Per cloure la sèrie d’articles sobre Londres i, tal com he anat anunciat als lliuraments anteriors, ens acomiadarem de la ciutat britànica amb un monogràgic sobre el British Museum, visita obligada per a qualsevol amant de les clàssiques i de l’art en general que la visiti.
El Museu britànic va ser fundat el 1753, quan el naturalista Sir Hans Sloane va donar la seva col·lecció privada a la nació britànica, per a “all studious and curious Persons”. Durant aquesta primera etapa la seu de la institució es trobava en una mansió propera a la ubicació de l’edifici actual. El gran nombre d’adquisicions d’antiguitats gregues i egípcies que va tenir lloc a principis del segle XIX va crear la necessitat de traslladar les col·leccions d’història natural a un altre edifici, que va esdevenir seu del Museu d’historia natural, i construir un nou allotjament, molt més gran, per a les antiguitats. Així doncs, el 1857 s’inauguraven l’edifici quadrangular i la sala de lectura circular que ara coneixem. El 1997 va començar una restauració del pati interior i la biblioteca circular que va culminar el 2000 amb el cobriment del pati amb una cúpula de Norman Foster i la reobertura de la sala de lectura com a espai d’exposicions i d’atenció al visitant fins que torni a tenir també el seu ús primigeni, l’any 2012 segons les previsions.
En més d’una ocasió, tant a El Fil de les clàssiques com a l’Aracne fila i fila, se us ha demanat una reflexió sobre la polèmica actual en relació a la conveniència que els tresors arqueològics, especialment els marbres del Partenó, es puguin visitar tots junts al nou Museu de l’Acròpolis recentment inaugurat a Atenes. Aquest article, en canvi, us proposa un exercici de recapitulació basat en peces de la col·lecció permanent del museu, del qual heu de respondre aquelles preguntes que conegueu a partir de la feina de classe i del bloc, a Grec o a Llatí. En alguns casos us anirà bé repassar l’exercici sobre la vida quotidiana que s’incloia a Londinium IV i en les preguntes referents al Partenó us recomano consultar aquest article, amb els vídeos que inclou.
Tanmateix, és impossible una visita al Museu britànic sense que el dubte sobre la correcta ubicació de les peces plani per la ment d’aquell qui, badoc, es passeja enmig de tantes meravelles de la humanitat. I encara es fa més evident quan, en entrar a la gal·leria del Partenó, el mateix museu reparteix uns tríptics per donar la seva versió sobre la polèmica. Els administradors diuen que mai no havien argumentat que els marbres havien de romandre a Londres pel fet de no haver-hi un museu a Grècia digne d’allotjar-los i, tot rebatent un per un tots els arguments grecs, resumeixen així la seva posició:
The Trustees argue that the sculptures on display in London convey huge public benefit as part of the Museum’s worldwide collection. Our colleagues in Athens are, of course, fully able to conserve and preserve the material in their care and we enjoy friendly and constructive relations with them.
En aquest muntatge us deixo la meva visió de tot plegat. Es tracta d’un exercici de classe, no ens enganyem, i com a tal l’heu de treballar, però no deixo de ser una professora que es fa preguntes, sovint sense resposta, que sento la necessitat de compartir. No oblideu posar-vos els cascos perquè la música que acompanya les imatges no és casual. Qui m’explica per què l’he triada? Al crèdits finals en trobareu la referència…
Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí.
El anteriors lliuraments de la sèrie Londinium, a més del IV, anteriorment citat, els trobareu en aquests enllaços: I, II, III.
TERESA
Demà ens esperem a les tres per publicar els comentaris que facin referència a les qüestions plantejades en el vídeo; et sembla bé, Teresa?
D’acord, així en treurem el màxim de profit.
Moltes gràcies, Teresa, per aquest viatge pel British i per les teves reflexions! M’han vingut ganes d’anar a Londres a veure totes aquestes meravelles, malgrat el sentiment contradictori que em provoca veure restes arquitectòniques dins d’una sala d’un museu. No em sol passar quan es tracta d’un objecte de la vida quotidiana, d’una pintura o d’una escultura… però amb els temples, les portes (com la del mercat de Milet a Berlín) o l’altar (com el de Pèrgam també a Berlín)… no puc evitar sentir que aquell no és el seu lloc, malgrat això hagi permès la seva conservació.
Cada vegada que em connecto al Fil o Aracne aprenc una cosa nova i m’adono, una vegada més, de la força d’aquest teixit clàssic que anem filant, cadascú al seu ritme, aprenent mica en mica. Ens veiem a les Jornades!
Salutacions cordials a totes dues!
1. L’acabament triangular s’anomena frontó, i les columnes que el suporten son d’ordre Jònic.
2.Aquesta imatge, fa referència a la pedra Rosseta dels jeroglífics egípcis. És un tros de granit fosc de més de mig metre d’alçada amb un escrit fet per Ptolomeu V al 196 a.C. El text està escrit en grec i en egipci, i escrit en tres formes d’escriptura: jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia i grec.
3.Aquest recipient s’anomena cràter de volutes, on normalment contenia una barreja d’aigua i vi, on el Coper administrava aquest líquid per a tots els invitats.
4.Aquest recipient s’anomena cràter de volutes, on normalment contenia una barreja d’aigua i vi, on el Coper administrava aquest líquid per a tots els invitats.
5.Aquest recipient s’anomena cràter de campana, amb nanses sortints i dirigides cap amunt i amb forma de campana invertida. És un tipus d’ús tardà de l’inici del segle V aC.
6.És una hetera flautista que está animant al home amb el simpòsi.
7.
8.
9. Afrodita
Respostes:
1-Aquest acabament triangular s’anomena ‘frontó’. Les columnes són d’ordre jònic.
2-
3-
4-
5-Pel que veig, crec que apareix representada l’escena en que Ulisses arriba a l’illa de les Sirenes i fa que els seus tripulants el lliguin al mastil del vaixell.
6-
7-
8-Talia, la vuitena musa, que inspirava la comèdia i la poesia bucòlica.
9-Venus
10-
11-El monument de les Nereides
12-L’Erecteion
13-Aquesta part del Partenó pertany al fris
14-S’anomenen ‘mètopes’.
15-De l’entaulament
16-Sí
17-Juli Cèsar
18-Enees i Anquises
19-És la lloba capitolina alletant Ròmul i Rem.
Després continuo Lida!
Aquí deixo les preguntes que he pogut contestar ja que no m’ha donat temps de fer-les totes a la classe d’avui:
1. Abans d’entrar-hi, com es diu l’acabament triangular del porxo d’entrada? De quin ordre són les columnes?
L’acabament triangular s’anomena frontó i les columnes són d’ordre Jònic.
2. Reconeixeu aqueta imatge?
La figura que trobem en la imatge és la Pedra de Roseta.
3-. Reconeixeu les lletres de la inscripció?
El que he pogut esbrinar és: AITEM____ΨΥΧΙ
Crec que per a poder saber exactament el que posa hauriem de veure una imatge amb més qualitat o bé, en directe 🙂
4-.Quin és el nom d’aquest recipient? I el seu ús?
Aques recipient s’anomena àmfora i és un recipient ceràmic de gran tamany que apareix per primera vegada en els costes de Líbia i Síria, durant el segle XV a.C. Fou utilitzada pels grec i romans com a principal medi de transport i magatzematge de vi, olives. oli, cereals, peix i altres productes bàsics.
5. Quin mite veiem representat aquí? Quin tipus de bas ceràmic es tracta?
En una ànfora i veiem, si no m’equivoco, una pintura del mite de Ulisses atacat per les Sirenes.
6-. Que representa la decoració d’aquest vas?
No ho puc veure bé, potser un altre company pot veure-ho millor.
7-. Com va vestida aquesta col·lossal estatua xiprota?
Aquesta estàtua porta una toga que tapa mig pit, cobrint només una espatlla.
9.I aquesta altre quina dea deu ser?
Crec que es una estàtua que representa a Afrodita i ho podem saber perquè mostra el seu cos nu sense cap pudor.
11. Recordeu quin és aquest temple?
Es el únic frontal d’un temple grec complet que trobem al British Museum.
12. Pugem a l’acròpoli, a quin temple en trobem ara?
Aquesta estàtua és una de les Cariàtides.
13. Quina part del Partenó es aquesta?
Aquestes peces són els marbres del frontó que tants problemes han desencadenat entre Grècia i Anglaterra.
UPS!!
no és Anquises a la pregunta 18, és Ascani!
Hola Margalida i Teresa,
aqui os deixo les meves respostes:
1.L’acabament triangular del porxo d’entrada és diu frontó, i és com el del Partenó. Les columnes són del ordre jònic.
2.És la pedra Rosetta, gràcies a la qual hem pogut desxifrar els jeroglífics.
3.La inscripció del Sarcòfag d’Artemidor, està escrita en grec i posa: “Artemidoro, adeu”.
4.Aquesta vasija és de Grècia, de l’any 325 aC, i es feia servir per beure vi.
5.El mite que trobem representat en aquesta ceràmica, és el mite d’Ulisses, perquè és veuen clarament les sirenes i un vaixell.
6.Es un episodi d’una etera.
7.Aquesta estàtua porta un “hymation” perquè penja des de l’espatlla esquerra fins al turmell i envolta l’esquena.
8.És la deesa Hera.
9.Aquesta deesa deu ser Afrodita.
10.
11.Aquest temple es el del deu Zeus.
12.Aquesta estàtua és la Cariatide, que perteneix al temple grec Erecteion, al nort de l’Acropoli d’Atenas, dedicat a la deesa Atena. Però actualment està al museu Britànic.
13.Aquests marbres del Partenó, pertanyen al fris del Partenó.
14.Aquets relles s’anomenen mètopes.
15.El frontó es troba a la façana, és la part de davant de l’edifici.
16.La veritat es que si, costa molt imaginar aquesta policromia.
17.Es tracta de l’emperador Romà August.
18.L’heroe és Enenas amb el seu fill Ascani.
19.Aquest medalló representa clarament la mare llop amb Ròmul i Rem.
Ara que vist aquest video i he contestat totes les preguntes, jo també em pregunto, perque hem de anar a Londres a veure tots aquests tresors, que no tenen res en comú amb aquell pais?
Gracies Teresa per fer-nos reflexionar!!
Aquest article em sembla molt interesant, i veure tot el que hi ha en un mateix museu es molt enrriquidor.
Les columnes de la primera imatge són joniques, ja que a la part superior hi havies aquesta mena d’espiral.
La segona imatge mostra la pedra rosetta, que a través d’aquesta s’ha pogut descifrar diferents llengues, ja que estava escrit el mateix text, que era un decret de Ptomeu V, en tres alfabets diferents, en egipci en jeroglifics i en escriptura demòtica, i en grec.
A la tercera imatge, al sarcòfag d’Artemidor, es pot llegir aquest nom.
A la quarta foto apareix una cretera, té dues nances verticals i el coll ample. En aquesta es feien barreges d’aigua i vi o també s’hi podia fer hidromel, té el coll ample perque d’aqui s’agafava la barreja amb un enòcoe.És de figures rojes perque es pintava el voltant dels dibuixos en negre.
A la cinquena imatge es veu estame, que servia per guardar i transportar líquids o grà. A la imatge sembla que esta representat el mite de l’Odissea…
Em fa gràcia el títol, justament per al dia en què els de 4º d’ESO se’n van de viatge a Londres.
1) El frontó és el conjunt de figures i tot el triangle seria el timpà, els capitells són d’estil dòric.
2) És la Pedra Rosetta
3)
4)Sembla una cratera de volutes amb senefa marina, amb combinació de pintura i figures roges. Servia per barrejar aigua i vi.
5)És l’episodi de les sirenes en l’Odissea amb figures roges en un estamne.
6)El vas representa un simposi
7)Porta un himàcion… i un peple?
8)la vara és el seu atribut?
9)Sembla Àrtemis banyant-se
10) Podria representar a Demèter i Persèfone
11) Potser estic confosa, però crec que aquesta resta no és de l’Antiga Grècia, sinó del Classicisme. És possible?
12) Ei! És una cariàtida de l’Erectèon de l’acròpolis d’Atenes?
13) És la part del fris del Partenó
14) Mètope
15) Si és del frontó, llavors serà en conjunt amb el timpà
16) Nosaltres estem acostumats a colunes blanques i sense colors, però costa imaginar l’aspecte que tenien en aquell moment per la pèrdua de pigments en la superfície.
17) Si és el primer, hauria de ser Octavi August.
18) Eneas i Ascani en la versió que explica que Ascani és fill de Creüsa i no de Lavínia.
19) En principi no fa falta, es veu la forma dels dos nens a sota de la lloba mamant.
Les raons per les quals hem d’anar allà? Doncs el mateix que en cas d’Egipte: la majoria de les restes han estat traslladades al British Museum i en els seus llocs d’origen queda poca cosa.
Hola:D
A història de l’art vam haver de fer un text augmentatiu en el que explicàvem si ens semblava correcte que els Anglesos haguessin salvat els marbres del Partenó recopilant-los al Museu British i que ara que s’estava construint un nou museu a l’Acròpoli d’Atenes s’haguessin de retornar al seu lloc d’origen. Doncs bé, des del meu punt de vista crec que tot i que els britànics van recollir-los perquè no es deterioressin, però ara, que justament estan construint aquest enorme Museu, haurien de retornar-los però amb alguns béns a canvi.
Egipte:
1.- L’acabament triangular del porxo s’anomena frontó. Les columnes són d’orde jònic.
2.- És “Piedra Rosetta”, d’origen Egipci, i era una peça clau per desxifrar jeroglífics. Aquí podeu veure més informació sobre aquesta pedra: http://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/espagnol/piedra_rosetta.aspx
3.- El sarcòfag d’Artemidor (98 – 117 d.C.) de cartró enriquit amb pa d’or, porta inscrita la frase “Artemidor, adéu”, i està decorat amb representacions de diverses divinitats egípcies: Horus, Thot amb el cap d’ibis i Anubis amb cap de xacal.
Grècia:
4.- Aquest recipient és una Àmfora Grega. És un recipient de ceràmica de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, acabat en un piu, i que és utilitzada per a guardar-hi i transportar-hi aliments com vi, oli,etc.
5.- Trobem el mite del cant de les SIRENES, que apareix en l’Odissea, quan Ulisses empren el viatge després de residir una llarga temporada a l’illa de Circe. És una ceràmica
6.- Aquest representa una hetera en un simposi, ja que aquí hi ha una dona tocant la flauta
7.- Porta un hymation.
8.- És la deessa de la càcera, Àrtemis.
9.- És la deessa de l’amor i la bellesa, Afrodita.
10.- Aquesta terracota representaria a Demèter i a la seva filla Persèfone.
11.- Aquest temple d’ordre jònic, tetràstil i perípter rep el nom de les Nereides de Janto (Arinna hitita).
12.- Aquest temple és el de Erectèon ja que el sostenen les cariàtides.
13.- És el fris del temple de Partenón, situat a l’Acròpoli d’Atenes. Concretament representa la cavalleria.
14.- Els quadrats són les mètopes, peçes de pedra, marbre o terracota que ocupen part del fris d’un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs. Cada mètopa estava ocupada per un baix relleu. Els seus temes eren variats i es van caracteritzar pel fet de relatar esdeveniments històrics o mitològics. La seva funció era, sobretot, decorativa i estava policromada.
15.- El frontó es situa justament al front del temple, essent el coronament triangular d’una façana
16.- La veritat és que sí em costa molt d’imaginar, ja que sempre ho hem vist en marbre blanc, i personalment m’agrada més monocromàtic
Roma:
17.- És el cap de Juli Cèsar August.
18.- Eneas i el seu fill Ascani.
19.- Aquest medalló representa a la lloba capitolina, Luperca, amamantant a Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
vale!
Ave!
1. Aquest acabament s’anomena frontó i les columnes són d’ordre jònic.
2.Aquesta imatge correspon a la de la Pedra Roseta.
4-. S’anomena àmfora i és utilitzada com a medi de transport de vi, olives, cereals, etc.
