Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
Mot: nord enllà,on diuen que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Etimologia: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Frase: Diuen que la terra d’una amiga és al nord enllà,que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Mot: que es fan i es desfan.
Etimologia: no hi ha.
Frase: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Mot: prendre mal.
Etimologia: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
Frase: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós,que podeu prendre mal.
Mot: vejats miracle!.
Etimologia: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
Frase: vejats miracle! Quin noi més maco!
Mot: tot està per fer i tot és possible.
Etimologia: no hi ha.
FRASE:Aleshores sí que tot estava per fer i tot era possible. Perquè veníem del no-res i un grup de catalans va decidir gairebé inventar-se un país
MOT:capellanejar
EIMOLOGIA:De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: Aquest home capellaneja massa.
MOT: justejar
EIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: Aquí no en justeja res.
MOT:feinejar
EIMOLOGIA:De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE:Estic feinejada.
MOT: Capcinejar.
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Mentre feia la exposició no parava de capcinejar amb el cap, no parava quiet.
MOT: Companejar.
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Has de companejar menjar fruita i verdura per igual.
MOT: amfitrió -ona
DEFINICIÓ: 1) Persona que té convidats a taula, a una festa, etc. 2) Persona, entitat, país, etc. que rep invitats o visitants.
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Amphitrýon, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls
MOT: El negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Enlloc de fer diners, ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT: Titànic.
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants
FRASE: Va fer un esforç titànic per passar els seus exàmens, però no ho va aconseguir.
MOT: Nàiada.
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Conta la llegenda que hi ha una nàiada a la Font de Castàlia.
MOT: sollar v
ETIMOLOGIA: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: ‘has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
MOT: esquellotada f
ETIMOLOGIA: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE: fer esquellots
MOT: ser més conegut que la Monyos
DEFINICIÓ+EXEMPLES: Ser molt conegut o popular.
Quan passegen pel poble tothom els saluda: són més coneguts que la Monyos!
Aquesta cançó és més coneguda que la Monyos, no podríeu cantar-ne una altra?
MOT: com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA DE LLÚCIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Enraono jo, però és com si els hi digués Llúcia: no m’escolten i fan el que volen.
MOT: hieràtic -a adj
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Ens va colpir l’expressió hieràtica d’aquella escultura. Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT: Treure el sant Cristo gros.
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col•loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Fins que no van treure el sant Cristo gros la gent no es va conscienciar.
MOT:capellanejar
EIMOLOGIA:De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: Aquest home capellaneja massa.
MOT: justejar
EIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: Aquí no en justeja res.
MOT:feinejar
EIMOLOGIA:De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE:Estic feinejada.
MOT: Capcinejar.
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Mentre feia la exposició no parava de capcinejar amb el cap, no parava quiet.
MOT: Companejar.
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Has de companejar menjar fruita i verdura per igual.
MOT: amfitrió -ona
DEFINICIÓ: 1) Persona que té convidats a taula, a una festa, etc. 2) Persona, entitat, país, etc. que rep invitats o visitants.
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Amphitrýon, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls
MOT: El negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Enlloc de fer diners, ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT: Titànic.
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants
FRASE: Va fer un esforç titànic per passar els seus exàmens, però no ho va aconseguir.
MOT: Nàiada.
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Conta la llegenda que hi ha una nàiada a la Font de Castàlia.
MOT: ser més conegut que la Monyos
DEFINICIÓ+EXEMPLES: Ser molt conegut o popular.
Quan passegen pel poble tothom els saluda: són més coneguts que la Monyos!
Aquesta cançó és més coneguda que la Monyos, no podríeu cantar-ne una altra?
MOT: com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Prou que sempre l’avises, però ell, com si li diguessin Llúcia, no fa res per esmenar-se.
MOT: hieràtic -a adj
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Ens va colpir l’expressió hieràtica d’aquella escultura. Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT: sollar v
ETIMOLOGIA: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: ‘has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
MOT: esquellotada f
ETIMOLOGIA: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE: fer esquellots
MOT: treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Ningú no volia cedir, fins que va treure el sant Cristo gros i va imposar-se per la força de les seves raons.
MOT:hieràtic -a
ETIMOLOGIA:Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte
FRASE:Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT:treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE:En la situació en què ens trobem, cal que algú tregui el santcristo gros i reclami el que és nostre.
