Anàlisi del mite de la poma de la discòrdia

La poma de la Discòrdia, de Jordaens (Museu del Prado, Madrid)

El mite de la poma de la discòrdia parla sobre la disputa que va originar Eris, enfrontant a tres dees i que va ser l’espurna que va fer esclatar la guerra de Troia.

“El judici de Paris” de P.P.Rubens (Museu de Prado, Madrid)

En aquest mite un dels protagonistes més importants és la poma daurada que llença Eris a la boda de Tetis i Peleu. La poma, un fruit molt comú actualment, simbolitza encara avui (gràcies a la mitologia grega) la discòrdia; a Xina, pel contrari, és un símbol de pau, ja que a l’escriptura Xina la paraula poma (“ping”) és intercanviable per la paraula pau. A Xina els brots de poma també representen la bellesa femenina. Per altra banda, a la mitologia celta i noruega la poma representa el renaixement i la immortalitat. Segons els mites cèltics un pomer neix de la tomba d’un dels personatges més important de la mitologia celta: Ailinn, simbolitzant així el renaixement després de la mort. En la mitologia noruega, les pomes daurades són utilitzades per la deessa Idun per conservar la seva immortalitat. En la religió catòlica la poma representa el pecat i el coneixement (o la pèrdua de la innocència). Adam i Eva van tastar la poma de l’arbre prohibit del coneixement i, com a càstig diví, van ser expulsats del paradís.

Un altre fet molt important en aquest mite és el reconeixement de la bellesa, cada una de les tres dees desitja desesperadament la poma per proclamar la seva bellesa absoluta. Aquest concepte també el trobem a la tradició literària germànica: al conte de la Blancaneu la madrastra intenta enverinar  la seva fillola per tal de ser ella la dona més bonica del regne. Podem veure com la bellesa durant molt de temps, i encara avui, és una virtut molt buscada i admirada, que pot arribar a originar malentesos, diputes i fins i tot guerres.

Per últim, la decisió final de Paris farà que la guerra de Troia comenci. Paris simbolitza l’amant jove i innocent que prefereix l’amor que el colom li ofereix abans que la saviesa de l’òliba i el poder del paó. Quines dees representen el colom, l’òliba i el paó? Entre l’amor, la intel·ligència i el poder,  què triaries tu?

  • Què hagués passat a Troia sense aquest mite? En podem inventar un altre inici?
  • Quina ciutat és coneguda com la Gran poma? Quina és la “mansana de la discòrdia” a Barcelona?…
  • Aquesta expressió, la poma de la Discòrdia, té pervivència en altres llengües?
  • T’agrada l’òpera? Quines òperes tracten aquest mite? Pots ampliar el bloc Òpera amb referents!
  • En quins altres mites grecs, trobem la poma?…

Sandra Mendoza

1r Batxillerat Grec i Llatí

Aquest article s'ha publicat dins de Amor conjugal, Déus, General, Pervivència en la literatura espanyola, Pervivència literatura alemanya, Venjança i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Anàlisi del mite de la poma de la discòrdia

  1. regrag.chorouk regrag.chorouk diu:

    Xaipe!
    Primer de tot felicitar-te Sandra, realment el teu apunt m’ha agradat i m’ha impressionat, ja que has fet un profund anàlisi sobre aquest mite. Enhorabona!
    En resum la poma de la discòrdia és una referència a la poma daurada de la discòrdia que, segons la mitologia grega, la deessa Eris (Ερις, ‘disputa’) va destinar per a la més bella i Tetis, fent així que es creés una disputa entre Hera, Atenea i Afrodita que acabaria portant a la Guerra de Troia, amb el Judici de Paris. Així, la «poma de la discòrdia» es va convertir en l’eufemisme per un assumpte menor que podia portar a una gran disputa. Aquest fet va donar lloc a la guerra de Troia que va durar deu anys.
    Els deus es trobaven reunits a l’Olimp per celebrar la noces de Tetis, filla d’Úranos i de Gea, i Peleu, però la deessa Eris va tirar en mig de l’esdeveniment, una poma daurada, i dient que aquesta poma havia de ser entregada a la més bella de les deesses.
    Es van presentar les següents deesses:
    Atena, Deessa olímpica, filla de Zeus i de Metis.
    Hera, Deessa olímpica, filla de Cronos i de Rea.
    I Afrodita, Deessa olímpica, filla de Zeus i de Dione.
    Al cap de pocs minuts es va començar a produir la disputa i com Zeus veia que això no devia continuar així, va manar a Hermes que fos amb les tres divinitats a la muntanya Ida, on el jove príncep Paris decidiria qui guanyaria. Quan Paris va veure que les tres divinitats s’apropaven, va intentar fugir a causa de la por, però Hermes el va convèncer, ja que només havia d’actuar de jutge, després per torns cada dea l’intentava convèncer amb els seus arguments, cada una li prometia alguna cosa: Hera es va comprometre a entregar-li tot l’imperi d’Àsia, Atena li va prometre la prudència i la victòria en tots els seus combats i Afrodita es va limitar a entregar-li l’amor de Hèlena. Finalment la decisió de Paris va ser que el premi de la més bella fos per Afrodita.
    He volgut explicar la història d’aquest mite, ja que anteriorment en un curs de secundària, juntament amb la meva companya Sandra vam fer i dramatitzar aquest mateix mite amb una obra de teatre, on jo feia de Zeus i Gea.
    Fent referència a algunes de les preguntes que ens ha donat:
    Quina ciutat és coneguda com la Gran poma? Quina és la “mansana de la discòrdia” a Barcelona?…
    La Ciutat de Nova York és coneguda com “la Gran Poma”, pel seu esperit cosmopolita i meca del consumisme modern.
    La mansana de la Discòrdia, més modernament, illa de la Discòrdia de Barcelona és un tram del passeig de Gràcia de l’Eixample.
    En quins altres mites grecs, trobem la poma?
    En el mite de Troia.
    Aquesta expressió, la poma de la Discòrdia, té pervivència en altres llengües?
    Realment no ho sé, però segons el que crec pot ser que tingui pervivència en altres cultures, ja que aquest mite és molt popular en la literatura grega, segurament s’haurà adaptat d’un forma o un altre segons el país, la cultura o religió.

