La col·laboració en xarxa: quin invent!

Acabo de llegir l’article de la Margalida i el record m’ha portat a fa dos anys, quan se’ns va oferir, a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, la possibilitat de compartir aquest projecte de clàssiques en xarxa. Les novetats de vegades fan una mica de mandra, i el dia a dia de l’Institut porta tanta feina que l’energia que demana engegar un projecte d’aquesta magnitud sembla difícil d’aconseguir. Tot i això, els reptes són sempre benvinguts, especialment si vénen de la mà d’un projecte ja consolidat com El fil de les clàssiques. Així doncs, ens vam llençar a piscina, i l’alumnat de 2n de batxillerat d’enguany tancarà un cicle de 3 anys d’interacció intensa, trobada presencial inclosa, amb l’alumnat de l’Institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, reconeguda com a Bona pràctica compartida pel Departament d’Educació.

Com tota interacció social, la relació entre alumnat de centres diferents en l’àmbit d’un bloc com Aracne fila i fila presenta les mateixes  etapes i dificultats que les relacions presencials:

  • desconeixement de l’altre, amb la conseqüent timidesa,
  • prevenció pel manteniment de la pròpia intimitat,
  • sensació de pentanyença a un col·lectiu, que dificulta la integració amb l’altre,
  • i, fins i tot, rivalitat, sana diria jo, perquè és la que porta a la superació.

Però al mateix temps, existeixen uns elements comuns que exerceixen de catalitzadors:

  • pertanyen a una mateixa generació i, per tant comparteixen gustos, interessos i, fins i tot registres lingüístics
  • i, sobretot, són alumnes de clàssiques, pertanyen a una minoria, sovint en contra de la direcció aparentment marcada per la societat d’allò útil, d’allò pràctic, d’allò tangible.

La col·laboració en xarxa, doncs, ens permet, tant a professorat com a alumnat, sentir que no estem sols, que no som pocs, que no som els únics a descobrir la importància de les arrels clàssiques de la nostra cultura occidental. I sobretot ara, que cada vegada més centres, alumnat i professorat, en acompanyen a filar la nostra xarxa. Tant de bo aquestes imatges de La Margalida i jo mateixa amb els nostres alumnes al Parc del Laberint el curs passat puguin incloure d’altres cares, com la del Jordi d’El Vaixell d’Odisseu, bloc finalista dels Premis Bloc Catalunya, que desitgem que torni a posar les clàssiques al nivell més alt dels blocs d’educació, com ja va fer El Fil de les clàssiques fa dos anys.

Imatges de la sortida conjunta al parc del Laberint de Barcelona l’octubre del 2009. [Fotos: Marc Cortés]

Gràcies a tots els que heu fet possible aquests dos anys d’interacció en xarxa, materialitzada en trobades presencials com la sortida mitològica abans esmentada o la participació al taller de Ludi romani de la Magna celebratio de la nostra ciutat, Badalona. A tots vosaltres, però especialment a tu, Margalida, l’ànima del projecte,…

FELICITER!

Συγχαίρω ὑμῖν

TERESA

13 thoughts on “La col·laboració en xarxa: quin invent!

  1. Margalida Capellà Soler

    Col·laboració en xarxa de clàssiques, quina meravella feta realitat! Moltes gràcies, Teresa, per seguir una vegada més amb els teus alumnes els meus projectes, les meves idees i contribuir al seu èxit i reconeixement. BONA PRÀCTICA! El Departament d’Educació també ens ho reconeix. Què més volen! Sols, continuar fent xarxa de clàssiques i difondre el llegat grecoromà, aprenent cada dia tots plegats, sense rivalitats ni enveges. Si el vaixell s’enfonsa, ens enfonsem tots. Bon viatge i bona sort, tripulants del vaixell d’Odisseu! Moltes gràcies a tots i especialment als companys de Chiron, mestres i amics de bona pràctica web 2.0.

  2. Jordi Rincón

    Gràcies a les dues per donar-nos l´oportunitat de descobrir aquest fantàstic món de la xarxa i de la bona -i necessària- pràctica compartida entre centres i alumnes. I especialment a tu, Margalida, l´alma mater del projecte. Nosaltres ens vam embarcar aviat farà un any i volem continuar solcant aquests mars en la millor companyia, la vostra i de qui vulgui ser-hi. Ens necessitem, això és evident, sense rivalitats ni enveges (he de confessar que aquestes paraules m´encanten, Lida) Per ardua ad astra!

  3. Margalida Capellà Soler

    Gràcies, Jordi! Si t’agraden, són teves. Ja sé que les apliques, però potser aviat t’aniran bé en algun parlament! Bona sort!

  4. Saraa.

    Trobo que va ser molt bona idea col·laborar amb aquest projecte. És una manera senzilla i efectiva de compartir moltes coses, i com diu la Teresa, la rivalitat sana d’anar publicant articles cada vegada més bons i interessants. A més, que l’hora que estem a informàtica es fa molt més lleugera! 🙂
    Felicitar una vegada més al bloc i als dos instituts col·laboradors.

