A Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino) el govern de la ciutat seguia les formes que l’imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època, un poder bastant autònom amb la missió de propagar l’organització i la cultura de Roma. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat en si (urbs) i sobre l’àrea rural que l’envoltava (territorium). Les classes socials, tan arrelades en l’Antiga Roma, es podien dividir entre:
– Els ciutadans (cives): nascuts a la ciutat o que n’havien obtingut la ciutadania.
– Els domiciliats sense ciutadania (incolae).
– Els residents transitoris (hospitales).
– Els esclaus: sense drets.
Ciutadans i domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els ciutadans de ple dret podien ocupar llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de la Constitució, la resta d’homes lliures de les províncies van poder exercir els drets de ciutadania.
Les magistratures
Com era una colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi:
– Dos duòvirs: feien la funció dels cònsols.
– Dos duòvirs quinquennals: feien la funció dels censors. El seu càrrec durava cinc anys, mentre que la resta de magistratures sols s’exercia un any.
– Edils (ædiles): Els regidors vigilaven els carrers i les institucions públiques.
– Ordo decuriorum: era la cúria municipal, formada per un centenar de membres (curials), era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). La cúria es renovava cada 5 anys, encara que per poder exercir-hi es requeria ser home lliure i posseir patrimoni. Dos representants presidien la cúria per un any, i tenien poder civil, criminal i fins i tot militar.
Altres funcionaris, elegibles cada 5 anys, s’encarregaven del cens, els patrimonis, les finances i els cultes ordinaris (sacerdots o pontífexs) o imperials (sevir augustal), entre altres activitats.
Làpida honorífica a un edil de Bàrcino. Temple d’August
A veure si ens ajudeu a saber quin dels càrrecs equivalia al del nostre alcalde? Què hi diu la làpida honorífica en llatí? Què podríeu dir vosaltres de Bàrcino en un redactat d’unes 200 paraules? Quins apunts tenim ja publicats sobre aquest tema?…
Uxue Avilés i Laia Muñoz
2n Batx. Llatí
Una bona manera de recordar el passat romà de Barcelona i de repassar Bàrcino per a les PAU! Realment la Bàrcino romana és entre nosaltres! Vid. De Barcelona a Bàrcino i enllaços!
Salve!
Doncs he trobat que el que feia la funció d’alcalde era l’Edil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana. Actualment es diu de vegades edils als regidors dels ajuntaments. Els primers (aediles) eren els guàrdies dels edificis oficials. El càrrec d’edil de la plebs (aediles plebei), plebeus, va sorgir poc després de l’establiment del càrrec de tribú de la plebs. En un principi eren dos més tard quatre: dos edils plebeus i dos edils curuls (vers el 365 aC); i finalment sis (dos edils més d’extracció plebea instituïts per Juli Cèsar). Era una magistratura romana menor encarregada de qüestions de repartiment de gra i manteniment de les construccions (carrers, edificis,…) i l’ordre públic i moral.
La fundació de Barcelona, malgrat les llegendes que l’atribueixen a Hèrcules, es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques. Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l’emperador August cap a l’any 14 a.C. És, per tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l’actual Catalunya.
La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l’edat mitjana mont Tàber , enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola . El territori va ser objecte d’una intensa explotació agrícola. Una dels produccions més comercialitzades de la zona era el vi, però també s’hi van conrear cereals. Es van practicar també la pesca, en la qual destacaven per la seva fama les ostres. Altres recursos presents en el territori van ser el ferro de les mines de Gavà i el gres de Montjuïc, el material constructiu per a la major part de les edificacions de Bàrcino. El comerç va ser un altre motor econòmic de la ciutat.
No n’estic segura però crec que els edils equivaldrien als nostres actuals alcaldes. No he pogut deixifrar que posa en aquesta làpida, el que si que sé és que és una estela, un monument commemoratiu, amb forma de làpida o pedestal, que s’erigeix sobre la terra. En elles s’inscrivien textos, signes, símbols, i figures, descrivint el perquè de la seva ubicació.
Bàrcino:
La fundació de Barcelona, malgrat les llegendes que l’atribueixen a Hèrcules o les hipòtesis a faor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca, es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques. Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l’emperador August cap a l’any 14 a.C., un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. És, per tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l’actual Catalunya.
La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l’edat mitjana mont Tàber (15 m. sobre el nivell del mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. El territori (ager) va ser objecte d’una parcel·lació o centuriació entre els colons i d’una intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses uillae. Una dels produccions més comercialitzades de la zona era el vi, però també s’hi van conrear cereals. Es van practicar també la pesca, en la qual destacaven per la seva fama les ostres. Altres recursos presents en el territori van ser el ferro de les mines de Gavà i el gres de Montjuïc, el material constructiu per excel·lència per a la major part de les edificacions de Bàrcino. El comerç va ser un altre motor econòmic de la ciutat. En aquest sentit cal destacar que el Llobregat era una important via de comunicació cap a l’interior.
L’extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees. S’hi va respectar l’estructura habitual de les fundacions romanes: el seu recinte era rectangular, tot i que amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s’estenia sobre l’eix muntanya-mar ara ocupat pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir, mentre que el Cardo Maximus seguia l’eix perpendicular al primer (Besòs-Llobregat), corresponent als actuals carrers de la Llibreteria i del Call. Tant els carrers principals com els secundaris (decumani i cardines minores) eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.
Els primers colons van ser d’origen itàlic. La població era reduïda, d’uns 2000 habitants com a màxim. Tant per la seva població com per la seva extensió, la mida de la ciutat era petita respecte d’altres fundacions agústees i de la magnificència del seu espai públic (fòrum i temple). Això s’explica segurament perquè des de bon principi va ser concebuda com un centre administratiu i religiós d’una àrea més àmplia, que abraçaria altres nuclis urbans preexistents i vil·les de la Laietània.
S’han trobat restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d’Història de la Ciutat), el carrer del Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. D’altres cases privades se’n van poder rescatar bells mosaics com els de les tres Gràcies i la cursa de circ. En canvi no s’han localitzat, per ara, insulae. Les termes públiques, ara sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C. Aquesta família, pròxima a l’emperador, va ser una de les més notables de la Barcelona romana i va accedir a la categoria social més elevada, la classe senatorial. Fins i tot consta que Luci Minici Natal va participar amb una quadriga en els Jocs Olímpics del 129 d. C.
Deixo aquí un enllaç del bloc.
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2011/01/23/de-barcelona-a-barcino-el-nostre-recorregut-en-video/
Salve!
L’alcalde era l’edil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Bàrcino va ser una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona que tenim aquí a prop. La colònia tenia el nom complet de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino podem veure en una làpida que està guardada al Museu d’Història de Barcelona amb les sigles IVL· AVG· FAV· PAT· BARCIN·.
Els romans van arribar al territori català en el 218 aC, quan un exèrcit comandat per Escipió. El procés colonitzador va anar avançant. Amb el pas del temps i les conquestes, aquelles poblacions van acabar romanitzades del tot i els antics assentaments ibers van esdevenir ciutats consolidadament romanes, de vegades traslladant-se a una nova ubicació propera. Bàrcino va ésser una d’aquestes ciutats, entre l’any 15 i 13 aC, en època de l’emperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber, un temple de 12 metres d’alçada, just al mig de l’actual barri Gòtic de Barcelona.
El fòrum de Bàrcino el trobem en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus.
El temple de Bàrcino estava dedicat a August, primer emperador i fundador de Bàrcino.
Els ciutadans de Bàrcino tenien un teatre i també unes termes, termes que va donar la prestigiosa família aristocràtica anomenada Minici Natal.
Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l’actual plaça Nova, on trobem un arc reconstruït sobre els fonaments originals i al carrer Duran i Bas se n’ha descobert un tram de quatre arcades incorporades a una paret mitgera. L’aigua que fornien els aqüeductes creuen provenir de Collserola, en un cas, i del Besòs, en l’altre.
També he trobat uns apunts de Bàrcino:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2011/01/23/de-barcelona-a-barcino-el-nostre-recorregut-en-video/
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/01/11/el-forum-de-barcino/
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/01/13/barcino-lexcursio-del-cristofol-ferrer/
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/01/03/templa-romana-iv-el-temple-roma-de-barcino/
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/01/26/de-sobte-barcino/
Salve!!
Lida aqui deixo el meu treball de Bàrcino:
BÀRCINO
HISTÒRIA DE LA BÀRCINO PREROMANA
Les primeres demostracions de vida a territori barceloní va ser just després de l’etapa neolítica, aproximadament uns dos mil anys abans de Crist.
Més tard, va arribar la cultura dels laietans i els seus pobles, els ibers. Durant aquesta etapa se sap que hi havia dues poblacions diferents, la primera Barkeno, la que actualment és la Ciutat Vella, i la segona Laie (o Laiesken), la qual està situada per les valls de la muntanya de Montjuïc. Aquesta última tenia una important activitat comercial.
Diferents historiadors afirmen també que va existir un poble grec anomenat Καλλίπολις (Kallípolis, “ciutat bella”), però no saben exactament on es va situar aquest.
LLEGENDES DE LA SEVA FUNDACIÓ
La primera dirigeix la fundació de la ciutat al famós heroi Hèrcules quatrecents anys abans de la fundació de Roma.
Hèrcules, després del seu quart treball, s’uneix als argonautes de Jàson a la recerca del vetlló d’or, creuant la Mediterrània amb nou vaixells. Una tempesta dispersa la flota prop de la costa catalana, encara que aconsegueixen reagrupar totes excepte la novena nau. Aleshores Jàson va encarregar a Hèrcules que anès a la recerca d’aquesta última.
L’heroi va trovar el naufragi de la Barca Nona, així es com s’anomenava la nau perduda, al costat d’un turó (Montjuïc).
Als tripulants els va agradar tant el lloc on van arribar que amb l’ajuda d’Hèrcules i Hermes van fundar una ciutat anomenada com la seva nau, Barca Nona, Barcanona.
La segona és d’origen cartaginés i té com a fundador Amílcar Barca, pare d’Anníbal. Aquesta fundació té lloc cap al 230 aC amb el nom de Barkenon, Barcelino o Barcia Nova.
BÀRCINO ROMANA
Des de l’any 218 aC fins al segle I aC la información sobre la fundació de la ciutat de Bàrcino en l’època romana és escassa.
L’entrada dels romans, amb forma de govern republicà, es va dur a termpe a la península ibérica per disminuir el poder dels cartaginesos, però finalment va acabar convertint-se en la conquista de tot el territorio que s’extendria fins al 19 aC, quan August dona per acabada la conquesta de la península. Aquest “rendiment” per part de l’excèrcit romà té com a causa la forta resistència que van presentar els pobles de l’interior i del nord de la península, les que van ser anomenades Guerres Càntabres. Tot i així, van aconseguir conquerir algunes d’aquestes ciutats del nord-est peninsular i van servir de base per a dur a terme el que seria l’anomenada “empresa”. Bàrcino es beneficià d’aquests fets sorta la superioritat d’altres ciutats romanes com varen ser Tàrraco i Caesaraugusta.
Durant l’època en que va governar August (27 aC-14 dC), canviant la forma de govern de República a Imperi, es va fer oficial el nom de la ciutat de Bàrcino (entre els anys 15 i 10 aC).
BÀRCINO
A la refundació d’August, Bàrcino (nom creat a partir de Colonia Faventia Ilulia Augusta Pia Barcino) va agafar la forma urbana de castrum des d’un principi, i d’oppidum després, amb els habituals carrers organitzadors de les ciutats romanes, el Cardo i el Decamanus, i un espai central que els romans anomenaven fórum, suituat sobre el turó Mons Taber.
La ciutat estaba enmurallada amb un perímetre d’1,5km que protegia una ciutat de 12 ha.
El màxim esplendor de l’època romana d’aquesta ciutat va ser durant el segle II dC, amb un nombre de población que anava des dels 3.500 als 5.000 habitants. La principal activitat económica que es desenvolupava era el cultiu de terres circumdants (especialmente la vinya), que tenien bona fama i s’exportava a moltes altres àrees de l’imperi.
Tenint en compte les restes arqueològiques que s’han trovat s’ha afirmat que els habitants gaudien d’un nivell de vida elevat.
SISTEMA DE GOVERN
El govern que tenia la ciutat de Bàrcino seguía les formes de l’imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època un poder bastant autònom. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat (urbs) i sobre l’àrea rural que tenia al seu voltant (territorium). Les clases sociales es podien dividir entre els ciutadans (cives), nascuts a la ciutat o ciutadans que havien obtingut la ciutadania; els domiciliats sense ciutadania (incolae), els residents transitoris (hospitales) i els esclaus (servi), sense cap mena de dret.
