La Cristina ha acceptat el repte de la Carla i ha fet un dibuix del seu mite preferit. Sabeu quin és?
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
La Cristina ha acceptat el repte de la Carla i ha fet un dibuix del seu mite preferit. Sabeu quin és?
Ave!!
Qui ho ha dibuixat?
Sembla la llegenda de pigmalió i galatea, per com l’abraça ella a l’escultura i com età posada sobe la caixa.. la veritat esque també va ser una de le meves preferides, em va semblar una história molt romàntica..
vale!!
Ho ha fet la Cristina Bellido, Thaïs. A veure si tu també t’animes amb algun altre dels teus mites preferits… És clar que tu ara tens feina amb la “Magna Celebratio” oi?
he trobar una mica de temps per poder mirar els blogs i aqui estic.
Aquest dibuix com ha dit la Thaïs semblen Pigmalió i Galatea.
Està molt ben fet el dibuix, la Cristina sap dibuixar molt bé.
ave!
Aquest mite és el de Pigmalió i Galatea.
Al rei de Xipre Pigmalió no li agradaven les dones perquè les considerava quisquillosas i imperfectes, i va arribar a la conclusió que no volia casar-se mai i viure sense cap tipus de companyia femenina. Amb el pas del temps, el rei es va sentir sol, i va començar a esculpir una estàtua de marfíl molt bella i de trets perfectes. De tant admirar la seva obra es va enamorar d’ella.
Molt bonic el dibuix, m’encanta 😀
vale!
Jo també crec que es veu reflexat el mite de Pigmalió:
Pigmalió, a més de ser rei de Xipre, també va ser un gran escultor. Durant molt de temps, va estar buscant una dona que fós perfecte.Va decidir que no es casaria donat que no en trobava cap.En lloc de casar-se, dedicaria tot el seu temps i l’amor que sentia dins la creació de les més encisadores estàtues.
Llavors, Pigmalió va fer una estàtua basant-se en el que ell tenia cm a dona perfecte, la va anomenar Galatea. La llegenda explica que l’estàtua de la jove donzella era tan bella i perfecta que es va enamorar. Hauria donat el que fos perquè la seva estàtua fos de veritat.
Raquel, creus que la parella ens pot fer a la seva mida?
Es un mite de Pigmalió y Galatea. El dibuix está molt ben fet.
mua
lidaaaaaa!
esta molt bé el dibuix!
magradat molt
magradaria dibuixa aixi!
Mite de Galatea i Pigmalió
Ell era el rei de xipre, i no li agradaven rees les dones, així que va decidir mai estar amb una dona.
Obviament, els homes necesiten companyia si no s’aburreixen ells sols (jaja) i amb el pas del temps es va sentir sol, i va començar a fer una escultura, que li va sortir una dona molt bonica i perfecte.!
valee!
Ah… Qui m’anava a dir que veuria dibuixos tan macos! Cristina, l’únic dibuix que em vas fer en gran va ser el del Bob Esponja… em podries fer-me un semblant al de dalt?
ave lida!!
esta molt be el dibuix del mite Galatea i Pigmalió.
ave lida.
Aue!!
es el mite de Pigmalió y Galatea, el dibuix esta força bé^^
k wapoooo el dibujooo…. me encantaa!!! :D:D
Guau! És molt maco el dibuix i crec que reflecteix molt bé l’amor de Pigmalió cap a Galatea, qui només troba la dona perfecta en la seva estàtua i un dia Venus la transforma en una dona real.
M’agrada molt aquest mite i el dibuix també! 😛
Vale!
ave lida!! aquest mite és el de Pigmelió i Galatea,ahhh i per cert el dibuix está molt currat, jo no podria fer un dibuix així jeje 😀
valee!!
ave Lida!!!
el dibuix del miteestà molt i molt currat!
vale!
Aquest home era de Xipre, no li agradaven les dones perquè segons ell eren totalment imperfectes.& va decidir no casar-se mai amb cap d’elles.
Però com no aguantava estar taan sol, va decidir esculpir una estatua d’una dona tan perfecta, que es va acabar enamoraan d’ella, que la va anomenar Galatea.
aquesta es la famosa llegenda.
VALEE!!! jajajaj:)
El mita de Pigmalió i Galatea, explica la historia d’un rei que no li trobava cap dona perfecta i que per aixó mateix no es va voler casar. Amb el pas del temps es va sentir sol i va fer una escultura d’una dona. La va fer tan perfecta que es va acabar enamorat d’ella.
Vale.
Ave!
El dibuc és molt bonic! Y el mite al que es refereix també ho és molt. Jo quan tingui temps penjaré le meu dibuix 😛
(K)
Sara, doncs, l’esperem amb els braços oberts! Segur que també estarà molt bé!
Ave!!
Jo també m’enrecordo encara de les metamorfosis, era molt interessnt saber l’origen que li donaven els romans a tot i com ho expressà Ovidi a través dels mites classics.
Em semblaven una mica versemblants i tot jajaja
Sincerament segueixo pensant que el mite de Pigmalió i Galatea és el és bonic de tots,em va agradar moltísim!!
Pigmalió creia que les dones humanes eren totalment imperfectes per això esculpí una estatua d’una dona totalment perfecte, Galatea, i de tant mirar la seva obra se’n va enamorar. Afrodita o Venus en llatí li va concedir el desig de que trobés a una dona igual que la seva dona de marfil. Quan va arribar a csa li va donar un bes a Galatea i es metamorfosà en una dona de carn i ossos.
Un altre vegada, felicitats peldibuix!
vale!!
Bé Thaïs, això del petó no ho va dir ben bé Ovidi, però veig que recordes el fons de la història.
Ave!
Quin dibuix més bonic, tant com el mite al qual representa.
El dibuix representa el mite de Pigmalió i Galatea, en grec Πυγμαλίων καὶ Γαλατεία. Aquesta història s’associa a l’illa de Xipre, en grec Κύπρος, que narra Ovidi, un poeta llatí, en el seu llibre de les Metamorfosis.
El llibre de les Metamorfosis, en llatí Metamorphosis, és un poema extens d’uns 12.000 hexàmetres dividits en quinze llibres que recullen 250 mites i llegendes gregues i romanes amb una característica important: la transformació de personatges i éssers en plantes, animals, constel•lacions… Així doncs, és una mena d’història mítica del món que es divideix en tres parts. La primera part, en la qual els personatges són divinitats. La segona part, on hi ha narracions sobre herois i heroïnes, i per últim, la tercera part, les figures que els antics consideraven històriques.
Concretament, aquest mite tracta del següent:
Pigmalió, era un escultor que vivia a Xipre, que, irritat contra els vicis femenins, viva sol sense esposa ni companyia. Un dia va fer una estàtua femenina d’ivori blanc, era tan bella que se’n meravellà i s’enamorà de la seva obra. A les festes de Venus, li ofereix la seva estàtua i li demana a la deessa una esposa semblant a la noia d’ivori. Venus va fer cas a les seva pregària i va fer que la estàtua cobrés vida. Es van casar i Venus va assistir al casament. Al cap de nou mesos van tenir un fill, Pafos.
Vale!
Ariadna, m’alegro de veure que vas treballant des de casa. Dos anys després anirem repassant les narracions que vau llegir a 4t. De moment, veig que us en recordeu. Per què no aprofites per enllestir l’article que tens començat o fer el del TR?