Tàrraco era una ciutat emmurallada, situada en un turó. La seva primera muralla era de fusta, però en guanyar la guerra als cartaginesos, els romans van construir la primera muralla de pedra. Al voltant del 125 aC, aquesta muralla va deixar de ser defensiva per poder envoltar la ciutat. Va arribar a créixer fins a uns 12 metres i uns 6 metres d’amplada.
Per aprofitar el desnivell natural de l’emplaçament els habitants de Tàrraco van pensar a construir la ciutat d’una manera esglaonada. Aquesta es pot dividir bàsicament en 3 esglaons:
- Al primer, situat més al nord i al cim del turó, s’hi trobava el temple de Júpiter. El Júpiter que trobem al temple no és el pare del déus grecoromans, sinó el déu dels libis i els egipcis. Això ens pot sorprendre, però tot té una raó i aquesta és que possiblement mantindrien relacions comercials amb els habitants de Tàrraco molt abans que fós “famosa” gràcies a Juli Cèsar. El temple de Júpiter actualment està sota la catedral, però han trobat algunes restes que han fet pensar als arqueòlegs que les columnes podien mesurar al voltant d’1,30 metres de diàmetre i 10,50 metres d’altura. Creuen que si actualment excavessin al claustre d’aquesta catedral n’hi trobarien restes.
Cap de Júpiter
- La segona terrassa mesurava de nord a sud al voltant d’uns 350 metres i d’est a oest uns 160. Aquí hi havia el fòrum, que estava format per dues grans places porticades que contenien els principals edificis administratius, de la burocràcia, religiosos… Era una terrassa rectangular, d’uns 153X136 metres. Des del fòrum es gestionava la província, gràcies a l’arxiu provincial (tabularium), la caixa de l’estat (arca)… Es tractava d’un espai enjardinat amb portes a tres de les seves bandes i travessat per una via on estaven situades una mena d’estàtues dedicades gairebé totes als sacerdots de la província. El fòrum estava comunicat per banda nord amb la primera terrassa i per banda sud amb la tercera terrassa. La zona sud del fòrum estava flanquejada per dues grans torres militars connectades amb la muralla.
Planta del fòrum i el circ
- La tercera terrassa estava ocupada tota pel circ, que separava la ciutat en dues meitats: l’oficial i administrativa, i la comercial i residencial, que descendia suaument cap al mar. Per sota el circ passava el tram urbà de la Via Augusta que també travessava la ciutat.
- Més enllà i en ordre descendent es trobava la ciutat residencial, s’estenien els barris de cases, els magatzems, el fòrum comercial (macellum), el teatre i possiblement les termes.
El circ tenia una capacitat d’uns 23.000 espectadors, el de Tàrraco és un dels més petits que es conserven a la península, però també el més refinat a la seva estructura, ja que va tenir una gran importància oficial i política. Les grades d’aquest circ estaven fetes de pedra. Això va fer que encara se’n conservi bona part. El problema és que un tros del circ es troba dins de l’actual ciutat de Tarragona.
L’amfiteatre estava situat fora de l’emmurallat. Per construir-lo van aprofitar la pendent del terreny, això els va afavorir a l’hora de fer les grades i en l’acústica. Va ser l’escenari dels combats de gladiadors, caceres… Mesurava al voltant d’uns 109X86 metres i hi cabien al voltant d’uns 14.000 espectadors. Tenia un passadís que el connectava amb l’actual platja del Miracle. La planta el·líptica, que encara es pot veure, es conserva, igual que gran part de les grades. A sota l’amfiteatre es va trobar un mural de la deessa Nèmesi, ja que era ella la deessa dels gladiadors.
Amfiteatre
A les rodalies de Tàrraco podíem trobar la Vil·la de Centcelles, que era una vil·la de l’aristocràcia, i la Vil·la d’Els Munts d’Altafulla, utilitzada com un lloc agrari, on es conserven murals i mosaics de molt bona qualitat.
