Aquí us deixo un document amb la informació que he recollit sobre el personatge de Cleòpatra. És tan apassionant i intervé en tants moments de la història de Roma, que m’ha costat sintetitzar.
(Cliqueu aquí per llegir-ho còmodament)
A Cleòpatra se li ha atribuït una bellesa excepcional, no obstant això, gravats i dibuixos trobats donen testimoniatge que el seu encant radicava en la seva personalitat més que en el seu aspecte físic. Els escriptors romans parlen d’una Cleòpatra intel·ligent però no mencionen la seva bellesa. Cleòpatra com a símbol de bellesa a Occident es remunta a l’obra de William Sheakespeare.
El romanç de Cleòpatra amb Antoni ha estat idealitzat per escriptors, artistes i directors de cinema, però ha sigut sobretot el modern Hollywood qui ha anat alimentant la idea que Cleòpatra era una gran bellesa.
Dibuix tradicional basat en els relleus
L’actriu Elizabeth Taylor en el film “Cleopatra” de l’any 1963
L’egiptòloga Sally Ann Ashton, de la Universitat de Cambridge, ha realitzat aquesta reconstrucció digital a partir de la iconografia estudiada. [Font: web interesante]
I per acabar, no sé estar-me de remarcar algunes curiosittas que m’han cridat l’atenció al llarg del procés de recerca.
- Mai va ser l’única titular del poder en el seu país, de fet, va co-governar amb un home sempre al seu costat: en primer lloc va ser el seu pare, més tard el seu germà (amb qui es va casar) i després amb el seu fill.
- Vint dones s’encarregaven de la preparació dels seus banys, se submergia durant sis hores en aigües banyades en plantes aromàtiques.
- Provava l’eficiència dels seus verins donant-los als esclaus.
- Era intel·ligent i tenia facilitat per aprendre idiomes, segons Plutarc, motiu pel qual era usual que intervingués en discussions diplomàtiques. Era erudita en ciències i s’envoltava d’intel·lectuals.
Sara Cañizares
1r batxillerat
INS Isaac Albéniz
Bona feina, Sara, que ve a complementar els dos articles que ja tenim al bloc sobre aquest personatge encisador, Com era Cleòpatra? i La mort de Cleòpatra. I no serà l’últim, oi Paula?
Què deu tenir aquest personatge que des de ben antic ha gaudit d’aquest poder de seducció sobre els altres? No és estrany, ja que va ser capaç de seduir dos dels més grans generals romans…
Molt bona feina, Sara! Ens has ben seduït. A veure què ens explicarà la Paula?
Ave Sara!!
Estàn molt bé l’article,molt ben sintetitzat i éscert que havia sentit a parlar de la bellesa de Cleòpatra però també havia sentit a dir la teoria de que era bella per dins i per la seva iinteligència i no per el seu aspecte físic.
VALEEEEEEEEE!! petons sara^^
Ave!
Em sembla molt interessant aquest article sobre Cleopatra, sempre a sigut un tema que m’ha agradat encara que no ho hagi escollit per fer un article.
Bona recerca
Aveee !
A mi, personalment el tema de la Cleopatra m’interessa molt ja que sortia en els còmics de Astèrix i Ovèlix i me’ls llegia tots; ademés que hi han vàries pel·lícules basades en ella.
A part de tot això era la única dona egípcia/romana que en vaig sapiguer l’existència des de que era petita.
Com la dibuixen i dibuixàven em semblaba molt maca, encara que se’m fa gairebé impossible creure’m la seva bellesa externa.
Es cert que dèien que el seu nas era perfecte, encara que vés a saber, ja que hi ha molts “busts(?)” en el que el nas surt completament diferent.
Salut!
Avee!
He de dir que m’encanta el tema de Cleopatra. Ha sigut interpretada en moltíssimes pel·lícules, per els seus amors i la seva importància en la història. La veritat és que m’haguès agradat fer l’article sobre ella i saber-ne més, pero definitivament l’article de la Sara m’agrada moltíssim.