  2. Valentina Restrepo diu:

    Xaipete,
    molt bona feina, ho trobo molt interessant, felicitats!

  3. Mireia Sánchez diu:

    Xaipete!!

    Moltes felicitats Sandra per aquest apunt, m’agradat molt com t’expresses i com has treballat aquest apunt.

    Les deessa que simbolitza l’òliba i el poder del paó va ser Atena. Yo sense dubte triaria inteligencia, que em permetes fer mes cas a alguns temes que m’hagin de venir a la meva vida i saver-me sortir amb força i inteligència.
    La ciutat que se li diu la Gran Poma es New York. On està situada la ” mansana de la discòrdia” és al passeig de Gràcia.
    A mi personalment no m’agrada l’òpera, però n’hi han moltes obres que estàn basades en aquest mite.
    L’expressio de la poma de la discòrdia té relació amb altres llengues, segurament si, però he fet recerca i no ho he trobat ven bé el que es demanava, així que ho desconeixo.

  4. Erola Such diu:

    Xaipete!

    M’ha agradat molt aquest apunt, felicitats Sandra!!
    Contestant a les preguntes, la dea que té com a atribut un colom, és Afrodita, qui té un paó és Hera i qui representa l’òliba és Atena. Jo personalment hauria triat la intel.ligència i no l’amor, per mi la intel.ligència és el millor marit que tindré a la vida, mai m’enganyarà,em donarà diners i mai em m’abandonarà a no ser que jo l’abandoni abans.
    Jo crec que no ens podem inventar un altre inici, és a dir, ÉS LA GUERRA DE TROIA, una de les guerres més famoses de la història, i que té un origen mitològic, un origen que s’adhereix perfectament amb una guerra i amb el que la mitologia grega representa.
    La Gran Poma és Nova York, mai he entès ben bé perquè se li deia així, però és aquesta. I la “mansana de la discòrdia” és un tram del passeig de Gràcia.
    No sé del cert si aquest mite està en altres països, però crec que si, ja que com he dit és un mite molt famós dins de la cultura i mitologia grega.

  5. Laia Costa diu:

    XAIPETE!
    Jo ja coneixia l’existència d’aquest mite però he de reconèixer no sabia totes les simbologies que té la poma en els diferents països.
    Realment, podem afirmar que sense aquest mite d’aquest fuit tan comú per nosaltres, aquesta guerra no hagués començat i és molt encertat el nom que es denominà a la poma: ‘’la poma de la discòrdia’’, ja que va donar lloc a una llarga disputa que va arribar a durar 10 anys.
    D’aquest mite, el que més gràcia em fa és el fet que les deesses subornin a Zeus per poder ser denominades les més belles, ja que en aquest detall podem veure la importància que tenien els estereotips en l’antiga Grècia igual que en l’actualitat. Per exemple, Hera volia entregar-li tot l’imperi d’Àsia, Atena li va prometre la prudència i la victòria en tots els seus combats i Afrodita va entregar-li l’amor de Hèlena. Finalment la decisió de Paris va ser que el premi de la més bella fos per Afrodita.
    La ciutat coneguda com la Gran Poma és Nova York. Podem trobar ‘la mansana de la discòrdia’ al Passeig de Gràcia de Barcelona, un gran carrer on he passat bastants cops i mai he tingut l’ocasió de veure-la, a partir d’ara em fixaré!
    Podem veure representada la poma al mite: El judici de Paris i la poma daurada.
    Desconec la relació de la poma en altres llengües, però el que sí que sé, és que en les diferents cultures la poma té diferents simbolismes!
    Per finalitzar m’agradaria felicitar a la meva companya Sandra, ja que un cop més ens ha transmès aquest mite amb la seva increïble expressió!

