Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
Salve Lida 🙂
La paraula d’avui és:
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA:Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat.
FRASE:Avui estic molt llanguiment
Vale Lida 🙂
Salve Lida 🙂
La paraula d’avui és:
MOT: entrelligassar
ETIMOLOGIA:Embolicar (algú) en alguna cosa de la qual li és difícil deseixir-se
FRASE:Avui m’han entrelligassat en el treball de català que jo no volia.
Vale Lida 😉
Salve Lida 😉
La paraula d’avui és:
MOT: bajaneria
ETIMOLOGIA:Neciesa, ximpleria.
FRASE: Ahir em van dir una bajaneria com una casa!
Vale Lida
SALVE,
mot: bruel
ETIMOLOGIA:soroll intens de la tempesta, de la mar avalotada.
FRASE: En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.
MOT:LLANGUMENT
ETIMOLOGIA: estat de decaïment, físic o moral, prolongat.
FRASE:i encara no en tens prou
que vols allargar el meu llanguiment.
MOT:ENTRELLIGASSAR
ETIMOLOGIA:Embolicar (algú) en alguna cosa de la qual li és difícil deseixir-se.
FRASE: La proposta dels companys m’entrelligassà una
bona temporada.
MOT:BAJANERIA
ETIMOLOGIA: Neciesa, ximpleria.
FRASE:En campanya electoral se senten moltes bajaneries.
MOT: A COR QUÈ VOLS
ETIMOLOGIA:Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable.
FRASE: Va parlar a cor què vols: semblava que no callaria mai.
MOT:MAGDALENA
ETIMOLOGIA: Pastís petit, ovalat o rodó, de massa esponjosa, fet de farina, llevat, llet, sucre, ou i oli.
FRASE:Abans solia esmorzar un cafè amb llet amb un parell de magdalenes, però ara prenc cereals i fruita.
Andrea, no has de posar aquí tots els Rodamots, només els que tinguin un origen llatí i no t’oblidis de posar entre cometes o bé en cursiva el mot llatí.
MOT: magdalena (Pastís petit, ovalat o rodó, de massa esponjosa, fet de farina, llevat, llet, sucre, ou i oli)
ETIMOLOGIA:Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i \’plora com una Magdalena
FRASE:Abans solia esmorzar un cafè amb llet amb un parell de magdalenes, però ara prenc cereals i fruita.
MOT: a cor què vols (Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable)
ETIMOLOGIA:(a) cor què vols, cor què desitges;
FRASE:Va parlar a cor què vols: semblava que no callaria mai.
MOT:bajaneria
ETIMOLOGIA:De bajà, \’neci, ximple\’, del llatí bajanus, \’natural de Baiiae\’, ciutat de la Campània
FRASE: En campanya electoral se senten moltes bajaneries.
MOT:llanguiment (Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat)
ETIMOLOGIA:De llanguir, del llatí languere, \’patir de llangor\’.
FRASE:En tristícia e en llanguiment estava un hom en estranya terra
MOT:entrelligassar
ETIMOLOGIA:Del prefix entre-, del llatí inter, \’enmig\’, i lligar, del llatí ligare, mateix significat.
FRASE: Va entrelligassar-se en negocis bruts i ara presideix un banc.
MOT:anar venut (Anar algú desorientat per manca d\’experiència en alguna cosa)
ETIMOLOGIA:Participi de vendre, del llatí vendere, mateix significat.
FRASE: Amb aquests frens vas venut.
MOT:penjament(Acció de penjar)
ETIMOLOGIA:De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
FRASE: Es va passar tota la tarda dient penjaments del seu germà.
MOT:babarota
ETIMOLOGIA:De babau.
FRASE: En Quim no para de fer-me babarotes i em posa nerviós.
MOT:bruel
ETIMOLOGIA:Etimologia — De bruelar, \’bramular\’, variant de braolar
FRASE:En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.
Salve!
MOT: bruel
ETIMOLOGIA: De bruelar, ‘bramular’, variant de braolar: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare.
FRASE: Estàvem a la muntanya i vam escoltar bramular un llop.
MOT: bajaneria
ETIMOLOGIA: del llatí bajanus.
FRASE: NO diguis tantes bajanades que si ho penses bé, veuras que no té cap sentit!
Després també hi ha la paraula magdalena, però en el correu no diu que provingui de llati, i també una oració que no la poso perque tampoc sé si ve del llatí!
Vale!
Eva, el mot magdalena ve del personatge bíblic. Només has de posar els d’origen llatí i escriure el mot llatí entre cometes o en cursiva.
MOT: a cor què vols
FRASE: El noi va parlar a cor què vols.
MOT: magdalena
ETIMOLOGIA: Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè quan se suca, degota i ‘plora com una Magdalena’, segons l’expressió popular.
FRASE: L’Aina va plorar com una magdalena.
Salve!
MOT: llanguiment
ETIMOLOGIA: De llanguir, del llatí languere, ‘patir de llangor’
FRASE: desprès d’assabentar-se de la dolenta noticia, va quedar-se en llanguiment durant molt temps..
MOT: entrelligassar
ETIMOLOGIA: Del prefix entre-, del llatí inter, ‘enmig’, i lligar, del llatí ligare, mateix significat.
FRASE: em van proposar de muntar un negoci, i em vaig entrelligassar.
MOT: bajaneria
ETIMOLOGIA: De bajà, ‘neci, ximple’, del llatí bajanus, ‘natural de Baiiae’, ciutat de la Campània renomenada pels banys de mar, probablement perquè es compararen amb les fabae bajanae, posades en remull, altres elements aigualits i altres coses insípides, d’on ‘tou d’intel•ligència’.
FRASE: estava veient un programa de la televisió i vaig escoltar moltes bajanades.
MOT: a cor què vols
ETIMOLOGIA: Amb completa satisfacció dels desigs i amb tota la comoditat imaginable.
FRASE: em va dir a cor què vols tot el que volia que li regalessin
MOT: magdalena
ETIMOLOGIA: Del nom del personatge evangèlic Magdalena, perquè, quan se suca, degota i ‘plora com una Magdalena’, segons l’expressió popular.
FRASE: tinc per costum esmorzar magdalenes mullades en llet.
MOT: ensaïmada
ETIMOLOGIA: De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
FRASE: les ensaïmades més grans són les de Mallorca.
MOT: bunyol
ETIMOLOGIA: De bony, d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno-, ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio-, ‘coll, turó’.
FRASE: a les festes del meu poble, van servir bunyols i begudes diverses.
MOT: ensaimada
ETIMOLOGIA: De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
FRASE: M’agraden molt les ensaïmades, crec que estan més bones que els donuts!
MOT:ensaïmada
ETOMOLOGIA:De saïm, ‘sagí, greix d’un animal’, del llatí vulgar sagimen, mateix significat.
FRASE:La meva mare em va comprar una ensaïmada per berenar
MOT:bunyol
ETIMOLOGIA:De bony, d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno-, ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio-, ‘coll, turó’.
FRASE: L’àvia fa uns bunyols bonissims
MOT:bessó -ona
ETIMOLOGIA:D’origen incert, probablement preromà, potser d’una base preindoeuropea o també indoeuropea bekione o bektione que inclouria la idea de ‘doble’ o ‘parella’.
FRASE: Tinc germans bessons.
MOT: l’infern
ETIMOLOGIA:Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
FRASE: Aniràs a l’infern!!
MOT: flaó
ETIMOLOGIA: Del germànic fràncic flado, -ons, ‘coca’, que passà al francès antic flaon, d’on prové també el mot flam.
FRASE: Vam menjar un flaó per el seu aniversari.
MOT: bescuit
ETIMOLOGIA: Del llatí bis coctus, ‘dues vegades cuit’, abreujament de panis bis coctus.
FRASE: Va tornar a coure el bescuit perquè estigues més dur.
MOT: bessó -ona
ETIMOLOGIA: D’origen incert, probablement preromà, potser d’una base preindoeuropea o també indoeuropea bekione o bektione que inclouria la idea de ‘doble’ o ‘parella’.
FRASE: Es va posar molt contenta, quan van néixer els seus bessons.
MOT: advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos
ETIMOLOGIA: Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
FRASE: es tan dolent que anirà a l’ infern com els advocats i procuradors.
Salve!!
Aqui teniu un mot en llatí!
MOT: bescuit
DEFINICIÓ: 1 “Galeta, pa, que hom fa coure una altra vegada perquè s’endureixi i es conservi millor”.
2 “Pastís fet amb flor de farina, ous i sucre; pa de pessic”.
Etimologia:Del llatí bis coctus, ‘dues vegades cuit’, abreujament de panis bis coctus.
Salve.
em sembla molt bè aquesta proposta, ja que d’aquesta manera podem aprendre molt vocabulari i la seva etimologia.
Mot: biplà
ETIMOLOGIA: molt format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa “dos, dues vegades, doblement”, i pla, del llatí planus, “pla, plana”.
FRASE: Els avions son biplans.
MOT: infern
ETIMOLOGIA: “infernus”
FRASE: ni al meu pitjor enemic li desitjo estar a l’infern que viu molta gent avui dia.
MOT: bescuit
ETMOLOGIA: Del llatí “bis coctus”, ‘dues vegades cuit’.
FRASE: Vaig provar un bescuit i estava bonissim!!!
MOT: Biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí “bis”, que significa ‘dos, dues vegades, doblement, i pla, del llatí “planus”, pla, plana.
FRASE: antigament, tots els avions eren biplans.
MOT:dicotomia
ETIMOLOGIA:Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.
MOT: biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
FRASE: El somni del meu avi era poder viatjar per tot el món amb un avió biplà.
Salvete!
MOT: biplà
ETIMOLOGIA: Mot format amb el prefix bi-, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’, i pla, del llatí planus, ‘pla, plana’.
FRASE: El somni del meu avi era poder viatjar per tot el món amb un avió biplà.
Valeeeeee!
MOT:seguit seguit
ETIMOLOGIA:De seguir, del llatí vulgar sequere, clàssic sequi, mateix significat. Altres mots que tenen aquest mateix origen etimològic són aconseguir, persecució, segon, secundari, seguici, assequible, executiu, obsequi, secta i exèquies.
FRASE:Sempre va seguit, seguidet de la seva mare