G.Tiepolo, Briseida és conduïda davant Agamèmnon
“Mai vaig pensar que podria arribar a estimar-te tant, raptor meu, i que la meva llar seria el teu cor. M’agrada trobar-me amb els teus ulls totes les nits, els teus llavis em donen altres estels i m’alliberen. La meva vida és dolça al teu costat, i se’m fa impossible imaginar-me-la sense el teu amor. Estimar-te és la cosa de la qual ningú no pot privar-me. Sóc lliure quan t’estimo! Déus de l’Olimp, no em negueu també l’amor, perquè ell és l’essència de la meva persona, l’ànima del meu cos, i Agamèmnon no hi té cap dret.”
Laura Galán
1r batx. grec
Has sabut, Laura, expressar molt bé en aquest breu monòleg de Briseida els seus sentiments davant la separació imposada per Agamèmnon.
I a vosaltres què us ha semblat? Què en sabeu de Briseida? Com descriuríeu els seus sentiments en un monòleg fictici?
Un bon monòleg, Laura, apassionat i sentit, tot i que no hem d’oblidar que es tracta d’una relació entre esclava i amo.
Després d’aquesta visió del mite des d’una sensibilitat femenina, qui s’atreveix a fer el corresponent monòleg d’Aquil·les. No oblideu el tarannà del personatge: orgullós, guerrer, iracund… preocupat per l’honor per sobre de totes les coses.
Aue Laura!
Que bé que redactas Laura!
És precios el que has escrit.
Vale!
Laura!! És preciós!! M’agrada molt com està escrit, es nota que tagrada la literatura romantica i en general el romanticisme:)
Realment quan estas enamorat o enamorada se sent tot aixó. Ningú pot prohibir que algú estimi a una altre persona , potser poden allunyar-te o impedir-te veure-la, peró ningu pot evitar aquest sentiment per molts quilometres que separin als amants.
Negar l’amor a algú es motl cruel.
Felicitats Laura! T’ha quedat un monòleg molt maco i commovedor:)
Salve Laura!
El monòleg es preciós, m’ha encatat la manera com t’has expressat i les paraules que has utilitzat per fer-ho.
Briseida va ser una troiana, raptada per Aquil·les i feta esclava pels aqueus. Aquesta i Aquil·les varen estimar-se durant un temps, fins que Agamèmnon els va separar.
Moltes felicitats Laura, és un gran treball!!
Valee! 😀
Ave!
Què maco el monòleg! Crec sincerament que està molt bé, l’únic defecte que puc trobar és que crec que hagués estat millor una mica més llarg. Però només perquè m’he quedat amb les ganes de llegir-ne més jeje.
L’amor entre Aquil·les i Briseida és innegable, per molt que ell l’hagués raptada i que ella en sigués la seva esclava, Agamèmnon va ser molt egoista i tirà al demanar quedar-se amb Briseida després de perdre Criseida (filla de Crises, sacerdot d’Apol·lo, i també cosina de Briseida).
Briseida era una vidua troiana que va ser raptada per Aquil·les durant la guerra de Troia, després de la mort del seu marit i els seus tres germans.
Vale.
Hola Laura,
Un monologo muy sincero,creo que hay una frase que viene al caso:
” estar enamorado es un estado,amar una accion”.
Te animo a seguir adelante.
salve ¡¡
esta molt bé aquests monòleg,s’expressa molt bonic i delicadament.
Salve!
Aquest monòleg la veritat és que és molt bonic, ja que es nota molt que esta o en el moment en el que va fer l’apunt estava enamorada. M’ha agradat molt la veritat i m’ha arribat a emocionar. Es nota quan hi ha amor de veritat ja que per molt que t’allunyin o t’impedeixin veure-la,no es pot evitar aquest sentiment per molts quilometres que separin als amants.
vale 😀
Salve!!
Quin monòleg més maco! D’aqui podem aprendre que no importa si no la la pots veure, que el sentiment no canvia per molts obstacles que hi hagin. Sempre s’ha de seguir estimant per sobre de tot i tothom.
Valete.