Després de llegir alguns dels articles d’El fil i d’Aracne i de seguir aprenent sobre aquest món fascinants dels nostres avantpassats, m’han vingut a la memòria unes paraules de Bernat de Chartres, teòleg del segle XII, professor a l’escola d’aquella catedral que solia dir:
“Nosaltres som com a nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura”.
Albert Soler, professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona diu a la Introducció del Llibre de Meravelles de Ramon Llull (Ed. Teide) que potser el vitrall de la catedral de Chartres, on es veu el profeta Daniel portant a les seves espatlles l’evangelista Sant Marc, té alguna relació amb el que acostumava a dir el filòsof.
Sigui com sigui, és ben palesa la petjada dels clàssics en el nostre dia a dia, encara més de vint segles després. És cert que, des d’un punt de vista tecnològic, hem fet un salt de record olímpic, i, per això, podem estar en contacte i compartir coneixements a través de la xarxa malgrat la distància física que hi ha entre Premià, Badalona, Barcelona, Sant Hilari, Campos (Mallorca), Sagunt… però també ho és que, com ells, seguim preocupats pel temps que ens fuig de les mans sense adonar-nos-en, per aprofitar el moment i per arribar a les estrelles encara que sigui per un camí difícil…
Que potser sabríeu dir com deien en llatí el que teniu en lletra negreta?
Dolors Clota
Sant Hilari
Molt bon any, Dolors! A mi m’agrada la forma abreujada d’aquestra frase que ha tingut enorme fortuna. Crec que mostra un gran respecte envers les idees i el pensament dels nostres avantpassats, però alhora remarca la superioritat d’avui en dia, molt clara des d’un punt de vista tecnolòigic i digital però no sé si realment hem avançat tant des d’un punt de vista de pensament. A mi m’agrada entre altres coses perquè crec que formula la por a no ser entesos o més aviat a no ser ben entesos, sensació que sovint m’envaeix, sobretot quan intento explicar la meva idea d’educació i de concebre avui les classes. En fi, hi reflexionaré; però et felicito, Dolors, per posar-la aquí i fer-nos hi pensar. Bé, els alumnes també haureu de buscar en llatí les altres frases.
Bon any, Margalida! Quina il.lusió que m’ha fet connectar-me avui per preparar quatre coses per demà i veure que ja has pogut penjar el que et vaig enviar. Moltes gràcies i bon retorn a les aules!
Bon any, Dolors! No et vaig dir res perquè xtecblocs va estar una pila de dies inactiu per culpa d’unes actualitzacions. Si trobes una fotografia millor, la canviem. Esperem les vostres col·laboracions! Bon retorn a les aules!
Dolors, quina alegria he tingut avui quan m’ha arribat la teva felicitació de Nadal (el correu al Maresme té aquests retards!). Quin goig tocar paper! Quin goig llegir el teu missatge! Quin goig rebre una postal única i exclusiva!
Moltíssimes gràcies. M’has fet trobar un altre motiu per encendre l’espelma de la confiança en la humanitat i en el professorat tot emulant els teus preciosos mots. Fem-la brillar, i tant!
El deixeble de Bernat de Chartres, Joan de Salisbury, va escriure el 1159 en la seva obra Metalogicon (III, 4:“Dicebat Bernardus Carnotensis nos esse quasi nanos, gigantium humeris insidentes, ut possimus plura eis et remotiora videre, non utique proprii visus acumine, aut eminentia corporis, sed quia in altum subvenimur et extollimur magnitudine gigantea.” D’aquí ve l’expressió quasi nanni super gigantium humeros.