9 thoughts on “Qui ens explica aquest mite?

  1. Coty

    Ave! És Fateon, fill d’Apol·lo, i s’explica el perquè dels desserts africans.
    Aqui està el mite sencer:
    “Faetón, hijo de Apolo y Clímene, tuvo un día un altercado con un compañero suyo, quien le ofendió diciendo que no era hijo del Sol. Faetón logró convencer a su padre para que le dejara un solo día conducir el Carro del Sol para demostrar a su amigo quién era, a pesar de que Apolo le aconsejó que no lo hiciera. Como Faetón se obstinaba cada vez más, Apolo enganchó los cuatro corceles blancos al carro del Sol y orientó a su hijo: “en tu vuelo no seas excesivamente tímido o demasiado audaz; evita llegar al cielo o descender hasta la tierra; sigue un camino equidistante, el único que te conviene”. En las inexpertas manos de Faetón los impetuosos corceles corrían demasiado veloces en la bóveda azulada, amenazando unas veces abrazar el cielo y, otras, secar el agua de los ríos. Entonces fue cuando los etíopes tomaron el tinte negro que hoy conservan y los desiertos de África perdieron su vegetación. Júpiter, alarmado, echó mano del rayo y mató a Faetón, quien cayó como un torbellino en el Erídano. Sus hermanas, desesperadas, se convirtieron en álamos, mientras que su amigo Cicno se transformó en cisne.”
    [ http://calamb.wordpress.com/2008/10/01/mitologia-del-sol/ ]
    Vale

  2. laia

    lida:)
    el video l’explica Faetón,el mite és aquest:
    En la mitologia grega Faetón o Faetonte era fill de Helios i de Clímene, esposa de Mérope. Alternativament, seria el fill que Eos va donar a Céfalo i que Afrodita robaria quan no era més que un nen, per a convertir-lo en un daimon, guardià nocturn dels seus més sagrats santuaris. Va ser pare amb Afrodita de Astinoo. Els cretenses li van cridar Adymus, que per a ells significava estrella del matí i de la tarda. Faetón presumia amb els seus amics que el seu pare era el déu-sol. Aquests es resistien a creure’l i Faetón va acabar acudint al seu pare Helios, qui va jurar pel ric Estigia donar-li el que demanés. Faetón va voler conduir el seu carruatge (el sol) un dia. Encara que Helios va intentar dissuadir-li, Faetón es va mantenir inflexible. Quan va arribar el dia, Faetón es va deixar dur pel pànic i va perdre el control dels cavalls blancs que llençaven del carro. Primer va girar massa alt, de manera que la terra es va refredar. Després va baixar massa, i la vegetació es va assecar i va cremar. Faetón va convertir accidentalment en desert moltes parts d’Àfrica, cremant la pell dels etíops fins a tornar-la negra. Finalment, Zeus va ser obligat a intervenir copejant el carro descontrolat amb un llamp per a parar-lo, i Faetón es va ofegar en el ric Erídano (Po). El seu amic Cicno es va entristir tant que els déus ho van convertir en cigne. Les seves germanes, les helíades, també es van entristir i van ser transformades en alisos o àlbers, segons Virgili, convertint-se les seves llàgrimes en ámbar.

    vale!

    pd: el final del video és bonissim jajaj 😀

  3. Alissa Komarova

    Hola!
    Que original el video!M’agrada moltissim!
    No parlen, o sigui et transmeten la història a traves de imatges.
    Sobretot m’ha agradat el final, on el sol els torna negres.
    Quina imaginació!

    Faetont, un dels fills d’Hèlios, havia arribat a l’adolescència sense que li hagués estat revelada la identitat del seu pare.Quan finalment ho va descobrir, el déu, que se sentia culpable per haver-lo tingut apartat d’ell durant tant de temps, li va prometre de manera imprudent que li concediria el que demanés. Inesperadament, Faetont li va demanar que li deixés conduir el carro que duia cada dia la llum del Sol a la Terra.

    Hèlios va fer tots els possibles perquè el seu fill renunciés a aquesta petició. però al final va haver de complir la seva paraula. Al principi semblava que tot anava bé, però els cavalls, així que es van adonar del canvi, es van desbocar i van abandonar la ruta que recorrien des de temps immemorials. Ara, tan aviat s’enfilaven fins a una alçada enorme, com s’acostaven perillosament a la superfície de la Terra. Mentrestant Faetont, horroritzat, no podia fer res per aturar aquella cursa terrible. Segons la llegenda, aquesta catàstrofe de foc i destrucció va arrasar zones molt extenses. D’aquesta manera van explicar els antics la formació del gran desert del nord d’Àfrica.

    Per sort, abans que no quedés ni una espurna de vida sobre la Terra, Zeus va fulminar amb el llamp el carro i el seu tripulant; d’aquesta manera, va apartar els cavalls alats i l’esfera de foc de la superfície terrestre.D’acord amb la llegenda, ha va haver un dia sence sol fins que la situació es va normalitzar; Faetont, per la seva banda, va rebre honors fúnebres de les nimfes del riu Eridà i de les seves germanes, les Helíades.