  5. Ana Rosa

    Holaaa!!
    Uff ja fa 2 anys ehh i la veritat que aquesta experiència que hem tingut amb el bloc ha sigut molt positiva a l’hora de aprendre i de superar-nos cada vegada més.
    Ens a ajudat a familiaritzar-nos amb el tema dels blocs i a comunicar-nos amb gent d’altres instituts, i fins i tots a veure’ns en persona.
    He de dir que no tinc cap queixa d’aquest projecte, ja que si penso en el tema, no hi ha cap cosa que pugui ser negativa. Encara que, si tot va bé, aquest el l’últim any aqui a l’institut espero poder accedir de tant en tant a veure les novetats que hi puguin haver perque jo ja ho he prés com una costum anar mirant el bloc a veure que puc fer.

    🙂

  6. cortes_marc

    Ave!
    Fa un any que segueixo l’Aracne, i molt sovint en trobes alguns articles interesants.

    També com diu l’article es una forma de adonar-te de que la cultura clàssica està present actualment en molts anuncis, series, cançons,etc. No cal dir que van deixar una gran influència.

    Per cert, m’ha fet gràcia veure les fotus, ja fa pràcticament un any d’allò.

    Vale!

  7. cuevas_carl

    Ave!!
    En primer lloc felicitar la Teresa i la Margalida per la seva aportació día a día en aquest bloc perquè sense vosaltres no haguès sigut possible que aquest bloc haguès arribat tan lluny com ha arribat. També felicitar a tots els alumnes de l’Institut Albèniz i l’Institut Crtistòfol Ferrer que, com jo, han estat quasi cada día comentant i aportant articles al bloc; així com a tota la altre gent que ha contribuit alguna vegada amb comentaris o articles.
    Jo diría que més que felicitar, m’agradaría donar les gràcies a tota la gent que ho ha fet possible.

    Però, això ha de seguir fent-se gran i més gran, és a dir, hem de seguir contribuint al bloc, fins i tot, una mica més!

    “FELICITER”!

  8. baena_edgar

    Avee y felicitats!

    Per cert Teresa m’habia espantat ja que felicitats es “felicitas-atis . f” però gracies al meu estimat diccionari he pogut veure que tu volies dir: “Feliciter”- feliçment, amb sort, només era una observació.

    Bueno, parlant del tema, jo fa “només” 1 any que sòc participant d’aquesta gran família i que la nostra “mater” Teresa ens va presentar i estic molt content ja que crec que cada dia que he passat per aqui no m’he anat sense saber alguna cosa nova i això és molt bonic per a tots.

    Espero que quan estigui fent les meves oposicions i em pasi per aqui l’any que ve això continui tant o més bé que aquests 2 anys.

    Moltes felicitats Teresa i Margalida, sense vosaltres això no fos pas sigut possible.

    “Gratias tibi ago”!

  9. Margalida Capellà Soler

    Moltes gràcies! Jo vaig fer el regal ara fa dos anys, però sense la col·laboració de tots i totes, alumnes, professors i amants del món clàssic, i sense l’entusiasme de la Teresa en col·laborar-hi activament, Aracne no seria el que és. Ara depèn de vosaltres, alumnes i professors del curs que comença, de tirar-ho endavant i sembla que enguany encara serem més. Tindré molta més feina, perquè de gestionar el bloc i administrar-lo n’hi ha molta!, però em plau moltíssim que la teranyina es faci cada cop més gran i més sòlida i que ajudi a molts alumnes, uns a adquirir les competències mínimes i a d’altres a aconseguir l’excel·lència.

    Aràcnids i aràcnides de l’Albéniz, si teniu Facebook us podríeu fer també amics de Fildelesclassiques Aracne i etiquetar la fotografia de la pràctica compartida, ara que el Departament l’ha reconeguda com a Bona Pràctica. Jo he etiquetat els agregats, però estaria bé que també els de l’Albéniz hi tinguéssiu nom. Com ho veus, Teresa? Com ho veieu, aràcnids?

  10. marona

    Ave!
    Moltíssimes felicitats Teresa! Quan vaig arribar a l’Albéniz no em pensava pas que l’apartat de Clàssiques pogués tenir un lloc a internet i que nosaltres hi poguéssim pendre part; gràcies a Aracne he après coses que potser mai no hagués après d’altre manera.
    Moltes gràcies i felicitats!

    Vale!

  11. Annia

    Sembla mentida que ja hagin passat 2 anyets d’aquella sortida que varem fer les dues escoles juntes. M’ho vaig passar molt bé, a més com ja podran deduir els del meu grup, la representació que varen fer em va agradar molt, tan és que el meu treball va consistir en fer la representació d’un mite.
    Espero que es pugui tornar a repetir una sortida com aquesta.

    Vale!

  12. Teresa Devesa i Monclús Post author

    No patiu, que alguna activitat presencial farem, sobretot enguany, que hem estat reconeguts com a Bona Pràctica compartida pel Departament d’Educació. Deixeu-nos fer plans i ja us direm el que…
    Recullo la teva invitació al Facebook, tot i que com vaig confessar en un article, és un entorn al qual m’he resistit durant molt de temps. Suposo que vosaltres, aràcnids de l’Albéniz que segurament ja hi rondeu de fa temps, també us animareu…
    Edgar, m’ha agradat la teva precisió lingüística, es nota que estàs repassant força. Efectivament, “feliciter” és un adverbi format a partir de l’adjectiu “felix, -icis” i és la forma utilitzada en llatí per donar l’enhorabona.
    Annia, espero que l’article que tens entre mans, relacionat amb el que dius al teu comentari, finalment pugui sortir a la llum…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *