Sabeu què són les il·lusions òptiques? Segur que sí. Us he seleccionat les millors d’internet. A veure què hi veieu, quins referents clàssics hi trobeu i si sabeu dir quin altre nom reben. Una pista consta de dos ètims grecs estudiats a classe i que hauríeu d’escriure en grec.
Anna Salas i Tarré
2n de batxillerat de llatí i de grec
Ara entenc, Anna, perquè les últimes classes estaves despistada amb la dona vella-dona jove, i jo que em pensava que perdies el temps! A mi sempre m’han agradat molt les de M.C. Escher.
Els companys, a més de tot el que demanes, també podrien buscar l’etimologia d'”il·lusió” i d'”òptica”.
Un bon apunt de diumenge! Divertiu-vos i fins demà.
Gràcies per deixar-me publicar l’article.
A vegades tot mirant tonteries et dones compte de que del que mires hi ha referents clàssics o en aquest cas el nom del que estava mirant.
A veure si els companys acosegueixen saber com dir d’una altra manera il·lusions òptiques i així entre tots repassem l’etimologia.
Passeu bona tarda de diumenge!
χἀιρετε!
Crec que és un artícle molt interessant i útil per compendre les limitacions de la vista de l’ésser humà. L’any passat a història de l’art amb la Marta, vam estar un dia o dos veient aquestes imatges.La il.lusió òptica és qualsevol il·lusió que podem visonar i llavors percebre una realitat erròniament. Poden de diferents tpus, o bé de caràcter fisiològic associats a l’efecte d’una estimulació excessiva en els ulls o el cervell (lluentor, color, moviment, etc. o cognitiu en les quals intervé el nostre coneixement del món. També hi han de il·lusions cognitives dividides en il·lusions d’ambigüitat, il·lusions de distorsió, il·lusions paradoxals i il·lusions fictícies.
El fenaquistoscopi és el nom que també reben aquestes il·lusions òptiques, prové de dos étims grecs com bé ens has dit Anna, πηἐνακιστισκος (enganyar) i σκοπειν(examinar, mirar) aquesta va ser la primerra joguina òptica que permetia reproduir el moviment d’una imatge. Dindre del fenaquistoscopi podem trobar un altre que es diu “zoòtrop” del grec ζώον (animal) i τρόπος (acció de girar) inventada per William George Horner el 1834. Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retiniana per crear la il·lusió de moviment cíclic a una imatge dibuixada en una banda i col·locada dins el cilindre del tambor.
bon artícle anna!
M’han agradat molt aquestes il·lusions òptiques i he vist algo que podria tenir un origen mitològic que són els vaixells que surten i també surten una peixos menjantse’ls però no ho sé ben bé.
Valeeee!!! 😀
Harry Potter o el cavall de Troia?