  4. Pingback: Cavall Menor | El cel dels mites

  5. Valentina Restrepo

    Bonum diem!
    El mite és explicat per Faeton; i s’explica el perquè dels desserts africans!
    Faetont va sortir a buscar el seu pare i finalment el va visitar en el seu lluent palau a la part oriental del món, que havia estat luxosament decorat amb or, plata i ivori. El déu del sol li va donar una càlida benvinguda i Faetont li va demanar una prova irrefutable que era el seu pare. Helios va jurar per la llacuna Estígia que portava al món dels morts que estava preparat per donar-li al seu fill el que volgués. Llavors el jove li va demanar muntar en el seu quadriga i recórrer el cel durant un dia (veure Helios). Helios va lamentar haver fet la promesa, però ja no podia fer marxa enrere i només li va aconsellar anar amb compte, perquè s’exposava a si mateix i al món a un gran perill, ja que només Helios -ni tan sols Zeus- sabia dirigir la seva quadriga i els cavalls que la portaven. Però Faetont, entusiasmat, no va voler sentir al seu pare i aquest li va cedir la quadriga.

    Els quatre cavalls que acomiadaven foc van ser aparellats i Helios li va demanar al seu fill que no els deixés córrer en excés, ni volar massa baix o massa alt. Immediatament després de marxar va perdre el control de les regnes i la quadriga es va desviar, causant el pànic entre les constel·lacions del firmament. A poc a poc es va aproximar a la superfície de la terra, abrasant ciutats, països i muntanyes. Els rius es van assecar, es van formar els deserts i la pell dels etíops es va enfosquir. Gaya va patir una dolorosa agonia i va demanar ajuda a Zeus. El rei dels déus sabia que calia intervenir ràpid i va derrocar al auriga amb un dels seus raigs. El jove va anar a parar al riu Eridà -que més tard seria el Po- i es va matar. Les nimfes el van enterrar amb una inscripció en la seva làpida que deia: «Aquí jeu Faetont, que va fer el viatge pel sol, va reptar a tots, encara que la debilitat el va trair».

    Helios es va entristir molt en sentir que el seu fill havia mort i, com a conseqüència, la terra va passar un dia en penombra. Climene va vagar pel món desconsolada i les germanes del difunt es van convertir en arbres que produïen ambre. L’amic i parent de Faetont, llot (no confondre amb el llot fill de Posidó (veure Posidó), es va convertir en cigne per la pena i va començar a lamentar-se en el que avui es coneix com «cant del cigne».
    http://mitosyleyendascr.com/mitologia-griega/faeton/

  6. alexia.alvarez

    Salvete!!
    El mite l’explica Fateon(era fill d’Apol•lo (Febus, el ‘brillant’), i de Clímene, esposa de Merope). Molt bona música la del video!!!
    Una altre forma d’explicar el mite:
    Un dia, Faetó presumía de que el Déu-sol era el seu pare, i els seus amics (entre ells Èpaf, rei d’Egipte) ho posaven en dubte, el noi va acudir a Helios perquè, si de debò era el seu pare, li concedís un do. El déuva fer el jurament solemne que així seria, i el jove li demanà que el deixés conduir per un dia el carro del sol. Helios no el va poder dissuadir, i així hagué de permetre que l’endemà al matí Faetó va conduir el seu carro. Però, quan els cavalls s’adonaren que no duien l’auriga habitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los. Els tombs de l’astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, Faetó es va deixar portar pel pànic i va perdre el control dels cavalls blancs que tiraven del carro. Primer va girar massa alt, de manera que la terra es va refredar. Després va baixar massa, i la vegetació es va assecar i es va cremar. Faetó va convertir accidentalment en desert la major part d’Àfrica, cremant la pell dels etíops fins a tornar-la negra, fins que Zeus va fulminar Faetó amb els seus llampsabans que quedés destruït tot l’univers. Algunes conseqüències d’aquest viatge són la diversitat de temperatures i vegetació terrestres.
    El seu cos va caure al riu Erídan, on fou enterrat per les nimfes Eurípides.
    El mite serveix per explicar també el fenomen de les estrelles o cossos celestes que semblen caure a la Terra, apart de la creació dels desserts africans.

  7. Claudia P. Torrabadella

    Salve! M’ha encantat el vídeo! Molt original!
    El que més m’ha agradat és el fet d’explicar la historia a travésd’imatges.
    M’h fet molta gràcia el final, on el sol els torna negres.

    Faetont, un dels fills d’Hèlios, havia arribat a l’adolescència sense que li hagués estat revelada la identitat del seu pare.Quan finalment ho va descobrir, el déu, que se sentia culpable per haver-lo tingut apartat d’ell durant tant de temps, li va prometre de manera imprudent que li concediria el que demanés. Inesperadament, Faetont li va demanar que li deixés conduir el carro que duia cada dia la llum del Sol a la Terra.

    Hèlios va fer tots els possibles perquè el seu fill renunciés a aquesta petició. però al final va haver de complir la seva paraula. Al principi semblava que tot anava bé, però els cavalls, així que es van adonar del canvi, es van desbocar i van abandonar la ruta que recorrien des de temps immemorials. Ara, tan aviat s’enfilaven fins a una alçada enorme, com s’acostaven perillosament a la superfície de la Terra. Mentrestant Faetont, horroritzat, no podia fer res per aturar aquella cursa terrible. Segons la llegenda, aquesta catàstrofe de foc i destrucció va arrasar zones molt extenses. D’aquesta manera van explicar els antics la formació del gran desert del nord d’Àfrica.

    Per sort, abans que no quedés ni una espurna de vida sobre la Terra, Zeus va fulminar amb el llamp el carro i el seu tripulant; d’aquesta manera, va apartar els cavalls alats i l’esfera de foc de la superfície terrestre.D’acord amb la llegenda, ha va haver un dia sence sol fins que la situació es va normalitzar; Faetont, per la seva banda, va rebre honors fúnebres de les nimfes del riu Eridà i de les seves germanes, les Helíades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *