Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
MOT: encetar v
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
Aquestes sabates li enceten els peus.
De tant mocar-me, se m’ha encetat el nas.
Mot: encetar.
Etimologia: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
Frase: Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT:gresca
ETIMOLOGIA:Antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí “graecisca”, femení de “graeciscus”, ‘propi dels grecs’, per al·lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Esteu fent massa gresca! No crideu tant, i baixeu el volum!
MOT: estol
ETIMOLOGIA: Del llatí tardà “stolus”, i aquest, del grec “stólos”, ‘flota; exèrcit’, derivat de stéllo, ‘jo preparo, equipo; envio; emprenc una marxa’.
FRASE: Vaig veure un estol d’aficionats del Barça que anaven cridant a Caneletes.
MOT: cervesa
ETIMOLOGIA: Del llatí “cervesia”.
FRASE: No m’agrada gens la cervesa.
MOT: monopoli
ETIMOLOGIA: Del llatí “monopolium”, i aquest, del grec “monopolion”, mateix significat, compost de “mónos”, ‘un, sol’, i “poléo”, ‘vendre’.
FRASE: No m’agrada que les empreses fagin el monopoli d’un producte perquè sempre acaba perjudicant al consumidor.
MOT: pinyol
ETIMOLOGIA: Variant formativa de pinyó, ‘llavor de pi’ (de pinya, del llatí “pinea”, inicialment adjectiu de “pinus”, ‘pi’, pinea nux, ‘nou, fruita del pi’), per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca.
FRASE: Mira quin pinyol de préssec més gran!
MOT: Estesa.
ETIMOLOGIA: Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE: Estan totes les joguines escampades pel terra.
MOT: Esbadellar.
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Va esbadellar tot el paper.
MOT: Encetar.
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Enceta la mortadel•la per esmorzar.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
FRASE: El dijous va haver-hi vaga d’estudiants.
SALVE!
MOT: Estesa.
ETIMOLOGIA: Participi femení del verb estendre, posar tot llarg o pla del llatí extendere, mateix significat.
MOT: Esbadellar.
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare.
MOT: Encetar.
ETIMOLOGIA: Del llatí inceptare, “començar, emprendre”, freqüentatiu d’incipere, “començar”.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, “estar buit, ociós”
VALEE!! =D
MOT: Escalfar.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: El van escalfar de valent, ja que sempre parlava malament dels altres.
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE:Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Les roses estan començant a esbadellar-se.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
MOT: veça
ETIMOLOGIA:En valencià, quan algú o alguna cosa és molt roín, es diu que és més roín que la veça:
Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
FRASE:Eixe és més roín que la veça;
MOT:toia
ETIMOLOGIA:D’origen incert, potser del gascó toja, tojo, ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà.
FRASE: Han fitxat un futbolista que és una toia.
MOT:estesa
ETIMOLOGIA:Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE:Una estesa de roba posada a eixugar.
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE:Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Les roses estan començant a esbadellar-se.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
MOT: veça
ETIMOLOGIA:En valencià, quan algú o alguna cosa és molt roín, es diu que és més roín que la veça:
Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
FRASE:Eixe és més roín que la veça;
MOT:estesa
ETIMOLOGIA:Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE:Una estesa de roba posada a eixugar.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
FRASE: El dijous va haver-hi vaga d’estudiants.
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE:Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Les roses estan començant a esbadellar-se.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
MOT: veça
ETIMOLOGIA:En valencià, quan algú o alguna cosa és molt roín, es diu que és més roín que la veça:
Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
FRASE:Eixe és més roín que la veça;
MOT:estesa
ETIMOLOGIA:Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE:Una estesa de roba posada a eixugar.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
FRASE: El dijous va haver-hi vaga d’estudiants.
MOT: vaga f
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Han convocat una vaga general.
MOT: escalfar v
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT: tamboret m
ETIMOLOGIA: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab: amb -n- per confusió amb un altre mot (probablement tunbûr/tanbûr, ‘mena de lira o bandúrria feta amb una pell tibada damunt d’un cos inflat’).
FRASE: A la barra de la cafeteria hi havia una dotzena de tamborets.
VALE!
Salve 🙂 !
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Les patates no estan obertes, enceta-les si vols.
MOT:vaga
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família».
FRASE: Vaig fer vaga, però no vaig poder anar a la manifestació.
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: Escalfaré la sopa, ja s’ha refredat.
