Des de les terres de l’Ebre, volem fer la nostra primera col·laboració a Aracne fila i fila amb el conte de la caputxeta en llatí, Caperula rubra , representat pels meus alumnes de llatí de quart de l’ESO de l’IES Ramon Berenguer IV d’Amposta:
Francesc Franquet
IES Ramon Berenguer IV Amposta
Moltes gràcies, Francesc i alumnes de llatí de l’IES Ramon Berenguer IV d’Amposta, per aquesta primera col·laboració a Aracne, tan excel·lent i moderna, i que segurament en seguiran moltes més.
Sigueu benvinguts i benvingudes i per molts anys!
A El Fil de les Clàssiques tenim una versió de Caperula rubra en plastilina d’una alumna del company chironià, Lluis Inclán. No us la perdeu!
De les representacions fetes en llatí d’aquest conte adaptat per Dick Burnell (VESUVIUS y otras obras de teatro en latín, Edunsa, Barcelona, 1992) a l’IES Cristòfol Ferrer no en tenim, almenys jo, cap document gràfic i sempre han tingut molt d’èxit. A la wiki de Chiron, he trobat el text de Caperula rubra en llatí i a El Fil de les Clàssiques hi podeu trobar més textos per representar en llatí (també en els comentaris).
Ave!
Aiii quina gràcia, està molt bé, es molt original, mai havia pensat en un conte tan traicional en llatí m’ha agradat molt 🙂
Vale!
Moltes gràcies, Margalida. He de dir que preparant la Caperula ens ho vam passar molt bé i que va suposar un estímul per a l’alumnat de 4t d’ESO que hi va participar i que va fomentar l’interés per la llengua llatina demostrant que les classes de llatí no tenen per què ser un pal.
S’ha de dir que les músiques les van triar ells i que vam fer una versió sui generis del conte.
Aquesta experiència ens agradaria repetir-la amb un altre text amb l’alumnat d’aquest curs. Quan ho tinguem per descomptat que us ho farem arribar.
Canviant de tema t’he d’agrair la dissertació d’ahir a l’IES Joaquin Bau de Tortosa, la qual va ser molt interessant i instructiva. És molt positiu que anem emprant nous recursos per a la divulgació i pervivència de les llengües clàssiques.
Moltes salutacions des de la Catalunya sud.
Moltes gràcies, Francesc! Va ser un plaer per a mi estar amb tots vosaltres ahir a Tortosa. El material de la xerrada el pots trobar aquí. Esperem moltes col·laboracions vostres, que gràcies a la xarxa estem molt a prop!
Un text molt divertit i de missatge actual és Statuae si no trobes el text m’ho comentes i te l’envio: Qui diu que les classes de llatí són avorrides?
Margalida, et felicito per la presentació de la xerrada de Tortosa. És una visió molt completa d’un projecte en el qual els meus alumnes i jo mateixa en sentim orgullosos de participar. Personalment, se’m fa molt agradable que tinguis la deferència de mostrar la meva pàgina de l’institut, com una petita gota dintre del mar clàssic del teu projecte en xarxa. Així mateix els meus alumnes estarna contents de veure el seu treball en la presentació.
I ara que veig que nous centres s’hi afegeixen encara treballarem amb més il·lusió. Francesc, no tinc el gust de conèixer-te personalment, però m’agradaria anar-vos descobrint a tu i als alumnes d’Amposta a través de la xarxa. Una salutació des de Badalona!
Vaig veure ahir la filmació i realment que està molt bé i aconseguida. Si, millor que m’enviïs el text. Gratias ago!
Salutacions també per a tu Teresa i espero que anem fent intercanvis d’experiències docents a travès d’aquest magnífic portal.
Teresa, en Francesc, pot constatar que IES Albéniz, Teresa Devesa i els seus alumnes, fins i tot l’Arnau, van ser ben presents en la xerrada a Tortosa (no us van xiular les orelles?). A més us vaig posar com exemple de la millor pràctica compartida de les clàssiques digitals (vaig remenar, fins i tot, la teva pàgina personal) i en Francesc, que ja m’havia sentit a les III Jornades de Clàssiques a Barcelona, ja el tenim aquí amb nosaltres amb un muntatge que jo desconeixia, però que cal difondre. Celebro que ja hàgiu intercanviat comentaris i experiències. Moltes gràcies a tots i a totes!
Salve!
Ha estat genial! M’ha agradat molt la interpretació d’aquest conte popular però en versió moderna. La música m’ha encantat, teniu bon gust!! =)
Si m`hagués de quedar amb algún personatge crec que em quedaria amb l’àvia xDDDD.
Enhorabona ha quedat molt bé! 😀
Hola!
Esta guapisim el video!Es super guai, m’encanta l’avia, super moderna aja!
La musica esta guai, queda molt bé i apart és molt entretingut:)
La pronunciació en llatí està super bé, aunque no és sent bé.
Bon treball nois!
Jajajaja molt molt divertida l’obra!!!! Felicitats a tots els que han participat i han conseguit fer aquesta gran obra(Sobre tot a la Àvia, que fa un paper molt divertit i graciós!).
Aquest mètode que han utilitzat aquest alumnes, es una manera molt original i efectiva per fer una obra, ja que a l’hora de interpretar-la, es fa molt mes facil amb aquest toc d’humor, i molt mes, amb els que estan miran l’obra, aquest humor, fa que l’obra sigui molt mes agradable i no sigui repetitiva ni pesada.
Felicitats a tots.
PD: M’han dit que estan preparan una altre obra aquest alumnes, espero que sigui igual o millor que aquesta, SORT!
Ave!
Quin vídeo més guai!! Us ho heu currat moltíssim i la barreja que heu fet entre la música moderna i el llatí antic és molt bona. És molt graciosa l’obra i els personatges demostren molt bé el seu caràcter (la mare moderna, l’adolescent actual, el llop dolent, l’àvia canyera…). En conclusió, una bona obra, molt divertida i que ens ajuda a comprendre una mica millor el llatí.
Jo vull traduir aquest fragment:
LVPVS
Intra, intra, Caperula…
LLOP
Entra, entra, Caputxeta…
CAPERVLA (acercándose)
O avia mea! Magnas aures habes..!
CAPUTXETA
Oh àvia meva! Quines orelles més grans tens..!
LVPVS
Sunt ad audiendam te melius, Caperula!
LLOP
Són per escoltar-te millor, Caputxeta!
CAPERVLA
O avia, mea! Magnos oculos habes..!
CAPUTXETA
Oh, àvia meva! Quins ulls més grans tens..!
LVPVS
Sunt ad videndam te melius, Caperula!
LLOP
Són per veure’t millor, Caputxeta!
CAPERVLA
O avia mea, ingentes dentes habes..!
CAPUTXETA
Oh, àvia meva, quines dents més grans tens..!
LVPVS
Sunt ad devorandam te melius!!!
LLOP
Són per menjar-te millor!!!
(El lobo se lanza sobre Caperula. Ella grita. llegan los cazadores)
VENATOR 1
Pestis! (mata al lobo)
CAÇADOR 1
Pestis *paraulota*
VENATOR 2
Lupus est mortuus, et tu, parva Caperula Rubra, secura es!
CAÇADOR 2
El llop és mort, i tu, Caputxeta Vermella, ets segura!
Vale 🙂
Ave!:)
Moltes gràcies!
Des del meu punt de vista,crec que és super divertida l’obra, m’encantaria fer-ne alguna com aquesta.
La música encara que no sigue gens romana, pega queda clavada, sobretot quan està borraxa la caputxeta quan es pren el vi!jaja
Aquí us deixo algún fragment traduit de l’obra:
MARE
Ehun! La meva mare està malata i viu sola al mig del bosc. Envia-li menjar i vi.
Però… on està la meva filla? Caputxeta !! Caputxeta!!
(Entra la caputxeta)
CAPUTXETA
Què passa, mare ?
MARE
Caputxeta, filla meva, nessecito que visitis a la teva avia que està malalta.
Ecce! Tinc menjar i vi preparat. Apa! vesten petita caputxeta vermella!
Ves al bosc i porta-li menjar i vi a l’avia.
Filla no triguis. T’espero aviat.
CAPUTXA
Adéu, mare !
MARE
Adéu, Caputxeta !
vale:)
Moltíssimes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Això ens omple de satisfacció i de ganes de continuar treballant en favor de les llengües clàssiques.
Irena, la caputxeta no fa veure que va beguda. El que passa és que va de hippy i per això es mou d’aquesta manera.
Qui va interpretar l’àvia és un noi que es diu Gabi i és un crack. La caperula hippy es diu Sara, la mater moderna
Ariadna, el lupus és una noia que es diu Hacer, els venatores són Ramon i Adrià i les noies que porten els cartells Judit B. i Judit F.
Només us puc dir que us animeu a fer una obra en llatí ja que us ho passareu molt bé. Gratias vobis ago!
Ave!
Avui hem vist tots plegats la vostra obra de teatre i ens ha semblat genial! Esteu fets uns actors increíbles. Ja li hem demanat a la lida fer una cosa semblant.
També agrair-vos la vostra participació al blog. Per nosaltres és molt satisfacctori que tothom deixi la seva petjada. Aprenem tots plegats d’una manera més entretinguda.
Traducció:
CAPERVLA
Quam fatigata sum! Iter longum est ad villam ubi avia mea habitat. Necesse est sedere.
CAPUTXETA
Estic molt cansada! El camí és llarg cap a la casa on viu la meva àvia.
LVPVS
O miserum! Nulla pax data est lupis…Venatores sunt in silva; venatores mihi non placent…
Sed… quid video? Parvam puellam… Puellas mihi multum placent. Hanc puellam manducare volo. Sed puellam nunc manducare non possum, quod venatores proximi sunt. Sed… spectate!
(a Caperula:) Salve, puella! Tu fatigata es?
LLOP: O desgraciat! Cap pau ha estat donada als llops…Els caçadors estan al bosc; els caçadors no m’agraden.
Peró que veig…Una noia petita, les noies petites m’agraden.Vull menja-rme la noia petita. Però no puc menjar-me-la perquè els caçadors estan a prop. Però…mireu!(a caputxeta)Hola, noia! estàs cansada?
CAPERVLA
Ita vero. Facio longum iter…
CAPUTXETA
Si. Faig un llarg camí…
LVPVS
Quo ambulas?
LLOP
A on vas?
CAPERVLA
Ad villam ubi avia mea habitat. Alimenta et vinum porto, quod infirma est avia mea.
CAPUTXETA
Vaig a casa de la meva àvia. Porto vi i menjar perquè està molt malalta.
LVPVS
Vbi habitat avia tua?
LLOP
On està la casa de la teva àvia?
CAPERVLA
In media silva habitat, prope fontem
CAPUTXETA
A una casa en mig del bosc, a prop de la font.
LVPVS
(al públic) Aa! Festina lente, mea columba…
(a Caperula) Tibi indicabo viam facillimam et brevissimam…
Vade per medium istius silvae et pervenies velociter ad aviam tuam.
Vale!
LLOP
(al públic)Acfanya’t a poc a poc, coloma meva…
(a caputxeta) T’indico un camí més fàcil i curt…Ves pel mig del bosc i arribarás més ràpid. Adéu!
CAPERVLA
Vale!
(mirant el paissatge) Ecce! Quam pulchri sunt flores! Quam magnae sunt arbores!
Quam benignus erat iste lupus!
CAPUTXETA
Adéu! Mira! Qué maques són les flors! Qué grans són els arbres! Qué bo era aquest llop!
(mirant el paissatge)
Gratias tibi ago etiam! has fet una molt bona traducció.
Me n’alegro que vulgueu fer una obra com la nostra. Endavant i molts ànims. Audaces fortuna iuvat!
D’això, Francesc, se’n diu arribar i triomfar. Els aràcnids us han rebut amb els braços oberts. Així m’agrada!
Que pasa geent!!
La veritat esque es va grabar nomes en un dia d’ensaig. El dia que la vam respresentar ens va sortir molt millor.
A mes, en aquesta grabacio es tallen trossos que no s’haurien de tallar , com la meua entrada desde la porta del fons aterroritzant al public i es deixen trossos que resulten pesats, com el de caperula gronxant-se d’una part a l’altra tota l’estona (per cert, feia referencia a una hippy despres d’una sessio porreta, que veu el mon Flower Power).
Pero m’alegro que tingui exit per aqui.
A veure per cuan la proxima eh Francesc? XD
Per cert, yo era el llop.
i estic d’acord. Gabry era el millor
Francesc per a la próxima m´avises que tinc ganes de torna a fer llati!!
Hash, gràcies pel teu comentari. Els trossos que dius que es van tallar no va dependre de mi ja que el dvd el va editar Agustí. De tota manera jo crec que ha quedat força bé. Les ganes de repetir l’experiència les tinc. Quan seleccioni un text que es pugui representar ens posarem en marxa. Salutacions.
Gabriel, per descomptat que compto amb tu. Ja vas demostrar que tens una vis còmica increïble. Salutacions.
Caputxeta Vermella
Mare
Ei! La meva mare esta malalta i viu sola en mig del bosc. Li envio menjar i vi.
Però.. on esta la meva filla!? Caputxeta, Caputxeta!
Caputxeta
Qué passa mare?
Mare
Caputxeta, filla meva, necessito que visitis a la teva àvia, que esta malalta.
Mira! li he preparat menjar i vi. Apa! Veste’n petita Caputxeta Vermella!
Porta menjar i vi pel bosc a casa de l’àvia. Afanyat i no triguis! L’àvia t’espera.
Caputxeta
Àdeu mare!
Mare
Àdeu Caputxeta!
Caputxeta
Que cansada estic! El camí és llarg fins el poble on viu la meva àvia. Em cal beure.
Llop
Oh miser! Cap pau no ha estat donada pels llops. Els caçadors estan al nosc; els caçadors no m’agraden..
Però.. que veig? Unan oeta.. les nenes m’encanten! Em vull menjar aquesta nena. Però ara no me la puc menjar, perque els caçadors estàn a prop. Però mireu!
( a caputxeta) Hola nena! Estàs cansada?
Caputxeta
Sí faig un llarg camí
LLop
Cap a on vas?
Caputxeta
Cap el pble on viu la meva àvia. Li porto menjar i vi, perque la meva àvia està malalta.
Llop
On viu la teva àvia?
Caputxeta
Viu al mig del bosc, al costat de la font.
Llop
Ah! Afanyat a poc a poc, coloma meva..
T’indicaré el camí més fàcil i mes curt..
Ves pel mig d’aquest bosc i arribarás ràpidament acasa de la teva àvia.
Àdeu!
Caputxeta
Àdeu!
Mira! Quines flors més maques! Quins arbres més grans! Que bo era aquest llop!
Caçador 1
Hola! Petita Caputxeta Vermella!
Caputxeta
Hola amics
Caçador 2
Cap aon vas?
Caputxeta
Cap a la casa de la meva àvia. Li porto menjar i vi, perque´é està malalta. I vosaltres, qué feu?
Caçador 1
Nosaltres volem caçar un llop que corre pel bosc. ves amb compte petita Caputxeta. Àdeu!
Caputxeta
Àdeu!
Toc! Toc! Toc!
Àvia
Qui truca a la porta?
Llop
Jo, Caputxeta , la teva estimadíssima néta, pico a la porta!
Àvia
Wntra, entra Caputxeta!
Caputxeta
Toc! Toc! Toc!
Llop
Qui pica a la porta?
Caputxeta
Cert, la meva àvia està apunt de morir..
Jo, Caputxeta, la teva estimadíssima néta pico ala porta
Saluete Margalida!!
Aqui et deixo una versió en català de la capuxeta vermella:
Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l’ àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, …
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
– On vas, nena? – li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
– A casa de l’ àvia – li va dir la Caputxeta.
– No és lluny … – va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.
Caputxeta va posar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors : – El llop se n’ ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’ àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se ‘n va anar a casa de l’ àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l’ àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d’ esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
– Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
– Són per a veure’t millor – va dir el llop tractant d’ imitar la veu de l’ àvia
– Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
– Són per sentir-te millor – va seguir dient el llop.
– Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
– Són per a … menjar-te millor! – i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l’ àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l’ àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l’ àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L’ àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l’ estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D’ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.
Quines diferències hi ha, Mekki, amb la versió llatina? Què significa el conte de la caputxeta?