5. En una àmfora i està representat el tema de l’Odissea, concretament quan Ulisses ses troba en l’illa de les Sirenes.
6-.Representa a una Hetera.
7-. Aquesta estàtua porta una toga que es diu “Hymation”.
8. És Artemisa, la deessa de la cacera.
11. Es el temple de les Nereides.
12. Ens trobem en el temple d’ Erectèon.
13. Les mètopes del frontó.
14. Mètopes.
15. De l’entaulament.
16. Pel que fa la meva opinió crec que es veu molt millor sense colors, ja que així es por apreciar molt més el treball dels artistes.
17. Juli Cèsar.
18. Eneas amb el seu fill Ascani.
19. Aquest medalló representa a la lloba capitolina amb Ròmul i Rem.
1. L’acabament triangular s’anomena frontó, i les columnes que el suporten son d’ordre Jònic.
2.Aquesta imatge, fa referència a la pedra Rosseta dels jeroglífics egípcis. És un tros de granit fosc de més de mig metre d’alçada amb un escrit fet per Ptolomeu V al 196 a.C. El text està escrit en grec i en egipci, i escrit en tres formes d’escriptura: jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia i grec.
3.Aquest recipient s’anomena cràter de volutes, on normalment contenia una barreja d’aigua i vi, on el Coper administrava aquest líquid per a tots els invitats.
4.Aquest recipient s’anomena cràter de volutes, on normalment contenia una barreja d’aigua i vi, on el Coper administrava aquest líquid per a tots els invitats.
5.Aquest recipient s’anomena cràter de campana, amb nanses sortints i dirigides cap amunt i amb forma de campana invertida. És un tipus d’ús tardà de l’inici del segle V aC.
6.És una hetera flautista que está animant al home amb el simpòsi.
7. Es veu que porta un “hymation”.
8. És Artèmis
9. La deesa de l’amor i la bellesa anomenada Afrodita
10.
11. El temple de les Nereides.
12. Aquest temple és el de Erectèon
13.
14. Són les mètopes
15. El frontó a la façana.
16.
17. Juli Cèsar.
18. Eneas amb Ascani.
19.Representa la lloba amb Ròmul i Rem.
Aquí deixo les respostes que em quedaven:
2-És la Pedra Roseta.
3-No he trobat la resposta veient aquesta imatge, ho he hagut de buscar per internet. La inscripció està en grec i diu: Artemidor, adéu.
4-És una cràtera de volutes, i servia per barrejar aigua i vi.
6-Diria que aquesta escena representa la celebració d’un simposi, on una hetera està tocant la flauta mentre dos homes la observen.
7- Crec que porta un himation ja que deixa el muscle dret descobert, i per sota d’aquest, una mena de peça de roba interior molt fina que es corda amb botonets pel lateral.
10-Es creu que aquestes divinitats eren Demeter i Persèfone.
En primer lloc, moltes gràcies, Dolors, per expressar la teva opinió sobre l’article. La veritat és que cada vegada que apareix un article teu o de l’alumnat de Sant Hilari, la Cristina Badalona, per exemple, m’aturo a llegir-lo i a esperar el següent amb interès. Feu coses molt interessants i sentides. Em sap greu no poder-te conèixer pensonalment a les Jornades, perquè no puc deixar d’anar divendres a l’institut. Estic convençuda, però, que ja hi haurà ocasió.
Pel que fa a les respostes al qüestionari, m’alegra que hi n’hagi hagut tantes i felicito especialment la Irena, que trobo que, malgrat algun error, ha fet un comentari molt complet, amb un enllaç inclòs, cosa que l’enriqueix. També he de dir que la Rebeca té raó a l’hora de dir que mirant només la foto es fa difícil distingir les lletres gregues, però com que us he posat el nom del personatge, pensava que podríeu reconèixer o deduir la majoria. Té mèrit, però, que ets l’única que ha intentat distingir la inscripció i posar-ne les lletres gregues. Està bé que hagueu buscat la traducció de la inscripció però us demanaria que intentéssiu afinar en les lletres. Vull deixar constància, però, que vaig intentar fer una foto més clara des de tots els angles, però no vaig poder afinar més… Tal com proposa la Rebeca, potser és millor anar-hi i llegir-ho “in situ”.
Pel que fa al senyor de Xipre, heu encertat que porta un himàtion, però caldria identificar també la peça inferior. Carla, tu ho has intentat, però el peple és només una peça femenina. També seria més correcte deixar la paraula “toga”, que heu utilitzat molts de vosaltres, per referir-se a l’abillament romà.
Per respondre correctament la 8 i la 11, que han tingut diferents respostes, caldria basar-se en l’anterior muntatge sobre la vida quotidiana al British. Allà us ho explicava.
Les preguntes romanes em sembla que eren massa fàcils, tot i que la Laura la principi s’ha confòs i després ha rectificat (ja saps que és de savis!). Està bé, Carla l’apreciació de la doble possible filiació de Iulus/Ascani segons ho explica Tit Livi. Estic segura que també ha estat una confusió, com la de la Laura, la referència al capitell de la pregunta 1 com a dòric. Mira-te’l bé!
Alis, gràcies a tu pels darrers articles que has fet, frescos i fruit, en alguns casos, d’una feina de formigueta recollint la pervivència del món clàssic en tota mena d’àmbits.
Marina, a veure si quan tornis de Berlin, completes les altres preguntes i mires d’afegir coses que no hagin dit els companys. L’Oriol, per exemple, també ho ha fet en dues parts.
Gràcies, Teresa, per aquest llarg i detallat comentari, sense fer distinció dels alumnes d’ambdós centres. A la xarxa no hi ha parets!
Dolors, m’agradarà retrobar-te altre cop a les Jornades! Teresa, em sap greu que no t’hi puguis arribar. Ja trobarem un moment o altre per trobar-nos les tres. Tanmateix, ja us coneixeu i no ho sabeu: us vàreu conèixer al fòrum Auriga de Badalona al vestíbul del Museu.
Tinc molt clar, Margalida, que és una tasca compartida i sobretot els teus alumnes de segon, que porto seguint des de fa tres anys i vaig conèixer personalment l’any passat, crec que ja els conec una mica. Igual que tu els meus… Fixa’t que ja començo a conèixer els de Sant Hilari.
Per cert, disculpeu si no recordo exactament quines de les persones que vaig conèixer al Fòrum era la Dolors. Segur que ara, després de seguir la seva obra al bloc, no cometria el mateix error.
Teresa, no t’hi amoïnis. L’important és que fem xarxa clàssica! Tots anem en la mateixa direcció i ens anem trobant i posant rostre.
Teresa deus estar molt contenta pels comentaris dels alumnes de Premià que han analitzat entre tots totes les imatges d’aquesta presentació, sobretot la Irena.
Doncs després de 5 articles en honor aquest museu haig de dir que sense cap dubte haig de visitar quan vagi a Londres.
La música de la presentació pertany a l’opera de Giuseppe Verdi, compositor italià que va voler representar la conquista territorial, tant present en el dilema de on s’han destablir aquests tresors.
Podeu concretar més a quina peça concreta pertany la música. L’he triada més pel tema de l’òpera que per l’autor. En què consisteix el lament que entona el cor?
Aquest comentari tracta sobre les peces del “British Museum”, el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
En la primera imatge que apareix, podem observar un acabament triangular al porxo de l’entrada que s’anomena frontó, en llatí “frons”. A més a més, podem veure les columnes, que són de l’ordre arquitèctoni jònic. Aquest estil de columna pertany a un dels tres ordres clàssics de l’arquitectura grega, entre uns altres dos: el dòric i el corinti.
La segona imatge és la Pedra Rosetta, una peça clau per desxifrar jeroglífics. El text contingut en la Pedra Rosetta correspon a un decret dictat per un consell de sacerdots.
En la següent imatge, la tercera, és el sarcòfag d’Artemidor, en aquest hi ha una inscripció en grec, que crec que podría ser aquesta “Αρτεμίδωρος αντίο”, que literalment vol dir Artemidor, adéu.
Seguidament, apareix l’imatge quatre. Es tracta d’una cratera de volutes amb figures roges. Cratera ve del grec “κρατηρ” i és un recipient de ceràmica que servix per barrejar el vi amb l’aigua.
A la sisena imatge ens trobem amb un estamne, un recipient de ceràmica amb una base, coll ample i dues nanses, que esta decorat amb figures roges. El seu dibuix representa un dels moments més coneguts de l’Odissea d’ Homer, quan les sirenes fan embogir tots aquells que escolten els seus cants.
La imatge set, és una estàtua xipriota, que representa un home vestit amb un himàcion, en grec “ἱμάτιον” i un peple, en grec “πέπλος”.
Més tard, apareix la imatge vuit, que és una estàtua de Hera, si no m’equivoco. Hera, en grec “Ἥρα”,deessa del matrimoni. Aquesta té per atributs el paó i la diadema.
Seguint amb les imatges, ens trobem amb la 9, l’estàtua d’Artèmis, en grec Ἄρτεμις, la deessa de la cacera i castedat. Pot portar com atributs l’arc, buirac i la lluna creixent.
La imatge 10, és la terracota de Persèfone, en grec “Περσεφόνη” i Demèter, en grec “Δημήτηρ”.
Pel que fa a la imatge 11, aquest és el temple de les Nereides. Nereida ve del grec “Νεράϊδα”. Aquestes són considerades les nimfes del mar.
La imatge 12, representa el temple d’Erecteon. Un temple jònic molt famós per les Cariàtides que hi ha a la tribuna.
A continuació es pot observar la imatge 13, el fris del Partenó, en grec “Παρθενος”, que literalment vol dir verge, ja que era consagrat a Athena Parthenos.
Seguidament, a la imatge 14 podem observar el Mètope.
Més tard apareix la imatge 15, una part del frontó que es troba a la part del davant del temple.
La imatge 16, la qual és molt sorprenent, és difícil d’imaginar aquesta decoració i colors en aquella època.
Respecte a la imatge 17, puc dir que aquesta representa a Octavi August. August per guanyar-se a la plebs donava “ panem et circenses”, que literalment vol dir pa i jocs de circ.
La penúltima imatge, la divuit, en la qual es pot observar Eneas, en grec “Αἰνείας” i Ascani.
La última imatge és pot veure un medalló dos nens mamant a sota d’una lloba. Aquests són Ròmul i Rem.
Per finalitzar, les restes estan al “British Museum” perquè en un primer moment era el lloc on millor es podien conservar.
Un comentari molt complet, Ariadna, tot i que hi ha algunes imprecisions com això de “Metope” o errors com identificar una Musa com a Hera (en aquest cas, la confusió és comprensible. També hauria estat bé que haguessis reflexionat sobre la legitimitat de tenir les restes arqueològiques lluny del seu emplaçament original.
Salve!
He traduit el petit text que està en anglès:
Los Síndicos sostienen que las esculturas que se exhiben en Londres transmitir gran beneficio público como parte de la colección del museo en todo el mundo. Nuestros colegas de Atenas, por supuesto, plenamente capaz de conservar y preservar el material en su cuidado y tenemos relaciones amistosas y constructivas con ellos.
Aquí teniu les respostes a les preguntes formulades:
1)És diu frontó. Les columnes són del ordre jònic.
2)És la pedra Rosetta.
3)“Artemidoro, adeu”.
4)De l’any 325 aC, i es feia servir per beure vi.
5)El mite d’Ulisses.
6)Es un episodi d’una etera.
7)Aquesta estàtua porta un hymation perquè penja des de l’espatlla esquerra fins al turmell i envolta l’esquena.
8)És Hera.
9)És Afrodita.
10)Són Demèter i Persèfone.
11)És el de Zeus.
12)És la Cariatide, que perteneix a Erecteion.
13)Pertanyen al fris del Partenó.
14)S’anomenen mètopes.
15)A la façana, la part de davant de l’edifici.
16)No, no costa gaire…
17)L’emperador Romà August.
18)És Enenas amb el seu fill Ascani.
19)Representa la mare llop amb Ròmul i Rem.
Aquest repàs va força bé ja que serveix per a refrecar la memòria i sempre va bé recordar cultura general.
Felicitats per l’apunt!