MOT:de Maria Santíssima
ETIMOLOGIA:Hi ha alguns noms de persona –reals o imaginàries– que protagonitzen expressions o frases fetes de la nostra llengua, de vegades amb un caràcter marcadament local. Aquesta setmana veurem uns quants d’aquests «prohoms verbals», com els anomena Màrius ‘Santíssimus’ Serra.
FRASE:Aquesta mainada fan uns crits de Maria Santíssima!
MOT:com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA:Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE:No em parlis més dels gags de ‘Polònia’ que és com si em diguessis Llúcia, no veus que no tinc tele
MOT:acabar com Camot
ETIMOLOGIA:Camot era el malnom del roder Francesc Navarro, de Xàtiva (1780-1826). És, simplement, un augmentatiu de cama. Segons Eugeni S. Reig, «Quan fem l’augmentatiu d’algun nom femení, si el masculinitzem, sembla que siga una mica més gran encara. Així, si algú té una panxa molt gran diem ¡quina panxota que té!, però si volem que faça l’efecte que és més gran encara diem ¡té un panxot! De la mateixa manera podem dir un missot, un botellot, un esquenot o un camot». Vegeu aquí altres teories sobre l’origen d’aquesta expressió valenciana.
FRASE:Ja veus, tanta amistat que tenien i tan bé que es portaven i al remat varen acabar com Camot.
MOT:el negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA:Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE:Amb això de les participacions preferents molts estalviadors han fet el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT:ser més conegut que la Monyos
ETIMOLOGIA:Ser molt conegut o popular.
FRASE:Quan passegen pel poble tothom els saluda: són més coneguts que la Monyos!
MOT:titànic -a
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà,Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE:Diuen que caldrà fer un esforç titànic per sortir de la crisi.
MOT:nàiada
ETIMOLOGIA:Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE:Segons Homer, les nàiades eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni.
MOT:amfitrió -ona
ETIMOLOGIA:Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière
FRASE:Tarragona serà l’amfitriona dels Jocs del Mediterrani del 2017.
MOT:mentor -a
ETIMOLOGIA:Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE:Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l’infern i el purgatori
Mot: titànic -a
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE: L’obra titànica de Joan Coromines
MOT: nàiada
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: les nàiades eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni.
MOT: amfitrió -ona
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Tarragona serà l’amfitriona dels Jocs del Mediterrani del 2017.
MOT: mentor -a
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l’infern i el purgatori.
MOT: musa
ETIMOLOGIA: Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia»
FRASE: Sembla que les muses l’han abandonat: ja fa cinc partits que no marca cap gol.
Salve 🙂 !
MOT: com si li diguéssis Llúcia
ETIMOLOGIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Mai fa cas, a ell com si li diguéssis Llúcia.
MOT:acabar com Camot
ETIMOLOGIA: –
FRASE: Eren molt amics però van acabar com Camot.
MOT: el negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Van començar molt bé però al final van acabar com el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT:ser més conegut que la Monyos.
ETIMOLOGIA: –
FRASE: Aquest home tothom el saluda, deu ser més conegut que la Monyos.
MOT:titànic
ETIMOLOGIA:De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE: Hauran de fer un esforç titànic per portar-se bé i no discutir cada dos per tres.
MOT: nàiada
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Segons un llibre mitològic que tinc per casa, en aquest riu hi habitaven unes niàdes molt petites.
MOT:amfitrió
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Ahir van venir convidats a casa, i com era l’amfitriona vaig haver de procurar que tot estigués perfecte.
MOT:mentor
ETIMOLOGIA:Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Diuen que és el seu mentor, però jo no m’ho acabo de creure.
MOT:musa
ETIMOLOGIA:Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia» (Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana).
FRASE: Es creu que és una musa, no s’ha mirat al mirall.
VALE 😀
MOT:titànic
ETIMOLOGIA:De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE: Diuen que caldrà fer un esforç titànic per sortir de la crisi.
MOT:nàiada
ETIMOLOGIA:Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Segons Homer, les nàiades eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni.
MOT:amfitrió -ona
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls.
MOT:mentor -a
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Virgili va ser el mentor de Dant en el seu recorregut per l’infern i el purgatori.
MOT:musa
ETIMOLOGIA: Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia
FRASE: Sembla que les muses l’han abandonat: ja fa cinc partits que no marca cap gol.
MOT:companejar
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE:Has de companejar la xocolata i no menjar-te-la sola.
MOT:esquellotada
ETIMOLOGIA: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE: fer esquellots
MOT:sollar
ETIMOLOGIA: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: T’has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
MOT:hieràtic -a
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT:treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: En la situació en què ens trobem, cal que algú tregui el sant cristo gros i reclami el que és nostre.
MOT:gai -a
ETIMOLOGIA: De l’occità antic gai/jai, potser simplificació de gauy/jauy, del llatí gaudium, ‘goig’; en el sentit d”homosexual’, de l’anglès nord-americà gay, manllevat del francès gai, que també el prengué de l’occità.
FRASE: li feia molta falta aquell gai.
MOT:de (un lloc) estant
ETIMOLOGIA: Estant en aquell lloc; expressió que denota l’allunyament relatiu del lloc on s’esdevé l’acció respecte al seu terme, a un observador, etc.
FRASE: Jo m’ho mirava de la finestra estant.
MOT:balb -a
ETIMOLOGIA: Del llatí balbus, ‘balbuç, quec’; en català tingué primerament el mateix significat que en llatí i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’.
FRASE: Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba.
MOT:de fit a fit
ETIMOLOGIA: Fit, ‘dit dels ulls, la mirada, etc., fixats en un objecte’, del llatí arcaic i vulgar fictus, -a, -um, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions com petra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
FRASE: Em va mirar una bona estona de fit a fit.
MOT:estesa
ETIMOLOGIA: Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE: Damunt l’escriptori hi havia una estesa de papers.
MOT:toia
ETIMOLOGIA: D’origen incert, potser del gascó toja, tojo, ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà.
FRASE: A mi no me la regalaven mai, la toia.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
MOT:vaga
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Han convocat una vaga general.
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:tamboret
ETIMOLOGIA: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab: amb -n- per confusió amb un altre mot (probablement tunbûr/tanbûr, ‘mena de lira o bandúrria feta amb una pell tibada damunt d’un cos inflat’).
FRASE: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
MOT:prendre mal
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós, que podeu prendre mal.
MOT: parpellejar v
ETIMOLOGIA: De parpella, del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE: Veia parpellejar els estels.
MOT: voluptat f
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE: Abandonar-se a la voluptat.
MOT: nard m
ETIMOLOGIA: Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: El nard és originari de Mèxic i se n’extreu un oli essencial emprat en perfumeria.
MOT: esgarrinxar v
ETIMOLOGIA: Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar, derivat de garranxa, ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa.
FRASE: Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà.
Van ficar-se dins un esbarzerar i en van sortir tots.
MOT: espurnejar v
ETIMOLOGIA: D’espurna, d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur, ‘foc’; en català antic també purna (com es diu encara en valencià, on trobem l’expressió «passar més fam que el gos de l’esmolador, que es menjava les purnes per a poder menjar de calent»).
FRASE: Milers d’estels espurnegen al cel del desert.
MOT: musa f
ETIMOLOGIA: Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia» (Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana).
FRASE: En la poesia antiga sovint s’invocaven les muses en començar qualsevol cant poètic.
MOT: mentor -a m i f
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Buscava un mentor que la guiés en el seu aprenentatge.
MOT: amfitrió -ona m i f
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls.
MOT: nàiada f
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Segons Homer, les nàiades eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni.
MOT: titànic -a adj
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
FRASE: Diuen que caldrà fer un esforç titànic per sortir de la crisi.
Mot: esquellotada.
Etimologia: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
Frase: Li vam fer una escallotada al veï de la meva tieta.
Mot: sollar.
Etimologia: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert.
Frase: T’has soldat la camisa,hauries d’haverte posat el tovalló.
Mot: hieràtic-a.
Etimologia: Del llatí hieraticus.
Frase: Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
Mot: treure el Sant Cristo gros.
Etimologia: del llatí Christus.
Frase: En la situació en què ens trobem,cal que algú tregui el santcristo gros i reclami el que és nostre.
Mot: de María Santíssima.