MOT: tamboret
ETIMOLOGIA: De tambor, del persa tabîr, mateix significat, passant per l’àrab: amb -n- per confusió amb un altre mot (probablement tunbûr/tanbûr, ‘mena de lira o bandúrria feta amb una pell tibada damunt d’un cos inflat’).
FRASE: Agafaré un tamboret, perquè no arribo.
VALE 😀
Mot: vaga.
Etimologia: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
Frase: Ha convocat una vaga general.
Mot: escalfar.
Etimologia: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
Frase: La padrina t’escalfarà,si no fas bondat.
MOT: encetar
ETMOLOGIA: Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE: Aquestes sabates li enceten els peus
MOT: vaga
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat. Antigament vaga tenia el sentit de ‘temps en què els molins no produeixen per falta d’aigua de pluges’: «meten en compte — les vagues dels molins, qui, a vegades, a mal temps, munten a gran quantitat»; Narcís Oller ho usà en plural en el sentit de ‘vacances’: «passar les vagues en família»
FRASE: Han convocat una vaga general.
MOT: escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE: La mare t’escalfarà, si no fas bondat.
MOT: prendre mal
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE: No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós, que podeu prendre mal.
MOT: Prendre mal.
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE: Va prendre mal amb la bicicleta nova.
baixar de l’hort
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Ignorar una notícia coneguda de tothom, no estar al corrent del que passa.
També: venir de l’hort
Sempre sembla que vingui de l’hort; o no ho entén o vol fer semblant de no entendre-ho.
ETIMOLOGIA D’HORT:
Del llatí hortus, ‘jardí; hort’, terme descendent del nom indoeuropeu de les dues coses ghortó, del qual provenen també la denominació germànica garda- (d’on l’alemany garten, l’anglès yard, el francès jardin…), la grega χόρτος i l’eslava grad/gorod, ‘clos’ (>’ciutat closa, forta’).
enutjós -osa
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Molest, que causa enuig, fort desplaer o molèstia.
Va ser realment enutjós: durant les vacances, va ploure cada dia.
ETIMOLOGIA:
D’enutjar, del llatí vulgar inodiare, ‘causar aversió’, derivat de la locució llatina in odio esse alicui, ‘ser odiat per algú’.
llur
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Pertanyent a ells o a elles.
Els germans demanaren explicacions a llur pare.
La conferència glossava els autors lliberals i llurs teories.
ETIMOLOGIA:
Del llatí illorum, ‘d’ells’, genitiu plural d’ille, ‘ell’, que donà l’antic llor, canviat en -u- per influx del datiu llatí lui; del plural lurs, reduït a lus, prové el datiu -los.
monopoli
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
Privilegi que té un individu, una empresa o un organisme públic de fabricar o de vendre, tots sols, determinats béns o serveis en un mercat donat, excloent tota competència.
El fet que Telefónica fos un monopoli durant molts anys distorsiona el mercat de telefonia.
(p. ext.) S’atribueix el monopoli del patriotisme.
ETIMOLOGIA:
Del llatí monopolium, i aquest, del grec monopolion, mateix significat, compost de mónos, ‘un, sol’, i poléo, ‘vendre’.
esbadellar
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
1 Obrir alguna cosa sense separar-ne totalment les parts; badar.
La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.
2 Una cosa, especialment una flor, obrir-se, badar-se.
Les roses estan començant a esbadellar-se.
ETIMOLOGIA:
De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
encetar
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar.
Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
(p. ext.) Ningú no gosava encetar la conversa.
*2 Pelar o irritar la pell (d’una part del cos).
Aquestes sabates li enceten els peus.
De tant mocar-me, se m’ha encetat el nas.
ETIMOLOGIA:
Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
escalfar
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
En sentit figurat, apallissar, pegar.
Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
La padrina t’escalfarà, si no fas bondat.
Els valencians solen usar la forma calfar.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
prendre mal
DEFINICIÓ+EXEMPLE:
Sofrir un dany en un accident, lesionar-se.
No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós, que podeu prendre mal.
ETIMOLOGIA DE PRENDRE:
Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
MOT: prendre mal
ETIMOLOGIA DE PRENDRE: Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE:No aneu amb la bicicleta per aquest camí tan pedregós, que podeu prendre mal.
MOT: ho sap tothom i és profecia
ETIMOLOGIA DE SABER: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: Ho sap tothom i és profecia», del recull Onze Nadals i un Cap d’Any (1960)
Salve!
MOT:escalfar
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacere, mateix significat, de la família de calere, ‘ser o estar calent, escalfar-se’.
FRASE:Quan van descobrir el que havia fet, el van escalfar de valent.
MOT:encetar
ETIMOLOGIA:Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
FRASE:Aquestes sabates li enceten els peus.
MOT:esbadellar
ETIMOLOGIA: De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
FRASE: Les roses estan començant a esbadellar-se.
MOT:faluga
ETIMOLOGIA: Variant de falua, ‘mena d’embarcació petita per a ús dels almiralls o altres autoritats’, probablement de l’àrab falûwa, ‘egua jove’, que després es va aplicar a aquesta mena de nau, perquè transportava càrrega.
FRASE: Aquesta criatura és una faluga: tan petita com és i no para de córrer i amagar-se.
MOT: veça
ETIMOLOGIA:En valencià, quan algú o alguna cosa és molt roín, es diu que és més roín que la veça:
Eixe és més roín que la veça; allà a on es fica fa més mal que una pedregada.
Sí, segur que eixa medecina és tan bona i tan eficaç com tu dius, però és més roín que la veça.
Col·loquialment, guanyar-se les veces significa guanyar-se el menjar per a viure (equival a guanyar-se el pa, guanyar-se les garrofes).
FRASE:Eixe és més roín que la veça;
MOT:estesa
ETIMOLOGIA:Participi femení del verb estendre, ‘posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronsat)’, del llatí extendere, mateix significat.
FRASE:Una estesa de roba posada a eixugar.
MOT: Vaga.
ETIMOLOGIA: De vagar, del llatí vacare, ‘estar buit, ociós’. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.
FRASE: El dijous va haver-hi vaga d’estudiants.
MOT:esbadellar
DEFINICIÓ+EXEMPLES:
1 Obrir alguna cosa sense separar-ne totalment les parts; badar.
La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.
2 Una cosa, especialment una flor, obrir-se, badar-se.
Les roses estan començant a esbadellar-se.
ETIMOLOGIA:
De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
MOT: encetar
DEFINICIONS+EXEMPLES:
1 Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar.
Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra.
(p. ext.) Ningú no gosava encetar la conversa.
*2 Pelar o irritar la pell (d’una part del cos).
Aquestes sabates li enceten els peus.
De tant mocar-me, se m’ha encetat el nas.
ETIMOLOGIA:
Del llatí inceptare, ‘començar, emprendre’, freqüentatiu d’incipere, ‘començar’.
Vale!
MOT: Ho sap tothom i és profecia.
ETIMOLOGIA: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel•ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: Ho sap tothom i és profecia que divendres estarà obert.
Salve 🙂 !
MOT:prendre mal
ETIMOLOGIA:Del llatí vulgar prendere, llatí clàssic prehendere, ‘agafar; copsar’, que, per dissimilació normal, donà ja des d’antic la forma pendre, que fóra la que s’hauria d’haver conservat ortogràficament d’acord amb la pronúncia unànime.
FRASE: Vigila que encaea prendràs mal.
MOT: vejats miracle
ETIMOLOGIA:Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
FRASE: Vejats miracle, això no pot ser!
VALE 😀
Salve 🙂 !
MOT: ho sap tothom i és profecia
ETIMOLOGIA: Del llatí sapere, ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses.
FRASE: Ho sap tothom i és profecia s’ensurt a la primera amb qualsevol problema.
VALE 😀
SALVE!
MOT: tot està per fer i tot és possible.
ETMOLOGIA: Al·lusió a un vers del poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol, del llibre L’àmbit de tots els àmbits (1981).
FRASE:
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible
MOT: vejats miracle!
ETIMOLOGIA DE MIRACLE: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
FRASE: Vejats és la forma antiga per dir ‘vegeu’, ‘mireu’. Vui és ‘avui’; (h)oc és ‘sí’.
MOT:…nord enllà, on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
ETMOLOGIA: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
FRASE:
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
MOT: Vejats miracle!
ETIMOLOGIA: Del llatí miraculum, ‘fet admirable’, per via semiculta (d’on també prové mirall).
FRASE: Vejats miracle el que va fer.
MOT: Nord enllà, on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
ETIMOLOGIA: De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
FRASE: M’agradaria allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!