Els camins d’accés a Tàrraco estaven guarnits amb monuments funeraris importants i una mica més separats d’aquests camins hi havia la necròpoli. Aquesta en particular és un dels conjunts funeraris de l’Europa Occidental amb millor documentació. S’hi han trobat inscripcions, mosaics funeraris, sarcòfags decorats…
Necròpolis
Si l’aigua arribava a Tàrraco, era gràcies a l’aqüeducte de les Ferreries o Pont del Diable. Està situat a 4 kilòmetres de la ciutat i subministrava aigua procedent del riu Gaià. Mesura uns 217 metres de llargària i uns 26 d’alçada. Té 11 arcs a la part inferior i 25 a la part superior.
Aqüeducte
També podem trobar l’arc de Berà. És un arc semblant a l’arc de triomf de Barcelona. Té aquest nom ja que procedeix del nom del comte de Berà. Els romans el van construir a uns 20 km abans d’arribar a la ciutat. La raó per la qual estava construït abans d’arribar a la ciutat era que els enemics que tenien la intenció de conquerir o saquejar la ciutat sabessin amb qui se les havien. En resum era per demostrar que aquella ciutat havia sortit guanyadora a moltes de les batalles importants. Està construït de pedra calcaria, suposem que hi hauria algun jaciment a prop.
- Arc de Berà
Per l’extensió de la ciutat es calcula que hi podien viure unes 20.000 o 30.000 persones. Gràcies a estudis que s’han pogut realitzar, s’ha descobert que els habitants de Tàrraco tenien una mida més o menys baixa si la comparem amb la dels nostres dies: 1.65 metres pels homes i 1.54 metres per les dones. Quan Tàrraco encara no era un punt important i reconegut en altres ciutats, només hi vivien indígenes, veterans de l’exèrcit, esclaus i lliberts, però quan ja va ser una reconeguda capital, va començar a venir-hi a viure el governador, començà a haver-hi una jerarquia civil i militar i una burocràcia administrativa, religiosa i militar.
L’aristocràcia era classe dominant, que ocupaven els càrrecs polítics a la ciutat. Els que controlaven part de l’administració eren els comerciants rics, els quals solien ser homes lliures, lliberts o descendents de lliberts. La classe inferior a aquesta eren els artistes, els artesans, les petites indústries, els metges, els funcionaris, els mestres… i ja per últim, a l’esglaó més baix de tota la societat hi havia els esclaus, els quals realitzaven les feines més dures i estaven a les cases servint a les altres persones. Com podem veure, era una societat que estava basada totalment en la riquesa i només era beneficiosa i agradable per uns quants.
Annia García
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz
Bona feina, Annia. Segur que durant la sortirà ens podràs aclarir molts dubtes.
Nois i noies, llegiu amb atenció l’explicació i feu a l’Annia totes les preguntes o precisions que se us acudeixin. Coincidiu amb ella que la distribució de la ciutat reflecteix una estructura social altament jerarquitzada?
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Ad Tarraconem”
Ave!
Es increible tota l’organització que tenien estava tot calculadissim. Un bon article Annia m’agradat molt i l’esplicació a classe l’has feta molt bé ha mantingut la meva atenció he escoltat atentament i no m’he distret (cosa dificil de conseguit)
apa doncs! VALEEEEE
Ave!
Si jo coincideixo amb vosaltres en que la ciutat estava jerarquitzada. Conforme anem baixant la classe social es més baixa.
Com s’ha dit a classe, Barcelona també te aquesta estructura.
Em sembla molt bon treball perque ens a aclarit moltes coses i dubtes abans d’anar a la sortida i segur que ara tenim les idees més clares.
Ave!
Trobo que és un article molt interessant, i més ara que podem comparar Empúries i “Baetulo”, amb les seves semblances i diferències.
Està molt ben explicat, de manera ordenada i clara. En definitiva, és entretingut i dónen ganes de saber més! Ja tinc ganes d’anar a “Tarraco” 😀
A més, la presentació de l’Annia sobre aquest mateix article ha estat molt bé.
Felicitats !
Molt bon treball Annia!
Molt bona recerca de la distribució i de cada un dels punts més importants de la ciutat.
Annia Quina curradaa!
ha de ser precisòs de veure-ho, a més ara està en un estat més millorat.
A mi el que m’ha cridat l’atenció era que el anfiteatre estigués fora de la muralla o de la ciutat en si, però ja m’hana clarit els dubtes.
felicitats annia
Vale!
Ave!!
Molt bon article Annia, però sobretot quina presentació!M’has deixat impressionat!T’ho sabies tot quasi bé de memória i,a més, has fet la presentació amb tranquil·litat i sense posar-te nerviosa, felicitats!
Respecte a l’article i la presentació, m’ha sorprès que “tarraco” estiguès comprenguda en tres parts, era una apreciació que jo no sabia d’aquesta meravellosa ciutat.Tinc també moltes ganes de visitar l’amfiteatre, ja que deu ser molt gran i apassionant,i així podré imaginar-me l’ambient que es debia viure quan havien guerres de gladiadors,segur que un ambient infernal!Com bé ha dit l’Annia l’amfiteatre estava “extra muros”, fora de la ciutat ja que com ha explicat la Teresa, els amfiteatres es solien construir fora de la ciutat perquè es construien després de construir la ciutat i quan el volien construir ja no hi cabia dins de la ciutat.
Bon treball Annia!
Vale!
Jo trobo curiós que, si hi havia de 20000 a 30000 habitants, que l’anfiteatre i el circ tinguéssin aforament diferent: un per 14.000 persones i l’altre per 23.000… massa diferència, no?
Avee!
Ha estat molt útil tant l’article com l’exposició de l’Annia ja que gràcies aquests hem pogut comprendre molt més bé l’estructura de la ciutat, l’evolució de la muralla i també les coses importants que es troben “extramuros” com la necròpolis o l’amfiteatre.
Bon treball Annia!
Jo si que hi coincideixo que l’estructura de la ciutat de Tàrraco està molt jerarquitzada, com l’exemple que ha posat la Teresa a classe de Barcelona. Desde Pedralbes fins Sant Adrià i la Mina.
L’exposició que ha fet l’Annia a classe m’ha semblat molt interessant per les fotos que ens ha ensenyat i les explicacions.
D’aquesta manera quan anem el dijous a la sortida ja ens han quedat clars alguns aspectes sobre la gran ciutat de Tarragona.
El detall que ha dit l’Annia de que possiblement abans dels romans hagin estat els egipcis és curiós, ja que possiblement hagin estat en contacte per algun motiu amb ells.
Tinc moltísimes ganes de veure l’aquaducte.
Vale!!!!
Ave!
Felicitats Annia, has fet una molt bona exposició, la veritat crec que li ha quedat molt clar a tothom.
Has utilitzat el vocabulari adient, miraves a tots els companys,mostrant seguretat de que sabies el que explicaves.
Queda clar el que has explicat, ja que has sapigut esglaonar la ciutat de tarraco, mostrant la importància que això comporta, per la qual cosa també ajuda entendre la societat de l’època.
Jo tinc clares tres parts, el temple de Júpiter, el fòrum provincial i el poble.
Annia, has fet molt bé l’exposició, felicitats! Has utulitzat un bon vocabulari i a més se’t veia molt segura. Fins i tot has fet servir un llatinisme treballat a classe!
Respecte a la pregunta de la Teresa, hi estic d’acord amb l’Annia aquest desnivell per graons indica una diferència econòmica dels habitants clarísima, i com ens ha aclarit la Teresa fins hi tot avui dia es manté aquesta estructura altament jeraquitza, és a dir els benestants estaven a un nivell superior mentre que els habitants amb una economia baixa ocupaven un lloc inferior. És una vista clara de la societat.
M’ha semblat una bona explicació i ha aconseguit que estiguès antenta i no m’aborrís.
Vale
Ave!
Bueno primer de tot gràcies per les felicitacions i m’alegro de que us hagi agradat i us hagi semblat interessant.
La vritat es que per a mi també ha sigut interessant fer un treball sobre l’urbanisme de Tàrraco. M’agradat fer aquesta petita recerca.
Ara esperem que a l’excursió també quedi més clar.
Vale!
Aveee!
Annia l’exposició que has fet a classe m’ha agradat moltíssim, l’has explicat super bé!
L’has organitzat tot de d’alt a baix, així: pim pam.
Jo segurament ho hauria fet tot desordenat.
(El que més m’ha agradat ha sigut el teu: ‘i… i… això.)
Digues que sí! 😀
Salut!
Aveee!
L’Annia va fer bastant bé l’explicació, no es va posar gens nerviosa ni res! A diferència de mi¬¬
Va ser mot clara i concisa, no va dubtar gens en el què va dir.. vaja..definitivament.. una molt bona expliació de l’urbanisme de Tàrraco !
Emva semblar molt interessnt també que les colonies romanes estiguessin jerarquitzats, o sigui, esglaonat per classes es podria dir.. com es podria simboltzar amb l’actual Barcelona com va dir la Teresa:)
Valeeee
annia!!quin traball més ben fet, molt bona recerca d ela informaació i moltbé explicat.
Tinc moltes ganes de veure l’ explicacció que fas a Tarragona ja que jo no vaig poder veuret el dia de la prexposició a classe.
ami el que més hem fascina d’ aquest tema son les mesures en que es fan tant els edificis com les terrasses i com serien construides¿en aquella época
Segur que ho fas magníficament, molt bona sort:)
Salve!
El temple d’August es troba situat a la part nord de Tarraco, l’actual Trragona. Aquest temple va ser construït al segle I a.C, en honor a l’emperador August, d’aquí el nom del Temple August. També hi ha un altre temple a Tunisia que es el segon gran temple després d’aquest per només dos metres menys de grandaria.
Els arquitectes diuen que es troba l’existencia d’aquest temple sota la catedral, encara que no gosen cabar per la inseguretat ja que no poden aclarir la posisio extacta en la que es troba.
En aquella època era molt habitual que és construís la catedral sobre el temple ja que es considerava com signe del nou poder religiós que tenien.
-Dimensions del temple:
Amb 37 m de llarg i 27 de ampla, ocupava l’actual catedral y part de les naus laterals. La seva base té unes mides de 1,80m d’ample i 2,30 de profunditat.
Parts del temple:
podium: El paviment de la catedral es troba per sota del inici del podium sobre el qual es va aixecar el temple.
Fachada: el temple tenia 8 columnes tan adavant com al darrere y uns altres 11 a cada costat.
columnes: s’han indentificat alguns dels restos de columnes laterals que medien 14 metres d’alçada i 1,30 metres d’ampla.
Aqui us deixo un ellaç!http://blogs.sapiens.cat/recercatempleaugust/
Vale!
A què et refereixes amb ”terrasses” ??
En un dels vídeos del Google Map veuràs clarament a què es refereix l’Annia. És una ciutat amb tres grans nivells, com si es tractés d’una gran escala. Com és natural, la importància dels edificis i les tasques que s’hi realitzen van de terrassa més alta a més baixa.
Hola!!
Bé, ja m’he llegit la feina i no tinc ningun dubte ja que està tot molt ben explicat.
Ara a treballar força i a veure si ho explico bé als companys. 🙂
Salve!
Molt bon treball per que expliques totes les coses importants, però jo no crec que la ciutat va ser jerarquitzada per motius de haver estat allí l’any passat i per que em van explicar es que volien fer mes o menys al mateix disseny que en Atenes… el temple com a símbol de la ciutat per això el situen arriba d’un torro. I al ser una ciutat amb una muntanya ha sortit en forma escalada. I a part la major part de les cases que van quedar eres les cases dels rics i es trobem al llarg del tot el petimetre al ser una ciutat construïda pels gerrers del exercit com a regal de August.
Molt bona feina! Mai no he visitat les restes de Tàrraco i aquest article m’ha servit per fer-me un esquema mental bastant clar. L’estructura parlada en aquest article em recorda força a l’estructura de Bàrcino, que ens van mostrar durant 4rt de la ESO.
A sigut un molt bon avanç per la nostra sortida del dia 28!
Salvete!
Bé, a mi el tema d’aquest article m’agrada molt, sobretot l’amfiteatre. A mi m’agrada molt el teatre, i veure i conèixer els avantpassats d’aquest art és increíble. L’arquitectura de l’època en general és impressionant, i veure-ho en directe ho ha de ser encara més, així que tinc ganes de anar a Tàrraco, ja que no hi he anat, per veure totes les restes que hi queden de l’època i treballar-ho amb detall. Molt bona feina!
Valete!