Etimologia: no té.
Frase: Queia un sol de María Santíssima.
Mot: com si li diguessis Llúcia.
Etimologia: representa l’accentuació llatina de Lucia.
Frase: Prou que sempre l’avises,però ell,com si li diguessis Llúcia,no fa res per esmenar-se.
Mot: acabar com Camot.
Etimologia: no té.
Frase: Vam parlar i al final vam acabar com Camot.
Mot: el negoci d’en Robert amb les cabres.
Etimologia: Del llatí negotium.
Frase: Es pensava guanyar molt i ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres:ha perdut més que no tenia.
Mot: titànic-a.
Etimologia: De tità, del llatí Titan.
Frase: Diuen que caldrà fer un esforç titànic per sortir de la crisi.
Mot: nàida.
Etimologia: Del llatí naias.
Frase: Segons Homer,les nàiades eren filles de Zeus,afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoi.
Mot: ser més conegut que la Monyos.
Etimologia: no té.
Frase: Aquesta cançó és més coneguda que la Monyos.
Mot: amfitrió-ona.
Etimologia: Del llatí Amphitryon.
Frase: Són uns amfitrions excel.lents i s’ocupen de tots els detalls.
Mot: mentor-a.
Etimologia: Del llatí Mentor, -oris.
Frase: Buscava un mentor que la guiés en el seu aprenentatge.
Mot: musa.
Etimologia: Del llatí musa.
Frase: Sembla que les muses l’han abandonat: ja fa cinc partits que no marca cap gol.
Mot: espurnejar.
Etimologia: D’espurna, d’origen incert.
Frase: Milers d’estels espurnegen al cel del desert.
Mot: esgarrinxar.
Etimologia: Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar.
Frase: Van ficar-se dins d’un esbarzenar i en vanm sortir tots esgarrinxats.
MOT: espurnejar
ETIMOLOGIA: D’espurna, d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur, ‘foc’; en català antic també purna (com es diu encara en valencià, on trobem l’expressió «passar més fam que el gos de l’esmolador, que es menjava les purnes per a poder menjar de calent»).
FRASE: No plou gaire, només espurneja.
MOT: esgarrinxar
ETIMOLOGIA: Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar, derivat de garranxa, ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa.
FRASE: Van ficar-se dins un esbarzerar i en van sortir tots esgarrinxats.
MOT: nard
ETIMOLOGIA: Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: El nard és originari de Mèxic i se n’extreu un oli essencial emprat en perfumeria.
MOT: voluptat
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE: Les seves paraules manifestaven una clara tendència a la voluptat.
MOT: parpellejar
ETIMOLOGIA: De parpella, del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE:Parpellejàvem perquè estàvem enlluernats.
Salve 🙂 !
MOT: espurnejar
ETIMOLOGIA: D’espurna, d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur, ‘foc’; en català antic també purna (com es diu encara en valencià, on trobem l’expressió «passar més fam que el gos de l’esmolador, que es menjava les purnes per a poder menjar de calent»).
FRASE: Millor que agafem un paraigües, està espurnejant.
MOT: esgarrinxar
ETIMOLOGIA: Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar, derivat de garranxa, ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa.
FRASE: M’he esgarrinxat la cama anant pel bosc aquest matí.
MOT: nard
ETIMOLOGIA: Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: La meva mare vol plantar un nard al jardí de casa.
MOT: voluptat
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE: No m’agrada que parli amb voluptat.
MOT: parpellejar
ETIMOLOGIA: De parpella,del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE: Em vaig quedar perplexa no podia ni perpelllejar.
VALE 😀
Mot: nard.
Etimologia: Del llatí nardus.
Frase: El nard és originari de Mèxic i se n’extreu un oli essencial emprat de perfumeria.
Mot: voluptat.
Etimologia: Del llatí voluptas.
Frase: Beure un got d’aigua fresca amb voluptat.
Mot: recolzada.
Etimologia: del llatí cubitus.
Frase: En arribar el poble,el camí feia una recolzada.
Mot: engaltar.
Etimologia: De galta.
Frase: Ha tirat sense engaltar.
Mot: manyoc.
Etimologia: de mà, del llatí manus.
Frase: Vam fer un manyoc amb uns draps vells i jugàvem a xutar-lo.
Mot: a rempeu de.
Etimologia: del llatí pes, pedis, ‘peu’.
Frase: Van edificar el monestir a rampeu de la muntanya.
Mot: ditada.
Etimologia: d’un llatí vulgar ditus.
Frase: Una ditada de mel,de llard.
MOT: ditada
DEFINICIÓ: Cop de dit (Va fer caure el plat de la balança amb una ditada)
Porció d’una cosa que hom es pot emportar adherida al dit. (Una ditada de mel, de llard)
Senyal o taca que deixa la pressió d’un dit o el contacte d’un dit brut (La pantalla del caixer automàtic és plena de ditades)
ETIMOLOGIA: De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
MOT: recolzada
ETIMOLOGIA:De recolzar, de colze, del llatí cubitus, íd.
FRASE: En arribar al poble, el camí feia una recolzada.
MOT: engaltar
ETIMOLOGIA: De galta.
FRASE: Ha tirat sense engaltar.
MOT: manyoc
ETIMOLOGIA: D’un encreuament de manat (‘feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà’, de mà, del llatí manus, íd.) amb anyoc (d’origen incert, sembla emparentat amb el castellà añicos, probablement d’origen preromà, potser cèltic).
FRASE: Neteja aquesta mica d’oli amb un manyoc de paper.
MOT: a rampeu de
ETIMOLOGIA: Alteració de repeu, ‘part baixa d’una muntaya’, ‘base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció’, de peu, del llatí pes, pedis, ‘peu’.
FRASE: Van edificar el monestir a rampeu de la muntanya.
MOT: ditada
ETIMOLOGIA: De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
FRASE: Va fer caure el plat de la balança amb una ditada.
MOT: Mentor –a.
ETIMOLOGIA: Del llatí Mentor, -oris, i aquest, del grec Μέντωρ, amic d’Ulisses, la figura del qual prengué Minerva per aconsellar el seu fill Telèmac; el mot pertany a la família indoeuropea del llatí mens, mentis, ‘ment’.
FRASE: Va buscar un mentor perquè li aconselles el millor camí.
MOT: Musa.
ETIMOLOGIA: Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia»
FRASE: No té cap inspiració, se li han anat les muses.
MOT: Nard.
ETIMOLOGIA: Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: Mentre passejàvem pel camp, vam veure nards.
MOT: Voluptat.
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE: Després de passar un dia a la muntanya sense beure res, va arribar a casa sedent i va beure aigua amb molta voluptat.
MOT: Parpellejar.
ETIMOLOGIA: De parpella, del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE: Va parpellejar i la seva cartera ja no estava, li havien robat.
MOT: Recolzada.
ETIMOLOGIA: De recolzar, de colze, del llatí cubitus, íd.
FRASE: El camí a l’altre poble estava ple de recolzades.
MOT: Manyoc.
ETIMOLOGIA: D’un encreuament de manat (‘feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà’, de mà, del llatí manus, íd.) amb anyoc (d’origen incert, sembla emparentat amb el castellà añicos, probablement d’origen preromà, potser cèltic).
FRASE: Tira-li el manyoc al gat, segur que s’ho passa bé.
MOT: A rampeu de.
ETIMOLOGIA: Alteració de repeu, ‘part baixa d’una muntaya’, ‘base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció’, de peu, del llatí pes, pedis, ‘peu’.
FRASE: A rampeu de l’ambulatori està el centre cívic.
MOT: Ditada.
ETIMOLOGIA: De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
FRASE: Neteja la ditada que li has fet a la pantalla de l’ordinador.
MOT: a la percaça
ETIMOLOGIA: De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASES:
·Tothom sap que es va ficar en política a la percaça de negocis i privilegis.
·Vaig a la percaça del segell que em falta per completar la col·lecció, però no el trobo enlloc.
·Van emigrar del país a la percaça d’una vida millor.
MOT: voluptat
ETIMOLOGIA: Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASES:
·Les seves paraules manifestaven una clara tendència a la voluptat.(Complaença en els delits sensuals)
·Beure un got d’aigua fresca amb voluptat. (Gran plaer)
·Abandonar-se a la voluptat.(Plaer intens que hom experimenta en la satisfacció dels impulsos i desigs sexuals)
MOT: de soca-rel
ETIMOLOGIA:
De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASES:
·El vent ha arrencat un roure de soca-rel.(Des de la base)
·Ma mare és alcoiana de soca-rel.
