Ja sabem posar el nostre nom en grec i en qualsevol suport! La setmana passada no sabíem ni com era l’alfa! La Margalida cada any ho demana, mireu els dels anys anterior a El Fil de les Clàssiques, i poseu també el vostre aquí, però sigueu creatius:
Aràcnids i aràcnides de Grec 1
Salve!
Amb la ajuda de la Margalida, he aconseguit descobrir quina és la llengua. El romanès! Ara ja sé que ha escrit en Joan: “Gràcies, Margalida i Teresa, per la vostra bondat (i ara escriure en romanès, una llengua derivada del llatí).”
Com ho he fet? Al traductor del google hi ha un detector de llengües. Descoperi că!
Molt bé, Sílvia, veig que la teva participació al bloc està resultant tan fructífera com prometia i em va confirmar la Margalida. Espero conèixer-te en persona a tu i els teus companys en alguna de les trobades que farem.
I aprofitant que tenim visitants il·lustres que enceten debats filològics interessants voldria que l’alumnat aportés el seu petit granet de sorra en el debat que ha posat sobre la taula el Joan (comentari 21) i que ha reblat el Santi (comentari 24), a qui no tinc el gust de conèixer personalment però segueixo a través de ΝΕΟΣ ΑΙΓΙΑΛΟΣ. Tant els de primer com els de segon de Grec esteu en condicions de poder dir-hi la vostra si investigueu una mica: els de primer acabeu d’aprendre l’alfabet i les regles de pronunciació i a hores d’ara esteu en condicions de llegir textos grecs; els de segon acabeu de conèixer un exemple de “quaestio” filològica, en aquest cas literària, la Qüestió homèrica.
Digueu-me, doncs, en què consisteix la “quaestio” filològica entre els defensors de l’itacisme i els de la pronunciació erasmiana? Podeu buscar informació, però apliqueu sobretot el que heu après fins al moment. En principi, no cal que us posicioneu vosaltres, perquè no teu prou elements de judici. Ara bé, si sou agosarats, proveu-ho…
El meu nom és ανδρεα fa referencia a
la paraula en grec ανδρεῖα que vol dir valenta.
Hola ^^
El meu nom és aixi
κναρικ βαδοιαν
ΚΝΑΡΙΚ ΒΑΔΟΙΑΝ
Els defensors de l’itacisme estan a favor de que les diferències de la pronucniació moderna i antiga són degudes a en un error d’escriptura a l’hora de fer els manuscrits, substituïnt una iota per les vocals o diftongs d’igual so, el canvi de la η per una i. D’altra banda els que defensen la pronunciació erasmiana, estan d’acord amb Erasme de Rotterdam, és a dir amb la forma de pronunciació del grec clàssic,el canvi de la η com una e.
La “quaestio” filològica entre els defensors de l’itacisme i els de la pronunciació erasmiana és la següent:
El etaciasme és una forma de pronunciació del grec defensada per Erasme de Rotterdam enfront de l’itacisme, que va ser promoguda per Reuchlin,autor que establí per al grec, una pronunciació pròpia, la qual és va difondre molt més al llarg del temps en l’estudi del grec.
La gran diferència és que en l’etacisme és pronuncia una η com una ι i en l’itacisme es posa una iota en el lloc de les vocals o diftongs d’igual so (ει, η, ψ, οι),a causa d’un error en l’escriptura en els manuscrits grecs.
Salve !
El meu nom és Sara i em lletras gregas s’escriu així:
ΣAPA (lletras majuscules)
σαρα (lletres minuscules)
Salve!!
El meu nom transcrit al grec és:
En minúscules: θαΐς
En majúscules: ΘΑΙΣ
Personalment, m’agrada molt més en minúscules.
Valee!!
aiii… a mi em tenen preocupada les grafies en grec modern, tant transformades en alguns casos que semblen lletres totalment diferents. Bé, el meu nom no té gaire complicació: Κάρλα. Per cert, hi ha un comentari en romanès en aquest article, o sóc jo?
Sara, Thaïs, heu tornat a repetir l’exercici. El repte que us havia posat era un de nou.Llegiu amb atenció el meu comentari.
Si mireu el comentari de l’Ariadna, tindreu una idea força clara de la “qüaestio” sobre l’itacisme, però ningú m’ho ha relacionat amb l’altra “quaestio”, en aquest cas literària, que us esmentava al comentari 26.
Compte, Ariadna, la ípsilon s’escriu amb la tecla U, no Y!
Per cert, quina pronúncia us he ensenyat jo, l’erasmiana o la itacista?
Teresa, a nosasltres ens ensenyes l’erasmiana, tot i que per al grec modern ens sols destacar la itacista com a predominant.
Aquest tema jo el tracto en el meu treball de recerca. En què consisteix la “quaestio” filològica entre els defensors de l’itacisme i els de la pronunciació erasmiana? Simplement es barallen per esbrinar quina de les dos pronúncies és més pura, ja que a la zona de Bizanci tenien un accent diferent que es va estendre pel món quan els seus habitants es van exiliar(molts d’ells van arribar a Itàlia).
Quan hagi acabat tot el procés deel treball de recerca, exposició inclosa, ens n’has de fer una bona exposició a través de bloc. N’acabaràs essent una bona experta, sobre els alfabets europeus. Jo, amb el ciríl·lic, he de fer esforços per no perdre’m, però aquesta és la manera d’aprendre.
Encara em queda sense contestar l’interrogant sobre l’aaltra “quaestio” de què hem parlat aquest curs. Vinga, no us feu pregar. I si algú de Premià sap a què em refereixo, doneu-nos un cop de mà…