Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
MOT: sardanejar v
ETIMOLOGIA: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
FRASE: Era la festa petita de la vila, i a la tarda es sardanejava de valent.
Mot: tamboret.
Etimologia: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab: amb -n- per confusió amb un altre mot (probablement tunbûr/tanbûr, ‘mena de lira o bandúrria feta amb una pell tibada damunt d’un cos inflat’).
Frase: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
Mot: prendre mal.
Etimologia: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
Frase: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós,que podeu prendre mal.
Mot: ho sap tothom i és profecia.
Etimologia: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
Mot: vejats miracle!.
Etimologia: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
Frase: vejats miracle! Quin noi més maco!
Mot: tot està per fer i tot és possible.
Etimologia: no hi ha.
Mot: nord enllà,on diuen que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Etimologia: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Frase: Diuen que la terra d’una amiga és al nord enllà,que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Mot: que es fan i es desfan.
Etimologia: no hi ha.
Frase: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Mot: sardanejar.
Etimologia: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
Frase: M’han fet sardejenar molt,però he arribat a guanyar.
Salve!
Mot: tamboret.
Etimologia: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab.
Frase: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
Mot: prendre mal.
Etimologia: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
Frase: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós,que podeu prendre mal.
Mot: ho sap tothom i és profecia.
Etimologia: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: —Què és un barbitúric? Jo no tinc problemes de memòria. Sóc orfe des de ben petit; quan vaig sortir de no sé quin orfenat de no sé on vaig posar-me a fer flors de paper i des d’aleshores les venc aquí, ho sap tothom i és profecia. En vols una o no?
Mot: vejats miracle!.
Etimologia: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
Frase: vejats miracle! Quin noi més maco!
Mot: tot està per fer i tot és possible.
Etimologia: no hi ha.
FRASE:Aleshores sí que tot estava per fer i tot era possible. Perquè veníem del no-res i un grup de catalans va decidir gairebé inventar-se un país
Mot: nord enllà,on diuen que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Etimologia: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Frase: Diuen que la terra d’una amiga és al nord enllà,que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Mot: que es fan i es desfan.
Etimologia: no hi ha.
Frase: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Mot: sardanejar.
Etimologia: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
Frase: M’han fet sardejenar molt,però he arribat a guanyar.
Vale!
Salve!
Mot: tamboret.
Etimologia: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab.
Frase: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
Mot: ho sap tothom i és profecia.
Etimologia: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: —Què és un barbitúric? Jo no tinc problemes de memòria. Sóc orfe des de ben petit; quan vaig sortir de no sé quin orfenat de no sé on vaig posar-me a fer flors de paper i des d’aleshores les venc aquí, ho sap tothom i és profecia. En vols una o no?
Mot: sardanejar.
Etimologia: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
Frase: M’han fet sardejenar molt,però he arribat a guanyar.
Mot: nord enllà,on diuen que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Etimologia: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Frase: Diuen que la terra d’una amiga és al nord enllà,que la gent és culta,rica,lliure,desvetllada i feliç.
Mot: que es fan i es desfan.
Etimologia: no hi ha.
Frase: La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Mot: prendre mal.
Etimologia: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
Frase: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós,que podeu prendre mal.
Mot: vejats miracle!.
Etimologia: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
Frase: vejats miracle! Quin noi més maco!
Mot: tot està per fer i tot és possible.
Etimologia: no hi ha.
FRASE:Aleshores sí que tot estava per fer i tot era possible. Perquè veníem del no-res i un grup de catalans va decidir gairebé inventar-se un país
Vale!
Salve 🙂 !
MOT: nord enllà, on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
ETIMOLOGIA: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
FRASE: Aquest noi és de San Siro, nord enllà on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
MOT: que es fan i es desfan
ETIMOLOGIA:
FRASE: Els estats que es fan i es desfan.
MOT: sardanejar
ETIMOLOGIA: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
FRASE: No paren de sardanejar.
MOT: capcinejar
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Para de capcinejar amb el cap si no vols que m’enfadi.
VALE 😀
SALVE!
MOT: sardanejar
ETIMOLOGIA:De sardana, d’origen incert,probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
FRASE:De vegades no n’hi ha prou amb veure per entendre, tot i que sovint es pot entendre sense veure. Això diuen els homes sants i les dones enamorades
MOT: cacinejar
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana,de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Alguns periodistes considerem que ja fa anys que els mitjans de comunicació no diuen la veritat perquè en diuen massa, de veritats. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.
SALVE!
MOT: capellanejar
ETIMOLOGIA: De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE:Un aforisme no cal que sigui cert, però sí que ha de sobrevolar la veritat
VELEE!
Salve 😀
MOT: encetar
DEFINICIÓ: 1) Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar. 2) Pelar o irritar la pell (d’una part del cos).
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:
1) Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
2)Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT: vaga
DEFINICIÓ: Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Aquest dijous farem vaga per la reforma laboral!
MOT: escalfar
DEFINICIÓ: En sentit figurat, apallissar, pegar.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
Mot: capcinejar.
Etimologia: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí.
Frase: La barca capcinejava més en arribar a la platja.
Mot: capallanejar.
Etimologia: De capellà, del baix llatí capellanus.
Frase: En Joan de vegades capallaneja,amb els sermons que ens fa.
Mot: justejar.
Frase: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus.
Frase: La feina justeja,però de polítics que volen ser senadors n’hi ha per donar i per vendre.
Mot: feinejar.
Etimologia: De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda.
Frase: Fa tres mesos que feineja en una nova novel.la.
MOT: capcinejar v
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Capcineja mentre parla per telèfon, com si el poguessin veure.
MOT: capellanejar v
ETIMOLOGIA:
De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: En Joan de vegades capellaneja, amb els sermons que ens fa.
MOT: justejar v
ETIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: No menjàvem gaire, que el pa justejava.
Sembla que els nostres governants justegen en idees creatives.
MOT: feinejar v
ETIMOLOGIA: De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE: Feinejava a la cuina quan m’has trucat.
VALEE!!!
MOT: ho sap tothom i és profecia
ETIMOLOGIA: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
MOT: vejats miracle!
ETIMOLOGIA: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
FRASE: Vejats quien miracle!!
MOT: sardanejar
ETIMOLOGIA: De sardana, d’origen incert, probablement prové de cerdana, ‘originària de la Cerdanya o ballada al seu estil’.
FRASE: M’han fet sardanejar molt, però he arribat a guanyar.
MOT: capcinejar
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: La barca capcinejava més en arribar a la platja.
MOT: capellanejar
ETIMOLOGIA: De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: En Joan de vegades capellaneja, amb els sermons que ens fa
MOT: justejar
ETIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: No menjàvem gaire, que el pa justejava.
MOT: feinejar
ETIMOLOGIA: De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE: Feinejava a la cuina quan m’has trucat
MOT: Capcinejar.
ETIMOLOGIA: Derivat de capcina, variant de capçana, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
FRASE: Mentre feia la exposició no parava de capcinejar amb el cap, no parava quiet.
MOT: Capellanejar.
ETIMOLOGIA: De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: Sempre ens capellaneja sobre la nostra actitud.
MOT: Justejar.
ETIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: Abans el menjar justejava.
MOT: Feinejar.
ETIMOLOGIA: De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE: Just estava feinejant, quan han trucat al timbre.
MOT: Companejar.
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Has de companejar menjar fruita i verdura per igual.
Mot: companejar.
Etimologia: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum.
Frase: Companegen la publicació de la revista amb altres tasques editorials.
MOT: Hieràtic –a.
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: És molt hieràtic, mai demostra cap sentiment.
MOT: Treure el sant Cristo gros.
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col•loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Fins que no van treure el sant Cristo gros la gent no es va conscienciar.
MOT: hieràtic -a
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis.
FRASE: Ens va colpir l’expressió hieràtica d’aquella escultura.
MOT: treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: En la situació en què ens trobem, cal que algú tregui el santcristo gros i reclami el que és nostre.
Salve 🙂 !
MOT:capellanejar
EIMOLOGIA:De capellà, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Capella ve del llatí vulgar cappella, diminutiu de cappa, ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants.
FRASE: Aquest home capellaneja massa.
MOT: justejar
EIMOLOGIA: De just en el sentit d”escàs, gairebé insuficient’, del llatí justus, ‘conforme a justícia, legítim’, derivat de jus, juris, ‘dret’.
FRASE: Aquí no en justeja res.
MOT:feinejar
EIMOLOGIA:De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
FRASE:Estic feinejada.
MOT: companejar
EIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Hi ha pa per companejar?
MOT: esquellotada
EIMOLOGIA:D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE:Li van fer l’esuqellotada davant de casa.
MOT:sollar
EIMOLOGIA:Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: Està tot sollat, ple fins a dalt.
MOT:hieràtic/a
EIMOLOGIA:Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Aquest és un llibre hieràtic, d’origen romà.
MOT:treure el sant Cristo gros
EIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Res no et cura, haurem de treure el sant Cristo gros.
VALE 😀
MOT: pencar
ETIMOLOGIA: De penca, d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, derivat del llatí pes, pedis, ‘peu’, ja que les penques arrenquen directament del peu, cama o tija de la planta.
FRASE:Penca cada dia més, però li rebaixen el sou.
MOT: vós
ETIMOLOGIA:Del llatí vos, ‘vosaltres’.
FRASE: Si a vós us sembla bé, faré el que havíem convingut
MOT: baixar de l’hort
ETIMOLOGIA: Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
FRASE: Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
MOT: enutjós -osa
ETIMOLOGIA: D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
FRASE: Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
MOT: el negoci d’en Robert amb les cabres
ETIMOLOGIA DE NEGOCI: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Es pensava guanyar molt i ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres: ha perdut més que no tenia.
MOT: com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA DE LLÚCIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Enraono jo, però és com si els hi digués Llúcia: no m’escolten i fan el que volen.
MOT: treure el sant Cristo gros
ETIMOLOGIA: Cristo és una forma popular o vulgar de Crist, usada en expressions col·loquials com ara «ni cristo» (ningú) o «tot cristo» (tothom), del llatí Christus, ‘Crist’, del grec Χριστός, ídem, pròpiament ‘l’ungit’, nom verbal de χρίω, ‘jo unto, ungeixo’.
FRASE: Ningú no volia cedir, fins que va treure el sant Cristo gros i va imposar-se per la força de les seves raons.
MOT: hieràtic -a adj
ETIMOLOGIA: Del llatí hieraticus, i aquest, del grec hieratikós, ‘sacerdotal’, derivat de hierós, ‘sagrat’, mot d’on prové també jeroglífic, format amb glýpho, ‘gravar’, perquè era l’escriptura dels sacerdots egipcis. S’anomena «escriptura hieràtica» un tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica, emprada en els textos religiosos de l’antic Egipte.
FRASE: Ens va colpir l’expressió hieràtica d’aquella escultura. Acompanyava el seu discurs de gestos hieràtics.
MOT: sollar v
ETIMOLOGIA: Mot comú amb l’occità solhar i el francès souiller, d’origen incert, probablement del germànic süljan, mateix significat (alemany modern suhlen, ‘rebolcar-se pel llot’). Del francès passà a l’anglès soil, ‘embrutar’, i sully, ‘enfosquir, entelar’. Una soll pot ser una cort de porcs, però en masculí també vol dir ‘brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta’.
FRASE: ‘has sollat la camisa; hauries d’haver-te posat el tovalló.
MOT: esquellotada f
ETIMOLOGIA: D’esquellot, d’esquella, probablement del germànic gòtic skilla, ‘esquella’.
FRASE: fer esquellots
MOT: companejar v
ETIMOLOGIA: Alteració de companatjar per similitud amb el sufix habitual -ejar, de companatge, ‘vianda que hom menja a més del pa’, del baix llatí companaticum, mateix significat, derivat de panis, ‘pa’.
FRASE: Companegen la publicació de la revista amb altres tasques editorials.
MOT: ser més conegut que la Monyos
DEFINICIÓ+EXEMPLES: Ser molt conegut o popular.
Quan passegen pel poble tothom els saluda: són més coneguts que la Monyos!
Aquesta cançó és més coneguda que la Monyos, no podríeu cantar-ne una altra?
MOT: com si li diguessis Llúcia
ETIMOLOGIA: Del grec Λουκία, nom de la santa de Siracusa; la forma Llúcia representa l’accentuació llatina de Lucia, de lux, lucis, ‘llum’; santa Llúcia és la patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista.
FRASE: Prou que sempre l’avises, però ell, com si li diguessin Llúcia, no fa res per esmenar-se.
MOT: el negoci d’en Robert amb les cabres
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Es diu que el tal Robert donava dues cabres blanques per una de negra, o viceversa.
Salve!!
MOT: encetar
DEFINICIÓ: 1) Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar. 2) Pelar o irritar la pell (d’una part del cos).
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:
1) Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
2)Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT: vaga
DEFINICIÓ: Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Aquest dijous farem vaga per la reforma laboral!
MOT: escalfar
DEFINICIÓ: En sentit figurat, apallissar, pegar.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
Salve 😀
MOT: amfitrió -ona
DEFINICIÓ: 1) Persona que té convidats a taula, a una festa, etc. 2) Persona, entitat, país, etc. que rep invitats o visitants.
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Amphitrýon, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Són uns amfitrions excel·lents i s’ocupen de tots els detalls.
Cecília, a veure si trobes l’apunt corresponent a Amfitrió i ens expliques qui és i per què es diu així l’equip amfitrió!
MOT: El negoci d’en Robert amb les cabres.
ETIMOLOGIA: Del llatí negotium, ‘afer, treball, ocupació’, de nec, ‘ni’, i otium, ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’.
FRASE: Enlloc de fer diners, ha fet el negoci d’en Robert amb les cabres.
MOT: Titànic.
ETIMOLOGIA: De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Τιτάν, personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants
FRASE: Va fer un esforç titànic per passar els seus exàmens, però no ho va aconseguir.
MOT: Nàiada.
ETIMOLOGIA: Del llatí naias, -adis, i aquest, del grec ναιάδες, mateix significat, de νάειν, ‘fluir’, i νάμα, ‘aigua que corre’.
FRASE: Conta la llegenda que hi ha una nàiada a la Font de Castàlia.
MOT: Amfitrió.
ETIMOLOGIA: Del llatí Amphitryon, pres del grec Aμφιτρύων, rei mitològic, esplèndid en els banquets, segurament a partir del francès, de l’obra homònima de Molière.
FRASE: Aquesta nit farem d’amfitrions, és a dir, tindrem convidats a taula.