  6. Abril Gabutti diu:

    Xaipe!
    Havia sentit parlar abans d’aquest mite però no sabia tota la historia, l’he trobada força interessant.
    Responent a les preguntes que ens planteja la Sandra… la dea que té com a atribut un colom, és Afrodita, Hera té un paó i Atena representa l’òliba. Jo hauria escollit la intel·ligència perquè crec que és fonamental per poder trobar bones solucions als problemes, per aprendre cada dia més i també per poder trobar l’amor és important. Pots ser intel·ligent i trobar l’amor, però trobant l’amor… qui troba la intel·ligència? És evident que si aquest no hagués sigut l’inici, res seria igual, i no crec que ens hàgim d’imaginar altre inici, ja que per a mi aquest és ideal.
    La Gran Poma és Nova York, pel que tinc entès no té res a veure amb aquest mite, així que serà tot coincidència. La “mansana de la discòrdia” és un tram del passeig de Gràcia (Barcelona).
    Desconec si aquest mite és conegut en altres països però el que si sé, és que, amb altres significats, la poma és coneguda com a mite o símbol en altres llocs del món

  7. Alèxia Alvárez diu:

    Χαιρετε!
    – Què hagués passat a Troia sense aquest mite?
    Que no hauria hagut guerra.
    – Quina ciutat és coneguda com la Gran poma?
    Nova York, coneguda com la gran manzana.
    – Quina és la “mansana de la discòrdia” a Barcelona?
    La Poma de la discòrdia és el nom que rep un tram del passeig de Gràcia de l’Eixample de Barcelona situat entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent. Es tracta d’un conjunt de cinc edificis: la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Mulleras d’Enric Sagnier, la Casa Bonet de Marcel•lià Coquillat, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló d’Antoni Gaudí . Si bé totes són de reconeguts arquitectes del modernisme català, l’apel•latiu popular de «poma de la discòrdia» es referia principalment a la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. Quan Gaudí es va encarregar de la Casa Batlló ja sabia el que havien fet els altres dos; de fet, la presència de l’arquitecte més sorprenent de tots ells era l’element que provocava aquest nombre.
    – Aquesta expressió, la poma de la Discòrdia, té pervivència en altres llengües?
    No en conec.
    – T’agrada l’òpera? Quines òperes tracten aquest mite?
    Il pomo d’oro (La poma d’or) és una òpera en un pròleg i cinc actes amb música d’Antonio Cesti i llibret en italià de Francesco Sbarra (1611-1668). Es va estrenar davant la cort imperial en un teatre a l’aire lliure construït especialment per a l’ocasió a Viena en 1668.
    Hi ha un total de 47 personatges. El pròleg conté parts per Amore (soprano) i Himeneu, així com La Glòria austríaca i personatges que representen les terres de l’Imperi Habsburg: Itàlia, Spagna, Germania, Boemia, America, Sardenya. L’òpera principal té parts per: Giove (baix), Giunone (soprano), Pallade (soprano), Venere (soprano), Apollo (castrato), Nettuno (baix), Mart (tenor), Bacco (baix), Mercuri (castrato ), Hebe (soprano), Momo (baix), Ganimede (castrato), Èol (baix), Zeffiro (soprano), Austro, Euro (tenor), Volturno, l’Element del Focus (castrato), Aglaie (soprano), Eufrosine (soprano), Pasithea (alt), Plutone (baix), Proserpina (soprano), la Discòrdia (soprano), Caront (baix), Tesifone (soprano), aletto (soprano), Megera (alt), un sacerdot (baix ), Paride (tenor), Ennone (soprano), Filaura (tenor), Aurindo (alt), Cècrops (baix), Adrasto (alt), Alceste (alt), un soldat (tenor).
    Argument; L’òpera narra la història del Judici de Paris. Els déus demanen al príncep troià Paris que decideixi quina de les deesses, Venus, Juno o Pal•las (Minerva) és la més bella i d’aquesta manera mereix que se li lliuri la poma d’or de la discòrdia. Paris dóna el premi a Venus. Les deesses menyspreades intenten venjar-se fins que Júpiter decideix posar fi a la confusió, es torna al públic i regala la poma d’or a l’emperadriu Margarita Teresa.
    – En quins altres mites grecs, trobem la poma?
    El mite de la guerra de Troia.
    – Quines dees representen el colom, l’òliba i el paó?
    Hera amb la diadema i el paó.
    Atena amb l’òliba i l’olivera.
    Afrodita amb la petxina, el colom i la poma.