·Vull solucionar aquest problema de soca-rel. (Del tot, completament)
MOT: A la percaça de.
ETIMOLOGIA: De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASE: A la percaça dels lladres, s’han anat carrer amunt.
MOT: De soca-rel.
ETIMOLOGIA: De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASE: Si ho plantes de soca-rel, segur que agafa i surten mes plantes.
Salve 🙂 !
MOT: recolzada
ETIMOLOGIA: De recolzar, de colze, del llatí cubitus, íd.
FRASE: Sempre em sento molt recolzada pels meus pares.
MOT: engaltar
ETIMOLOGIA: De galta.
FRASE: Li ha engaltat una una bofetada.
MOT: manyoc
ETIMOLOGIA: D’un encreuament de manat (‘feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà’, de mà, del llatí manus, íd.) amb anyoc (d’origen incert, sembla emparentat amb el castellà añicos, probablement d’origen preromà, potser cèltic).
FRASE: Estic feta un manyoc de nervis perquè avui ens donaran els resultat de la prova.
MOT: a rampeu de
ETIMOLOGIA: Alteració de repeu, ‘part baixa d’una muntaya’, ‘base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció’, de peu, del llatí pes, pedis, ‘peu’.
FRASE: Estaven a rampeu del penyasegat, se l’estaven jugant.
MOT: ditada
ETIMOLOGIA: De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
FRASE: Mai no tan dit que no es fan ditades als vidres?
MOT: a la percaça de
ETIMOLOGIA: De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASE: Mirala està a la percaça d’un altre noi.
MOT: de soca-rel
ETIMOLOGIA: De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASE: Van solucionar el problema de soca-rel.
MOT: a lloure
ETIMOLOGIA: Locució adverbial balear, d’etimologia incerta, potser alteració de lleure per influx de la -u- en la -e-.
FRASE: Els meus veïns sovint deixen al seu gos a lloure perquè pugui córrer.
VALE 😀
Salve!
MOT: De ca l’ample.
ETIMOLOGIA: Forma apocopada del mot casa, del llatí casa, ‘cabana, barraca’.
FRASE: Aquesta casa, comparada a l’antiga es de ca l’ample.
MOT: a la percaça de
ETIMOLOGIA: De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASE: Van emigrar del país a la percaça d’una vida millor.
MOT: de soca-rel
ETIMOLOGIA: De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASE: El vent ha arrencat un roure de soca-rel.
MOT: a lloure
ETIMOLOGIA: Locució adverbial balear, d’etimologia incerta, potser alteració de lleure per influx de la -u- en la -e-.
FRASE: Les egües pasturaven a lloure per la prada
MOT: a tomballons
ETIMOLOGIA: Derivat de tomballar (‘anar per terra fent tombs’) amb el sufix -ó, de tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.
FRASE: El seu matrimoni anava a tomballons.
MOT: de ca l’ample
ETIMOLOGIA: Forma apocopada del mot casa, del llatí casa, ‘cabana, barraca’.
FRASE:Amb l’aiguat que va caure es va organitzar un embús de ca l’ample.
Salve 🙂 !
MOT: a tomballons
ETIMOLOGIA: Derivat de tomballar (‘anar per terra fent tombs’) amb el sufix -ó, de tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.
FRASE: Va ensopegar i va caure a tomballons per les escales.
MOT: de ca l’ample
ETIMOLOGIA: Forma apocopada del mot casa, del llatí casa, ‘cabana, barraca’.
FRASE: Van tenir una discussió de ca l’ample.
MOT: a tot estirar
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: jo crec que a tot estirar, a la festa serem 25 persones.
MOT:indignació
ETIMOLOGIA: Del llatí indignatio, -onis, mateix significat, de la família de dignus, ‘digne’, a la qual també pertanyen mots com ara condigne, dignar-se o dignatari.
FRASE: Estic indignada amb el seu comportament.
MOT: fanàtic/a
ETIMOLOGIA: Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum, ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
FRASE: El meu cosí és un fanàtic dels videojocs.
VALE 😀