Primus sollicitos fecisti, Romule, ludos,
cum iuvit viduos rapta Sabina viros.
Tunc neque marmoreo pendebant vela theatro,
nec fuerant liquido pulpita rubra croco;
illic quas tulerant nemorosa Palatia frondes 105
simpliciter positae, scena sine arte fuit;
in gradibus sedit populus de caespite factis,
qualibet hirsutas fronde tegente comas.
Respiciunt oculisque notant sibi quisque puellam
quam velit, et tacito pectore multa movent. 110
Dumque, rudem praebente modum tibicine Tusco,
ludius aequatam ter pede pulsat humum,
in medio plausu -plausus tunc arte carebant-
rex populo praedae signa petita dedit.
Protinus exiliunt, animum clamore fatentes, 115
Virginibus cupidas iniciuntque manus.
Ut fugiunt aquilas, timidissima turba, columbae,
Ut fugit invisos agna novella lupos:
Sic illae timuere viros sine more ruentes;
Constitit in nulla qui fuit ante color. 120
Nam timor unus erat, facies non una timoris:
Pars laniat crines, pars sine mente sedet;
Altera maesta silet, frustra vocat altera matrem:
Haec queritur, stupet haec; haec manet, illa fugit;
Ducuntur raptae, genialis praeda, puellae, 125
Et potuit multas ipse decere timor.
Siqua repugnarat nimium comitemque negabat,
Sublatam cupido vir tulit ipse sinu,
Atque ita ‘quid teneros lacrimis corrumpis ocellos?
Quod matri pater est, hoc tibi’ dixit ‘ero.’ 130
Romule, militibus scisti dare commoda solus:
Haec mihi si dederis commoda, miles ero.
Scilicet ex illo sollemnia more theatra
Nunc quoque formosis insidiosa manent.
Ars Amatoria, liber primus
P. Ovidii Nasonis
posats senzillament, fou l’escena sense cap art.
cobrint sigui com sigui els cabells hirsuts amb el fullatge.
I mentre – un flautista etrusc oferia el so rude –
un histrió colpeja tres vegades el terra pla amb el peu,
i enmig de l’aplaudiment – els aplaudiments llavors eren espontanis –
De seguida, surten fora delatant el seu propòsit amb un crit, (115)
Les mans es posen sobre les verges desitjades!
Tal com els coloms, esbart espantadíssim, fugen de les águiles,
i tal com la jove ovella fuig a l’avistament dels llops:
Així elles es van espantar dels homes precipitats sense llei;
– A cap se li a quedar el color que abans tenia! (120)
un grup esquinça els cabells, un altre seu sense cap propòsit;
unes callaven tristes, altres inútilment cridaven la mare!,
unes fan sentir les seves queixes, ales queden conmocionades, altres romanen quietes i d’altres fugen.
Les noies raptades – presses fèrtils – són emportades, (125)
Si alguna es resistia massa i refusava el seu acompanyant,
el mateix home l’aixecava contra el seu si apassionat
i li deia: ” Per què fas lletjos els teu ullets tendres amb llàgrimes?
- Ara hauríeu de comentar la diferència entre el rapte de les sabines de l’Art amatòria d’Ovidi i el que heu llegit a Ab urbe condita I de Tit Livi.
- També podeu contrastar la traducció i suggerir-ne una de millor.
- Pel que f a a les obres d’art del muntatge que us hem preparat, què us sembla la pervivència d’aquest episodi mític? Quina obra destacaríeu més segons el vostre gust i per què?
- Reconeixeu la música? És també un referent clàssic de les sabines? En recordeu algun altre?
- Per acabar, coneixeu festes o mogudes actuals que siguin pervivència d’aquesta d’època romana? Què n’opineu?
J.Oriol García-Penche i Toni Moreno
2n de batxillerat Llaí