Daily Archives: 8 març 2011

El Rapte de les Sabines ovidià

Primus sollicitos fecisti, Romule, ludos,
cum iuvit viduos rapta Sabina viros.
Tunc neque marmoreo pendebant vela theatro,
nec fuerant liquido pulpita rubra croco;
illic quas tulerant nemorosa Palatia frondes 105
simpliciter positae, scena sine arte fuit;
in gradibus sedit populus de caespite factis,
qualibet hirsutas fronde tegente comas.
Respiciunt oculisque notant sibi quisque puellam
quam velit, et tacito pectore multa movent. 110
Dumque, rudem praebente modum tibicine Tusco,
ludius aequatam ter pede pulsat humum,
in medio plausu -plausus tunc arte carebant-
rex populo praedae signa petita dedit.
Protinus exiliunt, animum clamore fatentes, 115
Virginibus cupidas iniciuntque manus.
Ut fugiunt aquilas, timidissima turba, columbae,
Ut fugit invisos agna novella lupos:
Sic illae timuere viros sine more ruentes;
Constitit in nulla qui fuit ante color. 120
Nam timor unus erat, facies non una timoris:
Pars laniat crines, pars sine mente sedet;
Altera maesta silet, frustra vocat altera matrem:
Haec queritur, stupet haec; haec manet, illa fugit;
Ducuntur raptae, genialis praeda, puellae, 125
Et potuit multas ipse decere timor.
Siqua repugnarat nimium comitemque negabat,
Sublatam cupido vir tulit ipse sinu,
Atque ita ‘quid teneros lacrimis corrumpis ocellos?
Quod matri pater est, hoc tibi’ dixit ‘ero.’ 130
Romule, militibus scisti dare commoda solus:
Haec mihi si dederis commoda, miles ero.
Scilicet ex illo sollemnia more theatra
Nunc quoque formosis insidiosa manent.

Ars Amatoria, liber primus

P. Ovidii Nasonis



Ròmul, tu vas ser el primer en organitzar uns  jocs agitats, (101)
quan vares  facilitar la rapinya sabina als homes víduus.
Aleshores  encara no penjaven tendals en el teatre de marbre,
ni els púlpits encara no havien estat del líquid vermell de safrà;
En aquells temps uns brancatges que s’havien portat del frondós  Palatí, (105)
posats senzillament,  fou  l’escena sense cap art.
La gent estava asseguda a les grades fetes de  gespa,
cobrint sigui com sigui els cabells hirsuts amb el fullatge.
Miren i amb els ulls troben la noia que desigen,
i es remouen en el seu pit silenciós  moltes sensacions. (110)
I mentre – un flautista etrusc oferia el  so rude –
un histrió colpeja tres vegades el terra pla amb el peu,
i enmig de l’aplaudiment – els aplaudiments  llavors eren espontanis –
El rei va donar al poble el  senyal curt del rapte.
De seguida, surten fora delatant el seu  propòsit  amb un crit, (115)
Les mans es posen sobre les verges desitjades!
Tal com els  coloms, esbart  espantadíssim,  fugen de les águiles,
i tal com la jove ovella fuig a l’avistament dels llops:
Així elles es van espantar  dels homes precipitats sense llei;
– A cap  se li a quedar el  color que abans tenia! (120)
Així com la por era només una, la seva parença no ho era:
un grup esquinça els cabells, un altre seu  sense cap propòsit;
unes callaven tristes, altres inútilment cridaven la mare!,
unes fan sentir les seves queixes, ales queden conmocionades, altres romanen quietes i d’altres fugen.
Les noies raptades – presses fèrtils – són emportades, (125)
i la por les va fer encara més maques!
Si alguna es resistia massa i refusava  el seu acompanyant,
el mateix home l’aixecava contra el seu si apassionat
i li deia: ” Per què  fas lletjos els teu ullets tendres amb llàgrimes?
“Allò que per a la teva mare és el teu pare,  ho seré jo per a tu”. (130)
Ròmul, tu vares ser l’únic que vares saber donar recompenses als teus soldats
– i si a mi me’ls dónes, seré soldat!
Des d’aquell moment els teatres  conserven la tradició solemne,
i també ara amaguen erills per a les dones boniques. (134)
Traducció de Toni Moreno
  • Ara hauríeu de comentar la diferència entre el rapte de les sabines de l’Art amatòria d’Ovidi i el que heu llegit a Ab urbe condita I de Tit Livi.
  • També podeu contrastar la traducció i suggerir-ne una de millor.
  • Pel que f a a les obres d’art del muntatge que us hem preparat, què us sembla la pervivència d’aquest episodi mític? Quina obra destacaríeu més segons el vostre gust i per què?
  • Reconeixeu la música? És també un referent clàssic de les sabines? En recordeu algun altre?
  • Per acabar, coneixeu festes o mogudes actuals que siguin pervivència d’aquesta d’època romana? Què n’opineu?

J.Oriol García-Penche i Toni Moreno

2n de batxillerat Llaí