Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
MOT:barrinant barrinant
ETOMILOGIA:De barrina, del llatí veruina, ‘javelina, dard’, derivat del llatí clàssic veru, ‘ast; arma llancívola’.
Salve!
MOT:rient rient
FRASE:Vem deixar pasar el temps tot rient rient.
MOT:fluixet fluixet
ETIMOLOGIA: Del llatí fluxus, -a, -um, ‘fluid; fluix; feble’, participi de fluere, ‘fluir’.
FRASE:Li va dir fluixet fluixet que es callara, que estava cridant l’atenció.
MOT:seguit seguit
ETIMOLOGIA:De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat.
FRASE: la setmana pasada, vem caminar seguit seguit fins a la montanya.
MOT:barrinant barrinant
ETIMOLOGIA:De barrina, del llatí veruina, ‘javelina, dard’, derivat del llatí clàssic veru, ‘ast; arma llancívola’.
FRASE: barrinant barrinant vem arribar a aquella conclusió.
MOT:seguit seguit
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
D’una manera contínua, sense interrupció.
Fa tres dies que plou seguit seguit.
ETIMOLOGIA:
De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat. Altres mots que tenen aquest mateix origen etimològic són aconseguir, persecució, segon, secundari, seguici, assequible, executiu, obsequi, secta i exèquies.
MOT: tira-tira
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare, de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Tindríem que anar tira-tira, que sinó sens farà tard.
Salve!
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA: De llanguir, del llatí languere, ‘patir de llangor’.
FRASE: No estiguis llànguida, no val la pena!
MOT:decés
ETIMOLOGIA:Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’.
FRASE:Les drogues podrien ser la causa del decés de moltes persones.
MOT:enterramorts
ETIMOLOGIA:D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE:El meu avi va ser enterramorts.
Salve! 🙂
Fa dies que no posso cap rodamot i he pensat que lo millor és fer una entrada cada 3 o 4 dies amb els mots anterios, ja que cada dia es una mica pesat, començaré amb els mots de dilluns i d’avui dimarts.
MOT: decés (mort d’una persona).
ETIMOLOGIA: del llatí decessus, derivat de decedere, en català anar-se’n o morir.
FRASE: Encara no sabem les causes del seu decés.
MOT: enterramorts (persona que té per ofici enterrar morts).
ETIMOLOGIA: enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE: El meu veí no troba treball d’enterramorts, és una feina complicada.
MOT:decés
ETIMOLOGIA:Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’.
FRASE: Es va celebrar el decés d’aquell home tan doloent, que va matar a tanta gent.
MOT:enterramorts
ETIMOLOGIA:D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE:Vaig trobar a l’enterramorts fent el seu treball al cementiri.
MOT:letífer -a
ETIMOLOGIA:Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
FRASE:Aquella enfermetat letífera, el va portar la mort, i va morir tot sol al hospital.
Salve 🙂
MOT: letífer -a (que causa o porta la mort a l’organisme).
ETIMOLOGIA: Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’
FRASE: Va ser una malaltia letífera, va morir als pocs dies.
MOT: soterrar (cerimònia de portar un difunt al lloc a on ha de ser enterrat)
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare
FRASE: L’endemà de la seva mort van soterrar al seu familiar.
MOT: soterrar
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
FRASE: Ell va anar al soterrar del seu pare quan va morir.
MOT: esquela
ETIMOLOGIA: Del castellà esquela, ‘carta breu’, ‘imprès en què es fan certes comunicacions’, probablement vulgarització del llatí scheda, ‘full de paper’.
FRASE: Sempre mira l’esquela del periòdic, esperant no trobar ningun nom conegut.
MOT:letífer
ETIMOLOGIA: Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
MOT:soterrar
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
MOT:anar fent
ETIMOLOGIA:Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
MOT:finestrer
ETIMOLOGIA:De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
Salve:
Mot:Biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
FRASE: tinc un biplà de juguina molt bonic
Vale 🙂
MOT: tira-tira
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare, de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Tira-tira que vull arribar ràpid.
MOT: decés
ETIMOLOGIA: Del llatí decessus, mateix significat, derivat de decedere, ‘anar-se’n; morir’.
FRASE: Ahir es va produïr un decés d’un company de treball
MOT: enterramorts
ETIMOLOGIA: D’enterrar (de terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’).
FRASE: Quan vaig anar al cementiri vaig veure a l’enterramorts enterrant una tomba.
MOT: letífer
ETMOLOGIA: Del llatí letifer, -era, -erum, compost de letum, ‘mort’, i ferre, ‘portar’. El mot letal també té aquesta mateixa arrel.
FRASE:Ahir el letífer va fer morir al meu amic.
MOT: soterrar
ETIMOLOGIA: Substantivació del verb soterrar, del baix llatí subterrare, mateix significat.
FRASE: He d’anar a un soterrar de l’avi d’una companya
de feina.
MOT: finestrer -a
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
FRASE: Normalment els avis són finestreres ja que és passen el dia mirant per la finestra.
MOT: anar fent
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: vaig anant fent els deures, perquè sinó desprès s’acumulen tots.
MOT: finestrer -a
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat.
FRASE: te la fama de ser una finestrera, sempre esta
mirant per la finestra.
MOT: revenja
ETIMOLOGIA: De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’.
FRASE: desprès del que li va fer, va decidir revenjar-se.
Salve! 🙂
MOT: Anar fent (viure o subsistir d’una manera normal o amb un cert progrés)
ETIMOLOGIA: Del llatí amnare, evolució d’una forma amlare, fruit en llatí vulgar d’una pronúncia descurada d’ambulare, ‘caminar, fer pas de marxa’.
FRASE: L’Anna va preguntar com estaven, i tots vam respondre a l’uniso, anem fent!.
MOT: finestrer -a (que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra)
ETIMOLOGIA: De finestra, del llatí fenestra, mateix significat
FRASE: Ell era un finestres, sepre volia veure el que passava al carrer.
MOT: revenja (acció de revenjar-se, prendre l’avantatge sobre algú que havia estat guanyador anteriorment)
ETIMOLOGIA: De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’
FRASE: Aquell partit el vam perdre, però ràpidament vam demanar la revenja.
Salve!
Mot:revenja
ETIMOLOGIA:De revenjar-se, de venjar, del llatí vindicare, ‘reclamar; venjar’.
FRASE:Vam estar esperant el moment adient per a la revenja.
Mot:embolicar la troca
ETIMOLOGIA:Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
FRASE:A mesura que passa el temps s’embolica la troca, ho hem de resoldre ben aviat.
MOT:tocar allò que no sona
ETIMOLOGIA:D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE:És un expert a tocar allò que no sona.
Salve! 🙂
MOT: Embolicar la troca (complicar les coses)
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-
FRASE: Un altre cop ha embolicat la troca, sempre es fica on no li demanen.
MOT: Tocar allò que no sona (empipar, molestar, enutjar de manera col·loquial).
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: Aquest noi sempre esta tocant allò que no sona, és un pesat.
MOT: Malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: El pany s’ha trencat perquè el malmeneu.
MOT: Ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Si no trobo feina aviat, la ballarem.
MOT: Embolicar la troca.
ETIMOLOGIA: Probablement del llatí vulgar torca, ‘feix de drap o herba cargolat’, del llatí clàssic torques, ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro-.
FRASE: Sempre hi ha dos o tres que emboliquen la troca més de la compta.
MOT: Tocar allò que no sona.
ETIMOLOGIA: D’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al•lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
FRASE: Aquella nena es molt pesada, sempre esta tocant el que no sona.
MOT: Malmenar.
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: Heu malmenat el comandament de la televisió i l’heu fet malbé.
MOT: Ballar-la.
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Ja la ballem! S’ha trencat el televisor.
MOT: Pixa-reixes.
ETIMOLOGIA: De pixar, d’origen onomatopeic, i reixa, del baix llatí regia, ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia, ‘porta règia’, amb influx de l’àrab rîša, ‘barreta’.
FRASE: Es un pixa-reixes, sempre esta jugant i mai aconsegueix un treball.
MOT: Haver de menester.
ETIMOLOGIA: Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri, ‘servidor’. Mester és una variant antiga de menester.
FRASE: Hauré de menester l’ordinador durant tota la tarda.
Salve! 🙂
MOT: Malmenar (espatllar fent anar de qualsevol manera)
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: Heu malmes el nou telèfon mòbil.
MOT: Ballar-la (trobar-se en una tribulació, en una baralla…)
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Com no solucionem aquesta situació, la ballarem.
MOT: Haver de menester (caldre, algú o alguna cosa, a algú)
ETIMOLOGIA: Del llatí ministerium, ‘servei; professió, funció’, derivat de minister, -tri,’servidor’. Mester és una variant antiga de menester
FRASE: Hauré de menester moltes preguntes per fer un bon treball.
Salve!
MOT: Magdalena
ETIMOLOGIA: Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i ‘plora com una Magdalena’, segons l’expressió popular.
FRASE: Tinc per costum esmorzar magdalenes mullades en llet.
MOT: Ballar-la
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà ballare, mateix significat, probable adaptació del grec πάλλειν, ‘saltar, bellugar-se’.
FRASE: Ja la ballem! S’ha trencat el televisor.
MOT: Malmenar
ETIMOLOGIA: De mal- i menar, ‘conduir, guiar’, del llatí vulgar minare, ‘empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.
FRASE: El pany s’ha trencat perquè el malmeneu.
Vale!
Saalveee!
MOT: Tsar
ETIMOLOGIA: El tsarisme va ser la forma de govern. La paraula tsar deriva del llatí caesar, pres del títol dels Emperadors Romans des Octavius Caesar Augustus que va adoptar de Juli Cesar.
FRASE: Quan el tsar parla, tot és silencia.
Saalveee!
MOT: Tsar
ETIMOLOGIA: El tsarisme va ser la forma de govern. La paraula tsar deriva del llatí caesar, pres del títol dels Emperadors Romans des Octavius Caesar Augustus que va adoptar de Juli Cesar.
FRASE: Quan el tsar parla, tot és silencia.
Valeee!