  8. Claudia P. Torrabadella diu:

    Abans de endinsar-me responent les preguntes, vull felicitar a la Sandra, molt bona feina. M’ha agradat molt la forma amb la que emprens per expressar-te. Felicitats!
    Pel que fa a les preguntes, la dea a la que li atribueixen un colom, és Afrodita i qui representa l’òliba és Atena. Jo, sincerament, m’hauria decantat per la intel•ligència i no l’amor.
    I respecte la pregunta de que si ens podem inventar un altre mite, de la guerra de troia, no. Jo no crec que podem, poder és pot sempre, però ja no tindria sentit. Aquesta guerra és una de les guerres més famoses de l’historia, i que té un origen mitològic, no crec que siguem de crear un mite nou superant l’actual i el tradicional ja que s’acosta molt al que la mitologia grega representa.

  9. faysal diu:

    Xaipe!
    quiero felicitar a Sandra, muy buen trabajo. Me ha gustado mucho la forma con la que te expresas. Nunca Había oído hablar este mito y no sabía nada de este tema o historia, pero ahora gracias a esta exposición he podido descubrir y conocer muchas cosas. voy a intentar verla mas veces y la he encontrado bastante interesante.
    Bona feina, Sandra!

  10. Χαιρετε!
    Un article molt interessant. He estat investigant una mica sobre les tradicions i les històries relacionades amb pomes i hi han milers. Les que més m’han cridat l’atenció son la tradició de la poma al professor i l’historia d’Alan Turing.

  11. Maryama diu:

    Χαιρετε!
    Aquest mite ja el conec, ja que ara a grec estem fent una activitat molt divertida en el Facebook relacionada amb Troia, la poma de la discòrdia, la boda de Tetis i Peleu…
    Preguntes:
    -La dea que té com a atribut un colom, és Afrodita, Hera té un paó i Atena representa l’òliba.
    -La Gran Poma és a Nova York, i la “mansana de la discòrdia” és un tram del passeig de Gràcia (Barcelona).

  12. ainablanch diu:

    Primer de tot Felicitats per aquest apunt!
    Aquest mite ja el coneixia ja que a l’activitat que este realitzant a grec vam haver de llegir-lo i buscar-ne històries relacionades. Jo vaag triar la de la blanca nues, una hisòria que tothom coneix i que la poma té un valor molt simbólic.
    Què hagués passat a Troia sense aquest mite? no hi haggis habit guerra.
    En podem inventar un altre inici?
    Quina ciutat és coneguda com la Gran poma? New york
    Quina és la “mansana de la discòrdia” a Barcelona? és un tram del passeig de gràcia
    Aquesta expressió, la poma de la Discòrdia, té pervivència en altres llengües?
    En quins altres mites grecs, trobem la poma?la blanca neus, Adam i Eva…

  13. Valentina Restrepo Rodríguez diu:

    Xaipe!
    M’ha agradat molt aquesta apunt!!!
    Les deessa que simbolitza l’òliba i el poder del paó va ser Atena. o sense dubte triaria inteligencia, que em permetes fer mes cas a alguns temes que m’hagin de venir a la meva vida i saver-me sortir amb força i inteligència.
    La ciutat que se li diu la Gran Poma es New York. On està situada la ” mansana de la discòrdia” és al passeig de Gràcia.
    A mi personalment no m’agrada l’òpera, però obviament crec que n’hi han moltes obres que estàn basades en aquest mite.
    L’expressio de la poma de la discòrdia té relació amb altres llengues, segurament si, però he fet recerca i no ho he trobat ven bé el que es demanava, així que ho desconeixo totalment.

  14. Edgar.Alvarez diu:

    Un gran apunt!I molt interesant ja que no en tenia ni idea d’aquest mite i la veritat es que m’ha sorpres bastant. Molt Bona feina!!!

  15. Rocío Rodríguez diu:

    Χαιρετε!
    M’agradat molt aquest apunt!
    Aquest mite ja el coneixem pel treball que estem fent al facebook amb la berta, ja el que vam llegir i vam buscar moltes històries relacionades amb aquest mite.
    Per la meva opinió, aquest mite és un dels meus preferits.
    Què hagués passat a Troia sense aquest mite? Jo crec que la guerra haguès estat inexistent o que haguès començat d’una manera molt diferent.
    Ens podem inventar un altre inici? Jo crec que Paris haguès fet alguna altre cosa per conseguir l’amor d’Hèlena.
    Quina ciutat és coneguda com la Gran poma? New york.
    Quina és la “mansana de la discòrdia” a Barcelona? Com ja vaig dir pel facebook, és un tram del passeig de gràcia on podem veure la casa betlló, la casa atmellet i la casa lleó i morera.

  16. Arnau Torres Nadal diu:

    Xaipe!
    Molt bona feina, felicitats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *