERIA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Neciesa, ximpleria.
En campanya electoral se senten moltes bajaneries.
També: bajania, bajanada
ETIMOLOGIA:
De bajà, ‘neci, ximple’, del llatí bajanus, ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campània renomenada pels banys de mar, probablement perquè es compararen amb les fabae bajanae, posades en remull, altres elements aigualits i altres coses insípides, d’on ‘tou d’intel·ligència’.
“ANAR VENUT”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Anar algú desorientat per manca d’experiència en alguna cosa; no poder-se fiar de les persones que el volten o d’allò que ha d’utilitzar.
Amb aquests frens vas venut.
No li van explicar com funciona la màquina nova i ara va venuda i no la sap engegar.
També: trobar-se venut
ETIMOLOGIA DE VENUT -UDA:
Participi de vendre, del llatí vendere, mateix significat.
“BRUEL”
Bramul; soroll intens de la tempesta, de la mar avalotada.
En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.
ETIMOLOGIA:
De bruelar, ‘bramular’, variant de braolar: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare, del cèltic bragere, ‘bramar’ (d’on l’occità i francès antic braire i braidar), amb influx del llatí ululare, ‘udolar’.
“BAJANERIA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Neciesa, ximpleria.
En campanya electoral se senten moltes bajaneries.
També: bajania, bajanada
ETIMOLOGIA:
De bajà, ‘neci, ximple’, del llatí bajanus, ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campània renomenada pels banys de mar, probablement perquè es compararen amb les fabae bajanae, posades en remull, altres elements aigualits i altres coses insípides, d’on ‘tou d’intel·ligència’.
Salve, jo segueixo iual d’atrassada, vaig penjant només els llatins!
“CARQUINYOLI”
Pasta seca dura, molt torrada, elaborada amb farina, ou, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de llimona i canyella).
Els carquinyolis són molt durs; per això s’acostumen a menjar sucats.
També: carquinyol
ETIMOLOGIA:
Alteració fonètica de croquinyoli, que ho és també del francès croquignole, mateix significat, derivat de croquer, ‘rosegar, mastegar cruixint’. El mot croqueta prové del mateix verb
“ENSAÏMADA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Pastís en forma d’espiral fet amb flor de farina, ou, sucre i llard.
Ens va dur de Menorca una ensaïmada farcida de sobrassada.
ETIMOLOGIA:
De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
“BESCUIT”
DEFINICIÓ:
1 Galeta, pa, que hom fa coure una altra vegada perquè s’endureixi i es conservi millor.
2 Pastís fet amb flor de farina, ous i sucre; pa de pessic.
ETIMOLOGIA:
Del llatí bis coctus, ‘dues vegades cuit’, abreujament de panis bis coctus.
“advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”
Refrany que indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals.
De vegades a l’encapçalament s’hi afegeixen els notaris. Una rèplica que alguns cops dóna el col·lectiu afectat és «Procuradors i advocats, al cel a grapats».
Font: Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 2000)
ETIMOLOGIA D’INFERN:
Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
“BIPLÀ”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Avió amb dues ales a cada banda, disposades paral·lelament l’una sota l’altra, unides generalment per tirants.
Del 1914 al 1925 quasi tots els avions que hi havia eren biplans.
ETIMOLOGIA:
Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
“SETRILLERES”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Petit estri de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l’un per a l’oli i l’altre per al vinagre. En algunes setrilleres també hi ha un saler i un recipient per al pebre.
Passa’m les setrilleres, que amaniré l’enciam.
Un estri emparentat amb les setrilleres són les canadelles, per posar-hi les ampolletes que contenen el vi i l’aigua per a dir missa.
ETIMOLOGIA:
De setrill, variant més estesa de la forma sitrell, segurament més antiga, derivat de setra, ‘gerro’, format ja segurament en el mateix àrab originari satl per un procés fonètic una mica complex.
“SEGUIT SEGUIT”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
D’una manera contínua, sense interrupció.
Fa tres dies que plou seguit seguit.
També: seguit; sempre seguit; seguidet seguidet
ETIMOLOGIA:
De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat. Altres mots que tenen aquest mateix origen etimològic són aconseguir, persecució, segon, secundari, seguici, assequible, executiu, obsequi, secta i exèquies.
“BARRINANT BARRINANT”
DEFINICIÓ:
Reflexionant profundament (vegeu barrinar).
ETIMOLOGIA:
De barrina, del llatí veruina, ‘javelina, dard’, derivat del llatí clàssic veru, ‘ast; arma llancívola’.
“TIRA-TIRA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
A poc a poc, però sense aturar-se. És una expressió pròpia de les Balears.
Convé anar tira-tira, que no ens encalcin.
Hi ha moltes expressions reduplicatives per expressar aquesta mateixa idea, com ara a poc a poc, xano-xano (o xino-xano), tau-tau, xau-xau, daixo-daixo (Mallorca), peu-peu (Menorca)…
ETIMOLOGIA:
De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare, de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
“DECÉS”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
[pl. decessos] Mort d’una persona.