Cal destacar que la bellesa de Cleopatra residia en la seva ment, amb la capacitat que va tenir de seduir homes tan poderosos com Juli Cèsar o Marc Antoni, no com ha quedat marcada en la història i ha sigut interpretada, com una dona preciosa.
Finalment remarcar, que es nota que a la Sara li agrada moltíssim el tema, ja que ha sapigut fer-ho molt clarament!
Valeee!!
HOLA!!
Sara quin article! molt currat i complet,
a més Cleopatra sembla una dona molt enigmàtica i això et porta a voler saver-ne més del seu moment com a reina.
Jo crec que sempre hi havia un altre títular amb ella en el tró, però que a la mateixa vegada nomes feia de bonic, un exemple clar és que cleopatra surtia com única imatge en las monedas…
Ave!
M’ha sorprés molt el contingut d’aquest article, ja que, tots ens penssàven que Cleopatra havia estat desde sempre un model de bellesa, ja que desde sempre, al meiny jo ho havia pensat. De fet van comparar a la Penelope Cruz amb la bellesa de la Cleopatra.
La veritat es que m’ha desil·lusionat el fet de que no siguès així i que tot sgui una invenció de Holliwood.
En fi, molt bona recerca i molt interessant el fet d’obrir-nos els ulls i fer-nos verure que la bellesa no ho es tot.
Està molt bé.
Vale!
Ave!!
Sara, com sempre, amb articles impressionants i sorprenents!
Jo tenia una idea completament diferent de Cleopatra, és a dir una Cleopatra més bella físicament que psicològicament.
Però, fòs bella o no, per el que es veu vivia molt bé… ja m’agradaria a mi que vint dones em preparessin els banys i estar-me sis hores…
Encara que Cleopatra destaquès per la seva capacitat psicològica que per la seva bellesa, jo crec que la majoria de gent creu que destacava més per la seva bellesa; jo creia això abans de llegir l’article…
Bon treball Sara, segueix així! “Nulle dies sine linea”
Vale!
Ave!!
Molt bona exposició Sara!
Una exposició molt completa al igual que el teu article com ja et vaig dir.
Segueix així Sara!
Vale!!
aveeeeaveeee
Podem dir que aquesta dona va fer molts estrall en la historia de roma, i si no hagés estat per ella seria totalment diferent la historia que ara estudiem.
Va ser un objecte tant per destrossar el honor de marc antoni i un trofeu de victoria que es van pasar entre alguns dels mandatarias més importants.
La mort d’aquest personatje fa recordar la novela de shekespeare de Romeo i julieta.
Sara un pregunta: van enterrar al final a cleópatra amb marc antoni¿ com ella demanà
valeeeee
Quin gran article Sara!
Una de les dones mes importants de la història es mereix un “homenatge” d’aquest tipus.
A totes les fotografies de Cleopatra se li atribueix una gran bellesa, però molts rumors diuen que la seva bellesa era una mica “limitada”… però per aquest motiu no se li ha de treure mèrits, per que com he dit anteriorment va se i ha sigut una de les figures femenines més importants de tots els temps.
Per cert, Carlos no ets l’ únic que li agradaria que vint dones et preparessin els banys i estar-te sis hores ficat a l’aigua jaja!
Valeee!
Ave!!
Gràcies a tots per haver llegit el meu article i per escoltar-me durant l’exposició a classe. He de dir que m’ha agradat molt redactar aquest article i he après moltes coses, tot i que va ser una mica complicat de resumir.
Sobre la teva pregunta, Andrea, sembla ser que Cleòpatra i Marc Antoni si van ser enterrats junts.
Segons l’expert egiptòleg Zahi Hawas,la tomba d’ambdós es va descobrir a “Tabusiris Magna”, un temple a 30 quilòmetres d’Alexandria. Sembla ser que els amants van ser sepultats junts.
Si teniu alguna altra pregunta només heu de preguntar
Gràcies, Sara, per respondre la pregunta de l’Andrea i sobretot per documentar la font i l’argument en què et bases, ja què sovint sobre aquests personatges llegendaris, tothom gosa dir-hi la seva, sense cap base científica o documental ferma.
Carlos i Marc, totes nosaltres voldríem un munt d’esclaves al nostre servei, però per altres motius, ja ho entenc…
Carlos, ves amb compte amb les expressions llatines, que més d’una vegada t’he felicitat per utilitzar. És “nulla dies”; l’adjectiu “nullus, -a, -um” ha d’estar en nominatiu singular femení, ja que “res, rei” és un substantiu femení de la cinquena declinació, que encara no hem treballat.
Ave! Aquesta dona era genial! ^_^ si féssim una llista amb les dones més importants de la història, segur que sortiria ella.
però és veritat allò que diuen dels banys de Cleòpatra amb llet de burra? ó.ò
Ave!
Com passa el temps! Sembla que fos ahir quan vaig fer aquest article i ja fa un any!
M’he assabentat de la mort d’Elisabeth Taylor, i no he pogut evitar pensar en aquest article i en tot el treball sobre Cleopatra que vam fer l’any passat gràcies a la pel·lícula “Cleopatra” de Joseph L. Mankiewicz, protagonitzada per la mateixa Taylor. És una llàstima que mori una icona del cinema de Hollywood com ella, que ben segur seguirà viva gràcies a totes les pel·lícules que ha fet i sobretot per la seva interpretació de Cleopatra, en un dels films que més diners s’ha invertit en la història del cinema.
Ja diuen tots els medis de comunicació que ha mort la dona que ha fet la millor interpretació d’aquesta reina d’Egipte, destacada també per la seva bellesa. Però no oblidem que Cleopatra era admirada per el seu caràcter i els seus coneixements, no pas pel seu físic!
Vale!
Sara, és un detall per la teva part que hagis deixat aquest comentari per honorar aquesta actriu en el dia de la seva mort. Quan m’he assabentat d’aquesta notícia pels mitjans, jo també he pensat en la teva recerca i en les vegades que vam parlar d’aquesta pel·lícula l’any passat. Ara que hi penso, no sé ben bé si considerava l’Elisabeth Taylor una bona actriu, en el sentit més acadèmic del terme, però no es pot negar que sabia convertir els personatges que interpretava en icones difícilment deslliglables de la seva imatge. Personatges com les torturades protagonistes de La gata sobre la teulada de zinc, Qui té por de Vigínia Wolf?, i sobretot la Cleòpatra de Joseph L. Mankiewicz tindran pe sempre el seu rostre. Ella, com Horaci, ben bé podrà dir “non omnis moriar”.
Estic completament d’acord, Teresa. El cinema no deixa de ser una vida virtual després de la mort. ^^
Ave!
Només fa un any que parlavem sobre aquesta actriu. Aquest any, concretament el 23 de Març del 2011 l’actriu Elizabeth Rosamund Taylor, coneguda com Liz Taylor , una actriu estatunidenca d’origen britànic ha mort.
Durant les dècades de 1950 i 1960 es va convertir en una gran estrella de Hollywood. Va protagonitzar pel·liculas com Gegant (1956), La gata sobre la teulada de zinc (1958) o la, fins llavors, pel·lícula més cara de la història del cinema, Cleopatra (1963), films en els que sabé explotar hàbilment el seu torbador atractiu sexual.
D’aquesta darrera pel·licula vam parlar a classe l’any passat, també de la seva protagonitza i l’argumnet . Si ho recordem l’argument d’aquesta pel·licula és el següent: Cèsar es va veure obligat a visitar Egipte per tal d’evitar la guerra civil, causada perquè Cleopàtra i el seu germà, els dos monarques de l’Imperi. Més tard, Cèsar, acabaria captivat per la intel·ligencia i gran bellesa d’aquella jove monarca. Aquest la va fer reina d’Egipte i després del naixement de Cesarió, la va fer la seva esposa.
Vale!