Els ciutadans domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els ciutadans de ple dret podien ocupar llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de Constitutio Anoniana, els domiciliats i la resta d’homes lliures de les províncies van poder exercir els drets de ciutadania.
La cúria municipal (ordo decuriorum) estaba formada per un centenar de membres (curials), era una assemblea que tractava tots els aspectos de poder de la ciutat. Aquesta es renovava cada cinc anys, encara que per poder exercir-hi es requeria ser home lliure i tenir patrimoni. Els regidors (aediles) vigilaven els carrers i les institucions publiques. Altres funcionaris s’encarregaven del cens, els patrimonis, les finances i els cultes ordinaris (sacerdots o pontífex) o imperials (sevir augustal).
MURALLES
La primera muralla de Bàrcino, d’una fabricació senzilla, es va començar a construir quan la población va rebre la denominació de colònia al segle I aC. Tenia poques torres, només en els angles i a les portes del perímetre emmurallat. Les primeres incursions de francs i alemanys a partir dels anys 250 va fer pensar en la necessitat de reforçar les murallas i sorta el mandat de l’imperi, ja decadent, de Claudi II, Bàrcino inicia la construcció d’una millor protección entre els anys 270 i 300.
La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de dos metres (fins a vuit metres en alguns llocs), amb espai al mig de pedra i morter. El mur constava de viutanta-un torres d’uns divuit metres d’alçada, la majoria de base rectangular.
Gràcies a totes aquestes reformes que es van fer a la muralla de Bàrcino, aquesta va començar a agafar molta més importancia fins a arribar a superar a la ciutat de Tàrraco, fins llavors una de les grans capitals de l’Imperi romà a la Península Ibèrica.
FÒRUM
Era la plaça central dedicada a la vida pública i als negocis que es feien entre els ciutadans. Es situava a la confluencia entre el cardus maximus i el decumanus maximus, aproximadament en el centre del recinte emmurallat.
En el fórum es concentraven les construccions dedicades als negocis, la justicia, les termes o banys públics, etc., i era el lloc on les autoritats es reunien a la Cñuria i a la Basilica.
El recinte del fòrum no ha estat mai clarament delimitat, però sembla coincidir aproximadament amb l’actual plaça de Sant Jaume.
TEMPLE
El temple de Bàrcino estava dedicat a August, el seu primer emperador i fundador de la ciutat romana. Va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat, probablement a principis del segle I aC.
Era un edifici de planta rectangular, sobre pódium, d’uns trenta-cinc metres de llarg i disset i mig metres d’amplada.
Entre la columnada d’ordre corinti es sitava la cella, un habitacle que contenia la imatge o l’escultura de l’emperador August.
Les cerimònies es feien a l’exterior del temple, en el mateix fórum, cap a la façana principal del temple.
AQÜEDUCTES
Dos aqüeductes conduïen les aigües cap a Bàrcino. Un d’ells portava aigua provenent de Collserola, al nord-est, i un altre des del nord, preñen l’aiuga del riu Besòs.
Tots dos aqüeductes s’unien davant la porta Decumana de la ciutat i transcorregut el seu ús, una xarxa de canonades i clavegueram expulsava l’aigua cap al mar.
NECRÒPOLIS
S’han trobat diversos conjunts de tombes o necrópolis a l’exterior de l’àrea emmurallada, tal com era costum a l’època.
La necròpolis més important descoberta compta amb setanta tombes dels segles II i III, en la via que es dirigía al Vallès.
TERMES
Les termes van ser edificades per Luci Minici Natal i el seu pare, que les van pagar amb el seu propi capital el segle II.
MAGISTRATURES
En llatí cursus honorum, eren una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’Antiga Roma, tant a la República com durant l’Imperi.
Per arribar a cònsul calia haver passat per altres magistratures. Després de ser consul s’arribava a senador vitalici. Després de servir a l’exèrcit deu anys, es passava per qüestor (edat mínima 30 anys), edil (edat mínima 37 anys), tribu de la plebs (edat mínima 37 anys), pretor (edat mínima 40 anys) i per acabar es podia arribar a cònsol romà o censor (edat mínima 43 anys).
Durant l’Imperi es podia ser vigntivir amb 18 anys, tribu militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribu amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a ser cònsol amb 32 anys.
Barcino
Un poble Preromànic.
Per començar caldria destacar que la cuitat de Bàrcino va ser una colònia romana la qual ha donat lloc al que seria l’actual Barcelona. Però si anem més enrere trobem un poble preromànic, del qual els seus orígens són bastant confusos,encara que si que es pot afirmar que hi existia un poble Iber. El qual era destacat per la seva llengua, aquesta era el criteri fonamental que els identificava com a ibers des de el punt del vista de grecs i romans ja que les inscripcions en llengua ibèrica apareixen a grans trets en el territori que les fonts clàssiques assignen als ibers: la zona costanera que va des del sud del Llenguadoc-Rosselló fins a Alacant, que penetra cap a l’interior per la vall de l’Ebre, per la vall del Segura, gran part de la Manxa meridional i oriental fins al riu Guadiana i per la vall alta del Guadalquivir.
Es important dir que abans de la fundació romana, és parla de la mítica fundació de Barcino per Hercules, 400 anys abans de la fundació de Roma, en aquesta versió, Hèrcules, després del quart treball, s’uneix als argonautes liderats per Jàson a la recerca del velló d’or, creuant la Mediterrània mitjançant nou vaixells. Una tempesta dispersa la flota prop de la costa catalana, encara que aconsegueixen reagrupar totes excepte una nau. Jàson s’encarrega llavors a Hèrcules la recerca del novè navili. Va trobar el naufragi de la Barca Nona (novena) al costat d’una suau turó (Montjuïc). Als tripulants els va agradar tant el lloc que amb l’ajuda d’Hèrcules i Hermes van fundar una ciutat amb el nom de la Barca Nona, Barcanona.
Fundació Romana de Barcino.
El motiu pel qual els romans van arribar a territori català va ser qual un exercit que estava comandat per Cneu Corneli Escipió va desembarcar a Empúries, ja que volia convertir-la en una base de recolzament militar, per tal de mostrar ajut a la llarga lluita que mantenia contra el cartaginesos per el domini del Mediterrani. A els anys de Trànsit entre el segle III i II aC, aquest Procés colonitzador va anar avançant per una àmplia zona del territori. En aquells mateix temps els romans van mantenir contacte directe Aamb els civilitzacions d’ibers de la zona i van convertir els Seves poblacions en centres de control romà, i inclús els potenciaren. Amb el pas del temps i els conquestes, aquelles petites poblacions van acabar romanitzades del Tot i Els antics assentaments ibers van esdevenir Ciutats consolidadament romanes, de vegades traslladant-se a una nova ubicació propera. Bàrcino va Ésser 1 d’aquestes Ciutats, entre l’any 15 i 13 aC, en època de l’emperador August, on Els romans van aixecar al Mons Taber un tremp de 12 metres d’Alçada, just al mig de l ‘actual barri Gòtic de Barcelona.
Bàrcino apareix en un moment de gran impuls urbà, que va per llongar-se fins a la mort d’August, l’any 14 dC. La ciutat tenia la típica estructura romana de les Ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels Habitatges i edificis restaurats que conformaven la ciutat. Bàrcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutat de la península: el clos emmurallat delimitava unes 10 hectàrees ia la Seva màxima esplendor demogràfica va assolir els 2.000 habitants
Estructura de la ciutat.
Per començar, caldria dir que eles restes de Barcino estan situades el sud-est del que seria el termini municipal actual, concretament al districte de Ciutat Vella.
Cal destacar que aquesta ciutat romana va ser construïda seguint el sistema habitual de les colònies romanes. Aquesta ciutat tenia una planta rectangular, rodejada per un sòlida muralla. L’espai interior estava creuat per dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus. El fòrum estava situat en el que seria el punt on es creuaven aquestes dues vies; el fòrum era una plaça pública on s’establien els edificis de rellevància política i religiosa, el temple i la basílica.
Les ciutats romanes estaven ben planificades i la seva construcció es basava en plans detallats i precisos. En les vies d’entrada es trobaven els espais funeraris, construïts per monuments de diferents mides i tipus, alineats paral·lelament al camí.
L’abastiment d’aigua es feia a partir de la canalització de fonts o rius situats a prop de la ciutat, mitjançant una construcció que ajudava a salvar els desnivells, els aqüeductes, que permetien que l’aigua arribara, s’emmagatzemara i es pogués distribuir a les fonts públiques, les indústries o les cases particulars.
Espais i edificis més importants
Muralles
La fortificació de la plaça es protegia mitjançant una muralla, construïda al segle I a. C. Les primeres incursions de francs i alemanys a partir dels anys 250 van suscitar la necessitat de reformar les muralles. Sota el mandat en el primer imperi de Claudi II, Barcino inicia la construcció de millors fortificacions entre els anys 270 i 300. Les obres de millora van ser les més importants realitzades durant el Baix Imperi en la Tarraconense, i constitueixen una de les causes per les que Barcino va aprendre rellevància al començar a comparar-se amb Tarraco.
Forum.
El fòrum era la plaça central dedicada a la vida pública i als negocis. Es situava a la confluència entre el cardus maximus i el decumanus maximus, aproximadament al centre del recinte emmurallat. Al fòrum es concentraven les construccions dedicades als negocis, la justícia, les termes o banys públics, etc, i era el lloc on les autoritats es reunien a la Cúria i la Basilica. El recinte del fòrum no ha estat clarament delimitat, però sembla coincidir aproximadament amb l’actual plaça de Sant Jaume
Temple
El temple de Barcino estava dedicat a August, primer emperador i fundador de la Barcino romana. Va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat, probablement a principis del segle I d. C. Era un edifici de planta rectangular, sobre pòdium, hexàstil i perípter, d’uns 35 metres de llarg per 17,5 d’ample, unes dimensions considerables per a la ciutat. Entre la columnata d’ordre corinti es situava lacella, un habitacle que contenia la imatge o escultura de l’emperador August, accessible des del fòrum. Les cerimònies no es feien a l’interior del temple sinó a l’exterior, en el mateix fòrum, cap a la façana principal del temple. Sembla que, a més del Temple d’August, el conjunt estava presidit per un o dos temples menors més.
Aqüeductes
Dos aqüeductes conduïen les aigües cap a Barcino. Un d’ells portava l’aigua que queia des de Collserola, al nord-oest, i un altre des del nord, prenent aigua del riu Besòs. Tots dos aqüeductes s’unien davant de la porta decumana de la ciutat (orientada cap al nord-oest i actual Plaça Nova). L’aigua era utilitzada tant per a usos domèstics com per als banys públics, que exigien gran quantitat d’aquest recurs. Transcorregut el seu ús, una xarxa de canonades i clavegueram expulsava l’aigua cap al mar.
Necròpolis
S’han trobat diversos conjunts de tombes o necròpolis a l’exterior de l’àrea emmurallada, tal com era costum en l’època. La necròpolis més important descoberta compta amb més de 70 tombes dels segles II i III, en la via que es dirigia al Vallès. A la Plaça de la Vila de Madrid hi ha exposats els restes de nom, esteles i copes disposades a banda i banda d’una via sepulcral romana, descobertes casualment el 1954.
Termes
Les termes van ser edificades per Luci Minici Natal i el seu pare, qui les van pagar amb el seu propi capital al segle II. Malauradament, Lucio és un personatge poc conegut, tot i ser l’únic barceloní conegut que va participar i va guanyar els antics Jocs Olímpics, a més de ser una de les persones més pròsperes políticament parlant de la història antiga de la ciutat.
Govern
El govern de la ciutat seguia les formes que l’imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època, un poder bastant autònom. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat en si (urbs), i l’àrea rural que l’envoltava Les classes socials, tan arrelades en l’Antiga Roma, es podien dividir entre ciutadans aquells nascuts a la ciutat o que havien obtingut la ciutadania; domiciliats sense ciutadania residents transitoris)i esclaus sense drets. Ciutadans i domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els plens ciutadans podien exercir llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de la Constitució antoniniana de Caracalla, els domiciliats i resta d’homes lliures de les províncies podien exercir drets de ciutadania.
La cúria municipal formada per un centenar de membres (curials), era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). La cúria es renovava cada 5 anys, encara que per poder exercir es requeria ser un home lliure i posseir patrimoni. Dos representants presidien la cúria per un any, i disposaven de poder civil, criminal i fins militar. Els edils (ædiles) vigilaven els carrers i institucions públiques. Altres funcionaris, elegibles cada 5 anys, s’encarregaven del cens, patrimonis, finances i cultes ordinaris (sacerdots o pontífexs) o imperials (sevires augustals), entre altres activitats.
Luis Moreno
La FUNCIÓ DE L’ALCALDE s’assemblaria a la de l’edil, que tenia com a objectius: vetllar per la salut pública, dirigir la policia municipal, ocupar-se dels carrers, clavegueres, el fòrum, el temple d’August, l ‘Arc de Triomf, del proveïment de la ciutat, dels espectacles públics, de l’alimentació. Els edils curuls eren tots patricis. S’introduí la institució el 265 aC, durant la República romana.
TRADUCCIÓ: “… Gai Flavo, Edil senyor romà….”
BÀRCINO: El temple d’August es trobava dessota de l’actual catedral gòtica de Barcelona. El que actualment queda de les antigues muralles de la ciutat romana marquen l’entrada al Barri Gòtic. El Fòrum es trobava entre la Generalitat i l’Ajuntament. Hi ha cases romanes a l’antic barri jueu de Barcelona (carrer Call, carrer Numeràlia, …). Personalment vaig saber del descobriment d’un mosaic romà a sota d’un hotel del Barri Gòtic, perquè és en aquest lloc on s’havia assentat la colònia romana. La cèlebre Via Augusta passava per Barcelona, en el seu recorregut pel llevant hispànic (possiblement per un decumanus minor: ho explico més endavant).
La ciutat de Barcelona va ser fundada com a colònia després de la rendició de Gades, al final de la segona guerra púnica: 216 aC. Aquesta data marca l’inici de la romanització. La intenció de la fundació i consolidació de Bàrcino era triple: A) Afavorir l’assentament de ciutadans pobres i de veterans de guerra a Hispània. B) Afavorir intercanvis comercials amb ciutats properes per fer prosperar econòmicament tota la zona. C) Afavorir la colonització agrícola (“territoriem” al costat de Bàrcino).
Els romans no van ser els primers de fer un assentament a Bàrcino. Abans hi havia hagut a la zona presència dels laietans, d’un altre poble iber que es va situar al costat de Montjuïc, dels grecs -que van fundar un assentament conegut com “la Bella Ciutat”- i els cartaginesos.
Bàrcino tenia, com totes les ciutats romanes, el cardus i el decumanus. A més, també tenia cardus minores i decumanus minores. L’entrada al cardus maior era per la porta magna dextra, i la sortida per la magna sinistra. Hi havia un camí que unia les rutes provinents de la muntanya (Tibidabo, Collserola) amb la ruta que anava cap a mar, i que desembocava en la porta decumana. Finalment, cal dir que Bàrcino va tenir una estructura similar a la d’un campament militar romà.
Els apunts que més m’han cridat l’atenció sobre Bàrcino són els que fan referència a l’antic fòrum romà, al carrer del Call i al carrer Numeràlia.
Això és el que he recollit fins ara sobre Bàrcino.
Vale!
Pau Molar
Una informació molt útil, Uxué i Laia.
Pau, ves amb compte perquè la fundació de la ciutat de Bàrcino com a colònia romana no és tan antiga com la de Tàrraco o Empúries. Si et fixes bé en la informació que donen les autores de l’article, la seva fundació se situa en època augústea (14 aC), després de les guerres càntabres. Això no treu que, com tu mateix dius hi haguessin assentaments anteriors.
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interessant, ja que ens informa sobre com els romans organitzaven la ciutat, el govern, les lleis etc..
Crec que cal destacar que el govern de la ciutat seguia les formes que l’imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època, que exercien un poder bastant autònom amb la missió de propagar l’organització i la cultura de Roma.
També m’ha semblat molt interessant saber com s’organitzaven les classes socials, ja que ens mostren diferents formes d’organització de la societat a les que estem acosumats noaltres. Les classes socials eren:
– Els ciutadans (cives): nascuts a la ciutat o que n’havien obtingut la ciutadania.
– Els domiciliats sense ciutadania (incolae).
– Els residents transitoris (hospitales).
– Els esclaus: sense drets.
Això és tot el que opinó, fins un altre,
Vale!
Laia, veig que has trobat tres articles interessants sobre Bàrcino. Mira també de posar-te al dia de tota la feina anterior.
Estàn molt ben explicades les classes socials que hi havíen en aquella època i totes les magistratures que hi van haver fa tant de temps enrere. M’ha “aplacat” la curiositat que tenía per saber quin tipus de sistema polític administrava la nostra ciutat fa “uns quants” segles enrere
Salve!!
L’article en si em resulta molt útil per guardarme’l com a fitxer per poder estudiar Bàrcino i la seva organització de cara a les PAU,ja que està molt ben resumit com bé ha dit la Margalida.
Tinc ganes de conèixer ja la història de la meva ciutat i veure la seva organització política, que de ben segur que no era tant alarmant com l’actual!!! Sería bo tornar enrere…?
Vale!!
Salvete!!!
Primer de tot agrair a Uxue Avilés i Laia Muño que hagin compartit aquest article ja que com diu en Roger Navarro resultarà molt útil per poder estudiar ben a fons la nostra ciutat Barcino a part d’ajudar-nos a preparar la distribució de la ciutat Barcelona antiga per a les proves de selectivitat 2014.
M’entusiasma molt l’objectiu de l’excursió a Barcino i és clar aprofitar aquesta oportunitat que se’ns dóna per poder aprendre com s’organitzava la nostra ciutat més enrere i poder comparar les diferències amb la Barcelona d’ara.
Nois i noies de l’Albéniz, m’estranya una mica que parleu de Barcelona com la vostra ciutat. Segur que Bètulo n’estarà una mica envejosa…
Roger, de vegades al darrera de l’esplendor de l’Imperi romà també s’hi amagava la corrupció, les desigualtats i les injustícies. Millor mirem endavant, tot aprenents de les lliçons del passat.
Salve!
L’Edil és el que actualment anomenariem alcalde. Es tracta d’un membre de la junta administradora de la ciutat, del poble o del municipi que està encarregat de promoure i desenvolupar les funcions que a aquesta se li atribueixen. Els Edils estaven empenyats en complir i fer complir la Constitució, la llei, els drets del Govern, les ordenances i els acords de Consell. També volien conservar l’ordre públic al municipi, de conformitat amb la llei i les instruccions i ordres que rebi el President de la República i del respectiu Governador…
Sobre Bàrcino:
La ciutat de Barcelona va ser fundada cap a l’any XIV aC en època de l’emperador August. Es tractava d’una colònia romana. Les colònies eren les ciutats que es fundaven per distribuir terres entre els soldats romans retirats de l’exèrcit. La colònia de Barcino va ser construïda seguint el sistema habitual d’urbanització de les colònies romanes. La ciutat era de planta rectangular i estava envoltada per una sòlida muralla. L’espai interior estava creuat pels dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus. En el punt on es creuaven aquestes dues vies, s’obria el fòrum, la plaça pública de la ciutat on estaven establerts els edificis de significació política i religiosa, el temple i la basílica.
El nom llatí de la ciutat era Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
La colònia va ser creada a la plana que obre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, espai que reunia les condicions necessàries. També estava al costat del ‘Mare Nostrum’ (mar Mediterrani actualment) perquè això potenciava el comerç i la bona comunicació amb altres territoris ja que els vaixells podien arribar amb mercaderies. Seria una zona important de transaccións econòmiques. Estava situada sobre el traçat de la via Augusta, la carretera que ajuntava Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península Ibèrica. Abans de l’arribada dels romans al territori que era Barcelona, estava habitat pels Ibers.
Això és tot el que sé,
Vale!
Ves amb compte, Gabriela, els anys no es posen en números romans, reserva-les per als segles.
Salve!
Moltes gràcies ens pot ajudar a estudiar molt perquè esta molt ben contruït.
Aquest document està molt interesstant ja que t’explica com eren les lleis, el govern, la ciutat, etc…
Ens ha semblat molt interessant l’estructura i distribució de la ciutat, és molt diferent a la d’ara. Et pot ser molt util si ho vols estudiar ben a fons. Està tot molt clar.
VALE!