L’alcohol podria ser la causa del decés d’Amy Winehouse.
ETIMOLOGIA:
Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’
“ENTERRAMORTS”
DEFINICIÓ:
Persona que té per ofici enterrar morts.
ETIMOLOGIA:
D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
“LETÍFER-A”
DEFINICIÓ:
Que causa o porta la mort a l’organisme.
ETIMOLOGIA:
Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
“SOTERRAR”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Acte i cerimònia de portar un difunt al lloc a on ha de ser enterrat (valencià, mallorquí).
Voldria que hui, si pot ser, em deixares eixir a les dotze perquè he d’anar a un soterrar.
ETIMOLOGIA:
Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
“ANAR FENT”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Viure o subsistir d’una manera normal o amb un cert progrés.
Com aneu?—Anem fent.
ETIMOLOGIA D’ANAR:
Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
Aïda, si vols pots posar el nom llatí en cursiva: … ja que has posat el mot català provinent del llatí entre cometes.
M’agrada, tanmateix, que hagis decidit posar-los tots de cop a finals de trimestre, tot i que és millor cada dia o setmanalment.
“FINESTRER-A”
DEFINICIÓ:
Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra.
Hi ha un refrany que fa Dona finestrera, dona malfeinera (n’hi ha moltes variants).
ETIMOLOGIA:
De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
“REVENJA”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Acció de revenjar-se, que és prendre’s una satisfacció d’un dany o perjudici que s’ha rebut d’algú, o bé prendre l’avantatge sobre algú que havia estat guanyador anteriorment.
Després que ens va trair, vam estar esperant el moment adient per a la revenja.
Avui m’has guanyat, però un altre dia hem de fer un partit de revenja.
ETIMOLOGIA:
De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’.
“TENIR LA CUA DE PALLA”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Donar-se algú per al·ludit davant una imputació que no li és feta directament; no estar exempt de culpa en alguna cosa, no deixar de ser mereixedor de censura en algun afer, etc.
També es diu tenir cua de palla, sense l’article. Hi ha el refrany «qui té la cua de palla aviat s’encén», amb moltes variants.
Per la cara que ha posat, m’ha semblat que son germà té cua de palla.
“EMBOLICAR LA TROCA”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Complicar les coses.
També s’usa amb els verbs embullar i enredar.
A mesura que passa el temps s’embolica la troca, ho hem de resoldre ben aviat.
Li agrada molt d’embullar la troca; on és ell sempre hi ha raons.
ETIMOLOGIA DE TROCA:
Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
“tocar allò que no sona”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Empipar, molestar, enutjar (algú) (col·loquial).
És un expert a tocar allò que no sona, sembla que ens faci enfadar expressament.
Hi ha moltes altres frases fetes que expressen el mateix: tocar el voraviu, tocar la moral, tocar el botet, tocar els collons, tocar els nassos, tocar les pilotes, buscar les puces, tocar la pera…
ETIMOLOGIA DE TOCAR:
D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
“malmenar”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Espatllar fent anar de qualsevol manera.
El pany s’ha trencat perquè el malmeneu.
Va malmenar els fills a còpia de fer-los carregar tant de pes.
ETIMOLOGIA:
De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
“ballar-la”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
(fig.) Trobar-se en una tribulació, en un tripijoc, en una baralla, etc.
Ja la ballem! S’ha espatllat la màquina una altra vegada.
Si no trobo feina aviat, la ballarem.
També: ballar-la negra. Una expressió de sentit semblant és ballar-la magra (o prima).
ETIMOLOGIA:
Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
“pixa-reixes”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Pixavagant, persona ociosa, que va i ve sense fer feina (col·loquial).
Ton cosí és un pixa-reixes, en lloc d’estar-se tot el dia al bar podria estar buscant feina.
ETIMOLOGIA:
De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
“haver de menester”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Caldre, algú o alguna cosa, a algú.
Vine, que t’haig de menester una estona!
Hauré de menester molts llibres, per a fer aquest treball.
També: haver de mester
ETIMOLOGIA DE MENESTER:
Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
“vessar-la”
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Equivocar-se, cometre un error.
L’heu ben vessada, contestant això a l’examen!
La va vessar dient-li que n’estava profundament enamorat.
ETIMOLOGIA:
Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’.
“erro”
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Errada, equivocació.
Deixar la faena segureta que tenia en la fàbrica i dedicar-se a portar les representacions que li va oferir el seu cunyat ha sigut un erro de comptes.
Alguns refranys mallorquins amb erro: «Erro de compte no fa pagament»; «Qui fa un erro, i pot i no en fa altre, perdona-li sa falta»; «Erro de compte, sempre se troba».
ETIMOLOGIA:
D’errar, del llatí errare.
MOT: Malmenar.
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, conduir, guia’, del llatí vulgar “minare”, empaitar, conduir animals, llatí clàssic “minari”, amenaçar; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: De tant que va malmenar l’ordinador en un mes ja no funciona!
MOT: Ballar-la.
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà “ballare”, mateix significat.
FRASE: Com no fagis els deures de demà la ballaràs!
MOT: Haver de menester.
ETIMOLOGIA: Del llatí “ministerium”, servei; professió, funció, derivat de “minister”, -tri, servidor. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: Per fer aquest treball vaig menester l’ajuda de la meva germana.
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí “versare”, freqüentatiu de vertere, girar; remenar; fer rodolar; bolcar.
FRASE: Vas vessar-la tant que al final és normal que s’enfadés!
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D'”errar”, del llatí “errare”.
FRASE: Vaig cometre un erro que ja mai més el cometré.
MOT: pifia
ETIMOLOGIA:Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de
FRASE: quina pifia! ha marcat a la seva porteria
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí “versare”, freqüentatiu de vertere, girar; remenar; fer rodolar; bolcar.
FRASE: acaba de vessar l’agua del got! Porta un paper!
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’errar, del llatí errare
FRASE: vas cometre un erro pero aprendras d’això
MOT: fer-la bona
definiciò: Fer-la grossa, fer un bon disbarat, fer alguna cosa inconvenient.
FRASE: la va fer grossa va entregar el examen sense adonar-se que al darrera hi havia preguntes
MOT: embolicar la troca
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-
FRASE: va embolicar la troca cuna va dir allò que no havia de dir
MOT: tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA: Etimologia de tocar — D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: calla’t ja! sempre estas tocam el que no sona!
MOT: drut, druda
ETIMOLOGIA: De l’occità dels trobadors drut, ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a l’home o la dona potents o sensuals, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos, ‘fort, vigorós’.
FRASE: ha deixat al seu marit per al seu drut
MOT: malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: la roda del molì es va malmenar.
MOT: tancar els ànecs
ETIMOLOGIA: De l’occità tancar, mateix significat, ‘deturar’, i aquest, probablement d’un preromà tanko, ‘subjectar, fixar’, segurament indoeuropeu.]
FRASE: adeu, que ya es la hora de tancar els ànecs
MOT: pífia
ETIMOLOGIA: Segurament alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa.
FRASE: Quina pífia he fet, m’he equivocat!
MOT: qui molt xerra, algunes n’erra
ETIMOLOGIA: de xerrar — D’origen expressiu, d’un parlar va, insubstancial.
FRASE: No intentis impresionar tant, qui molt xerra, algunes n’erra!
MOT: tàndem
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: No contamineu, utilitzeu el tàndem!
MOT: tàndem
ETIMOLOGIA: de l\’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí tandem, \’finalment\’
FRASE: L\’altre dia vaig veure a dos homes que teniem un tàndem.
MOT: Ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà “ballare”, mateix significat.
FRASE: Fes-ho bé o la ballaràs.
MOT: erro
ETIMOLOGIA: D’”errar”, del llatí “errare”.
FRASE: Vas cometre un erro molt greu
MOT: vessar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí versare, freqüentatiu de vertere, \’girar; remenar; fer rodolar; bolcar
FRASE: L\’estàs vessant molt últimament.
MOT: Malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, conduir, guia’, del llatí vulgar “minare”, empaitar, conduir animals, llatí clàssic “minari”, amenaçar; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: El va malmenar tant que al final es va trencar
MOT: Haver de menester
ETIMOLOGIA: Del llatí “ministerium”, servei; professió, funció, derivat de “minister”, -tri, servidor. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: L\’altre dia vaig haver de menester al meu germà per canviar una bombeta.
MOT: anar venut (anar desorientat per manca d’experiència en alguna cosa).
ETIMOLOGIA: Participi de vendre, del llatí vendere.
FRASE: Vaig venut si ningú m’ajuda.
MOT: embolicar la troca
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-
FRASE: Para de dir tonteries i no emboliquis més la troca.
MOT: Tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: Para de tocar allò que no sona i no molestis més.
MOT: Anar fent
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: La meva cosina em va dir que anava fent després de l’accident.
MOT: finestrer -a
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat
FRASE: Ell era un finestrer, sempre volia saber què passava.
MOT: revenja
ETIMOLOGIA: De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’
FRASE: Aquesta noia és molt hostil, sempre està preparant una revenja per algú.
MOT: tándem
ETIMOLOGIA:De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí “tandem“, finalment, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length, ‘a la llarga, i aplicat a vehicles llargs
FRASE: L’altre dia vaig muntar per primera vegada a un tàndem amb una amiga! És més difícil del que sembla!
MOT: tàndem.
ETIMOLOGIA: De l’anglès tandem, mateix significat, i aquest, del llatí ‘tandem’, ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de ‘at length’, ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs.
FRASE: La parella del meu pis s’ha comprat un tàndem per poder muntar tots dos junts.
MOT: Encanteri.
ETIMOLOGIA: D’encantar, de cantar, del llatí ‘cantare’, ‘cantar habitualment’.
FRASE: El seu show consistia en fer-li encanteris a la gent del públic.